La Mia es fa gran, a la llibreria A Peu, de pàgina

Ens ha arribat aquesta convocatòria:

Harry Potter i el llegat maleït, no només de J.K. Rowling

Dimecres 28 ja el podrem comprar.

Si l'estàveu esperant amb l'esperança de seguir la lectura de les novel·les de J.K. Rowling, heu de saber un parell de qüestions: no és una novel·la, i no és només de J.K. Rowling.

Empúries (en castellà Salamandra) publica el text d'una obra de teatre, i potser no estem gaire avesats a llegir-ne. Escrita per Jack Thorne, està basada en una història creada per ell mateix, J.K. Rowling i John Tiffany. L'obra es va estrenar a l'estiu al Regne Unit i no va obtenir unanimitat per part de la crítica. La traducció al català és de Xavier Pàmies.

Però res de tot això ens treurà la il·lusió de saber què ha estat de Harry Potter dinou anys després que el vàrem deixar amb les relíquies de la mort, com és en Potter adult, quina relació té amb el seu fill Albus... i a quins nous perills s'ha d'enfrontar.

Legiu-la, nosaltres la llegirem, i ja en seguirem parlant...

Ramon Llull i la recerca de Déu

Com sabeu, som a l'any Llull, celebrem el 700 anys de la seva mort.
Hem comprat, per fer-li homenatge, aquest llibre:

L'obra no toca un tema trivial, sinó tot el contrari: la recerca de la veritable religió. Interessarà als nois i noies més grans de l'escola.És d'Ignasi Moreta i Àfrica Fanlo (Petit Fragmenta, 2016)

Llull ens ha suggerit el tema dels llibres que mostrem aquesta quizena:

Hem cercat informació sobre Llull al Cavall Fort del mes de d'abril. Van dedicar un suplement especial molt ben dissenyat per presentar als nens i nenes aquesta figura del pensament i les lletres:

Entre els llibre exposats, destaquem aquests dos, que pertanyen a dues col·leccions molt bones. 
Un, el de Brigitte Labbé i Michel Puech (Cruïlla, 2001), de la col·lecció Pensa-hi. N'hem parlat altres vegades, d'aquests llibres. Són molts temes, els que Labbé ha tocat, i sempre amb encert. Un model ideal de com acostar les criatures al món de les idees:

Aquest altre, de l'editorial Cruïlla (2011), d'Oscar Brenifier i Jacques Després:

És un llibre més difícil, per bé les seves il·lustracions fan que no ho sembli. De la mateixa col·lecció i dels mateixos autors, llibres de filosofia igualment interessants:

I pels més grans:

A l'inici de curs, tothom recomana lectures

 Un any darrera l'altre, al setembre, muntem aquest espai.

 

Es tracta que qui vulgui agafi el bolígraf i ens recomani un llibre que hagi llegit a les vacances. Intentem crear consciència d'escola lectora: no  només recomanen els nens i nenes, també ho fem els adults. D'aquí a uns dies ja no hi cabran els cartellets... i us direm quins han estat els llibres més citats.

La primera cartellera del curs

A l'inici del nou curs, no podem treure de la biblioteca altres llibres que aquests, els que expliquen a nens i nenes que va passar l'Onze de setembre de 1714:

No presentem cap novetat, tots aquests llibres ja eren a la nostra biblioteca. És normal, la producció literària d'enguany, pel que fa a aquest tema, ha estat més reduïda que els darrers dos anys.

Potser ens agraden especialment aquests dos, que expliquen, sobretot, el context, l'època, com es vivia a Barcelona al S. XVIII... 

Per a joves lectors:

L'autora és Dolors Garcia i Cornellà i les il·lustracions són de Pep Brocal. El va publica l'Abadia de Montserrat el 2013.
 
Per a lectors més grans:

D'Oriol Garcia i Quera, l'edició és de l'Ajuntament de Barcelona (2014)

La darrera sessió del nostre Club de Lectura

Primera sessió del nostre Club de Lectura del curs 2016-17. Sabeu que ja és el sisè curs que comencem? Us deixo el link de la nostra primera sessió. Era el desembre del 2011. Aviat farà cinc anys. Cinc anys, vint-i-vuit llibres. No cal que expliquem com estem de satisfetes i orgulloses del nostre club!
Aquest era el llibre que comentàvem:

Es tracta de Tu no eres como la otras madres, d'Angelika Schrobsdorff. L'han editat conjuntament Periférica i Errata naturae, el 2016. Mig milió d'exemplars venuts a Alemanya, traduccions a l'anglès, francès i castellà, en molt pocs mesos.
És un relat real, per bé que sembli una novel·la. La vida d'una dona explicada per la seva filla, al llarg de la primera meitat del segle XX. Una dona alemanya, jueva, que transita del paradís (joventut, bellesa, riquesa, seguretat, èxit social, confiança en el seu país...) a l'infern (ascenció del nazisme, persecució, exili, malaltia). Una narració emocionant on se'ns fa evident, amb tota la cruesa del món, que la mare no va saber ser una una bona mare ni la filla una bona filla. I malgrat tot, una història d'amor i d'amors, alhora que un perfecte llibre d'història d'Europa.
Tot i que no totes les participants a la sessió el vam valorar de la mateixa manera, us recomanem molt la seva lectura. 

Brindant pel nostre club de lectura:

Vam acordar que aquest serà el nostre proper llibre. Un recull de contes basats en la vida de la seva autora, Lucia Berlin:

Cliqueu per saber-ne més

Cliqueu per saber-ne més

Aquest cop celebrarem la sessió en dimarts. 22 de novembre, a 2/4 de 8, a la biblioteca de l'escola

Nous llibres de coneixements

Aquest setembre hem fet un esforç especial adquirint llibres de coneixements. Mireu:

Alguns els hem comentat en entrades anteriors:
          El Bosco, de Thé Tjong-Khing
          El gran llibre del cos, de Mary Hoffman i Ros Asquith

Avui us parlarem de dos llibres que ens fan agafar ganes de comptar:

Amb text de Katie Cotton i il·lustracions de Stephen Walton (Flamboyant, 2016), el títol sencer és Comptant lleons. Retrats d'animals en llibertat. 
Es tracta d'una col·lecció de deu dibuixos  bellíssims, en blanc i negre, d'una precisió tal que semblen fotografies. Walton ha retratat deu espècies animals amenaçades, i Cotton ha acompanyat els dibuixos amb uns textos molt acurats. Al final del llibre se'ns explica quin és l'estat de conservació de cadascuna de les deu espècies.
És una obra que dóna joc, perquè per a un lector jovenet serà un imatgiari que ensenya a comptar de l'1 al 10, i per a una criatura més gran un excel·lent llibre de coneixements.


Aquí comptarem de l'1 al 20, acompanyats d'ocells de tota mena: 

Ànecs, cucuts, pardals, garses, paons, pinsans, coloms, faisans, cignes, oques, estornells, orenetes, graules i un gall.Dibuixos molt senzills a tot color i textos en forma de rodolí. Text i il·lustracions d'Alice Melvin, traducció de Fina Marfà (Corimbo, 2015)

  Us recomanem un tercer:

Dents de lleó (Tramuntana, 2016) va guanyar una menció especial al certamen de Bolonya de 2015.  La mereixia, perquè Jang-Sung Kim i Hyun-Gyung Oh han bastit, entre tots dos, un veritable poema gràfic i textual on canten una lloança a les humils dents de lleó. No us el perdeu.

Humor

Ho hem trobat el blog de Vedruna-Àngels:

"Lectura i llibertat", per Melcior Comes

Llegit avui a El Punt Avui, a un article de Melcior Comes, escriptor, amb el títol de Lectura i llibertat:

Ara que comença el curs escolar s'estableix de nou el vincle entre els professors, mestres i alumnes. Dels professionals de l'ensenyament en depèn parlar dels llibres, si és que a casa falla aquesta dimensió. Els mestres saben de què parlen, i el seu exemple sempre ha estat il·luminador. Són els guardians del tresor, els portaveus de tot el que podem arribar a descobrir. Saben del goig i del que aporta.

Si voleu llegir l'article sencer, que us recomanem, cliqueu aquí

David Cirici: la lectura a les aules de Secundària

Seguim, quinzena darrera quinzena, el que David Cirici escriu els dissabtes a l'Aracriatures. Ens divertien abans les seves reflexions sobre les famílies amb els pares separats i ens interessen ara els plantejaments del seu amic Benet, professor de Secundària, que vol exercir responsablement la seva professió.

Avui ens  ha agradat especialment, parlant de lectura a la Secundària.
Llegiu el seu article, a la secció Hormones, guix, etcètera:

MENYS PRONOMS FEBLES I MÉS LECTURES

Avui fa vuit anys...

Avui fa vuit anys vàrem decidir crear un blog a la nostra biblioteca. Un punt des d'on podríem parlar de llibres i de lectura amb l'alumnat de l'escola. 
De seguida ens vam adonar de les possibilitats que tenia una eina de comunicació amb tota la comunitat Orlandai. 
Poc temps després vam ser conscients del que representa ser a la xarxa, oberts al món sencer. 
Des de fa uns anys enllacem el blog a Tweeter, i hem aconseguit ampliar la difusió i seguir en contacte amb tots els ex-alumnes de l'escola.
I tot, tot, ha estat possible gràcies a vosaltres, lectors i lectores!!!

Albert Roig: Gos

Ho hem llegit a la premsa: a l'Albert Roig, el pare de la Vera, li acaben de publicar un nou llibre: Gos (Galaxia Gutemberg, 2016). Aquest cop no es tracta d'un llibre de poemes, sino d'un assaig: la biografia de Reiner Maria Rilke.

El que els periodistes no saben és que darrerament n'ha fet un altre, de llibre. Aquest:

És un exemplar únic, i el tenim a la biblioteca. És un breu llibre de poemes, amb il·lustracions de la pròpia Vera.
Mireu la dedicatòria, no podia ser més bonica:

Gràcies, Albert!

(podeu anar a la presentació de Gos el dia 30 de novembre a laCasa Orlandai, a les 7 de la tarda, o a la de Perro el dimecres 28 de setembre, a les 7 de la tarda, a La Central del carrer Mallorca)

El gran llibre del cos, de Mary Hoffman i Ros Asquith

Per saber-ne més, cliqueu la imatge

De vegades ens lamentem que és difícil trobar bons llibres per a aprendre.
Joventut, una de les editorials que no ha deixat de publicar mai llibres de coneixements, ens ofereix el darrer llibre del tàndem format per Mary Hoffman i Ros Asquith, dues autores britàniques, especialistes en llibre infantil. Mary Hoffman és l'autora del text, i Ros Asquith la il·lustradora.
L'obra parla als nens i nenes del seu cos, però l'enfoc és una mica diferent del dels llibres que acostumem a tenir a la biblioteca i a les aules, d'anatomia o fisiologia humana. El fil conductor del llibre és el creixement, els canvis que anem experimentant a mesura que ens fem grans. Per tant, parla de naixements i de famílies, d'aprenentatges, de pubertat, d'identitat i de diferències, de salut i de malaltia. I també de mort.

Ens ha semblat un llibre actual, d'aquells que no es deixa res al tinter. Ja estem acostumades a trobar el plantejament que les famílies són diverses i els amors també. Però ens sembla que és el primer cop que un llibre de coneixements pel públic infantil els diu als nanos que potser no es sentiran a gust amb el cos que els ha tocat, o bé que algú podria no es sentir-se nen ni nena, sinó persona.

A la biblioteca també hi trobareu, de les mateixes autores:

No és de Joventut, sinó d'Internet Oxfam

Aquests altres dos, sobre la família i les famílies











Joventut ha publicat també aquest altre, que no és a la nostra biblioteca:

Tots ens semblen recomanables.

L'efímera, de Stéphane Sénégas

De tots els llibres nous que trobareu a la bliblioteca la setmana que ve, en arribar a l'escola, aquest és un dels que ens agrada més:

Cliqueu damunt la imatge per conèixer l'argument i més dades

Hi hem trobat una idea original, sentit de l'humor i un punt de surrealisme, gust per investigar i conèixer, solidaritat i bons sentiments... i encara més, la importància de viure el moment: carpe diem.
Tot això en un àlbum de trenta planes! 
Ens ha semblat un llibre ple de valors, molt millor que les píndoles disfressades de llibre que ens ofereixen dia sí dia també moltes editorials.
El va publicar Takatuka el maig passat, i és obra de Stéphanr Sénégas, un autor francès que no coneixíem. No us perdeu el seu blog:

Una trilogia pels més petits, de François Soutin

És una trilogia. Són tres llibres independents del mateix autor, amb el mateix format i estil, amb uns personatges comuns.

Narrats exclusivament a través de la imatge, expliquen trifulgues entre els tres porquets i el llop, entre el petit Polzet i l'ogre i, en el tercer volum, amb tots quatre (sis) personatges.

Les il·lustracions de François Soutif, jove autor francès, tenen una expresivitat extraordinària. Intriga, temor, sorpresa, enuig, curiositat, pànic, murrieria, simpatia, avorriment... tot ho podem trobar en el rostre i el gest dels seus personatges. Ens agrada que el nen, en Polzet, no ens el facin especialment simpàtic, sinó més aviat el contrari. Que l'ogre sigui sensible. I que tots tres llibres resultin molt divertits.













Els dos primers són llibres circulars, quan acaben tornen a començar. Tant és així que el segon, tralarí, tralará, està editat en forma d'acordió:





Els ha editat Picarona (2015-16) i, si cliqueu aquí, podreu accedir a unes quantes planes de cadascun dels tres llibres.

Soutif a l'escola. De Ouest France

Com ajudar els fills a construir la seva biblioteca personal?

Tots voldríem que les nostres criatures tinguessin a l'habitació un racó pels llibres. Que mica a mica anés augmentant i, si bé inicialment les mares i els pares els hauríem d'ajudar, finalment ells farien créixer de manera autònoma.

Què hem de tenir en compte per fer realitat aquest somni?
En primer lloc, procurar que estimin les històries que els expliquem, que els entusiasmi escoltar i, com a conseqüència, que els agradi llegir.
Però aquest, el gust per la lectura, no és el tema d'avui. Avui volíem tocar un altre assumpte.


















Com els ajudem a construir la seva biblioteca?


a) Tenint nosaltres una biblioteca familiar viva i creixent en un espai comú de la casa. 
b) Regalant llibres als nostres fills: per Sant Jordi, pel seu aniversari, perquè sí...
c) Animant-los a demanar llibres com a regal de Nadal, de Reis, demanar-los als avis, als padrins, oncles...
d) Acostumant-los a entrar a les llibreries a mirar novetats, per a adquirir-les, o no.
e) Induir-los fixar-se en els noms dels autors i dels il·lustradors que els agraden, per anar creant preferències
f) Anant sovint a la biblioteca pública a buscar llibres en préstec. Els llibres prestats no són competència, al contrari, generen afició.
g) Participant en intercanvis de llibres ja llegits: a la seva escola, a Món Llibre...
h) Valorant els llibres que els van agradar molt quan eren més petits, i aprovant que els vulguin guardar com a record de la seva història de lectors

I, per acabar, proposant a l'AMPA de l'escola que els llibres de lectura col·lectiva se'ls puguin quedar els nens i nenes en acabar el curs, i no deixar-los a l'escola. 

Però, sabeu quants volums perdrà la biblioteca dels fills si no aconseguiu convèncer la vostra AMPA? Entre sis o dotze volums, depenent de si hi ha llibre de lectura en català i castellà a tots els cursos de primària, o no.

Aquest blog el fem des de l'escola, per això era aquí on volíem arribar. Perquè... llegit al diari Ara d'ahir:

 "La socialització del llibre a les escoles és un problema greu. Estem deixant els nens  sense biblioteca personal"(Paula Jarrin)

"En comptes d'universilitzar, la socialització dels llibres a les escoles estigmatitza" (Mar González)

I en qualsevol cas tingueu per segur que la iniciativa de socialitzar els llibres de lectura no és mai de les mestres ni de les bibliotecàries escolars, que no ho veiem amb bons ulls. És sempre de les famílies.