Un Club de Lectura a l'escola?!

Doncs sí. Feia temps que a la comissió de biblioteca en parlàvem i, per fi, l'engeguem.

És un club de lectura dirigit a mares, pares i mestres.

Ens reunirem un cop al trimestre per a parlar d'un llibre. La primera sessió, a la qual esteu convidats, serà el dilluns, dia 12 de desembre, a les 7h., a la biblioteca de l'escola.

El llibre que hem triat és aquest:

És una narració epistolar que parla d'amistat i d'amor, de guerra i de dolor, del gust per la lectura... hi trobareu sentit de l'humor, ironia , i també tendresa. Què més voleu?

L'autora era amant de la literatura, bibliotecària, llibretera i editora. L'any 1976 va conèixer l'illa de Guernsey, que havia estat ocupada pels alemanys durant la Segona Guerra Mundial. Això li va inspirar el tema del llibre, l'acció del qual transcorre en aquesta illa.

Mary Anne Shaffer i Annie Barrow

Mary Ann Shaffer va morir el 2008 sense veure el llibre publicat. La seva neboda, Annie Barrows, va col·laborar en acabar-lo i editar-lo. No va escriure cap altre llibre que aquest.

La novel·la l'ha editat en català Ara llibres. És baratet i fàcil de trobar.

Animeu-vos a llegir-lo i a venir el dia 12 de desembre a parlar-ne. Hi haurà sopar, i el menú, naturalment, és... pastís de pela de patata!

La "Trobada d'il·lustradors" a Jaume Piquet

 

Aquest matí s'ha celebrat la que suposo que serà la Primera trobada... Perquè ha estat un èxit de participació, i confio que la llibretera d'A Peu de Pàgina la reeditarà cada any.

Mireu si n'hi havia, de gent:

 

Entre els il·lustradors i il·lustradores, la nostra amiga Arianne Faber, l'Ignasi Blanch, en Jordi Vila Delclòs, fins a una vintena d'artistes...

Hem comprat un llibre il·lustrat per la Cristina Losantos, el guanyador del darrer premi Vaixell de Vapor, escrit pel seu germà, Jordi Losantos. Aquí ens l'estava dedicant:

                                                                                                                                                                                                    És un llibre divertit, explica les aventures i desventures d'un camaleó que, degut a l'atac d'un gripau verinós, pateix un mal estrany: canvia de color sense cap motiu i, a més, els seus colors són llampants, cosa que el posa en perill a ell i als seus...

I ens n'hem quedat també un altre que es diu La gata Marga i el poema oblidat. El títol és suggerent, però mai endevinaríeu que, en realitat, és un llibre sobre el barri de Sarrià, il·lustrat per la Pilarín Bayès. Com que ella no ha pogut asssistir a la festa, ens l'ha dedicat l'autora del text, la Núria Parera:

Hi havia qui obsequiava els vianants amb les seves il·lustracions en un mural. Mentre, a l'interior de la llibreria, els nens i nenes que volien es dedicaven al dibuix i les manualitats:

 

Més sobre les il·lustracions de Jordi Vila Delclòs

Tot just l'altre dia en parlàvem.

Avui m'agradaria mostrar-vos el comentari de la Laura, de la classe de Marsupilami, que ha llegit Paper de diari, d'aquest autor.

Les il·lustracions del conte són com un esbós.Hi ha moltes ombres i el traç té moltes línies que fan que el dibuix sigui més real. Les expressions dels dibuixos estan molt ben fetes, i es nota què volen dir. 

Els bassals són més brillants que la resta del dibuix. I els núvols són de diferents tons de blanc.

La Laura acompanya aquest comentari d'un dibuix fet per ella, reproduint-ne un d'en Jordi Vila. Ha utilitzat témperes, si no m'equivoco. El barquet és fet , de debò, de paper de diari, i enganxat al full:

Felicitem a la Laura pel seu treball, i a Jordi Vila Delclòs, per inspirar-lo.

La llibreria A peu de pàgina, de Sarrià, us convida

El dissabte, 22 d’octubre, la llibreria A peu de pàgina -la de Jaume Piquet cantonada Major de Sarrià- ha convocat a més de vint il.lustradors i il·lustradores infantils per tal de parlar i dedicar els seus llibres, així com  fer dibuixos per als nens i nenes. Aquesta activitat es farà al carrer d'Ivorra, de 11h. a 14 h.

Entre d’altres, podreu conèixer Agustí Comotto, Ignasi Blanch, Óscar Julve, Cristina Losantos, Montse Tobella, Philip Stanton, Jordi Vila Delclòs, Alba Marina Rivera...

A les 12 hores, a l’espai de la llibreria, es realitzarà un taller per a nens i nenes de 3 a 8 anys, dirigit per la il.lustradora Montse Tobella.

No us ho perdeu!

Les Orenetes a la biblioteca

A mi m'emociona, cada curs, comentar aquesta notícia: les Orenetes, els nens i nenes de la classe de tres anys, ja coneixen la biblioteca de l'escola.

Acaben d'entrar dins d'aquest món de llibres que l'escola els ofereix: en Serafí ha triat un conte, la Nathalie els hi ha explicat, després han estat fullejant ells/es molts més contes...

Jo me'ls miro i penso que disposem de nou llargs anys per aconseguir un propòsit: que a tots i totes els agradi llegir. Que s'estimin els llibres, els seus personatges, les històries que contenen... Que tinguin ganes d'aprendre, a través dels llibres i també de la xarxa.

Són vint-i-cinc criatures, i un curs més. Ho aconseguirem? El que és segur és que hi posarem de la nostra part tot l'esforç, totes les idees i tota la feina que siguem capaces.

Jordi Vila Delclòs exposa a la Sala Rovira

Des del 4 d'octubre fins el 8 de novembre. No són gaire dies, aprofiteu l'oportunitat.

 

I és que Vila Delclos és un il·lustrador fora de sèrie. De vegades els seus dibuixos ens recorden el Junceda dels nostres pares, d'altres són art impressionista. Amb les seves il·lustracions pot crear un món sencer, com veiem a l'exposició de la Sala Rovira amb els dibuixos pel llibre La vida y la poesía de Federico García Lorca, que Edebé està a punt de publicar; o pot elevar una portada de revista infantil a la categoria d'obra d'art, com podreu veure més avall.

Joan Vila Delclòs és de família d'artistes. El seu besavi era Joan Vila Cinca, pintor paissagista, els seu avi, Antoni Vila Arrufat, pintor i gravador, el pare, Joan Vila Grau, pintor, vidrier i ceramista, el germà, Eusebi Vila Delclòs, pintor i fotògraf... No hem vist l'obra de l'avi i el besavi, però sí coneixem i admirem la del pare i del germà. I ell és, actualment,  un dels il·lustradors que més ens agraden.

El taller del meu avi, de Joan Vila Delclòs

No ens ha d'estranyar que, sovint, quan els nens i nenes comenten un llibre il·lustrat per ell ens diguin: "M'han agradat molt els dibuixos..."
A la nostra biblioteca en tenim una dotzena llarga, de llibres seus. Vegeu-ne alguns:

Els nens i nenes de sisè recomanen llibres

La Maria U. ha llegit Les noies són una canya, de la colecció Sara i les golejadores, de Laura Gallego. I ens diu:

El llibre està molt bé, perquè és interessant, i també perquè defensa les noies.

I et diu  que quan vols fer una cosa has de lluitar fins a aconseguir-ho.

És millor llegir abans el primer llibre de la col·lecció, Fem equip!

L'Oriol ens parla de La música perduda, de Pep Albanell.

Recomano aquest llibre a la gent de la meva edat i també més grans, perquè és el millor que he llegit mai, a part de Harry Potter.

Tracta de com és de dolorós viure una guerra i com de malament ho passa la gent. Ens fa adonar que la violència només porta tristesa i dolor.

I la Margot ha llegit Quin dia tan bèstia! de Mary Rodgers, un llibre dels anys setanta. Diu:

M'ha agradat molt, perquè té les pàgines de llibre antic.

És molt divertit i enganxa des del començament. Tracta d'una nena que un matí es desperta i s'ha convertit en la seva mare, o sigui que està al llit amb el seu pare. La nena intenta fer-ho tot com si fos la mare. Però cada vegada té més i més problemes, i aleshores pensa que no és tan fàcil ser gran.

Visca la Festa Major de Sarrià

Acaba la Festa Major de Barcelona i comença la de Sarrià. Per això cada any mostrem els llibres que parlen de gegants, castellers, xanquers, diables...

Mireu-los, utilitzeu-los, mestres. Endueu-vos-els a la classe!

Tintín al cinema

L'adaptació al cinema d'animació d'El secret de l'Unicorn, ja és a prop. S'estrenarà el 28 d'octubre. L'ha fet Steven Spielberg, i el tràiler fa venir unes ganes de veure-la...

Mentre no arriba, podeu esperar-la tornant a llegir el llibre, que tenim a la biblioteca, i la segona part de la història, El tresor de Rakham, el roig, que també és boníssim: