100.000 visites!!!

El dia 5 d'agost vam arribar a les 100.000 visites!

Eren els dies de l'any que menys persones es miren el blog, per això hem esperat el setembre per explicar-vos-ho (actualment ja hem superat les 101.000).

D'aquí a pocs dies celebrem el nostre setè aniversari. Més de 100.000 visites en set anys!

No cal dir que donem les gràcies a totes les persones que ens visiten, les que ho fan regularment, perquè coneixen el blog i els interessa, -persones de l'Orlandai, o no-  i les que ho fan per casualitat, cercant alguna paraula que coincideix amb una entrada nostra. Fins i tot estem agraïts a les que ens visiten sense voler...

Com sabeu, Blogger ens diu quines són les entrades que han despertat més interès.

La primera del nostre rànking és aquesta, del 2012: 829 visites:

L'11 de setembre, per a nens i nenes

Ens en fem càrrec, és un tema que interessa. Mestres, educadors i famílies potser seguiran visitant aquesta entrada, que ha quedat defassada pel contingut, però no per la intenció.

La segona, del 2010, amb 615 visites:

Gerónimo Stilton

També ho trobem lògic. Molta gent remena a la xarxa, cercant informació sobre els Stiltons, segur. 

Però mireu la tercera, amb 552 visites, quina és:

Doña Maria Villalobos

La vam fer l'any 2011, i ens agrada molt. Però tenim el convenciment que pràcticament tothom que la visita estava cercant una altra Sra. Villalobos. Confiem que el que van trobar els va interessar...

Segueixen, ja a molta distància (al voltant de dues-centes visites) entrades que parlen dels llibres de l'Ot el bruixot, d'una exposició de Jordi Vila-Delclòs, d'una altra de Maria Rius, de la mort de Jordi Fornas, i de la inauguració de la llibreria La Petita

Us mostrem la gràfica de la història del nostre blog:

No es recullen les dades anteriors a cinc anys

Aquesta línea no pot segui pujant sempre més i més. Això sí, ens voldríem mantenir a un promig de 2000 visites mensuals. Només ho aconseguirem si vosaltres, lectors i lectores, ens hi ajudeu.

MOLTES GRÀCIES!!!

Procedència dels números per confegir la primera imatge

 (tots són a la biblioteca, i us els recomanem):

Les bibliotecàries, diari de la Biblioteca Popular Pere Vila (1933-1939)

De tot el que hem llegit aquest estiu, hi ha dos llibres que voldríem destacar. Tots dos ens expliquen la història del nostre país, a través dels ulls de les dones que tenien cura de les biblioteques populars.
Aquest és el primer:

És un llibre nou, del febrer del 2015, editat per Morsa.
És la transcripció, dia a dia, del diari de la biblioteca Pere Vila, escrit per dues bibliotecàries: Rosa Sarrado i Concepció Múnera. Ens ajuda a fer una idea molt precisa del que va ser treballar a una biblioteca popular durant els anys anteriors a la Guerra Civil i, el més sorprenent, durant la guerra. La biblioteca Pere Vila no va tancar mai, fos laborable o festiu, hi hagués fred, fam o bombardeigs. I això s'explica amb una naturalitat i una senzilesa que impressionen.
Aquesta lectura ens ha portat a una altra que teníem pendent de temps:

Aquesta "història de les nostres bibilotecàries", explicada per Assumpta Montellà, va aparèixer el març de 2015 i es va retirar del mercat per una acusació de plagi el juny passat. Sense entrar en la polèmica, el que ens ha semblat millor del llibre no han estat els textos de Montellà, sinó la quantitat i la qualitat dels documents reunits i aportats per l'autora. Infinitat de fragments, molts també de diaris de bibliotecàries, que en temps de guerra no només no varen tancar les biblioteques sinó que van anar a portar els llibres allà on hi havia lectors, a les trinxeres.

El llibre explica la tasca de la Mancomunitat i, sobretot, la feina de Jordi Rubió i Balaguer, director de la Xarxa de Biblioteques Populars de Catalunya,  com a responsable del Sevei de Biblioteques del Front.
Emociona conèixer la voluntat d'unes dones que van viure l'epopeia de muntar un bibliobús i recórrer el front d'Aragó duent llibres a qui més els necessitava.
Mireu la pel·lícula de la Biblioteca Nacional (d'Espanya) que ho descriu molt bé:

Les nenes, protagonistes de contes?

Ja sabeu que no us podem oferir els articles del diari Ara digital

Al diari Ara de diumenge Sílvia Marimon ens plantejava un tema que amoïna: les nenes estan perdent protagonisme a la literaura infantil. Hi apareixen menys que els nens com a heroïnes de les històries i, quan ho són, el seu paper és el tradicional: dòcils, inestables i superficials.
En els darrers set o vuit anys s'han multiplicat les col·leccios "roses". No hauríem de posar l'adjectiu entre cometes, perquè ho són literalment, de color rosa. Moltes editorials, fins i tot les de suposat prestigi, han caigut en el parany del llibre comercial. S'edita el que "agrada" a les nenes? O s'està fent una labor deseducadora que acaba condicionant les nenes a que es sentin identificades amb els estereotips més frívols i carrinclons?  No podem estar d'acord amb l'afirmació de Iolanda Batallé, de La Galera: "es una manera d'acostar la lectura a les nenes que, si no, potser no llegirien". Si els oferim bones històries protagonitzades per nenes actives i emprenedores les llegiran, encara que no vagin embolicades en contenidors roses i purpurina. Només cal proposar-s'ho. És el mateix debat de les audiències a la televisió: què és abans, l'ou o la gallina...

                    

Diríeu que tots són de Susaeta? Doncs no, hi ha diversitat d'editorials!

Estem registrant les novetats que la nostra biblioteca acaba d'adquirir per començar el curs 2015-16. Si ens mirem els llibres editats el 2015, limitant-nos a les novel·les o els contes amb una narració protagonitzada per persones (o per animals) tenim aquest resultat:

                    Protagonistes femenines .............................. 7 llibres

                    Protagonistes masculins ............................ 11 llibres

                    Protagonistes animals masculins ..............  4 llibres

                    Protagonistes animals femenins ................. 1 llibre

La conclusió és que, en uns llibres molt actuals i molt triats, la presència femenina en el paper protagonista és la meitat que la masculina. No ens ho esperàvem, hauríem dit que a la nostra biblioteca tenim cura d'aquest aspecte. I el tenim, però comprem allò que hi ha al mercat i ens agrada. No podem fer altra cosa que confirmar el que diu Sílvia Marimon, les nenes perden pes. 

Almenys, us podem assegurar que les nostres protagonistes no tenen rols gaire convencionals. Conegueu-les:

Salvatge, d'Emily Hugues, (Zorro Rojo), una nena que només és feliç si viu lliurement.

La Clara, una caputxeta moderna, que va a veure l'àvia en autobús i viu un viatge ple d'emocions, de Marianne Dubuc (Tramuntana)

La Maria, que no té prou estalvis per comprar un barret, però la seva imaginació és més potent que els diners, de Sotoshi Kitamura (Océano)

L'Edith, que es pensava que no sabia fer res de res i resulta ser una nena eixerida i resolutiva, de Beatrice Alemagna (Combel)

La Brujarella, una bruixa que ha de resoldre el misteri de la desaparició de les granotes del món, d'Iban Barrenetxea (Thule)

L'Arrietty, membre d'una família d'éssers minúsculs que no es conforma amb viure sempre d'amagat, de Mary Norton (Blackie Books)

La Mariona, que converteix la solució d'un problema en una festa pels veïns de l'escala, de Laia Massons (Baula)

I la gosseta Brisca, que s'ha perdut i coneixerà un món ben nou per a ella, d'Andreu Martín (Cruïlla)

Trobareu tots aquests llibres el 15 de setembre a la biblioteca de l'escola.

L'Alícia d'Anthony Browne

Ens ho envia l'Assumpció:
Anthony Browne ha donat la seva visió de l'Alícia de Lewis Carroll, amb motiu del 150 aniversari de l'obra. 

Alícia al País de les Meravelles va ser il·lustrada originalment per John Tenniel i, posteriorment, se n'han fet dotzenes de versions. La d'Anthony Browne la va editar Walker Books el març passat. Tant de bo arribi ben aviat a casa nostra.
Us recomanem que cliqueu damunt la il·lustració i visiteu el web de The Guardian. Hi podreu veure alguns dibuixos, comentats pel propi autor:

Qui s'avorreix, a l'estiu? (i 2)

Encara queden força dies de vacances i sabem que, de vegades, les darreres setmanes es fan llargues. 

A l'entrada del dia 12 d'agost no us vam poder oferir l'enllaç del Cavall Fort, on trobareu jocs per a passar l'estona:

Us donem també l'enllaç de l'EDU 365, tan present durant el curs escolar i, probablement, tan oblidat a les vacances. Hi trobareu, almenys, una cinquantena de propostes, per a totes les edats: jocs d'aventura, d'estratègia, de simulació, de rol...:

A passar-ho bé!

La Setmana del Llibre en Català

Cliqueu damunt del cartell per obtenir tota la informació

Amb aquesta, trenta-tres edicions de la Setmana del Llibre en Català, el gran aparador de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana.
.

Del blog de la Setmana

Del 4 al 13 de setembre, a l'avinguda de la Catedral, com aquests darrers anys. 

Més de dues-centes cinquanta activitats: tertúlies literàries, presentacions, espectacles, lectures en veu alta, activitats infantils... 
Més de cent expositors/venedors -llibreries, editorials, associacions-, distribuïts en la quarantena de casetes de fusta ja habituals (sembla que és el darrer any que s'utilitzen, què es farà servir en la propera edició?)
Una carpa amb l'exposició de totes les revistes que s'editen en llengua catalana, i la possibilitat de fer una subscripció a preu d'oferta.

No deixeu d'anar-hi. Nosaltres, com cada setembre, ho farem i us ho explicarem.

Llibres als carrers de Gràcia

Hem agafat el metro per anar a Gràcia i mireu on hem sortit.

És el que sembla, som a París. El París bohemi dels inicis del segle XX.
La Travessia de Sant Antoni s'ha convertit en la Rue de Saint Antoine. A més de la parada hi podreu veure el Moulin Rouge, la Tour Eiffeel (de catorze metres d'alçària)  i un munt de botigues: un forn de pa, una corseteria... i, naturalment, una llibreria:

Totes les botigues del carrer són fetes amb caixes de fruita. Si us hi acosteu, veureu que els llibres són una selecció de la literatura francesa de tots els temps. És una bona llibreria, aquesta:

Com no podia ser altrament, els llibres que ens regalen l'ombra són en francès:

Ens hem dirigit al carrer Ciudad Real. Darrera dels manobres de la famosa fotografia del 1932 -Esmorzar dalt d'un gratacels- que edificaven el Rockefeller Center a New York, hi ha un cartell: "En construcció"

Si us hi fixeu, el que els treballadors de la bastida duen a les mans són llibres. Aquest és el missatge dels veïns de Ciudad Real: hem de fer un món nou, i els materials que necessitarem seran seran totxos i llibres, treball i cultura.

Ciudad Real ens convida a donar contingut als materials. Cadascú agafa un maó i hi escriu allò que voldria que existís a una societat millor:

Contra el cel, llibres, eines i maons:

I aquesta gran pintada ho presideix tot:

Probablement el carrer Ciudad Real no s'endurà cap premi, enguany. Però les persones que cada estiu passegem pels carrers de Gràcia valorem la feinada, l'originalitat, l'estètica i també el contingut. Enhorabona, Ciudad Real!