Mestres, capítol 10, canvia la data d'emissió

Han arribat les vacances de Setmana Santa. Ja sabeu que aquest bloc no tanca per vacances, però ara estarem uns dies sense fer entrades noves.

Hi ha hagut canvi de data en l'emissió d'aquest capítol:
Tornant de les vacances, el primer dia d'escola, el dia 10 d'abril no us perdeu el darrer Mestres, de TV3.

Perquè hi podreu veure el nostre estimat Batet, i perquè -una estona- està filmat... a la biblioteca!

Química a infantil i primària. Una nova mirada

Fa més d'una setmana que us volia parlar d'aquest llibre que ha escrit el gup Kimeia, amb la coordinació de Mercè Izquierdo :

Vaig tenir la sort de poder assistir a l'acte de la seva presentació el 15 de març, al Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències.Tant el llibre com l'acte em van semblar interessantíssims.

Jesús Chivite, Núria López  i Mercè Izquierdo, coautors del llibre, Josefina Cambra, degana del Col·legi, i Jaume Cela, mestre de l'Escoleta de Bellaterra, eren els integrants de la taula.

Cito paraules del grup Kimeia:

Aquest llibre està escrit a moltes mans. Mans de mestres amb els ulls oberts al món, amb ganes d’investigar al costat dels seus i les seves alumnes, amb el propòsit ferm d’apropar l’alumnat a la química.

La proposta que fem és humil. Simplement, obrim als lectors i lectores les portes de les nostres aules i els convidem a participar en algunes de les classes en què s’introdueix la manera de pensar de la química en experiències que, de vegades, no s’analitzen des d’aquesta perspectiva: la festa de la castanyada, els caramels que vam collir durant les festes de Sant Medir, el most que ens vam emportar de les colònies, el pa fet al forn de l’escola, el conte explicat una tarda de divendres, els gelats que vam fer sense congelador...

Tant de bo trobeu dintre d’aquestes planes una nova mirada per treballar la química amb els i les vostres alumnes.

El grup Kimeia està integrat per una quinzena de mestres que fa molts anys que es dediquen a investigar i experimentar la didàctica de la ciència a l'escola. Poques persones en saben tant com elles. Cliqueu aquesta imatge per entrar al seu bloc, on trobareu tota la informació per demanar en préstec i per utilitzar el material de les experiències que el llibre presenta:

I si teniu una mica de temps, no us perdeu la intervenció d'en Jaume Cela a l'acte de presentació:

"Parc Mort", de Fernando Lalana

Des que vam saber que havia guanyat el premi Edebé de Literatura Infantil d'aquest any, tenim moltes ganes de llegir aquest llibre. Encara no l'hem vist enlloc, però segur que per Sant Jordi el tindrem a la biblioteca.

Fernando Lalana és un autor molt prolífic, que escriu per a nens i nenes i també per a joves. Les seves novel·les sovint simultaniegen la intriga amb l'humor, i això les fa molt atractives. A la nostra biblioteca només en tenim una, Industrias Gon, divertidíssima, que ha agradat molt a tothom qui l'ha llegit.

Parc Mort ens crea moltes espectatives perquè toca temes com la mort i el suïcidi, però no de manera sensacionalista, sinó responsable, fent reflexionar els nois i noies. L'acció transcorre en un parc temàtic dedicat a la mort, on es comencen a produir suïcidis. Sembla estrany i una mica macabre, no? Doncs és un llibre amb molt d'humor, dirigit a lectors i lectores a partir dels onze anys. 

Al Periòdico de dimecres hi havia una entrevista a Fernando Lalana -que no us puc enllaçar perquè no és gratuït- on podíem llegir:

"Amb el suicidi no faig sang. No és un de concret, són suïcidis en general, però pot sorprendre perquè és un tema greu... 

... la mort no té marxa enrera, tots ens hem de morir, no té res de fantàstic, és molt real i planteja molts enigmes. No m'interessa el gènere fantàstic, ni els mags o els dracs. Tinc molta mania als elfs...

... Harry Potter o les sèries de vampirs són fenòmens que em sorprenen perquè utilitzen recursos de la literatura infantil en comptes de ser un pont que els encamini a la literatura adulta. Tinc la sensació que el fenòmen Harry Potter no ens ha proporcionat lectors a la resta de literatura juvenil, perquè quan s'acaben, per exemple, aquestes sèries de vampirs només volen més vampirs i no llegeixen res més. Són excloents. Jo vull que llegeixin els meus llibres uns quants anys, que els serveixin de pista d'enlairement i després facin el salt i passin a llegir Patricia Higsmith o Poe, que descobreixin noves lectures"

Oi que vénen ganes de tenir ja Parc Mort a les nostres mans?

Busqueu-lo a la biblioteca entre els de gomet verd

29 de març, vaga a la biblioteca

No havíeu vist mai la biblioteca a les 9 del matí amb la porta tancada i els llums apagats. La bibliotecària, com tantes mestres de l'escola i de Catalunya, s'ha sumat a la vaga general.
Encara que sigui una vaga testimonial, sense resultats aparents, no volem callar davant les retallades, sobretot en aquelles qüestions laborals que ens fan retrocedir anys en la conquesta dels drets de les persones.

Mares i pares, "consells per ajudar els nens a aprendre a llegir"

Del bloc d'Arturo Goga

Jo ho he trobat al bloc de la biblioteca de l'escola Sant Jordi de Lleida. La seva bibliotecària ho ha trobat a Faros, el web de Sant Joan de Déu. I ells ho havien traduït de Healthy Children.

Només transcric la primera part, però vosaltres llegiu-ho sencer a una de les dues webs, si us plau.

Llegir en veu alta és una de les millors maneres d’ajudar el teu fill a aprendre a llegir. A més, pot ser molt divertit! Com més emoció mostris mentre llegeixis, més ho gaudirà! El més important és que ell marqui el ritme i es diverteixi mentre aprèn a llegir.

Segueix els consells següents quan llegeixis al teu fill:

• Fes córrer el dit al llarg de les paraules a mesura que les vas llegint per ensenyar-li que allò que assenyales és el que explica la història.
• Fes sons d’animals i veus divertides, sense vergonya! Així ajudaràs el nen a que s’entusiasmi amb la història.
• Atura’t a les imatges i pregunta-li al nen que descrigui què hi veu. Parla-li de com les imatges relaten la història.
• Convida’l a participar en qualsevol frase que es vagi repetint al llarg del conte.
• Ensenya-li com els esdeveniments que tenen lloc al llibre poden ser similars als que ell viu en el dia a dia.
• Si el nen fa una pregunta, para de llegir i respon. El llibre pot ajudar-lo a expressar els pensaments i solucionar els propis problemes.
• Segueix llegint al teu fill fins i tot després que hagi après a llegir. Un nen pot escoltar i entendre històries més complicades que si les llegeix per ell mateix.

La invenció de l'Hugo Cabret, de Brian Selznik

L'èxit de la pel·lícula "Hugo", de Martin Scorsese, fa venir ganes de llegir el llibre de Selznik. 

Mireu el que diu la Paula, de la classe de Marsupilami:

 La invenció de l'Hugo Cabret és la primera novel·la gràfica que llegeixo. Una novel·la gràfica és una novel·la que s'explica mig amb il·lustracions, mig amb text. Vull dir que les il·lustracions també expliquen la història, no com en els contes, que les il·lustracions només hi són per a descriure el text. 

A mi m'està agradant molt, aquest llibre! Quan l'acabi aniré a veure la pel·lícula al cinema. 

El protagonista és l'Hugo Cabret, que viu a una estació, en una mena de cambra secreta. L'Hugo s'encarrega que tots els rellotges de l'estació funcionin. Si voleu saber més, haureu de llegir el llibre!

Les il·lustracions són molt boniques, i sorprenentment difícils de copiar. Ho expressen tot molt bé.

21 de març, dia mundial de la poesia

Aquest any, per celebrar el dia de la poesia, hem penjat a la cartellera del rebedor de l'escola els dos primers versos d'uns poemes que els nens i nenes de Pingüins han escrit, en homenatge a J.V. Foix.

Si el poeta Foix comença el seu poema dient: "És quan dormo que hi veig clar...", mireu de llegir el que diuen els Pingüins:

Eloísa y los bichos, de Jairo Buitrago i Rafael Yockteng

Un llibre que El Jinete azul va publicar el 2011. Tenim la sort de poder-lo veure i escoltar sencer al  You Tube. Serà una novetat a la nostra biblioteca, per Sant Jordi. Ens explica d'una manera molt sàvia els sentiments d'una persona nouvinguda a un país que no és el seu. Mireu:

Adéu, Teresa Pàmies

Una entrada per a les persones adultes. No sabem que Teresa Pàmies escrivís mai pels infants. Però volem deixar igualment aquí constància del nostre respecte per aquesta autora.

Va morir dimarts, 13 de març. La seva literatura, gairebé sempre autobiogràfica, és un testimoni de la història del nostre país, alhora que del seu compromís polític. D'entre tot el que va escriure, trio quatre obres que, fa ja molts anys, ens van marcar: Quan érem capitans, memòria de la guerra civil. Testament a Praga, memòria de l'exili. Dona de pres, memòria de la clandestinitat, en temps de la dictadura. El més emocionant, però, Va ploure tot el dia, que aborda guerra, exili i franquisme, i recomano vivament:

La primera edició, del 1974

La darrera

La podeu veure i escoltar llegint un fragment d'Informe al difunt, relat dels últims temps de la vida del seu marit, Gregorio López Raimundo, secretari general del PSUC, el partit dels comunistes de Catalunya

Zona de lectura

Amb l'arribada del bon temps, una iniciativa esplèndida dels nois i noies de Suricates: un racó del pati de dalt, convertit en biblioteca a l'aire lliure.

A més, fan funcionr un préstec alternatiu, amb els llibres que ells mateixos duen de casa. Què més podem desitjar?

Si us hi fixeu, a terra han escrit: SILENCI, ZONA DE LECTORS

Felicitats, Suricates!

Les Orenetes a la biblioteca

Les Orenetes vénen cada setmana a la biblioteca, a escoltar el conte que els explica la Nathalie, i a mirar-ne molts més.

Però no passa cada dia que vinguin a cercar informació als llibres de coneixements. Tenen molt d'interès a saber coses dels animals de granja

Espero que trobessin tot el que necessitaven...

Mor l'artista gràfic Moebius

Copiem la notícia literalment de Wilaweb, el diari digital que us recomanem moltíssim:

El dibuixant francès Jean Giraud, conegut com a Moebius, s'ha mort avui després d'una llarga malaltia. Tenia 73 anys i es va fer conegut pel seu còmic sobre el tinent Blueberry el 1964. Els primers dibuixos els va publicar quan tan sols tenia 15 anys i cap als anys setanta va deixar el 'wstern' per centrar-se en una obra relacionada amb la ciència ficció. Va ser quan va començar a signar amb el psuedònim de Moebius, ja que fins aleshores ho feia com a Gir.

Reconegut com el millor artista gràfic de França,  i un dels més influents en el món del còmic, va assistir al Saló Internacional del Còmic de Barcelona el 2010, i va ser allà on va presentar la seva última obra, 'Inside Moebius'.

A la biblioteca de l'escola no tenim cap còmic de Moebius, un autor per a lectors/es més grans. No dubteu en llegir-los quan, d'aquí uns anys, els trobeu a d'altres biblioteques!

Contes i poemes per a celebrar el dia de la dona

Aquest any, per celebrar el dia de la dona treballadora, hem presentat un conte que ens venia com l'anell al dit: Las lavanderas locas. És de John Yeoman, i les il·lustracions les ha fet Quentin Blake. L'ha editat Océano Travesía.

Explica la història de set bugaderes que treballaven molt. Treballaven tant, que un dia en van tenir prou. Van plantar l'amo, la feina, i es varen alliberar. Van començar a fer bogeries, i no hi havia qui les aturés. Fins que van aparèixer set llenyataires... i no us expliquem res més.

Als nostres nens i nens els hi hem explicat, i li hem dedicat una cartellera sencera.

Hem aprofitat per parlar-los de Quentin Blake, l'il·lustrador dels dibuixos vius i expressius de tants llibres que ens agraden

En edicions anteriors, els llibres triats, que us recomanem, varen ser:

I aquell poema tan suggerent de la M. Mercè Marçal que diu:

Drap de la pols, escombra, espolsadors,

plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,

sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,

i sabó en pols, blauet, netol, galleda.

Cossi, cubell, i picamatalassos,

esponja, pala de plegar escombraries,

gibrell i cendra, salfumant, capçanes.

Surt el guerrer vers el camp de batalla.

8 de març, dia internacional de la dona

Publicat el dia 3 de març a Yo Dona, revista de El Periódico:

Quan la Biblioteca Nacional  va obrir les seves portes el 1711, no s'hi permetia l'accés de les dones com a lectores. Només hi podien anar de visita, els dissabtes.

Antonia Gutiérrez Bueno va ser la primera en trencar la norma, el 1838, demanant un permís especial a la regent Maria Cristina, amb la intenció d'elaborar un diccionari històric de dones cèlebres.

Cliqueu la foto i entrareu al bloc de la BNE, on s'explica llargament aquest fet:

Antonia Gutiérrez Bueno va publicar el seu Diccionario histórico y biográfico de mujeres célebres,  que es troba a la Biblioteca Nacional, amb un seudònim: Eugenio Brunet y Ortazán.

Nenes, noies, dones, aquesta és la nostra història.

Llibres que parlen de famílies

Un altre llibre recomanable. Presenta una dotzena de famílies diverses, i planteja un joc als nens i nenes de l'estil "qui és qui?". Hi ha família monoparental, d'acollida, reconstituïda, adoptiva, homomaternal i homopaternal... Una il·lustració per a cada família, i un text que han de fer coincidir allà on correspongui. Els autors proposen que hi juguin plegats adults i infants, per afavorir el diàleg sobre la diversitat familiar.

Hem cercat a la biblioteca i hem exposat totes aquestes obres, que ens parlen de la pluralitat de famílies que coneixem.

Però la veritable normalització encara és lluny. S'haurà donat quan no calgui publicar aquest tipus de llibre, que "parla de". Serà el dia que les nostres novel·les i contes estiguin protagonitzats per famílies diverses, sense que la família sigui el tema. El dia que la diversitat sigui la normalitat!

Odessa i el món secret dels llibres, de Peter van Olmen

No, encara no l'hem llegit, però té tan bon aspecte que no ens en podem estar de comentar-lo.

L'autor, que és belga, diu que ha trigat vuit anys a escriure'l. Ha guanyat un dels premis literaris més importants de Flandes.

L'Odessa, una nena de dotze anys, viatja a una ciutat, Scribpòlis, on viuen un munt d'autors i de protagonistes de clàssics universals: Shakespeare, Dostoievski, els Cavallers de la Taula Rodona, Sherlock Holmes... Hi ha un dolent, naturalment, que es diu Mabàrak, però no sabem quina mena de dolenteries fa. El llibre promet aventures i humor.

L'ha editat La Galera aquest mes de gener. Si cliqueu damunt del llibre podreu llegir els dos primers capítols. Us asseguro que vénen ganes de seguir. 
Va, qui és el primer de llegir-lo i enviar-nos un comentari?

Quan els llibres són armes

"Aquestes són les nostres armes", deien els universitaris valencians mostrant llibres i desafiant la policia. 

Una bella iniciativa dels joves estudiants, que es va propagar per les xarxes socials, i va quallar als carrers de València. 

Ens agrada veure els llibres convertits en  símbol de no-violència!

Cliqueu la fotografia per llegir, si voleu, l'article sencer de El Periódico.