Darrera la pista del Marsupilami

Ahir els nens i nenes de la classe de 6è, Marsupilami, es van trobar al cine Girona per veure, en sessió gairebé privada, per gentilesa d'en Xavier Atance, la versió cinematogràfica (no els dibuixos animats) de les aventures del Marsupilami, d'André Franquin.
Darrera la pista del Marsupilami és del 2012. Va triomfar a França, el seu país d'origen, esdevenint el film francès amb més recaptació del 2012. La dirigeix Alain Chabat, que desconeixem.
Els Marsupilamis de l'Orlandai diuen que és una pel·lícula molt divertida, recomanable per a nois i noies de la seva edat.

Clicka't, un programa infantil online de Catalunya Ràdio

Catalunya Ràdio va estrenar la setmana passada un web que pot ser interessant. Dirigit a nens i nenes de 3 a 12 anys - i també a famílies i mestres-  és, fins ara, un recull de vídeos i, sobretot, d'àudios, amb un propòsit educatiu i d'entreteniment. Té la virtut d'acostar la ràdio als més petits i toca temes de natura, art, música...

En el seu inici el web ens ofereix la versió radiofònica de El Petit Príncep de Saint-Exupéry, que es va emetre l'any 2000 a Catalunya Cultura. si voleu, ja podeu escoltar els dos primers capítols:

Més sobre els treballs a partir del llibre llegit

En una entrada del mes passat, "Per què, fer un treball del llibre llegit?", reflexionàvem sobre el fet de demanar els nens i nenes que ens parlin sobre allò que llegeixen.

Avui us proposem la lectura d'un fragment d'un llibre de Teresa Colomer, experta en literatura infantil, Introducción a la literatura infantil y juvenil actual. Síntesis, 2010. 

...

 ¿Hay que hacer trabajos sobre los libros leídos?

Sí. Si cumplen determinadas condiciones. Si se crea una buena relación con los libros, a los niños y niñas acostumbra a gustarles saber cosas sobre sus autores e ilustradores favoritos o realizar actividades sobre las historias leídas. El contexto escolar crea un sentimiento de naturalidad en estas tareas que no tienen por qué vivirse como un contrasentido. Todo depende, entonces, del tipo de trabajo que se emprenda. Los niños se muestran interesados en actividades creativas de extensión de sus lecturas como dramatizar, dibujar, discutir o escribir entorno a poemas, personajes o autores, o bien hallan placer en profundizar sus lecturas de manera que pasen a darse cuenta de muchos aspectos que les habían pasado inadvertidas. No hay que subestimar nunca el interés por el conocimiento, propio de los seres humanos, aunque la escuela se empeñe tan a menudo en esterilizarlo.

Un ejemplo de trabajo inadecuado, por ejemplo, es el de mandar hacer resúmenes de las historias leídas. Puede servir para aprender a resumir relatos si se está abordando ese objetivo concreto, pero nunca servirá para profundizar en la lectura ni para interesar por los libros. Ni siquiera sirve para asegurar que se han leído los libros, ya que existen múltiples maneras de sortear esa tarea.

En cambio, sin movernos del trabajo individual, las "libretas de biblioteca", "cuadernos de lectura" o su equivalente en las nuevas tecnologías, pueden cumplir una excelente función si lo que tienen que hacer los niños y niñas son trabajos muy breves, muy variados y que lleven a fijarse en distintos aspectos de los libros. Si los niños tienen que seguir una consigna distinta cada vez, tales como escoger una frase que les haya gustado especialmente, buscar una descripción, hablar sobre el protagonista o sobre un personaje secundario, observar quién cuenta la historia, etc., ello les lleva a fijarse sin problemas en los distintos elementos constructivos del libro. A la vez los datos bibliográficos que figuran al inicio de su página o blog pueden ser más completos a medida que ascienden en los cursos. El cuaderno de biblioteca puede suponer también una memoria personal de algunas de las lecturas escolares de los niños y niñas, un instrumento de evaluación formativa, ya que permite un diálogo (aunque no un "pasar cuentas") entre los alumnos y el maestro sobre las lecturas realizadas.

Como en cualquier rutina escolar continuada, en un momento determinado los niños y niñas desean ponerle fin para poder sentirse mayores. Simplemente hay que buscar entonces nuevas formas de colaboración educativa. Incluso puede recurrirse a nuevos tipos de blogs o cuadernos de lectura que sean, o bien mucho más personales, o bien, al contrario, de público acceso, sirviendo así de discusión colectiva escrita sobre los libros de aula.

No cal que us diguem que suscrivim el que afirma Teresa Colomé (excepte allò que l'escola, en genèric, s'entesta en esterilitzar l'interès pel coneixement que poseeixen les criatures). I que us recomanem la lectura del llibre sencer.

2 d'abril, Dia Internacional del Llibre Infantil

Des del 1967, el 2 d’abril, coincidint amb la data del naixement de l’escriptor danès Hans Christian Andersen, l’IBBY promou la celebració del Dia Internacional del Llibre Infantil per tal de promocionar els bons llibres infantils i juvenils i la lectura entre els més joves.

Cada any, una secció nacional té l’oportunitat de ser la patrocinadora internacional del Dia del Llibre Infantil i selecciona dos reconeguts autors del seu país, un escriptor i un il·lustrador, perquè elaborin el missatge adreçat a tots els infants, el cartell que es distribueix per tot el món i se’n promogui la celebració a les biblioteques, centres escolars, llibreries, etc.

Aques és el missatge:

Un autor que ens agrada molt: Tomi Ungerer

 

Ungerer va néixer el 1931, a Estrasburg.
Ha guanyat el premi Hans Christian Andersen i el Erich Käistner, de literatura infantil, a més de molts d'altres. Perquè Ungerer ha estat un home polifacètic, que ha escrit i dibuixat per a adults i no només per a criatures. Compromès amb el seu temps, ha fet il·lustracions satíriques contra el nazisme, i molts anys després, contra la guerra del Vietnam. Ha viatjat i ha viscut a molts llocs del món, ha lluitat per moltes causes i ha exercit diverseses professions: publicista, escaparatista, editor, escultor...

 

 Els seus primers contes es publiquen entre el 58 i el 62. La família Melops la inicia el 1957

Anaya va recollir cinc del contes del Melops en aquest llibre

Crictor -sembla impossible- és del 58. El que tenim a l'escola el va  editar Alfaguara l'any 1986:

 

També de Kalandraka

Publicat enguany per Kalandraka

Aura Editorial va donar a conèixer aquesta animació d' Els tres bandolers, fa gairebé vint anys. No l'hem sabut trobar en català. Als mateixos reculls de pel·licules hi havia L'home de la lluna i El barret volador. Malauradament, aquests curts no es troben fàcilment

La nova edició de Crictor, de Kalandraka

Hombre Luna i El ogro de Zeralda són dels anys seixanta. Ambdós han estat reeditats fa molt poc. Ningún beso para mamà el va escriure el 1972.

De Libros del Zorro Rojo

Publicat per Ekaré

D'Anaya, a la col·lecció Sopa de libros

Molt més moderns, Flix i Otto, autobiografía de un osito de peluche, del 1997 i del 1999.

D'Ediciones B

També d'Ekaré

El darrer és El Hombre Niebla, del 2013. Aquest no és una reedició, va ser realment escrit per Ungerer el 2013

De Lóguez

Escolteu el propi Tomi Ungerer parlant de El Hombre Niebla:




Ens agradaria molt conèixer Emile, Rufus i Orlando, contemporanis de Crictor. Fixeu-vos: una serp, un pop, un rat-penat i un voltor. Qui estima aquests animals? Tomi Ungerer! (I també Janell Cannon, vegeu una entrada anterior del nostre bloc pitjant aquí)

 

Voldríem poder llegir Caracol, dónde estás?, Un dos, donde está mi zapato?, Preguntenme una pregunta, que s'han editat als EEUU en castellà.  O El barret volador, que coneixem gràcies a la pel·lícula d'Aura Editorial, però mai hem vist com a llibre

I tantes altres obres, de les que no tenim cap referència:

Haurem de conformar-nos amb una visita al Museu Ungerer, a Estrsburg, (que ha estat considerat com un dels deu millors museus d'Europa)

A la biblioteca de l'escola tenim deu llibres d'Ungerer, i una publicació amb la seva biografia. No us els perdeu!

Raimon, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Ens felicitem per aquest premi. Raimon el mereix per la seva "contribució continuada a la vida cultural dels Països Catalans". La seva aportació cultural i cívica ha estat cabdal en tots aquests anys. El jurat ha destacat, entre altres coses, que, sense Raimon, moltes persones no hauríem conegut mai la poesia dels autors medievals i renaixentistes. 

Us recomanem aquest llibre, ple de poemes que mai han estat cançons:

Editat per Eliseu Climent el 1986 i il·lustrat per Andreu Alfaro, és una petita joia. Una mostra:

En els cent anys del naixement de Mercè Llimona

Amb motiu del centenari del naixement de la Mercè Llimona, a  l'Espai Francesca Bonnemaison hi podeu veure l'exposició "Dones il·lustradores". S'han triat dotze il·lustradore, les nostres clàssiques:

No podreu llegir els textos, però sí fer-vos càrrec de la selecció.

 

• Lola Anglada i Sarriera (1892-1984)
• Mercè Llimona i Raïmat (1914-1997)
• Aurora Altisent i Balmas (1928)
• Maria Rius i Camps (1938)
• Roser Capdevila i Valls (1939)
• Fina Rifà i Llimona (1939)
• Pilar Bayés i de Luna (1941)
• Lluïsa Jover i Armengol (1942)
• Carme Solé i Vendrell (1944)
• Violeta Denou (1948)
• Montserrat Ginesta i Clavell (1952)
• Marta Balaguer i Julià (1953)

Al mateix espai podeu contemplar una altra exposició d'il·lustracions de joves autores, que es va inaugurar amb motiu del Dia de la Dona:

Moltes d'elles suggereixen que la igualtat arribarà de la mà de la formació i la lectura...