Quiet

Quan qui s'ha mort no és l'autor d'un llibre, sinó el seu protagonista, i aquest és un nen, les bibliotecàries escolars-blocaires no trobem les paraules. Us cito les del pare i autor del llibre, Màrius Serra:

"Quiet cobreix set anys en la vida del nostre fill Lluís Serra Pablo, àlies Llullu, que va néixer amb una greu encefalopatia que la ciència neurològica encara no ha estat capaç de definir. El Lluís és el nostre segon fill. Té unes necessitats una mica peculiars, però això només significa que estem més pendents de la seva fragilitat. A Quiet, he buscat una forma narrativa d'explicar l'ambivalent estat emocional que provoca tenir un fill que no progressa adequadament. Un estat sovint exposat als fiblons del dolor, però en el que predomina la joia i un cert embadaliment. M'ha semblat que la millor manera de fer-ho era rescatar escenes concretes fixades en la memòria i posar-les en moviment"

Mares, pares, mestres, tobareu el llibre el setembre, a la biblioteca

Ja fa quaranta anys?

Dons sí, quaranta. Els qui en tenim més de cinquanta recordem perfectament aquella emocionant nit de Juliol, quan unes imatges en blanc i negre ens mostraven el Sr. Armstrong trepitjant la Lluna...
No sé si era molt important que la humanitat arribés a la Lluna. Ni tant sols puc estar segura del tot que fos veritat, que hi va arribar. El que sí és important per nosaltres, avui, és que es publiquin llibres de coneixements en llengua catalana, com aquest:
"La conquesta de la lluna", de Marta Comas, Ed. La Galera.

Són paraules de l'admirada mestra de generacions de bibliotecaris i bibliotecàries, la Mònica Baró:"La conquesta de la lluna" és un llibre de coneixements que exposa amb deteniment l’aventura espacial de la humanitat, tot centrant-se en les diverses missions exploratòries de la lluna. S’inicia amb un capítol que revisa les prefiguracions dels viatges lunars, tant literàries com cinematogràfiques i, a partir d’aquí, repassa l’evolució de l’aeronàutica i allò que ha estat la cursa espacial sense oblidar un reconeixement als astronautes que l’han fet possible. Tot i la dificultat que comporta la divulgació d’un tema de component científic, l’autora ha fet una bona tria dels conceptes i fets més essencials sense renunciar al rigor, i els ha complementat amb algunes anècdotes i curiositats. El llibre presenta una maquetació ben resolta, amb un ús potser excessiu dels negres, tant en la tipografia com en la imatge, que li confereix un aspecte una mica antiquat. D’altra banda, en el llibre s’hi troben a faltar els més elementals recursos de recerca de la informació, com ara un sumari i un índex analític. Malgrat aquests petits detalls, saludem l’arribada d’un llibre de coneixements, en català i fet a casa, que tant de bo fos el primer d’una nova col·lecció.

Ha mort Frank McCourt

Era l'autor de "Les cendres d'Àngela", que recomano a tots els adults que no el conegueu. És un llibre que emociona: la història de la seva infantesa i adolescència, a Limerick, una població industrial irlandesa. La seva vida va ser molt dura i, quan ens l'explica, sempre amb un punt d'humor, ens fa passar de la llàgrima al somriure amb una facilitat extraordinària. Franck McCourt va creure que la seva salvació personal seria emigrar als Estats Units, que ell considerava "un gran país". El segon títol: "I tant" (en castellà, "Lo es") fa referència a la confirmació d'aquesta realitat. Als EEUU aconseguí convertir-se, després de lluitar molt, en professor d'adolescents. La seva experiència docent l'ha recollit al tercer, "El professor", que em sembla especialment interessant pels col·legues de Secundària. Amb solucions poc acadèmiques McCourt aconsegueix motivar l'alumnat més difícil...















I pels nens i nenes?
També n'hi ha. Una petita joia: "El Nadal d'Àngela". És un àlbum que recull el que sembla un nou capítol del seu primer llibre. El va publicar Editorial Bromera el 2007. Quan arribi Nadal, no deixeu de llegir-lo als vostres alumnes grans de Primària.


En català els llibres de McCourt els ha publicat Bromera. En castellà, Maeva

Del primer llibre, "Les cendres d'Àngela" hi ha una versió cinematogràfica, d'Alan Parker. Jo no l'he vist, per aquella por que les imatges no es corresponguessin amb les que hem forjat a la nostra imaginació. Si algú en sap res i la vol recomanar...

Stieg Larsson

Aquest cop no em dirigeixo als nens i nens de l'escola, sinó a les persones grans.

Ja l'heu llegit, el tercer?

Hi ha qui diu que és menys interessant que els altres, però jo no ho he vist així. El que passa és que no explica una tercera història, només és la continuació del segon. A mi m'ha aconseguit "enganxar" igual que els altres dos.

M'agrada que hi aparegui un nou personatge femení, una altra dona potent i que fa bé la seva feina. La Salander podria semblar una exageració, però la periodista i la policia són ben reals. Des del primer llibre ha quedat clar que en Larsson, a més d'escriptor que sap explicar bones històries, era una persona compromesa amb els problemes de la seva societat. Si va triar el tema de la violència contra les dones no va ser perquè és un tema que ven, sinó perquè era un home feminista de debó. I no en corren!

En Forges

Els convidem a penjar la foto a la cartellera, oi?