Can Butjosa: el paradís

Siempre imaginé que el paraíso sería algún tipo de bilioteca

Jorge Luis Borges

Aquesta setmana vam fer una visita al paradís. 

Vam anar a conèixer la biblioteca de Can Butjosa, a Parets. Sembla impossible, però no hi havíem estat mai.

Quan ens acstem a l'antiga casa pairal de Can Butjosa no podem ni suposar el que hi trobarem:

A continuació arribem a les dependències del darrera, que havien estat les quadres, i encara ens ho imaginem menys:

 I vet aquí la biblioteca de Can Butjosa:

La biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa, a Parets del Vallès, acaba de celebrar el seu 32è aniversari. Va néixer el 1983 fruit d'un conveni entre l'Ajuntament de Parets i la Generalitat de Catalunya. S'ha convetit en un referent per a totes les persones que ens dediquem a les biblioteques.

És l'única (o una de les úniques) biblioteca especialitzada en literatura infantil i juvenil de Catalunya. Disposa d'uns trenta mil exemplars, que inclouen un fons històric infantil molt valuós. Porta a terme moltíssimes activitats de tot tipus, i ha estat mereixedora de premis i guardons. Val la pena que cliqueu el link que us hem deixat més amunt, i remeneu el seu web.

La Mercè Escardó i Bas, que en va ser la directora al llarg de trenta anys, entenia la bilbioteca com un espai educador, on famílies i fills comparteixen la lectura com un element vital de creixement personal.

A la segona planta, la zona juvenil:

Abans de marxar, passem un moment pel jardí:

És o no, un paradís?

Aquestes vacances d'estiu, feu-hi una visita!

Mil entrades al blog de la biblioteca!!!

Vam iniciar aquest blog en començar el curs 2008-09. La primera entrada, aquesta, és del dia 9 de setembre del 2008. Han estat set cursos escolars sencers. 

SET CURSOS, MIL ENTRADES

Poc sabíem, aleshores, com "enganxa" fer un blog. A l'inici són dues o tres entrades al mes. Mica a mica en fem més i ja no podem parar.

Amb el pas dels anys no ens adrecem només a la comunitat Orlandai, sinó al món de les biblioteques escolars. Inicialment hi ha molt de feed back, alumnes i famílies, altres blogaires, escriuen comentaris. Darrerament, entre facebook, tuits i whatsapps, ningú té ganes d'escriure encara més. Però, en canvi, les visites augmenten i es multipliquen. Fa un parell d'anys instal·lem un contador de visites, i això és la nostra perdició. Aconseguirem mantenir-nos per sobre de les dues mil visites mensuals? Satisfarem les expectatives dels nostres lectors habituals?

Hem arribat a les 1000 entrades, i la nostra felicitat és enorme.

GRÀCIES A TOTS I TOTES, 

LECTORS/ES D'AQUEST BLOG. 

CONTINUEM!!!

Princesetes i petits prínceps

L'Ester m'envia aquesta pel·lícula sobre els prínceps i princeses dels contes... i més. Dediqueu-hi uns minuts, que val la pena:
L'han fet nens i nenes de 4t de Primària, d'escoles públiques de Pontevedra, que participaven al programa nAmorAndo

Principiñas e Princesiños from el espejo mágico producciones on Vimeo.

Bones vacances... amb llibres!

Del blog de Richard Salomon

L'escola ja és tancada, 
i els nens i nenes de vacances.

Gaudiu-les, i no deixeu de llegir!

Trobareu el post de les lectures recomanades per a l'estiu si cliqueu aquí

Clubs de lectura als IES: l'exemple de Can Jofresa

Ho hem llegit a l'Aracriatures d'ahir, i hem cercat a la xarxa.  El text és del diari digital "Valors", maig del 15:

Des de fa vuit anys a  l’Institut Can Jofresa de Terrassa existeix el Club dels Lletraferits. Es tracta d’un club de lectura en el qual famílies, fills i filles, professorats i exalumnes – en total entre 80 i 100 persones- es reuneixen per compartir llibres i històries amb valors.

Es pràcticament l’únic club de lectura de Catalunya intergeneracional, “una festa literària en què tota l’escola participa”, explica Anna Alonso, professora de literatura d’aquest centre educatiu egarenc. De fet, és aquest tret el que dóna qualitat al club ja que “els pares amb els ulls dels nens veuen la història des d’una altra perspectiva i a la inversa”.

 Per això fins ara es trien lectures, sempre protagonitzades per adolescents, però que siguin atractives per pares i fills. Encara que aquesta activitat no és “una vareta màgica”, perquè els nois i noies que hi participen ja són lectors habituals, l’habitud de lectura millora al centre, segons Alonso.

Us imagineu que hi hagués un Club de Lectura a cada institut? El Departament d'Ensenyament ho hauria d'impulsar. Probablement és més barat que imprimir póstres de piràmides de lectura, i segur que més eficaç.

Festa reivindicativa a la placeta de Sant Miquel

Aquest matí s'ha celebrat a la placeta de Sant Miquel, a Gràcia, a tocar de Casa Anita, una festa molt especial. 

Una nova acció per recolzar la llibreria, i demanar l'Ajuntament que s'impliqui en la seva continuitat al carrer Vic.

L'Oblit Baseiria va engegar fa tres setmanes una campanya de recollida de signatures, i és a punt d'arribar a les 9.000 (de les quals, ei, més de 500 les hem aconseguit a l'escola!)

Va proposar als il·lustradors més reconeguts de la literatura infantil que reinterpretessin el "logo" de la cadira de Casa Anita conjuntament amb el lema "Jo no marxo" i ha recollit una setantena d'il·lustracions magnífiques:

Avui els nens i nenes que estimen la llibreria, però no poden signar, feien dibuixos amb el mateix esperit de la reivindicació:

Com ha definit molt bé l'Oblit Baseiria en el seu parlament, el lema "Jo no marxo" ja no identifica només a Casa Anita, sinó a totes aquelles persones que s'han vist i es veuen sotmeses a pressions a fi que abandonin casa seva i acceptin una indemnització per marxar. 

El barri de Gràcia, com ja ha passat a Ciutat Vella, corre el perill de turistitzar-se. Els antics llogaters i botiguers se'n van, forçats per les immobiliàries -que no dubten a fer servir l'estratègia del mobbing, si els cal- per deixar pas als pisos turístics o als negocis uniformitzants.
Confiem que aquest sigui un bon moment per aturar aquest procés i impedir que Gràcia perdi la seva personalitat. Quan, sinó ara?

Llibres per a les Panteres, que marxen de l'escola

Com cada final de curs, els nens i nenes de sisè s'enduen un bon record de l'escola: un llibre.















Tots són diferents. Els hem triat pensant en cadascun d'ells, en els seus gustos i interessos. L'Ester, la seva tutora, els ha escrit una bellíssima dedicatòria i els reparteix, amb el desig que aquests nois i noies no perdin mai les ganes de llegir.

Molta sort a l'ESO, Panteres. Per molts llibres!

El carnet de biblioteca pública

La setmana passada vam llegir a la premsa que població catalana dóna molt bona nota al sistema de biblioteques: un 8,1. És el servei cultural més ben valorat pel país.

El 48% dels catalans tenim carnet de biblioteca pública. Sembla una bona notícia, però no ho és tant. El 2009 ja donàvem la mateixa dada, per tant no augmenta prou la quantitat d'usuaris de les biblioteques.

A l'Orlandai, fa dos anys, repartíem impresos als alumnes grans de l'escola. Volíem facilitar que els pares els fessin socis. Hem fet un pas més: aquest ja és el segon final de curs que podem lliurar nosaltres els carnets als nois i noies de 6è que no en tenien.

El nostre objectiu és que ningú marxi cap a l'ESO sense el seu carnet d'usuari de les biblioteques públiques.

Les llibretes de biblioteca de la classe de Minerals

Al 2n curs de primària, des de fa anys i anys, proposem als nenes i nenes que, de cada llibre llegit, en facin un treball a la seva llibreta de biblioteca.

El treball sempre és un dibuix i, a més, allò que la mestra proposi per aquella setmana. Les propostes són molt variades: "Explica un final diferent per el conte que has llegit", "Què li diries a l'autora si li poguéssim escriure una carta?", "Imagina't un nou personatge per a aquest conte i digues què faria", "El protagonista del teu conte se'n va de visita a un altre conte. Què passaria?", "Quina és la il·lustració que t'ha agradat més?"...

Quan arriba el final del curs, les llibretes de biblioteca de 2n s'exposen per a què tothom pugui fullejar-les, i es celebren els progressos lectors de cadascú lliurant-li la llista de tots els llibre llegits (que ens proporciona el nostre programa de gestió bibliotecària, l'Epèrgam) i un diploma personal que certifica que és un gran lector o lectora.

Minerals, moltes felicitats per la bona feina que heu fet el llarg de tot el curs!

L'estiu, temps de viatges

Vegeu la darrera exposició d'aquest curs.
Fareu un viatget, aquest estiu? I qui no el pugui fer real, sempre el podrà fer... llegint!

Hem dividit l'exposició en tres parts. La primera, els viatges en la literatura clàssica infantil i juvenil. La segona, on el protagonistes dels contes fan viatges de debò. I la tercera, la dels viatges imaginats, somiats, a països de fantasia... I és que la literatura, en el terreny dels viatges, dóna per a molt, gairebé per a tot. 

Els viatges en els clàssics: domini absolut de les adaptacions de Jules Verne. Que va viatjar a la lluna i al centre de la terra, al fons del mar i al voltant del món. Hi hem afegit els viatges de fantasia de l'Alícia i d'en Gulliver. També els grans clàssics: l'Ulisses que torna a casa i el Quixot que volta per les espanyes. I ho hem acabat amb el viatge de Nils Holgersson a través de Suècia (Selma Lagerlöf), un viatge molt llarg, i el del soldadet de plom, un viatge més curt. N'hauríem pogut exposar molts més, encara...

Els protagonistes dels contes actuals també viatgen: presentem l'Olívia, en un viatge molt divertit i accidentat a Venècia; la Susana, que vol conèixer el món amb el seu avió; el senyor tigre, marxant de la ciutat cap la selva que necessita i enyora; els aneguets que varen creuar els oceans; l'estimat protagonista d'alguns contes de Jeffers, en un viatge a la lluna, on es fa amic d'un marcià; la Miranda, que també dóna la volta al món en un globus... En aquest grup de llibres n'hi cabrien tants!

I en el tercer grup encara n'hi cabrien més!
Els viatges fantàstics mereixerien una exposició només per a ells. O potser seria una exposició impossible de fer: hi hauríem de posar gairebé tots els llibres de la nostra biblioteca. Quin no és, d'una manera o altra, un viatge al món de la fantasia?