Peter Pan, a Kensington Gardens

L'estàtua de Peter Pan és als jardins de Kensington, a l'oest de Long Water, a Londres. 

J.M. Barrie la va encaregar a Sir George Frampton el 1902. Va ser construida a Kensington Gardens el 1912.
Gràcies, M. Llum, per fer-nos-la arribar!

A Elizondo, seguint les passes del "guardián invisible"

Vam llegir el llibre al Club de Lectura i ens van venir moltes ganes de conèixer la vall del Baztán.
Vam saber que a Elizondo s'organitzaven aquestes visites guiades. I, en apropar-se les vacances de Setmana Santa... cap a Baztán!

Acompanyats pel guia, un grup de lectors i lectores, molts de nosaltres catalans, vam recórrer les diferents localitzacions de la novel·la de Dolores Redondo. Vam conèixer Baztán en plena primavera, en uns dies especialment càlids i assolellats. Res a veure amb el paisatge descrit per Redondo: fred, boira i pluja... 
Us deixem el nostre reportatge i, no cal dir-ho, us recomanem moltíssim la lectura del llibre.

...
-¿Dónde está la chica?
- Junto al río. Hay que bajar la ladera- dijo Jonan señalando el barranco
...

En aquest punt del riu sitúa Dolores Redondo la primera víctima

La nueva comisaría de la Policía Foral de Elizondo había adoptado la modernidad en su diseño... Sus muros de piedra blanquecina y los gruesos cristales repartidos en dos plantas rectangulares, en las que la segunda sobresalía sobre la primera formando un escalón invertido... caracterizaban un edificio realmente singular.

Però el més singular de la comisaria és el rètol que han tigut l'humor de situar a la porta d'un dels despatxos. Mireu de llegir el text...

El grandioso bosque de Baztán, ... aparecía ahora casi enteramente cubierto de hayas, que reinaban despóticas entre el resto de árboles.

Salió de la iglesia de Santiago y caminó lentamente ... Atravesó los jardines de la iglesia... 


















La calle de Braulio Iriarte transcurre por la orilla septentrional del río Baztán y está unida a la calle Jaime Urrutia mediante dos puentes. 

La suposada casa de la tía Engrasi, al carrer Braulio Iriarte

Un dels dos ponts sobre el Baztán

Amaia llegó a la plaza... Se acercó al ayuntamiento, un noble edificio de finales del S. XVII que a Juan de Arozamena, un famoso cantero de Elizondo, le llevó dos años construir...

Frente al edificio, en la parte inferior izquierda, una piedra llamada botil harri, que servía para el juego de la pelota...Sacó una mano del bolsilllo y casi ceremonialmente tocó la piedra, sintiendo como el frío subía por su mano...

En la calle Jaime Urrutia aún podía verse una placa conmemorativa en la casa de la Serora, la mujer que se ocupaba de la iglesia y de la rectoría, que indicaba el lugar hasta el que llegaron las aguas desbordadas el 2 de junio de 1913.

-Hoy a mediodía le he visto comiendo en la taberna Antxitonea... yo estaba con Iriarte junto a las cristaleras, pero les vi entrar y me acerqué a saludarles...

Descendió por la calle Jaime Urrutia... en el número 27 exige un pasaje, belena o pasadizo, entre las calles Jaime Urrutia y Santiago que unía, con otros ya desaparecidos, las casas con los campos... Frente a los gorapes , o espacios porticados bajo las casas...

En la puerta del cementerio presidía una calavera que vigilaba desde sus cuencas vacías a los visitantes... Había un solo ciprés justo a la derecha de la entrada...

El ruido rugía en la presa de un modo que le resultó ensordecedor y le hizo preguntarse cómo podían dormir los vecinos cuyas ventanas daban sobre el pequeño salto de agua. 

Las luces del Trinquete estaban apagadas... Poco a poco fue penetrando en la que fuera calle del Sol hacia Txocoto, hasta llegar de nuevo a la puerta del obrador...

Taberna Txokoto. A l'esquerra s'entreveu el Trinquete 

Dolores Redondo sitúa aquí l'obrador

Al entrar en Malkorra sintió las miradas curiosas cuando se dirigió a la barra... antes de salir compró unos trozos de urrakin egiña, el chocolate tradicional de Elizondo, elaborado de manera artesanal con avellanas enteras y que daban fama a aquella confitería.

...es un Txantxigorri, sin duda. Manteca, harina, huevos, azúcar, levadura y chicharrones fritos para hacer una torta, una receta ancestral.

Recordaba haber estado en el caserío de la familia de Víctor un par de veces... Por entonces era el típico caserío dedicado al ganado.

El suposat caserío de la família de Víctor, a mig camí entre el cementiri i la població d'Elizondo

Si us sembla que us agradarà una novel·la entre el gènere policíac i el costumista, us recomanem El guardián invisible i també la seva segona part, El legado de los huesos. Sabem qe aviat apareixerà el tercer i, tal com ens van explicar a Elizondo, ja hi ha una productora per a la pel·lícula.

La tarda del dia de Sant Jordi

Després de dinar la festa continua.
A l'espai del gimnàs, exposició de treballs de Sant Jordi. On es demostra que el que dóna sentit a la feina escolar és que tots i totes remem en la mateixa direcció.

Al matí l'havien visitat els nens i nenes.

A la tarda la mostrem a les famílies.

Una mica més tard comença l'intercanvi de llibres. Tothom ha guardat molt bé els vals que les mares de la comissió de bilioteca van donar a qui regalava llibres. Ara toca cercar-ne per a intercanviar-los a la parada de la terrassa de la biblioteca.

Enguany, una novetat. Les mares han elaborat aquest mural de fusta. Si us hi fixeu, hi ha dues obertures per on les criatures treuran el cap i... seran Jordis i princeses per un moment, immortalitzat en una fotografia.

Mentre a la terrassa tothom busca un llibre, a l'interior de la biblioteca, l'exposició de novetats. Una quarentena de llibres nous, d'imaginació i de coneixements, novel·les, contes, algun còmic i una pel·lícula. Per a totes les edats, i per a tots els gustos.

L'exposició de roses de la Flora Miserachs

Aquesta és una activitat del dia de Sant Jordi reservada als més grans de l'escola: una visita a l'exposició de roses de la Flora.

Al carrer de l'Avió Non Plus Ultra, a vuit o deu minuts de l'escola, la Flora Miserachs hi té la seva floristeria. Si no hi heu estat mai, apropeu-vos hi un dia. Val la pena: per contemplar el local on està instal·lada, per veure la feina d'art floral, i per conèixa la Flora. I, especialment el dia de Sant Jordi, perquè és una veritable festa de roses!

Jocs Florals als Cicles Mitjà i Superior

Aquestes són les imatges que no es veuen mai: els membres del jurat es preparen abans de l'acte de lliurament de premis. Acaben de saber a quins companys corresponen els pseudònims dels treballs guanyadors, es reparteixen els diplomes que els hauran de lliurar...

Els nens i nenes de cicle mitja i superior, abans que comenci l'acte, expectants, nerviosos:

Les roses, a punt.

La Marga presenta la festa:

A l'esquerra, el jurat del Cicle Superior, a la dreta, el del Cicle Mitjà. Són alumnes i mestres de cinquè i sisè. La persona convidada que aquest any presideix els Jocs Florals és la Teresa Duró, mare de la Joana, de Marsupilami.

 

La Teresa va regentar al llarg de vuit anys la llibreria La Peixera, a Sarrià. Es va especialitzar en àlbums il·lustrats, amb l'interès afegit que també oferia versions originals en llengües estrangeres, llibres que encara no havien arribat a casa nostra traduïts al català o al castellà. Ens va explicar els motius de muntar una llibreria com la seva, que va tenir una vida curta però molt rica i apassionant.

Diversos moments del lliurament de premis:

Alguns dels textos premiats són llegit pels seus autors:

Hem tingut problemes amb Issuu i us pengem els textos premiats amb Calaméo, que no ens agrada tant. Perdoneu les molèsties...

Com cada any, des d'aquí felicitem tots els nens i nenes que es varen esforçar en escriure bé, tant si van ser premiats com si no.

Jocs Florals 2014

Publish at Calameo or read more publications.