dilluns, 30 de març de 2015

En Serafí, ajudant de bibliotecari, té una palma


Ahir, Diumenge de Rams, en Serafí, bibliotecari adjunt, lluïa aquesta palma, que li havien regalat els nens i nenes de la classe d'Oreneta.
Hi ha qui de vegades dubta que en Serafí sigui real. Nosaltres pensem que, si té palma, és que és de debò.
O no?

diumenge, 29 de març de 2015

L'Enigmàrius dedica una setmana a la biblioteca


Màrius Serra va voler fer el seu homenatge als cent anys de biblioteca pública a Catalunya. Tots els Enigmàrius d'aquesta setmana tenien relació amb el món de la lectura, els llibres i les biblioteques.

Si teniu ganes de jugar (i no vau escoltar les respostes a Catalunya Ràdio) aquí els teniu:


Dilluns, 23 (els dilluns els fa molt fàcils)
"Poden ser de comptes o de contes", de 7 lletres.

Dimarts, 24
"La part més saborosa del llibre", de 4 lletres.

Dimecres, 25
"Fragment d'un llibre que et pot portar al quiròfan", de 7 lletres

Dijous, 26 (els dijous són més difícils!)
"Pot ser manlleu o interbibliotecari", de 7 lletres

Divendres, 27
"Substància que et permet presentar-te amb garanties a un examen sobre La Divina Comèdia", de 6 lletres

Per conèixer la resposta, podeu anar al web de 


o bé esperar una setmana. Dimarts que ve fem la correcció d'aquests deures de Setmana Santa

dissabte, 28 de març de 2015

Inauguració de la llibreria Casa Usher


Ahir vam ser a la celebració de l'inauguració de la llibreria Casa Usher. 


Potser mai havíem vist una llibreria tan plena de gent!
Ens va fent molt bona impressió. El local és una meravella i, havent vist al blog de Casa Usher les fotografies de tal com era quan el varen trobar, entenem molt bé allò que en Gerard ens deia: "Hi hem treballat molt..."


Contempleu la sala dedicada a Edgar Allan Poe (La caiguda de la Casa Usher és el títol d'un conte d'aquest autor). La utilitzaran per a fer presentacions de novetats:


No us podem mostrar fotografies del pati -que serà l'enveja de tots els llibreters del món quan es converteixi en l'espai on saborejar vins, cafès i tes- perquè era tant ple de gent que no trobàvem l'angle adient. Però sí la galeria de la llibreria vista des del pati:


Ja ho veieu, té l'encant d'una casa per a viure-hi, i la categoria d'una llibreria que serà, sens dubte, de prestigi. Els professionals que l'han muntat són la Maria F. Serra, en Gerard Granados i l'Anna Arranz:

La fotografia no és nostra, sinó del seu vídeo promocional

Vam tafanejar una bona estona l'espai dedicat a la literatura infantil i juvenil, on vam trobar una bona selecció d'àlbums, i ens vam firar. 
Aqusts són els llibres que trobareu a la nostra biblioteca, en tornar de les vacances. Els dos primers són novetats, el tercer un clàssic d'Arnold Lobel que no teníem encara:

De Hoffman i Asquih, editorial Joventut
De Jennifer Adams, Coco Books


D'Arnold Lobel, Corimbo, 2004

El silenci a les biblioteques i el periodisme que no ho és


S'ha posat en marxa una campanya de recollida de signatures per aconseguir que El Mundo es disculpi i tanqui el blog que regenta un personatge que s'autoconsidera periodista. Es diu Sostres de cognom i té un llarg historial d'articles provocadors i ofensius. 
Com que aquest cop l'ofensa va dirigida a una bibliotecària i a una biblioteca, ens sumem a la recollida de signatures i us facilitem l'enllaç.

El text el trobareu allí, no el volem publicar al nostre bloc, com tampoc la fotografia d'aquest tipus. 


La imatge és d'una visita del nostre grup de sisè del curs passat a la biblioteca Clarà. En som usuaris i, contra el que algunes persones interpreten a partir del text de l'article, donem fe que hi ha uns únics lavabos, per a petits i grans.

divendres, 27 de març de 2015

En Jaume Cela ha estat a l'escola



No és el primer cop que en Jaume Cela ens visita. Con sabeu, els nens i nenes de 3r llegeixen, cada any, la seva novel·la Una troballa sorprenent.





Cada curs ens inscrivim al programa Autors a les aules, del Departament d'Ensenyament, i sol·licitem que en Jaume Cela ens vingui a veure per parlar amb els nens i nenes del cicle mitjà dels seu llibre. Enguany ho hem aconseguit.


Ens ha explicat que fa molts anys que coneix la nostra escola, perquè quan era jove vivia al carrer Jaume Piquet, on hi havia l'Orlandai vell, molt aprop del Vàrium (aleshores cine Bretón)

video

     video



També ens ha parlat dels seus inicis com a escriptor. Ell era i és mestre, va començar a escriure i els seus llibres varen tant agradar als editors que els van publicar. I des d'aleshores no ha parat d'escriure.

video

Com cada vegada que ve, ens ha contat com se li va acudir escriure Una troballa sorprenent, un llibre del qual La Galera ja n'ha fet vit-i-tres edicions. En Jaume és molt agradable i fa molta gràcia sentir-lo explicar aquestes històries!


video

(El conte d'una línia diu: "Cuando despertó, el dinosaurio seguía allí". La gravació es va aturar abans que l'expliqués!))

  
Esperem tornar a tenir-lo entre nosaltres ben aviat.

Off, de Xavier Salomó


Vam tenir la sort de poder adquirir el darrer llibre de Xavier Salomó, Off, al Pati de Llibres, a Sant Cugat, el dia de la seva presentació.
Es pot trobar en francés, editat per Seuil Jeunesse, perquè encara no s'ha publicat a casa nostra. Un aspecte que no és problemàtic, perquè es tracta d'un libre d'imatges.
Off explica les conseqüències d'un desastre nuclear. Però no us en vull dir res, sinó que us envio al bloc del propi Xavies Salomó. Veureu les il·lustracions i podreu llegir les seves paraules de presentació:

http://xaviersalomo.blogspot.com.es/2014/11/off.html

dimecres, 25 de març de 2015

En Gerard Granados obre la llibreria Casa Usher

Aquesta entrada és per als nostres ex-alumnes que ja ronden la quarentena, per als qui vam ser els seus mestres, i per a totes les persones que estimeu els llibres.


Cliqueu damunt la foto si voleu veure els seu blog i sentir parlar en Gerard

Una bona notícia: en Gerard Granados (classe d'Esparvers), en col·laboració amb dues amigues-sòcies, inaugura divendres a la tarda una nova llibreria a Sant Gervasi: Casa Usher.
És al carrer Santaló, 79, i hi esteu tots convidats a partir de les 5 de la tarda.



Diu en Gerard que, quan buscaven el local ideal per a la seva llibreria, es varen enamorar d'aquesta casa. Qui endevina per què? 




Què us recorda? L'Orlandai vell el portem tots a la sang!



Ens veiem divendres!!!

dimarts, 24 de març de 2015

"Imagina", d'Aaron Becker

Aquest és el darrer llibre que ha adquirit la nostra biblioteca: Imagina, d'Aaron Becker, editat per Kokoro el 2014.
És un llibre sense paraules. Descriu un viatge per móns de la més pura fantasia, amb unes il·lustracions suggerents, i està protagonitzat per una nena amb qui tothom es sentirà identificat. L'hem trobat un llibre molt bonic:



En la seva versió original el llibre es diu Journey. Ha merescut el premi al Millor Llibre Il·lustrat infantil del New York Times Book Review, i també la Medalla d'Honor Caldecott. Ha estat récord de vendes als EEUU. És el primer llibre que publica Aaron Becker, que ja n'ha fet un altre:


Imagina ens ha donat peu a fer aquesta exposició. Quants llibres teniu al vostre fons que conviden les criatures (o els adults) a imaginar?


Els tres primers, molt coneguts, imprescindibles a qualsevol biblioteca. N'havíem parlat en una altra entrada






Dos que tenen el mateix títol, simplement Imagina. Un és d'Alison Jay, publicat per Lumen el 2003,  i l'altre de Norman Messenger, de SM, el 2006. Mireu-lo:



Els dos darrers, Imagina tot un món d'animals i Imagina animales, no tenen res en comú. El primer, d'Alison Lester (Molino, 2007),  és un llibre-joc on podrem localitzar animals en els seus corresponents ecosistemes. Les il·lustracions tenen gràcia i rigor, i la conducció d'un ecosistema a l'altre la fan un nen i una nena que ens acompanyen.

El darrer, Imagina animales, és un llibre que vessa imaginació. Són una dotzena de descripcions d'animals inexistents, -abrenoches, metrocol, tibulatas, maricierra, serpellera...- acompanyades d'unes il·lustracions boníssimes. N'hem trobat algunes, que us oferim, al blog Biblioabrazo:

Abrenoches
Metrocol
Tibulatas
Maricierra
Serpellera
El text és de Xosé Ballesteros i les imatges de Juan Vidaurre. El va editar Kalandraka el 2008. Si el trobeu a la llibreria, no us el deixeu perdre!

diumenge, 22 de març de 2015

Anna Cammany, autora del "Diario de una friki", ve a l'escola


L'Anna Cammany va ser divendres a la nostra biblioteca, parlant amb els nens i nenes de 6è, les Panteres.
És l'autora de tres novel·les que agraden molt a les nenes i també a molts nens, a partir dels nou o deu anys. Són aquestes:
Les il·lustracions són d'Àlex López




Els tres llibres els ha publicat en castellà l'editorial Montena i van aparèixer entre el 2013 i el 2014.

L'Anna Cammany ens va explicar, entre moltes altres coses, l'origen d'aquestes històries. Vam poder saber, segons la seva experiència, com s'escriu una novel·la i com es gesten uns protagonistes. 
També va parlar dels seus inicis com a lectora, quan tenia l'edat de les nenes i nens de sisè que l'estaven escoltant.


Ens va  ajudar a entendre quins són els agents que intervenen en la confecció d'un llibre. Va explicar la comunicació que hi ha d'haver entre l'autora del text i l'il·lustrador: com es van perfilant els personatges, quin aspecte han de tenir des del punt de vista de l'una i de l'altre...


Les Panteres ens han dit que van passar una estona molt agradable amb l'Anna Cammany. Li demanaven que seguís escrivint més llibres de la Lía, la seva friki. Segur que els pocs que no havien llegit els seus llibres ho faran ara.

Ens sembla que divendres els nens i nenes més grans de l'escola van saber d'una nova faceta de l'Anna Cammany -ja la coneixien perquè és mare de l'escola- però, a més, van aprendre moltes coses. La més important, a estimar encara més els llibres.




El diari Ara parla de lectura i literatura infantil i juvenil

Ens entusiasma que la premsa diària parli de lectura i de literatura infantil i juvenil. Probablement l'Ara és el que afronta més sovint i amb més encert aquests temes.
Mireu aquests titulars -a continuació aneu a comprar el diari o suscriviu-vos a l'Ara digital, perquè no us podem oferir les notícies senceres- i hi estareu d'acord:



Extret del primer article, molt interessant:
"L'objectiu que es va marcar la conselleria d'Irene Rigau és aconseguir que els alumnes de primària llegeixin una mitjana de 25 llibres a l'any i els de secundària, una trentena"
L'objectiu per a la primària ens sembla possible. El de secundària, difícil. I a l'article també hi ha les claus:

"Els estudiants del Centre per a l'ensenyament i Aprenentatge de Maine (EUA) llegeixen una mitjana de 40 llibres l'any i més del 97% acaben cursant estudis universitaris. La clau d'aquest èxit, va explicar la mateixa Atwell en una entrevista a l'Ara "és que els seus alumnes trien els llibres que volen"
...
"¿És bo que l'escola estableixi lectures obligatòries? "Si obligues l'alumne a fer una cosa produiràs l'efecte contrari: en aquest cas, que deixi de llegir" diu Àlex Cosials, coordinador de projectes de la Fundació Jaume Bofill"
...
"Amàlia Ramoneda, responsable de la biblioteca de l'associació de mestres Rosa Sensat i un referent en l'àmbit de la literatura juvenil: "Un bon sistema seria proposar-los una llista de 50 títols i que ells escullin"

El Departament d'Ensenyament, que coneix aquestes dades i ha sentit moltes vegades aquestes opinions, què fa? Edita el póster d'una piràmide lectora plena de bons consells per als joves i el reparteix pels instituts. Acompanyat, això sí, de propostes didàctiques, on es traspassa la responsabilitat que els nois i noies llegeixin al mateix alumnat i a les seves famílies. El Departament no agafa el toro per les banyes ni va al fons de la qüestió... però això ja seria tema per una altra entrada al nostre blog!

Cliqueu per llegir la proposta didàctica


El segon article explica el projecte lector de l'escola Casas, de Barcelona. Molt ben dissenyat. Enhorabona, col·legues!

divendres, 20 de març de 2015

La darrera sessió del nostre Club de Lectura


Amb aquesta, dinou sessions del nostre Club de Lectura.
Parlàvem de Nadie quiere saber, d'Alicia Giménez Bartlett. I va ser la sessió més controvertida de totes les que hem celebrat fins avui. Hi va haver opinions extremes, des de: "No m'ha agradat gens", a "M'ha agradat molt".  En altres ocasions, a mesura que la conversa avança i les lectores/rs justifiquen les seves opinions, les visions es van aproximant. En aquest cas no: ens sembla que els punts de vista no varen canviar gaire. 


Es tracta d'una novel·la policíaca, protagonitzada per la inspectora Petra Delicado i el seu ajudant, Fermín Garzón. L'acció succeeix entre Barcelona i Roma. Això justifica la plata de pasta que vam menjar mentre conversàvem.


Tothom va opinar que els personatges no estaven gaire perfilats, i algú fins i tot creia que era una novela superficial. Ens va semblar que era un llibre fàcil de llegir, però hi havia qui l'havia trobat literàriament fluix. 
Vam estar d'acord que no la podíem qualificar de novel·la negra, sinó senzillament de policíaca. Explica uns fets, es resol un cas, però no aprofundeix en les causes del comportament dels seus personatges.


Per a molts va ser una novel·la de les que et proporciona una estona agradable, però no motiva a llegir-ne més de la mateixa autora, o de la mateixa sèrie. Altres persones del club ja n'havien llegit i ens convidaven vivament a fer-ho: els havien agradat més que aquesta.
Ja ho veieu: no ens atrevim a recomanar-vos-la. Potser és la primera vegada que ens hi trobem.

El que no ens treurà ningú és la bona estona que vam passar, parlant, menjant tapes i "bocates" de bar i bevent cervesa, en homenatge als protagonistes de la novel·la.


Per a la propera sessió, la novel·la d'un autor holandès que va arribar a casa nostra el 2012 amb una una crítica excel·lent, i que ha estat mereixedora de molts premis:

Cliqueu per llegir la crítica publicada al Punt Avui
La celebrarem el dijous, 14 de maig, a 2/4 de 8, a la biblioteca de l'escola.