dissabte, 30 de juny de 2012

La casa sota la sorra, de Joaquim Carbó

És el primer cop que parlem d'en Joaquim Carbó, en aquest bloc. I ens sap greu perquè, juntament amb Vallverdú i els ja desapareguts Teixidor i Sorribas, és una figura cabdal en la recuperació de la narrativa en català per a infants i joves, en ple franquisme.


Avui és notícia. S'acaba d'estrenar una adaptació en forma de musical de la seva novel·la La casa sota la sorra.


La casa sota la sorra té molts anys, es va publicar el 1966. A la biblioteca tenim la versió en còmic que va il·lustrar en Josep M. Madorell. 


El còmic s'havia publicat al Cavall Fort, on en Joaquim Carbó va col·laborar estretament, als inicis de la revista. Va escriure-hi relats esplèndids com, per exemple L'home que es va aturar davant de casa, conte boniquíssim que totes les promocions de l'escola escolten un dia o altre a la nostra biblioteca.

La casa sota la sorra és una novel·la d'aventures per a adolescents, la primera d'una sèrie de vuit o deu, protagonitzades per el jove Pere Vidal.

Una edició força antiga, d'editorial Laia

El protagonista troba una feina misteriosa gràcies a un anunci al diari. Ha de viatjar a Egipte, recórrer El Caire i les terres del Nil, per arribar a la casa sota la sorra, seu d'una organització secreta instal·lada al Sudan que es dedica a tota mena de negocis bruts, sota la direcció del "dolent" de la novel·la, el senyor Ti, el qual farà tots els possibles perquè en Pere Vidal no en pugui escapar.

Sembla que aquest argument pot resistir el pas del temps, però no ens ho imaginem gaire en musical. De tota manera, ens alegrem molt que algú s'hi hagi atrevit.
Si hi aneu, digueu-nos què us ha semblat!

dijous, 28 de juny de 2012

Schulz a la biblioteca

Vaig ser i encara sóc una gran admiradora de Charles M. Schulz. A través dels seus personatges va parlar gairebé de tot, però no era conscient que tingués una pila de tires dedicades a biblioteques i bibliotecàries. Me les envia la Laia:

dimarts, 26 de juny de 2012

diumenge, 24 de juny de 2012

L'Arianne Faber, finalista del premi Junceda

Tothom a l'escola coneix la faceta de l'Arianne, la mare de la Lola de Marsupilami, com a il·lustradora de llibres infantils. No ha deixat mai d'obsequiar la biblioteca amb totes les novetats que va publicant. 
Però si mireu el seu web veureu que també es dedica a la publicitat, a l'animació, al dibuix per a la premsa...
I és en això darrer que ha quedat finalista del Junceda, per les seves col·laboracions al diari Ara. 

Aquest és l'enllaç per a poder llegir la notícia, que ens envia la M. Reina:
 http://www.ara.cat/cultura/Arianne_Faber-Junceda_0_722927816.html
 
I clicant el seu nom podreu visitar el web de l'Arianne, que no té "desperdici":



dissabte, 23 de juny de 2012

Què és el manga?

La resposta: el còmic japonès.


Al Periódico d'avui hi hem comprovat que, si les mestres tenim o hem tingut prejudicis respecte aquest tipus de còmic, hi ha qui en té més. I no una persona en concret, sinó la Real Acadèmia Espanyola.
Mireu la definició que acaben d'introduir al seu diccionari:
"género de cómic de origen japonés, de dibujos sencillos, en el que predominan los argumentos eróticos, violentos y fantásticos"
Nosaltres, com a mínim, sabem el que no és el manga: no és el que diu aquesta definició
Llegiu la notícia:
Aprofitem la polèmica per preguntar-vos: amics i amigues blogaires i bibliotecaris/es: Què teniu del gènere manga a les biblioteques de primària? Què considereu que cal oferir a les escoles on nens i nenes tenen fins a dotze anys? Quina és la millor manera d'introduir-los al manga de qualitat?
Gràcies per les respostes que tant de bo arribaran...

divendres, 22 de juny de 2012

Els Pingüins a la Biblioteca de Catalunya

Aquesta setmana els nois i noies de 6è han visitat la Biblioteca de Catalunya. Està situada a l'antic Hospital de la Santa Creu, un magnífic edifici del segle XV:


Els Pingüins han après que, a més de recollir i conservar el patrimoni bibliogràfic català, a la biblioteca hi ha documents de tot tipus: rotlles de pianola, manuscrits, partitures, discs de vinil, cintes de magnetòfon, il·lustracions originals, enregistraments de veus, vídeos, DVDs, revistes... Fins a tres milions de documents, en tots els suports i de totes les èpoques.
Escoltant la pianola i veient com les tecles, aparentment, es movies soles:


A la sala Cervantes, escoltant la Margarida Ullate, la mare de l'escola que ens havia convidat a la biblioteca:












Ens havíem de posar guants per manipular els documents
Cilindres de cera, discs de pedra (no de vinil) i cintes pel magnetòfon, precedents dels actuals enregistraments de so:


A la terrassa i als jardins de la biblioteca. Fixeu-vos-hi, l'edifici és una bella mostra de l'arquitectura civil gòtica catalana:




Tot el grup dels Pingüins, que avui ja són una generació d'exalumnes!


dijous, 21 de juny de 2012

Dos muertos y pico, de José Ramón García Moreno

Cliqueu la portada i trobareu molta informació
La Laia Morreres, que ha estat a l'escola fent pràctiques com a estudiant de magisteri a les classes de Llúdrigues i Panteres, m'envia una recomanació. Ha vist que al bloc estem oberts a la participació de tothom i em suggereix un títol:
Dos muertos y pico, de José Ramón García Moreno, d'editorial Bruño.
És un llibre pels qui ja no sou a l'escola, per a públic juvenil. 
Diu que ella el va llegir quan era estudiant, i que li va agradar molt. L'autor és professor d'institut, i sap bé a quin públic es dirigeix. Ella, la Laia, l'havia tingut com a professor quan estudiava.
Li donem les gràcies a la Laia i us convidem a imitar-la. El que ella ha fet és l'acompliment del somni de qualsevol blogaire!

dimarts, 19 de juny de 2012

Ha mort Emili Teixidor


Fem, un cop més, una entrada parlant d'un escriptor que ha mort.
Però aquest  cop ens commou, perquè ell ens coneixia i nosaltres el coneixíem. Era veí de Sarrià, i el trobavem passejant pel carrer, o assegut a la terrassa d'un bar del casc urbà del barri. Era una persona molt agradable i de conversa interessant. Tenia molt bon concepte de l'Orlandai, sabia que els nens i nenes de l'escola llegiu molt, i ho valorava.
Era un gran autor de literatura infantil i juvenil. Si consulteu el nostre catàleg veureu que tenim quatre llibres de la Formiga Piga, per a nens i nenens de Cicle Mitjà, dues novel·les per als de Cicle Superior, L'ocell de foc i En Ranquet del tresor, i també un assaig sobre l'educació del gust per la lectura: La lectura i la vida. Com incitar els nens i adolescents a la lectura: una guia per a pares i mestres.
Podeu escoltar-lo llegint una de les seves darreres novel·les per a adults: Els convidats:



La novel·la que li va donar més nom va ser Pa negre, perquè juntament amb Retrat d'un assassí d'ocells va donar lloc a l'adaptació cinematogràfica d'Agustí Villaronga i Isona Passola, premiada a Catalunya i a Espanya.

Teixidor era mestre de professió,  a més d'escriptor. Quan feia xerrades per a mestres sempre ens proposava que escrivíssim a la pissarra de l'aula cada dia un vers, només un vers, d'un poema. Com un obsequi pels nens i nenes, perquè s'anessin habituant al so de les paraules boniques. Nosaltres havíem fet una adaptació de la seva proposta. Heu vist que a la biblioteca hi diu: Cada setmana un poema? Si us hi fixeu, l'anem canviant, i procurem que el poema tingui a veure amb la vida de l'escola, o amb el que passa al món...

 
Mireu les portades dels llibres que podeu trobar a la biblioteca:






Les Sargantanes celebren la fi del curs

És una cerimònia que es repeteix cada curs. Els nens i nenes de segon, aquest any les Sargantanes, fan una celebració de final de curs a la biblioteca. És el primer any que, a més de llegir un llibre, n'han fet un treball cada setmana.
Fan una exposició amb totes les seves llibretes de biblioteca. Les miren, comparen els treballs d'inici de curs amb els que són capaços de fer ara.

Reben la llista de llibres llegits per cadascú al llarg del curs que ens proporciona l'Epèrgam, el programa que gestiona el préstec bibliotecari


 I se'ls lliura, un a un, el seu diploma de lectors i lectores.

Com l'Ona, la mestra de les Sargantanes, nosaltres aplaudim la seva bona feina!


dilluns, 18 de juny de 2012

Un llibre, un bon record de l'escola

Dissabte a la nit vam fer la festa de comiat des nois i noies de sisè, els Pingüins.
Com cada any, en Batet, el seu tutor, obsequia cada nen i cada nena amb un llibre, triat pensant en cadascú, i dedicat per ell amb tot l'amor del món.
Els alumnes s'enduen un munt de records de l'escola, però és bonic que, a més, s'emportin un llibre dedicat. Tant de bo aquests nois i noies segueixin experimentant el plaer de la lectura, quan siguin fora de l'escola.



diumenge, 17 de juny de 2012

Contes inquietants

Hem estat cinc dies al Delta de l'Ebre, amb els nois i noies de la classe de Pingüins. 
A l'escola hi ha la tradició -com a moltes altres escoles, suposo- d'explicar històries de por quan anem de colònies amb els grans. Des que els grans no són tan grans, més que de por diria que són contes inquietants.
En Batet els va explicar dos contes d'aquell excel·lent recull de relats de ciència-ficció de Manuel de Pedrolo que es diu Trajecte final. El va publicar Edicions 62 a la col·leccció El cangur l'any 1975, i des d'aleshores no ha deixat de reeditar-se. Ara es considera lectura recomanada per a l'ESO, amb bon criteri. Són històries, algunes, on hi apareixen extraterrestres, amb la particularitat que mostren sentiments. Hi ha amor, solitud i angoixa, en els personatges d'aquests contes.
En Batet va triar Urn, de Djnl, una nit, i Un món distant i veí, l'altra.


Jo vaig recórrer a un altre recull de contes. Es diu Joves monstres, i el va publicar La Magrana el 1989. El que les històries tenen en comú és que totes estan protagonitzades per nens i nenes malèvols. Ja sabem com és de terrorífic que aquell de qui se n'espera innocència i dolçor esdevingui el dolent del conte. 
El recull el va compilar Isaac Asimov  i hi ha una història seva, una altra de Stephen King, de Ray Bradbury -mort fa molt pocs dies- i d'altres autors menys coneguts. La que jo explico no fa por, i té la gràcia que passa a l'aula de cinquè d'una escola. La mestra que la protagonitza és una mala persona, però la criatura que es revenja... no us ho podeu imaginar! El conte es diu Adéu siau, senyoreta Patterson, i és de Phyllis Mac Lennan.