Avui sí que l'entrada és pels adults. Us recomano un article, llegit al Babèlia d'ahir. Titolat Utilidad de la ficción, l'escriu Carlos García Gual. Reflexiona sobre la lectura i sobre els perills de la comercialització de la literatura. Cita tres llibres molt interessants, un dels quals, La literatura en perill, de T. Todorov, ens va ser molt recomanat a les estudiants del màster de literatura infantil i juvenil, fa un parell d'anys. Us deixo l'enllaç i la fotografia. Animeu-vos a llegir-lo i, si voleu, a comentar-lo...
Darrerament molts nenes i nenes de Cicle Mitjà i Superior, en acabar la lectura d'un llibre, en lloc de fer-ne un dibuix o un escrit, fan un treball amb volum. Utilitzen plastelina, paper maché, cartolina o roba. Ara ja en teníem uns quants i hem fet aquesta exposició: Els llibres triats són: Angelman, de Didier Lévy, La volta al món en taxi, de Salvador Comelles, Feliç aniversari, Jamela, de Niki Daly, En Croco se'n va a passejar, de Monika Klose El misterioso ccaballero sin nombre, de la Cornelia Funke, Momo, de Michael Ende, El misteri del repartidor de pizzes, de Jürgen Banscherus i Els ratolins de la senyora Marlowe, de Franck i Devin Asch. La Bet, en Víctor, la Joana, en Joan, la Bruna, la Sara, la Lucía i la Paula us recomanen que els llegiu, perquè a ells els han agradat molt. Gràcies a tots i a totes per aquests treballs tan ben fets!
Estem de sort. Aquesta setmana es celebra a Barcelona el Festival Munt de mots, amb l'objectiu de promoure l’art de la narració oral.
Les activitats es duran a terme del 16 al 23 d’octubre de 2010, a diverses biblioteques de Barcelona, al Teatre Romea, Caixa Fòrum, Museu de la Música, Museu Etnològic, Museu Picasso, El Polvorí de Montjuïc, el C.C. Pati Llimona i la Xarxa de Centres Cívics de la ciutat, i compta amb la col·laboració de moltes entitats i editorials.
Hi haurà més de 60 artistes de la narració oral de diverses nacionalitats (Colòmbia, Cuba, Veneçuela, Gran Bretanya, Xile, Perú, Japó, Uruguai, Mèxic, Camerún) i d’altres comunitats d’Espanya (Galícia, País Basc, València, Madrid).
Podrem triar entre més de noranta activitats a l’entorn de la paraula dita adreçades a adults i a públic familiar i infantil: espectacles, xerrades, tallers, exposicions, projeccions, una marató de contes infantils, sessions temàtiques.
Sabeu que l'Emili Teixidor és veí de Sarrià? Que coneix la nostra escola i ens té molta estima? De vegades me l'he trobat caminant pel barri, o fent un cafè a les Galeries Sarrià, i he conversat amb ell d'educació i de lectures infantils. Per què parlem avui d'Emili Teixidor? Perquè ahir varen estrenar la pel·lícula Pa negre, basada en un llibre seu. És un retrat de la postguerra a la Catalunya rural, una època de repressió i d'humiliació, fet a través dels ulls d'un nen. Cito un fragmet de la novel·la: És que el pa negre que encara els donen de racionament no es pot menjar! Un cop va venir una pobre dona i em va portar un crostó d'aquesta mena de pa perquè em fes càrrec del que havien de menjar. Gairebé vaig plorar de pena, era com un tros de carbó o de serradures brutes. Vaig pensar que la maleïda guerra arriba fins i tot a fer malbé el pa, mata el pa i tot, perquè allò no era pa, allò era un pa mort, sense ànima i sense virtut.
L'Emili Teixidor sap molt bé de què està parlant. Ell va néixer l'any 1933, per tant, era un nen molt petit durant la guerra, però té records molt vius de la postguerra, els anys quaranta.
La pel·lícula ha tingut molt bones crítiques. El director és el mallorquí Agustí Villaronga. La protagonista, Nora Navas, ha rebut la Conxa de Plata al festival de San Sebastián. També hi podreu veure a Roger Casamajor, Laia Marull, Eduard Fernández i Sergi López. L'intèrpret del nen que condueix la història, l'Andreu, es diu Francesc Colomer i sembla que és un gran actor. La productora no és altre que l'Isona Passola, que havia estat mare de l'escola fa molt pocs anys. Aquí teniu el tràiler del film:
Tot i que l'Emili Teixidor és l'autor dels vostres llibres de la formiga Piga i de molts altres, aquesta entrada d'avui està dirigida, sobretot, als adults. La novel·la no us agradaria, als nens i nenes, i la pel·lícula, que jo encara no he vist, em sembla que tampoc.
Un any més, hem celebrat la Festa Major de Sarrià. Quinze dies després de la de Barcelona, sumem experiència de festes populars. A la biblioteca, naturalment, ens afegim a la festa. Us presentem les darreres adquisicions:
Aquests dos llibres són acabats d'editar per Barcanova, i s'adrecen a nens i nenes d'Educació Infantil i Cicle Inicial de Primària. Presenten la festa i els seus personatges. Les autores de tots dos són Ester Baldó, Maria Soliva i Rosa Gil.
Aquests altres dos, de La Galera, del 2005, La colla castellera, de Trinitat Gibert i El ball de la geganta, de Joles Senell, agradaran a l'alumnat una mica més gran, de Cicle Inicial i Mitjà. Tenen fil argumental, i la història té com a protagonistes persones que participen activament a les festes.Els trobareu a la biblioteca, a la vostra disposició!
Llegit al Periódico del 7 d'Octubre: Després d'una consulta a vint-i-sis de les més prestigioses llibreries de Catalunya, s'arriba a la conclusió que el llibre infantil més venut, en llengua catalana, -no sabem en quin periode de temps- és un Gerónimo Stilton. I el segon més venut, també. I què passa en llengua castellana? El mateix. El primer i el segon són Gerónimos Stiltons. Això ens agrada o ens desplau? Ni una cosa ni l'altra. Ens convida a reflexionar. Què tenen aquests llibres, que agraden molt a les criatures i poc a les bibliotecàries?Són atractius, plens de dibuixos, combinen tipografies diverses. Són fàcils de llegir, el llenguatge no ofereix dificultats, la seva extensió és la justa per no cansar ningú... Qui els llegeix afirma la seva pertanyença al grup, donat que agraden a tothom. Tot això és valuós, perquè convida els nens i nenes a llegir.Aleshores, perquè les llibreries n'estan plenes, però les biblioteques no?Perquè ens semblen massa semblants l'un a l'altre, -de la colecció primeta ja n'hi ha més de quaranta- fets en sèrie. Els trobem una mica pobres, pel que fa al llenguatge i a les mateixes històries. Els personatges, una mica estereotipats... Però, és dolent llegir Stiltons?No, és clar que no! Mentre no ens conformem només amb la lectura de Stiltons! Us recomano la lectura d'aquest article que vaig trobar al bloc de Paco Abril, que fa una reflexió a fons sobre aquest fenòmen, que ho és, de la lectura infantil: Geronimo Stilton, héroe a su pesar
Això sí, ens agrada que la seva germana Tea sigui independent, intel·ligent i intrèpida!
L'Arianne Faber és autora de molts llibres per a nens i nenes. I com que és mare l'escola -del Quim i de la Lola- estem molt al cas dels llibres que publica. Ens regala un exemplar de cada nou llibre que fa! Mireu, aquest setembre ha aparegut aquest al mercat:
És la història d'una nena que es troba un monstre. Li hauria de fer por, però no n'hi fa. Com és? L'haureu de llegir per saber-ho!
El curs passat ens va regalar La fàbrica de núvols i Petita parka. El primer és un cant a la imaginació, l'altre un acostament del tema de la mort als nens i nenes.
A la biblioteca també tenim aquests quatre llibres, publicats en flamenc:
I aquests altres tres, que són una mica més antics: l'Arianne Faber també s'ha dedicat a l'animació. Les històries de l'Àlex, que van guanyar el premi Junceda 2009, es van emetre a TV3, per als més petits. Nosaltres tenim un DVD on se'n recullen algunes Us tornem a recomanar donar un cop d'ull al seu lloc web. És realment bonic!
