A l'inici de cada curs fem una inversió important en llibres de coneixemants. Aquí us en mostro alguns:
N'hi ha un sobre la vida al bosc, un altre que ens parla del nostre cos, un de ciència, un parell d'història i, com és habitual, uns quants que ens expliquen la vida dels d'animals.
I mireu aquests altres:
Dibujo para artistas por descubrir i Cómo hacer un còmic són eines útils per a la mestra de plàstica i per a tots els nens i nenes. Picasso i Minou es basa en fets reals: aquest pintor va tenir un gatet que es deia així i que el va acompanyar mentre va viure a París.
Pippo el boig ens explica un episodi de la vida de Filippo Brunelleschi, l'arquitecte de la catedral de Florència i, de passada, com era la vida a la Itàlia del Renaixement.
Totes aquestes novetats són a la biblioteca, a la vostra disposició.
Per a totes les persones que estimen els llibres i la lectura, per a passar-ho bé i per a aprendre
dimecres, 29 de setembre del 2010
dimarts, 28 de setembre del 2010
Una revista digital de poesia per a nens i nenes
Pissiganya ha estat una idea de la Martina Escoda, ex-alumna de l'escola, i d'Andreu Galan. És per això que hi trobareu tants poemes d'alumnes de l'Orlandai.
Però, què és Pissiganya?
Cito un text de la pròpia revista:
Pissiganya és la primera revista digital de poesia infantil escrita per xiquets i xiquetes. Els seus principals protagonistes, doncs, són els xiquets i nines, nenes i al·lots, nins i al·lotes, nens i xiquetes, alumnes de les diferents escoles de primària d’arreu del País Valencià, les Illes Balears, Catalunya i la Catalunya nord, poetes tots ells en llengua catalana.
Si hi voleu entrar per conèixer-la, pitgeu aquí:
I si hi voleu participar, només heu de seguir les instrucccions de la pròpia revista. Nosaltres, des del bloc, us volem animar a fer-ho!
Però, què és Pissiganya?
Cito un text de la pròpia revista:
Pissiganya és la primera revista digital de poesia infantil escrita per xiquets i xiquetes. Els seus principals protagonistes, doncs, són els xiquets i nines, nenes i al·lots, nins i al·lotes, nens i xiquetes, alumnes de les diferents escoles de primària d’arreu del País Valencià, les Illes Balears, Catalunya i la Catalunya nord, poetes tots ells en llengua catalana.
Si hi voleu entrar per conèixer-la, pitgeu aquí:
I si hi voleu participar, només heu de seguir les instrucccions de la pròpia revista. Nosaltres, des del bloc, us volem animar a fer-ho!
divendres, 24 de setembre del 2010
Biblioburros
Recordeu les biblioteques en bicicleta?
Aquesta es trasllada dalt d'un burro, i el responsable és un mestre colombià, Luis Humberto Soriano. Dediqueu uns minuts a veure la pel·lícula i, si us agrada, busqueu al Youtube, que n'hi ha més.
A mi m'emociona cada vegada que la veig.
Aquesta es trasllada dalt d'un burro, i el responsable és un mestre colombià, Luis Humberto Soriano. Dediqueu uns minuts a veure la pel·lícula i, si us agrada, busqueu al Youtube, que n'hi ha més.
A mi m'emociona cada vegada que la veig.
dimecres, 22 de setembre del 2010
Llibres d'ocasió
A Barcelona anem de fira en fira!
No deixeu de passar pel Passeig de Gràcia, entre Plaça Catalunya i Diputació.
Si es busca bé sempre es troba quelcom d'interessant, i a bon preu. Sobretot els qui ja teniu una edat, com ara jo. Ahir vaig reviure moments preciosos de la meva infantesa, fullejant la Història Sagrada dels nens, de Daniel Rops, que havia publicat Aymà, en català, els anys seixanta.
I també podeu deixar-hi llibres vosaltres, si feu esporga de la vostra biblioteca...
diumenge, 19 de setembre del 2010
Les Orenetes a la biblioteca
Sempre fa il·lusió, quan comença el curs, que un nou grup de nens i nenes de tres anys inicii el llarg camí com a usuari de la biblioteca de l'escola. Aquest camí durarà nou anys i -així ho voldríem- serà motiu de moltes satifaccions: estones de benestar, recerca de coneixements, i -tant de bo- l'afecció per la lectura...
Per això ens agrada mostrar-vos aquestes imatges: les Orenetes a la biblioteca.
La Nathalie els mostra tots els racons, els fa seure al seu espai, després els explica el conte Botes noves, de Guido von Genechten i, per acabar, miren els contes que els han cridat l'atenció.
Se'ls veu feliços, oi?
diumenge, 12 de setembre del 2010
El congrés de l'IBBY
Avui, darrer dia del 32è congrés Internacional de l'IBBY, a Santiago de Compostela. Han estat cinc jornades intenses de conferències, comunicacions, taules rodones i tallers.Hem conegut moltes persones de tot el món que ens han explicat experiències interessants. Hem escoltat reflexions d'especialistes que fa molts anys que es dediquen a la literatura infantil i juvenil. Ens fa l'efecte que hem après molt.
Cada dos anys es celebra aquest congrés de l'IBBY -Internacional Board on Books for Young people-, a diferents ciutats de tot el món. La darrera nit, sempre, es fa el lliurament del premi Andersen d'aquell any. Nosaltres hem tingut la sort, per aquest motiu, de conèixer i escoltar Jutta Bauer i David Almond -vegeu l'entrada del 30 de Març-. Va ser, segur, el moment més emocionant del congrés. Però també ens han parlat, entre moltes altres persones, Manuel Rivas, autor gallec de La lengua de las mariposas o El lápiz del carpintero, i la Teresa Colomer, antiga mestra de l'Orlandai, i que ara és una de les persones més sàvies de l'estat espanyol en matèria de literatura infantil!Aquest any el tema del congrés era La fuerza de las minorías. Per això s'ha parlat força d'afavorir la lectura als grups de risc, als països en vies de desenvolupament, de la literatura en llengües minoritàries... i de moltes altres coses.
Cada dos anys es celebra aquest congrés de l'IBBY -Internacional Board on Books for Young people-, a diferents ciutats de tot el món. La darrera nit, sempre, es fa el lliurament del premi Andersen d'aquell any. Nosaltres hem tingut la sort, per aquest motiu, de conèixer i escoltar Jutta Bauer i David Almond -vegeu l'entrada del 30 de Març-. Va ser, segur, el moment més emocionant del congrés. Però també ens han parlat, entre moltes altres persones, Manuel Rivas, autor gallec de La lengua de las mariposas o El lápiz del carpintero, i la Teresa Colomer, antiga mestra de l'Orlandai, i que ara és una de les persones més sàvies de l'estat espanyol en matèria de literatura infantil!Aquest any el tema del congrés era La fuerza de las minorías. Per això s'ha parlat força d'afavorir la lectura als grups de risc, als països en vies de desenvolupament, de la literatura en llengües minoritàries... i de moltes altres coses.
dijous, 9 de setembre del 2010
Segon aniversari
Avui fem dos anys!
Aquest any hem publicat 100 entrades, prop del doble de l'any passat. I s'han registrat 271 comentaris, molt més del doble que l'any anterior.
Ens n'alegrem molt i us donem les gràcies a tots els qui seguiu i participeu al bloc de la biblioteca, perquè sou la nostra raó de ser.
Intentarem que el curs que acaba de començar la biblioteca Marta Mata sigui més vivia que mai. Des d'aquí us informarem de les nostres activitats i us recomanarem molts llibres. Les novetats que vagin apareixent i els tresors que s'amaguen a la nostra biblioteca.
US NECESSITEM AL NOSTRE BLOC!!!
Agraïm la idea del pastís d’aniversari de llibres a l’Encarna, de Quatre petites cantonades.
dimecres, 8 de setembre del 2010
28na Setmana del Llibre en Català
Aquest any la de Barcelona es celebra al recinte de la Ciutadella -massa lluny, però més espaiós- i hi ha un programa d'activitats molt ampli: hi ha 30.000 llibres i més de 200 actes.
Petit o grans, passeu-hi una estona, segur que us interessarà!
Tota la informació, el programa d'activitats per a les diferents edats... ho trobareu AQUÍ
Petit o grans, passeu-hi una estona, segur que us interessarà!
Tota la informació, el programa d'activitats per a les diferents edats... ho trobareu AQUÍ
dimarts, 7 de setembre del 2010
El regal de l'Alba
Avui, primer dia d'escola, ens han vingut a veure una colla d'ex-alumnes de sisè. Hi havia l'Alba, i m'he recordat que fa setmanes que us volia explicar una història. Us recordeu d'aquesta preciosa figura?Ens l'havia fet l'Alba, el curs passat. Doncs, per accident, un dia es va trencar. Ella, abans de marxar de l'escola, ens en va fer una altra, que podeu veure a la mateixa prestatgeria de la biblioteca on hi havia hagut la de fang.Ens va dir que aquesta és a prova de caigudes.
Un altre cop, gràcies, Alba!
Un altre cop, gràcies, Alba!
dilluns, 6 de setembre del 2010
Comença un nou curs!
divendres, 3 de setembre del 2010
La casa blava
Un altre llibre sobre la fi de l'estiu. I el que passa després:
I de mica en mica els dies es van escurçant.
La rosada fa brillar la gespa.
Cops de maletes que es tanquen. Cops de portes de cotxe.
"Adéu, casa!", exclamen els nens.
...
A la casa blava hi ha silenci. O potser no?
Aleshores, amb unes il·lustracions gairebé impressionistes de Georg Hallensleben, i un text molt suggerent de Kate Banks anem descobrint la vida que batega a una casa tancada per una temporada llarga: un ratolí rosega unes engrunes, una aixeta degota, una aranya teixeix la seva teranyina, una gata ha aconseguit entrar a la casa, un ocell a les golfes... fins que la tardor i l'hivern passen i, amb l'arribada de la primavera, la família torna a la casa blava.
És realment bonic. El que no sé és quantes de les nostres criatures tenen experiència d'una casa d'estiueig. Potser eren d'un altre temps, ara tenim segones residències, i hi passem els caps de setmana. O no tenim res, i anem al poble dels avis, o al càmping... A vosaltres que us sembla?
I de mica en mica els dies es van escurçant.
La rosada fa brillar la gespa.
Cops de maletes que es tanquen. Cops de portes de cotxe.
"Adéu, casa!", exclamen els nens.
...
A la casa blava hi ha silenci. O potser no?
Aleshores, amb unes il·lustracions gairebé impressionistes de Georg Hallensleben, i un text molt suggerent de Kate Banks anem descobrint la vida que batega a una casa tancada per una temporada llarga: un ratolí rosega unes engrunes, una aixeta degota, una aranya teixeix la seva teranyina, una gata ha aconseguit entrar a la casa, un ocell a les golfes... fins que la tardor i l'hivern passen i, amb l'arribada de la primavera, la família torna a la casa blava.
És realment bonic. El que no sé és quantes de les nostres criatures tenen experiència d'una casa d'estiueig. Potser eren d'un altre temps, ara tenim segones residències, i hi passem els caps de setmana. O no tenim res, i anem al poble dels avis, o al càmping... A vosaltres que us sembla?
dimecres, 1 de setembre del 2010
The secret of Kells
Al cinema Verdi podeu veure aquesta pel·lícula irlandesa de dibuixos animats, guanyadora d'un munt de premis, és una veritable delícia.
Ens explica la història d'un petit monjo del segle IX, que vol ser il·luminador de llibres. Viu a una fortalesa-monestir, on el seu oncle és l'abat. La principal preocupació a les seves vides és poder-se defensar de l'atac dels temibles vikings. Però en Brendan, el nen monjo, té altres interessos: conèixer el món de més enllà de les muralles, i il·lustrar llibres sants. Aconsegueix fer les dues coses, i vivim les seves aventures al màgic bosc d'Aisling -la nena mig humana, mig lloba- alhora que veiem els seus progressos en els dibuixos, inspirats en la natura i el bosc.
El manuscrit que en Brendan il·lumina són uns Evangelis que van existir realment i avui es guarden al Trinity College de Dublin. Al film, el llibre representa la llum, la cultura i la bellesa, per contraposició a la barbàrie dels vikings.
L'animació de The secret of Kells és formalment senzilla i desprovista d'efectes especials, però el resultat és un esclat de llum i color, acompanyat d'una bellíssima banda sonora que l'acaba d'arrodonir.
L'únic problema és que només es pot veure en versió original, subtitulada en castellà. És cinema per a nens i nenes, però hauran de ser prou àgils llegint perquè l'esforç no els cansi. Una pena, com també que, posats a subtitular, no s'hagi fet en català!