Biblioteca Marta Mata de l'escola Orlandai

En el vint-i-cinquè aniversari de la mort de J. V. Foix

2012-01-29T12:09:00.006+01:00

Som l'escola pública del barri de Sarrià i ens trobareu a l'avinguda J. V. Foix. Per això no podem passar per alt que avui fa vint-i-cinc anys moria el poeta Josep Vicenç Foix, un dels escriptors catalans més importants del S. XX.

Foix no va escriure mai cap poema pensant en un públic infantil. Al contrari, té l'estigma de ser un poeta particularment inintel·ligible. Se'ns fa difícil de transcriure aquí algun fragment que tingui ressó en els nostres molts joves lectors, però ho intentarem.

De Tot n'és ple:
...
Quantes cases obertes als sapastres.
Tot n' és ple.
Quantes portes tancades als poetes.
Tot n'és ple.
quants saberuts que no llegeixen gaire.
Tot n'és ple.
Quants elefants sagrats que no llegeixen re.
Tot n'és ple.

De Ho sap tothomt i és profecia, un poema nadalenc:

Ho sap tothom, i és profecia.
La meva mare ho va dir un dia
quan m'acotxava amb blats lleugers;
enllà del somni ho repetia
l'aigua dels astres mitjancers
i els vidres balbs d'una establia
tota d'arrels, al fons d'un prat:
a cal fuster hi ha novetat.

I, del sonet que comença dient:

Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles

aquell darrer vers que tots hem fet nostre en alguna ocasió:

...
M'exalta el nou i m'enamora el vell.

Heu vist mai aquesta inscripció a terra, a la Via Augusta? És una mica més avall del passeig de la Bonanova:

És la reproducció del cal·ligrama de J. V. Foix titulat Poema de Catalunya, i als tres costat del triangle hi diu el mateix: Mar Mediterrani.

Aquesta imatge sí que ens és molt familiar a tothom. La pastisseria la van obrir els pares de J.V. Foix el 1886, però al poeta l'interessava poc el negoci i va delegar la responsabilitat en un cosí seu. Les persones que fa més de trenta anys voltem per Sarrià hi havíem pogut veure algun cop el poeta Foix, de lluny, dins la rebotiga

Imatges d'ocells, cants d'ocells

2012-01-26T19:06:00.002+01:00

Aquest dimarts vam ser a Can Coll, un centre d'Educació Ambiental de Collserola, amb el grup de 5è, les Suricates. Anàvem a estudiar la fauna de Collserola i, sobretot, els ocells que hi viuen a l'hivern.
En acabar, les amables monitores de Can Coll ens varen obsequiar amb aquest llibre:

És un recull de poemes d'en Celdoni Fonoll -no és l'únic que ha publicat aquest autor, amb el mateix tema- cadascun sobre un ocell diferent, acompanyats de belles imatges descriptives de cada espècie. Hi trobem un annex molt interessant, amb les característiques biològiques de cada ocell, poemes d'altres autors i notes de cultura popular catalana al voltant de cadascun. Un altre complement és un CD amb la gravació dels cants dels seixanta ocells.

Hem cercat a la nostra biblioteca, per recomanar-vos d'altres llibres semblants. Tenim guies d'aus de Catalunya i uns quants llibres amb bons dibuixos d'ocells, però destaquem només les obres que van acompanyades de registres de cants.
Publicat per La Galera, molt adient per a nens i nenes, hi trobareu trenta espècies classificades segons els seus hàbitats:

De Kókinos, una guia traduïda del francès al castellà, de seixanta-tres aus d'Europa i del Maghreb:

Dins de la Guia de Natura del Parc de Collserola hi trobareu un catàleg d'espècies animals amb la corresponent gravació del cant de setanta-nou ocells de Collserola, a més d'altres sons de mamífers, amfibis i insectes:

Editat per l'Ajuntament de Barcelona, un llibret amb la descripció i el cant de vin-i-cinc aus pròpies de la nostra ciutat:

Per últim, un llibre diferent, però no menys interessant, que acaba de presentar Oceano Travesía, d'A. Gerhard i C. Varela, Introducción a la música de concierto: Las aves:

És una tria d'una vintena de fragments musicals d'autors clàssics, que s'inspiren en el cant dels ocells. L'obra ens presenta els compositors, el fragment triat, l'ocell que la música imita i els instruments que interpreten el seu cant. Ens ha semblat un llibre molt bonic i també molt escolar, que farà il·lusió a les bones professores de música dels nostres centres. Al bloc de la Cecilia Varela, que n'és la il·lustradora, hem trobat aquestes planes del llibre:

Els llibres sense paraules (i 2)

2012-01-24T00:20:00.000+01:00

Al llarg del mes de desembre vam fer quatre tallers amb l'Emma Bosch, per conèixer àlbums sense paraules, i fer activitats que aquests ens suggerien:

Vegeu ara imatges amb alguns dels resultats dels tallers
Les Suricates van crear zooms en tres fases, des del cos sencer fins a l'interior del melic

Les Panteres varen fer, entre tots i totes, un conte sense fi

L'Emma el va muntar com un llibre

Els Pingüins van crear personatges que van incorporar a un conte, de manera que expliqués una nova història

Si us hi fixeu bé reconeixereu els seus personatges

Els Marsupilamis van fer transformacions, però no a partir d'imatges, com als llibres que vèiem, sinó de volums de plastilina

Famílies

2012-01-23T00:36:00.000+01:00

Dels nous llibres de coneixements que han entrat aquest gener a la biblioteca, aquest és un dels que més m'agrada:

El subtítol diu: Sobre el fill de la nova xicota del germà de l'exdona del pare i altres parents. El text és d'Alexandra Maxeiner i l'ha il·lustrat Anke Kuhl. El llibre ha rebut el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil Alemanya 2011, en la categoria de divulgació.

Les autores, amb el seu guardó

És un llibre del segle XXI, que presenta la família en tota la seva complexitat. Llegim a la contraportada:

Es dirigeix als nens i nenes a partir de vuit o nou anys, si el llegeixen sols, o fins i tot més petits, acompanyats d'una persona adulta.

El llibre no es deixa res al tinter, parla de tot tipus de famílies, i de les situacions que s'hi poden donar, amb un respecte i naturalitat totals. I, a més, és divertit de mirar i de llegir, perquè vessa sentit de l'humor.

Llegiu l'explicació que en fa l'editorial Takatuka:

Us el recomano!

Llibres-joc

2012-01-22T10:00:00.009+01:00

Els nens i nenes de Primària passen moltes estones a la biblioteca. De vegades llegint, però d'altres, i molt ben aprofitades, jugant.

Volem presentar-vos dues novetats que són llibres per a mirar i per a jugar:

L'un és El globus groc, de Charlotte Dematons, editat per Joventut. Imatges a doble plana, plenes de detalls, on cal cercar un globus groc, un cotxe blau i alguns personatges. Però, més enllà dels llibres tipus On és en Wally?, aquí hi tenim un viatge per tot el món a través d'unes il·lustracions de gran qualitat. És un àlbum per a petits i grans, que us farà passar estones molt agradables.

Si cliqueu la il·lustració podreu fer-ne un tastet, gràcies a la presentació de l'editorial:

L'altra nova adquisició és L'illa dels 160 errors, de Xavier Salomó i Meritxell Martí. Aquí trobem imatges aparellades, amb petites diferències, que cal cercar:

De nou, l'interès de l'obra no rau només en les estones de distracció que ens proporciona, sinó també en la riquesa de les il·lustracions. A més, hi ha protagonistes, argument i joc de pistes. Clicant damunt les planes del llibre podreu entrar al bloc de Xavier Salomó, i ell mateix us explicarà el seu contingut:

O bé us podeu entretenir amb el book-trailer de l'edició francesa:

"Literatura de segona"

2012-01-21T16:22:00.005+01:00

El títol de l'entrada és el de l'article que publiquen avui a l'Aracriatures el tàndem format per Jaume Cela i Juli Palou. Parlen de la campanya "L'impuls de la lectura" que han endegat els departaments d'Ensenyament i de Cultura. I de la necessitat que la societat s'impliqui en l'assoliment del repte que tots tenim plantejat: l'augment del nombre de lectors.

Per exemplificar el poc ressó de la literatura infantil i juvenil dins la nostre societat -"literatura de segona"- pregunten al lector/a si sap qui va guanyar els premis Josep M. Folch i Torres i Joaquim Ruyra, la nit de Santa Llúcia. Sembla que cap cadena televisiva hi va dedicar ni una sola imatge, i a la premsa se'n va parlar, però a la cua dels altres premis de la nit.

M'adono que a mi em va passar per alt. No sé si serveix d'excusa que això succeïa el 20 de desembre, estàvem acabant el trimestre, anàvem carregades de feina...

Us ho explico ara, ja que no ho vaig fer aleshores:

Jordi Folck recollint el seu guardó

Del diari digital del Camp.cat:

En l'àmbit de la literatura infantil i juvenil, Jordi Folck (Reus, 1961) ha estat guardonat amb el Premi Josep M. Folch i Torres amb l'obra 'Llibre d'Encanteris de la vella Taràndula', la història d'en Pere i la seva venjança contra el company d'escola que l'endemà del dia de Reis li ha trencat una de les noves joguines. Folck ha confessat que aquest era el premi que més desitjava i ha assegurat que aquesta obra, que va escriure amb només una setmana, "està una mica passada de voltes" i és una mica "il·luminada".

Explica també l'autor que aquest llibre és el primer d'una saga de bruixeria que en tindrá onze, dels quals ja n'ha escrit tres.

En l'àmbit de la literatura juvenil, el premi Joaquim Ruyra va correspondre a Mercè Anguera, per La princesa invisible, una història protagonitzada per tres dones de tres generacions diferents, que s’enfronten a les situacions de la vida amb coratge, il·lusió i bon humor.

Mercè Anguera

Jordi Folk

Els llibres, de nit...

2012-01-12T18:01:00.000+01:00

La Laia ens envia aquesta pel·lícula, que ha trobat al Youtube.

Si els llibres de la llibreria de nit ballen, que us imagineu que fan, els de la nostra biblioteca, quan la porta de l'escola es tanca?

Gràcies, Laia!

Les heroïnes contraataquen, de Bel Olid

2012-01-08T19:01:00.005+01:00

Els Reis m'han portat aquest llibre, del qual ja us havia parlat en una entrada del novembre passat:

És un premi d'assaig sobre literatura infantil i juvenil, recordeu? Té poc més de cent pàgines, i es llegeix molt de pressa. L'autora el considera un "petit treball" que, diu, la Teresa Colomer la va animar a escriure.

L'estudi constata que els models masculins i femenins que trobem a la litertura infantil no s'adeqüen a la realitat social (imatge femenina sempre lligada a la maternitat, per exemple), i que els llibres segueixen essent protagonitzats majoritàriament per nois. I, si les protagonistes són noies, sovint les presenten o bé com a bledes (les passives) o bé com xicotots (les actives).

En una primera part breu però interessantíssima, Bel Olid explica que adreça el llibre als pares implicats i als bons mestres. Cito:

"a totes les escoles hi ha un nombre determinat de mestres vocacionals, que es procupen de la seva formació, que busquen noves maneres d'arribar als nens, que miren d'educar-los a tots els nivells. Així és fàcil que tots els nens, en algun moment de la seva vida, es trobin amb un mestre (de fet, segurament, una mestra, per pura probabilitat estadística)amb la voluntat de destruir (o, com a mínim qüestionar) els estereotips de gènere establerts".

Estem poc acostumades a llegir afirmacions com aquestes. Ens agraden!

A la segona part del llibre entenem el subtítol: "Models literaris contra l'universal masculí a la literatura infantil i juvenil". Olid ha triat set llibres infantils o juvenils excepcionals, perquè són l'excepció. Expliquen històries positives pel que fa a la imatge femenina. Són lectures de qualitat, d'èpoques diverses, interessants per a nenes i també per a nens, i que aborden temes i models rics i variats.

Quins són els set llibres seleccionats? Aquests:

A l'edició original la nena es deia Clara!

L'autora del llibre justifica la tria i aprofundeix en cadascuna de les històries, de tal manera que ens fa venir ganes de rellegir-les. Excepte el primer, que haurem de cercar, els altres els tenim a la biblioteca.

També hi inclou aquests dos, que serien propis d'una biblioteca de secundària:

Aprofitem per recomanar-vos l'únic llibre que coneixíem de Bel Olid: Una terra solitària. És una novel.la per a persones grans, que va guanyar el premi Documenta 2010 i va publicar Empúries el 2011. És la història de tres dones de tres generacions diferents, i parla d'emigració, de maltractaments, de supervivència i de felicitat.

També ha escrit un conte que no coneixem, Crida ben fort, Estela. Vol ajudar als nenes i nenes a prevenir abusos sexuals. El buscarem:

Bons Reis!!!

2012-01-05T23:45:00.000+01:00

Us desitjo que els Reis us portin molts llibres, i no us passi com al pobre nen Jesús...

Sí, ja ho sé, fa dos anys també el vaig penjar. És que el trobo deliciós!

El 2012, sigues feliç!

2012-01-02T16:24:00.004+01:00

El llibre, en català, existeix, però jo no l'he trobat enlloc:

Penjo la versió en castellà, que es pot veure, sencera, al YouTube. Gairebé seixanta consells per a ser feliç aquest any que comença:

Per a iniciar-se en la lectura del còmic

2011-12-29T13:41:00.002+01:00

Aquest còmic sempre m'ha semblat deliciós. És un recull de les planes aparegudes al Tatano, i agrada molt als primers lectors. Té la gràcia que l'autora és la Marta Balaguer, però no com a il·lustradora, sinó que ella és qui escriu del text. Els dibuixos, de Cristina Losantos, també són boníssims.

La Paula, de Marsupilami, l'ha llegit i n'ha fet un dibuix, acompanyat d'aquesta carta:

Hola, Marta!

M'encanta aquest llibre, encara que sigui curtet i tingui poca lletra.

És un recull de petites historietes de "La Rita Pinyada" del Tatano i el Cavall Fort, i a mi aquestes revistes m'agraden molt!

És una pena que La Galera tingui aquesta col·lecció de còmics d'autors catalans aturada. En canvi, des de fa uns mesos ha traduit els còmics de Toon Books, editorial americana molt prestigiosa que publica còmic pels més petits:

L'editorial Bang, relativament nova entre nosaltres, té una producció abundant, però irregular pel que fa a la qualitat. Aquests els tenim a la biblioteca, en català:

Norma, la veterana editorial, ha fet un servei mot important al reeditar els Yakaris, que per a mi segueix essent el millor que hi ha al mercat del còmic per als primers lectors. Ja ha tret vuit volums, i a cadascun hi ha dues històries:

Activitats de vacances a "A peu de pàgina"

2011-12-24T16:12:00.003+01:00

Si busqueu activitats per a aquestes vacances, us en proposo dues relacionades amb els llibres, que organitza la llibreria A peu de pàgina, al Carrer Major de Sarrià:

De l'1 al 31 de desembre, exposició d’originals de la il.lustradora Marta Fàbrega:

I el dia 30 de desembre, a les 18 h, Hora del conte:

La Lila i el món d'en Bru, un espectacle de música, dansa i clown per a nens de 3 a 8 anys

Bones festes amb bons llibres

2011-12-18T17:11:00.003+01:00

Us felicitem les festes i l'any nou amb el magnífic pessebre dels nens i nenes de Panteres i Marsupilami.

Mireu quina recomanació nadalenca de llibres més bonica fa aquest any la comissió de biblioteca al rebedor de l'escola:

Si voleu saber quins són ls llibres suggerits, cliqueu aqui:

LLIBRES RECOMANATS DESEMBRE 2011

I us mostrem també l'expositor de llibres nadalencs, antics i moderns, de la biblioteca Marta Mata:

Adéu, Tretzevents...

2011-12-14T00:43:00.001+01:00

Ahir vam rebre un mala notícia: Tretzevents, revista que rebíem gratuïtament totes les escoles de Catalunya gràcies al suport de la Generalitat, s'ha vist obligada a plegar.

Era una revista infantil quinzenal, que va ser fundada el 1951. Fins el 1973 es va anomenar L'Infantil.

S'hi publicaven còmics i contes, alguns de les quals eren traduccions d'altres revistes infantils i juvenils europees. Des del 1968 s'encarregaven de l'edició les Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

El 1987 li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi, per la seva contribució a la difusió de la llengua catalana.

Us pengem cinc portades, a través de les quals es pot seguir l'evolució de les capçaleres i les portades al llarg dels anys:

Volem expressar des del bloc la nostra tristesa. És lamentable que la crisi comporti retallades, però més encara que el que es retalli sigui la cultura.

L'única bona notícia és que Piu-piu, revista per a les criatures de 0 a 4 anys, que també editen les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, seguirà publicant-se.

El nostre Club de Lectura

2011-12-13T09:51:00.003+01:00

Avui s'ha celebrat la primera sessió del Club de Lectura. Ens hem trobat quinze persones, entre mares, pares -un pare-, mestres, ex-mares i ex-mestres. Quinze persones és un bon número. Algú havia dit que, perquè una sessió funcioni, hi ha d'haver més de deu persones, però menys de trenta, Ja veieu que tenim molta capacitat, encara, per acceptar nous membres!

Ja sabeu que parlàvem d'aquest llibre:

La conversa ha estat molt interessant. L'ha dirigit i moderat l'Anna, mare de la comissió de biblioteca. Hem compartit allò que ens havia agradat, que era molt, hem llegit crítiques trobades a la xarxa i les hem contrastat amb les nostres. Si hi ha una conclusió és aquesta: llegiu el llibre, no us deceberà.

La sessió ha finalitzat amb un gairebé sopar a base de pastís de pela de patata, tal com havíem promès, acompanyat d'un bon vi. L'ha fet la Gemma, amb una recepta una mica diferent de la que se'ns explica al llibre. Una recepta enriquida i millorada, amb pela de patata, això sí, trinxada i barrejada amb la farina de la crosta. Per sobre, tal com vam llegir a la novel·la, remolatxa:

Brindant per l'èxit del nostre Club deLectura

Hem proposat aquest llibre per a la propera sesssió:

Es tracta de L'acabadora, primera novel·la de Michela Murgia, premiat a Italia el 2010 amb el Campiello, i editat per Proa. En castellà, La acabadora, per Salamandra.

La trobada del Club de Lectura per parlar d'aquesta obra serà el 23 de febrer, a 2/4 de 8, aquest cop un dijous.

US HI ESPEREM A TOTS I TOTES!!!

L'impuls de la lectura

2011-12-09T21:01:00.002+01:00

Potser n'heu sentit a parlar, potser ho heu llegit a la premsa:

L'Impuls de la lectura

El Departament d'Ensenyament participa en el Pla Nacional de Lectura establint com a objectiu estratègic la millora de l'èxit escolar de tots els alumnes. I ho fa potenciant la lectura sistemàtica en totes les àrees i matèries del currículum al llarg de tota l'educació bàsica per augmentar la competència comunicativa lingüística i el desenvolupament de l'hàbit lector dels infants i joves, tenint present que la competència lectora és a la base de molts dels aprenentatges i un requisit per participar amb èxit en bona part dels àmbits de la vida adulta.

Aquest pla es fonamenta en els eixos següents:

Saber llegir
L'aprenentatge de la lectura com a desenvolupament de la capacitat de llegir, de comprendre i d'interpretar textos.
L'assoliment de les habilitats funcionals bàsiques de lectura correspon al cicle inicial de l'educació primària i és en aquest cicle on s'han de prendre les mesures de suport necessàries amb els alumnes que hi presenten dificultats. Correspon als cicles posteriors continuar el treball de les estratègies lectores, adaptades a les necessitats de cada moment.
Llegir per aprendre
L'ús de la lectura per a l'aprenentatge. Els alumnes han de desenvolupar la seva responsabilitat en l'aprenentatge i tenir la capacitat d'utilitzar la lectura com a eina per a l'accés a la informació, la descoberta i l'ampliació de coneixements, és a dir, l'ús de la lectura com a instrument d'aprenentatge en totes les àrees del currículum.
Gust per llegir
El gust per llegir s'adquireix desenvolupant l'hàbit lector i fomentant la lectura sistemàtica en qualsevol suport, aprenent a reflexionar sobre el que s'ha llegit, sabent-ho explicar mitjançant evidències orals o escrites i sabent-ho compartir.

El Departament d'Educació vol que les famílies també s'impliquin en l'impuls de la lectura dels seus fills i filles:

Com és lògic, sintonitzem amb totes aquestes idees del Departament d'Ensenyament. Només ens fa por que les bones idees no arribin acompanyades de recursos...

Us interessa la Prehistòria?

2011-12-06T12:24:00.003+01:00

És un tema que a mi sempre m'ha semblat apassionant. I s'han editat molts bons llibres que en parlen, per a petits i per a grans, de coneixements i d'imaginació. A la biblioteca en tenim uns quants, i hem muntat aquesta exposició per a ensenyar-vos-els:

Llàstima que, com que s'acosta Nadal, tothom s'imagina que aquesta cova prehistòrica és la del Pessebre...

Cavall Fort, 50 anys!

2011-12-05T00:11:00.002+01:00

Això sí que és fort, cinquanta anys!!!

L'Orlandai encara no existia, érem l'escola Talitha, quan va néixer Cavall Fort.

La vostra bibliotecària tenia l'edat d'una nena de Marsupilami, quan va començar a llegir Cavall Fort.
Cinquanta anys! Ens sumem a la celebració d'un aniversari tan important.

Ara potser no us ho sembla, però Cavall Fort ha fet una feina valuosíssima. El desembre del 1961 no hi havia cap revista en català, i molt pocs llibres. A l'escola tot, tot, es feia en castellà.
Han estat cinquanta anys de promoure la llengua catalana, en una revista de qualitat. Hi hem trobat art, cultura, coneixement del medi; hi hem trobat històries, còmics, jocs. I els autors i il·lustradors sempre de primera línia.

Esperem rebre aviat el número que celebra l'aniversari, i poder fer algun tipus d'homenatge, des de la biblioteca, a Cavall Fort.

Contes que volen educar

2011-12-03T13:56:00.006+01:00

Hi ha contes, històries i novel·les que, sense que ens n'adonem, ens transmeten emocions positives, ens fan valorar les actituds dels seus protagonistes, ens encomanen bons sentiments... són llibres que ens fan créixer, emocionalment i personalment. A la biblioteca ens agrada tenir-ne, i els recomanem als nostres nens i nenes.

A les llibreries hi trobem, de vegades, uns altres llibres. Toquen temes d'urbanitat, de sentiments o de situacions que es poden donar a la vida de les criatures, amb una intenció clarament educativa. Sovint són llibres que pertanyen a col·leccions i són fets per encàrrec, per un o diferents autors. Aquest tipus de llibre no agrada gaire als nens i nenes, perquè, com és lògic, saben discernir gairebé sempre entre el que és un llibre de qualitat i el que no ho és.

En David Cirici, novel·lista per a joves i adults, contista en colaboració amb la Marta Balaguer, alhora que periodista, va escriure a l'Aracriatures un article molt interessant sobre aquest tipus de llibres. Ell ho centrava en el tema dels pares separats:

Contes sobre la separació

David Cirici

No m'agraden els contes que pretenen explicar la separació als nens. Potser n'hi ha algun de bo, però no l'he sabut trobar. És més: no m'agraden els llibres que es disfressen de literatura per explicar els drames de la vida: les malalties, la separació, la guerra o la mort. I no és que no m'agradin perquè pensi que als nens no se'ls ha de parlar d'aquestes coses. Al contrari. Es pot parlar de tot. El que passa és que semblen, i gairebé sempre ho són, encàrrecs d'editorials que miren de buscar un públic específic a partir d'un tema, però no d'una història. El resultat és que són llibres escrits amb bona fe, no en dubto, però sense cap ànima creativa. Trobo bé que es facin llibres de contingut sobre el tema, com és el cas de Dinosaurs Divorce, de Marc Brown, plantejat com una guia. Però quan es disfressen de narració per a nens, gairebé tots els autors confonen tema i argument i es limiten a relatar, d'una manera simple i esquemàtica, la història d'una pares que expliquen als seus fills que se separen i bla, bla, bla. Com que no s'hi maten, n'hi ha molts que parlen exactament del mateix: les dues cases dels fills de separats. D'aquí que, als límits del plagi, hi hagi un munt de llibres amb el mateix títol, com Visc a dues cases, la versió catalana del llibre de l'holandesa Marian De Smet, i Visc en dues cases, versió d'un original en castellà de Miren Agur, llibres que coincideixen també amb Mes deux maisons, de Claire Masurel, i amb I have two houses, de Shell Hillman. A més del títol, tots coincideixen a explicar, més o menys, que això de tenir dues cases al principi és molt pesat, però que després li acabes trobant la gràcia.
Un bon exemple de creativitat, de bon argument a partir del tema de la separació, és l'E.T d'Spielberg. El director va saber mantenir el tema en un segon pla, d'una manera subtil, però en bona part és el que volia explicar. El mateix extraterrestre va ser una fantasia seva per omplir la solitud que va sentir quan els seus pares es van separar. El que l'espectador percep a través del nen és el neguit i el desemparament de l'Eliot davant del divorci dels seus pares, i la solitud, amb un punt de depressió, que afecta la mare. El que li arriba al públic és una emoció, una vivència, i no una lliçoneta sobre si tenim una o dues cases.

D'en David Cirici, antic pare de l'escola, tenim alguns contes a la nostra biblioteca, fets amb la col·laboració i les il·lustracions de la Marta Balaguer:

Els nens i nenes de sisè recomanen llibres (2)

2011-12-02T16:41:00.003+01:00

La Nerea ha llegit La Wilma Tenderfoot i el cas dels cors congelats, d'Emma Kennedy. Ens diu:

Aquest llibre m'ha agradat molt perquè és molt emocionant des del primer moment. Demostra que una nena de deu anys. molt decidida, por fer realitat el seu somni de treballar amb un detectiu molt famós.

Us recomano molt aquest llibre, us agradarà. Veureu les aventures que ha de passar la pobre Wilma... A mi m'ha encantat!

En Maurici explica:

Recomano molt aquest llibre, El llibre del cementiri, de Neil Gaiman, sobretot a la gent molt lectora, ja que és molt llarg, però molt bo. Quasi el primer dia ja t'hi enganxes.

A més té gairebé de tot (quant a gèneres): humor, terror, fantasia, amor, acció i, fins i tot, una mica de "culebrón"!

La Bàrbara ha llegit Tobi Lolness, de Timothée de Fombelle:

M'ha agradat molt aquest llibre.

En Tobi viu amb els seus pares. El lloc on viu és un arbre i, pels habitants d'aquell arbre, l'arbre és tot el món.

El pare d'en Tobi es va negar a dir un secret molt important, i per això els pares d'en Tobi van ser empresonats, però ell es va poder escapar. Viu dins d'un forat de la branca de l'arbre, i només té un sac de menjar per passar l'hivern. Neva i la petita cova on s'ha refugiat en Tobi queda coberta per la neu. Podrà sobreviure fins l'1 d'abril, quan acabi l'hivern?

Si vols saber com acaba, llegeix el llibre...

Del primer se n'ha publicat un altre volum: La Wilma Tenderfooti els cas del verí pudent. Del darrer, també: Els ulls de l'Elisha. Potser al gener els trobarem a la biblioteca...

Els llibres sense paraules

2011-12-01T18:38:00.001+01:00

Hi ha llibres sense paraules que narren històries que no tenen ni principi ni final, són narracions circulars.

N'hi ha que s'han de llegir amb molta atenció perquè narren moltes històries alhora.

I hi ha llibres sense paraules que expliquen històries que van cap endins i cap enfora. Els seus autors ems mostren què pot passar quan ens apropem o ens allunyem de la imatge.

De tot això ens n'ha vingut a parlar a l'escola l'Emma Bosch, autora de contes i especialista en àlbums sense mots.

Ha presentat aquests diferents tipus de llibres i ha portat a terme tres tallers amb els nostres nens i nenes. Un amb les Panteres, l'altre amb les Suricates i el tercer amb els Pingüins. I encara vindrà un altre dia a treballar amb la classe de Marsupilami.

El oso, de Danièle Heymann

2011-11-29T23:49:00.003+01:00

En Pol em demana que parli d'aquest llibre.

Es va publicar el 1988, amb les imatges de la pel·lícula El oso, de Jean-Jacques Annaud.

El que ha agradat a en Pol i als seus germans, i té ganes de comentar, és, en realitat, la pel·lícula. Protagonitzada per animals i gairebé sense actors, sembla un documental. És una de les pel·lícules que mostren més amor i respecte per la natura que hem vist mai. Va guanyar un premi César el 1988.

El seu director ha fet altres pel·lícules amb animals com a protagonistes: Dos hermanos, que explica la vida de dos tigres, i també tenim a la videoteca de l'Orlandai. És l'autor d'altres films coneguts: En busca del fuego, El nombre de la rosa y Enemigo a las puertas.

Ens ha agradat parlar d'aquest film al nostre bloc perquè, com tantes vegades, és l'adaptació d'una novel·la més antiga: The Grizzly King (El rey de los osos), de James Oliver Curwood, publicada el 1916.

"Nois i noies, tants a tants"

2011-11-27T23:49:00.000+01:00

Una notícia que és el contrapunt de l'entrada d'ahir:

Coneixeu el projecte "Nois i noies, tants a tants"? Es tracta d'una maleta amb un centenar de títols, degudament seleccionats i comentats.

Són bons llibres que ens permeten una mirada i una reflexió en favor de la igualtat d'oportunitats, la superació dels estereotips de gènere, culturals i socials, i la defensa de la dignitat personal, i aporten recursos als docents per treballar la coeducació.

El treball bibliogràfic i de recerca que ha permès confegir aquesta maleta ha estat desenvolupat per Rosa Mut Carabasa i Amàlia Ramoneda Rimbau. Per aquest treball, la Biblioteca de Rosa Sensat ha obtingut aquest any el Premi 8 de març-Maria Aurèlia Capmany de l'Ajuntament de Barcelona en la XXV edició.

El curs que ve, a través del nostre Centre de Recursos, tindrem una bona temporada la maleta a l'escola. Ja tenim la comanda feta.

Llibres per a nens, llibres per a nenes?

2011-11-26T16:23:00.004+01:00

A l'Aracriatures de dissabte passat, Paloma Arenós presentava el llibre de Bel Olid, Les heroïnes contraataquen. És un assaig sobre el sexisme en els llibres, guanyador del vuitè premi Rovelló d'assaig sobre literatura infantil i juvenil, que atorga anualment l'ajuntament de Mollerussa.

Arenós cita alguns fragments del llibre, que m'han semblat molt interessants.

Olid afirma que "pel que fa als personatges principals, segueixen havent-hi moltes menys noies que nois i les dones adultes solen tenir una rols molt tradicionals"

També diu que als nois d'avui dia "els costa molt identificar-se amb personatges femenins". Olid ha recollit dades per arribar a la conclusió que un 90% de nois no volen llegir llibres protagonitzars per noies, mentre que un 50% de les nenes prefereixen llibres protagonitzats per nenes.

A la nostra biblioteca podem constatar que la presència de nens als contes infantils segueix essent més important que la de nenes, tot i que tendeix a igualar-se, molt poc a poc.

Pel que fa al tema de les preferències d'uns i altres, ens sembla que abans dels dotze anys els percentatges serien molt diferents, però no ho sabem. Ho hauríem d'esbrinar. Ens proposem fer un estudi del tema. Quan tinguem dades, us les explicarem. Potser descobrim que a l'escola, com a l'institut, tenim molta feina per a fer!

Hugo, de Martin Scorsese

2011-11-24T19:42:00.002+01:00

Una bona notícia: La invenció de l'Hugo Cabret, de Brian Selznick, aquest llibre que ens agradava tant, sobretot pels seus meravellosos dibuixos, ha estat portat al cine per Martin Scorsese.

La pel·lícula, com el llibre, és un homenatge a Georges Méliès, el gran mag dels inicis de la cinematografia. La crítica dels Estats Units ha aplaudit aquesta primera pel·lícula per al públic infantil de Scorsese, tot dient que és una declaració d'amor al cinema.

Ens agrada aquest cartell, que no sabem si serà el definitiu, perquè també ens sembla un homenatge al cinema clàssic: recordeu Harold Lloyd?

Aprofitem per recomanar-vos des d'aquí el llibre, si encara no l'heu llegit, i us deixem, com de costum, el tràiler del film:

Maite Carranza, Premio Nacional de Literatura Juvenil

2011-11-20T20:27:00.005+01:00

A la Maite Carranza se li va concedir divendres el Premio Nacional de literatura infantil i juvenil per la seva novel·la Paraules emmetzinades. El Ministerio de Cultura distingeix amb aquest guardó el millor llibre de literatura infantil o juvenil publicat el 2010 en qualsevol de les llengües oficials que es parlen a Espanya. L'any passat la mateixa autora va ser-ne finalista amb l'obra Màgia d'una nit d'estiu.

Paraules emmetzinades és un llibre per a joves que parla, sobretot, del maltractament psicològic d'adults envers els menors.

Maite Carranza és una autora prolífica, amb una cinquantena de llibres publicats.

A la nostra biblioteca hi tenim la seva trilogia La guerra de les bruixes, formada per aquests llibres:

Tot i que són per a l'alumnat de l'ESO, agradaran molt als qui us atreviu amb novel·les més llargues i complexes. Hi trobareu màgia i fantasia, al mateix temps que qualitat literària.

A la biblioteca també hi ha algunes noveles més breus, realistes i amb sentit de l'humor:

I algun conte pels més petits, com el de la Filomena:

Els anys noranta va publicar la col·lecció del Talp Eudald, de la que tenim alguns exemplars en català i en castellà:

Estem segurs que us agradaran, demaneu-nos-els!

Meteorologia

2011-11-14T13:01:00.000+01:00

Com que plou, i plou, i no para de ploure, hem buscat tots els llibres que parlen de pluja, de neu i de vent, de llamps i trons.. o sigui, de meteorologia, i també sobre el clima.

A més, hem cercat els contes on els núvols, la pluja i el vent tenen un paper destacat. I n'hem trobat molts!

Aviat els podreu trobar tots a una guia de lectura del catàleg de l'escola. Consulteu-lo!

Bibliotecas Escolares en Tránsito (2)

2011-11-12T09:54:00.006+01:00

En trànsit cap a un nou (o no tan nou) objectiu: aconseguir que el nostre alumnat sigui competent amb les eines de la societat digital.
Ens n'han parlat Javier Celaya i José Antonio Cordón en intervencions molt interessants. En Jaume Carbonell ens ha ajudat a recordar de quina tradició d'innovació pedagògica venim i ens ha fet conscients que el més important és saber cap on volem anar, no només amb quins mitjans ho fem.
L'Àngels Sala, mestra de l'escola Germanes Bartomeu, de Mataró, ens ha explicat com treballen a la seva escola, en un entorn de diversitat, la competència informacional. L'hem aplaudit, i molt.
En Víctor Freixanes, editor, escriptor i professor de periodistes, en una intervenció brillant, al meu parer, ens ha fet veure que la discussió no ha de ser respecte del suport, sinó de la qualitat de la lectura.
I altres ponents, a d'altres grups, han plantejat reflexions tant o més interessants que aquestes.

Avui ens en tornem cap a Barcelona, amb més idees al cap i ganes renovades de treballar a les nostres escoles. Però també amb més amics i coneguts.
Perquè, què hem fet a les estones d'"esbarjo"? Mireu:

Façana de la catedral de Santiago de Compostela

A l'interior, el Botafumeiro, immens encensari, es balanceja sobre els nostres caps

I l'aroma de l'encens omple la catedral

Aquesta és la part cultural. També hi ha hagut el moment de les tapes i els vins, però això ja no us ho explico...

Amb la Pau, en Lluís i en Joan, a El Gato Negro

La foto és de la Pau. El ribeiro, de les dues

Montserrat Roig

2011-11-11T14:19:00.000+01:00

Ahir va fer vint anys de la mort de Montserrat Roig. Per això aquest nom no diu res a nois i noies, però nosaltres volem recordar-la i retre-li homentge des del bloc de l'escola.

Extret de l'Ara.com:
Autora de peces que quedaran a la memòria literària catalana com Ramona adéu i El temps de les cireres, amb la qual va guanyar el premi Sant Jordi de novel·la el 1976, Montserrat Roig va ser víctima d'un càncer de mama prematur, a l'edat de 45 anys. Nom destacat en el periodisme de culte, de tall feminista i antifranquista, una de les seves fixacions va ser recuperar la memòria històrica. En aquesta faceta destaca l'obra Els catalans als camps nazis, premi Crítica Serra d'Or pel seu valor testimonial, a través de les entrevistes a republicans que van passar per camps de concentració durant la Segona Guerra Mundial. De fet, Roig va aconseguir gran part de la seva popularitat a través del gènere de l'entrevista, en part recollit a la sèrie de llibres Retrats paral·lels.

Les seves novel·les són un excel·lent retrat de la seva època. Les seves entrevistes, dels personatges que la van viure. Públic adult del nostre bloc, no us les deixeu perdre.

Bibliotecas Escolares en Tránsito, a Santiago de Compostela

2011-11-11T10:09:00.012+01:00

Som a Santiago, al congrés Bibliotecas Escolares en Tránsito, dirigit a especialistes en bibiloteques escolars i en dinamització de la lectura. Som més de quatre-centes persones de tot l'estat espanyol, una cinquantena procedents de Catalunya.

Només us puc explicar les primeres impressions. Em va agradar molt la persona del ministre Àngel Gabilondo, que va obrir l'acte. Va fer un parlament planer i intel·ligent.

Aquesta imatge és de Lainformación.com

Després, cada assistent triava quina presentació volia escoltar. Vaig anar a Sevicios de apoyo a la biblioteca escolar: Redes, formación, materiales, espacios web... Representación de distintaa comunidades autónomas. Em va fer molta enveja saber que a Extrmadura, a Andalusia, a Navarra i a Galícia, tot i la crisi, els seus projectes d'ajut a les biblioteques escolars segueixen funcionant a bon ritme.
Ens van dur a visitar la Ciudad de la cultura, complex d'arquitectura esplèndida a poca distància de Santiago. Allí, més que enveja, consternació. Molts milions gastats, molts que no es podran gastar (han hagut d'aturar les obres) i la sensació que, com a tants altres llocs, s'han malbaratat els recursos. I una Biblioteca Nacional de Galícia que ens va semblar magníficament construïda al segle XXI, però potser amb idees del XX.

L'únic llibre infantil que vam veure a la Biblioteca Nacional

Avui, segona jornada, sota una pluja insistent. Us ho seguiré explicant...

La peli d'en Tintín

2011-11-10T00:27:00.001+01:00

Ens encanta que els llibres d'en Tintín tornin a interessar als nens i nenes. I això està passant gràcies al film de Steven Spielberg.

Aquest cap de setmana passat la vaig veure i em va agradar molt. NO US LA PERDEU!!!

És cinema d'aventures en estat pur. Es basa en el llibre El secret de l'Unicorn, però afegint-hi força de collita pròpia. I la veritat és que no hi queda gens malament, no.

També recull escenes d'altres llibres de Tintín. Sabríeu dir-nos de quins?

Us deixo el tràiler, aquest cop en castellà:

Viatge màgic a Àfrica, de Jordi Llompart

2011-11-04T17:53:00.000+01:00

Potser coneixeu el llibre, potser ja heu vist la pel·lícula. Si no, us interessarà saber que els dies 5 i 13 de novembre, al cine Alexandra, dins del cicle de cinema Drets dels infants, podeu veure gratuïtament la versió en català d'aquest film.

Explica el viatge de la Jana al País dels Somnis, al continent africà. Un viatge fascinant en el que la Jana, acompanyada d'en Kaboo, un nen bosquimà, descobrirà la natura i les tradicions africanes, i també el poder de l'amistat.

En Jordi Llompart, autor del llibre i la pel·lícula, serà present a la sessió, per presentar-la.

Si voleu consultar tot el programa d'aquest cicle de pel·lícules, cliqueu aquí

"Trece hojas y una pluma sin tinta", d'André Govett

2011-11-03T20:24:00.005+01:00

És el primer cop que presentem en aquest bloc un llibre de poemes que no és per a nens i nenes. Tenim un motiu de pes: l'ha escrit un ex-alumne de l'Orlandai. Li ha publicat l'editorial Stonberg, i la presentació s'ha fet avui, a la sala d'actes de l'escola, perquè ell ens ho va demanar. A l'acte ha parlat la Marga, com a darrera preofessora de llengua que va tenir, i també el seu editor, Jordi Castelló. L'André ha llegit una selecció de la seva obra, acompanyat per dos joves pianistes.

El llibre és un recull de vint-i-set poemes, que parlen d'amor i de desamor, de vida i d'esperança, encara que més de desesperança. Poesia romàntica, de sentiments i passions potents.

Signant un exemplar per a la biblioteca de l'escola

L'André va començar a escriure als catorze anys, i ara tot just en té disset. Ens alegrem moltíssim que hagi tingut aquesta oportunitat de publicar un llibre, i desitgem que no deixi mai d'escriure.


Companys i companyes de la calsse de Dracs

La promoció de la lectura des de petits

2011-11-02T10:15:00.001+01:00

La imatge és d'Helen Oxenbury, del llibre "Al llit"

Teniu ganes d'escoltar en Pep Duran, el llibreter de Robafaves, de Mataró, parlant a pares i mares sobre com aconseguir que les criatures llegeixin?

Conjuntament amb la Reina Duarte, l'editora d'Edebé, i de Carlota Torrents, l'administradora del web Què llegeixes , faran una xerrada sobre La promoció de la lectura des de petits, dins del cicle Diàlegs al voltant de...
Serà el dijous, 10 de novembre, a les set del vespre, a la Sala Juli Vela, d'Abacus, al carrer Còrsega, 269.


Pep Duran, un dels millors contacontes de casa nostra

Un Club de Lectura a l'escola?!

2011-10-25T23:22:00.008+02:00

Doncs sí. Feia temps que a la comissió de biblioteca en parlàvem i, per fi, l'engeguem.

És un club de lectura dirigit a mares, pares i mestres.

Ens reunirem un cop al trimestre per a parlar d'un llibre. La primera sessió, a la qual esteu convidats, serà el dilluns, dia 12 de desembre, a les 7h., a la biblioteca de l'escola.

El llibre que hem triat és aquest:

És una narració epistolar que parla d'amistat i d'amor, de guerra i de dolor, del gust per la lectura... hi trobareu sentit de l'humor, ironia , i també tendresa. Què més voleu?

L'autora era amant de la literatura, bibliotecària, llibretera i editora. L'any 1976 va conèixer l'illa de Guernsey, que havia estat ocupada pels alemanys durant la Segona Guerra Mundial. Això li va inspirar el tema del llibre, l'acció del qual transcorre en aquesta illa.

Mary Anne Shaffer i Annie Barrow

Mary Ann Shaffer va morir el 2008 sense veure el llibre publicat. La seva neboda, Annie Barrows, va col·laborar en acabar-lo i editar-lo. No va escriure cap altre llibre que aquest.

La novel·la l'ha editat en català Ara llibres. És baratet i fàcil de trobar.

Animeu-vos a llegir-lo i a venir el dia 12 de desembre a parlar-ne. Hi haurà sopar, i el menú, naturalment, és... pastís de pela de patata!

La "Trobada d'il·lustradors" a Jaume Piquet

2011-10-22T16:02:00.008+02:00

Aquest matí s'ha celebrat la que suposo que serà la Primera trobada... Perquè ha estat un èxit de participació, i confio que la llibretera d'A Peu de Pàgina la reeditarà cada any.

Mireu si n'hi havia, de gent:

Entre els il·lustradors i il·lustradores, la nostra amiga Arianne Faber, l'Ignasi Blanch, en Jordi Vila Delclòs, fins a una vintena d'artistes...

Hem comprat un llibre il·lustrat per la Cristina Losantos, el guanyador del darrer premi Vaixell de Vapor, escrit pel seu germà, Jordi Losantos. Aquí ens l'estava dedicant:

És un llibre divertit, explica les aventures i desventures d'un camaleó que, degut a l'atac d'un gripau verinós, pateix un mal estrany: canvia de color sense cap motiu i, a més, els seus colors són llampants, cosa que el posa en perill a ell i als seus...

I ens n'hem quedat també un altre que es diu La gata Marga i el poema oblidat. El títol és suggerent, però mai endevinaríeu que, en realitat, és un llibre sobre el barri de Sarrià, il·lustrat per la Pilarín Bayès. Com que ella no ha pogut asssistir a la festa, ens l'ha dedicat l'autora del text, la Núria Parera:

Hi havia qui obsequiava els vianants amb les seves il·lustracions en un mural. Mentre, a l'interior de la llibreria, els nens i nenes que volien es dedicaven al dibuix i les manualitats:

Més sobre les il·lustracions de Jordi Vila Delclòs

2011-10-21T18:18:00.003+02:00

Tot just l'altre dia en parlàvem.

Avui m'agradaria mostrar-vos el comentari de la Laura, de la classe de Marsupilami, que ha llegit Paper de diari, d'aquest autor.

Les il·lustracions del conte són com un esbós.Hi ha moltes ombres i el traç té moltes línies que fan que el dibuix sigui més real. Les expressions dels dibuixos estan molt ben fetes, i es nota què volen dir.

Els bassals són més brillants que la resta del dibuix. I els núvols són de diferents tons de blanc.

La Laura acompanya aquest comentari d'un dibuix fet per ella, reproduint-ne un d'en Jordi Vila. Ha utilitzat témperes, si no m'equivoco. El barquet és fet , de debò, de paper de diari, i enganxat al full:

Felicitem a la Laura pel seu treball, i a Jordi Vila Delclòs, per inspirar-lo.

La llibreria A peu de pàgina, de Sarrià, us convida

2011-10-18T16:20:00.003+02:00

El dissabte, 22 d’octubre, la llibreria A peu de pàgina -la de Jaume Piquet cantonada Major de Sarrià- ha convocat a més de vint il.lustradors i il·lustradores infantils per tal de parlar i dedicar els seus llibres, així com fer dibuixos per als nens i nenes. Aquesta activitat es farà al carrer d'Ivorra, de 11h. a 14 h.

Entre d’altres, podreu conèixer Agustí Comotto, Ignasi Blanch, Óscar Julve, Cristina Losantos, Montse Tobella, Philip Stanton, Jordi Vila Delclòs, Alba Marina Rivera...

A les 12 hores, a l’espai de la llibreria, es realitzarà un taller per a nens i nenes de 3 a 8 anys, dirigit per la il.lustradora Montse Tobella.

No us ho perdeu!

Les Orenetes a la biblioteca

2011-10-14T17:23:00.003+02:00

A mi m'emociona, cada curs, comentar aquesta notícia: les Orenetes, els nens i nenes de la classe de tres anys, ja coneixen la biblioteca de l'escola.

Acaben d'entrar dins d'aquest món de llibres que l'escola els ofereix: en Serafí ha triat un conte, la Nathalie els hi ha explicat, després han estat fullejant ells/es molts més contes...

Jo me'ls miro i penso que disposem de nou llargs anys per aconseguir un propòsit: que a tots i totes els agradi llegir. Que s'estimin els llibres, els seus personatges, les històries que contenen... Que tinguin ganes d'aprendre, a través dels llibres i també de la xarxa.

Són vint-i-cinc criatures, i un curs més. Ho aconseguirem? El que és segur és que hi posarem de la nostra part tot l'esforç, totes les idees i tota la feina que siguem capaces.

Jordi Vila Delclòs exposa a la Sala Rovira

2011-10-09T08:14:00.047+02:00

Des del 4 d'octubre fins el 8 de novembre. No són gaire dies, aprofiteu l'oportunitat.

I és que Vila Delclos és un il·lustrador fora de sèrie. De vegades els seus dibuixos ens recorden el Junceda dels nostres pares, d'altres són art impressionista. Amb les seves il·lustracions pot crear un món sencer, com veiem a l'exposició de la Sala Rovira amb els dibuixos pel llibre La vida y la poesía de Federico García Lorca, que Edebé està a punt de publicar; o pot elevar una portada de revista infantil a la categoria d'obra d'art, com podreu veure més avall.

Joan Vila Delclòs és de família d'artistes. El seu besavi era Joan Vila Cinca, pintor paissagista, els seu avi, Antoni Vila Arrufat, pintor i gravador, el pare, Joan Vila Grau, pintor, vidrier i ceramista, el germà, Eusebi Vila Delclòs, pintor i fotògraf... No he vist l'obra de l'avi i el besavi, però sí conec i admiro la del pare i del germà. I ell és, actualment, un dels il·lustradors que més m'agrada.

El taller del meu avi, de Joan Vila Delclòs

No ens ha d'estranyar que, sovint, quan els nens i nenes comenten un llibre il·lustrat per ell ens diguin: "M'han agradat molt els dibuixos..."
A la nostra biblioteca en tenim una dotzena llarga, de llibres seus. Vegeu-ne alguns:

Els nens i nenes de sisè recomanen llibres

2011-10-06T17:23:00.001+02:00

La Maria U. ha llegit Les noies són una canya, de la colecció Sara i les golejadores, de Laura Gallego. I ens diu:

El llibre està molt bé, perquè és interessant, i també perquè defensa les noies.

I et diu que quan vols fer una cosa has de lluitar fins a aconseguir-ho.

És millor llegir abans el primer llibre de la col·lecció, Fem equip!

L'Oriol ens parla de La música perduda, de Pep Albanell.

Recomano aquest llibre a la gent de la meva edat i també més grans, perquè és el millor que he llegit mai, a part de Harry Potter.

Tracta de com és de dolorós viure una guerra i com de malament ho passa la gent. Ens fa adonar que la violència només porta tristesa i dolor.

I la Margot ha llegit Quin dia tan bèstia! de Mary Rodgers, un llibre dels anys setanta. Diu:

M'ha agradat molt, perquè té les pàgines de llibre antic.

És molt divertit i enganxa des del començament. Tracta d'una nena que un matí es desperta i s'ha convertit en la seva mare, o sigui que està al llit amb el seu pare. La nena intenta fer-ho tot com si fos la mare. Però cada vegada té més i més problemes, i aleshores pensa que no és tan fàcil ser gran.

Visca la Festa Major de Sarrià

2011-10-03T17:55:00.002+02:00

Acaba la Festa Major de Barcelona i comença la de Sarrià. Per això cada any mostrem els llibres que parlen de gegants, castellers, xanquers, diables...

Mireu-los, utilitzeu-los, mestres. Endueu-vos-els a la classe!

Tintín al cinema

2011-10-02T14:37:00.004+02:00

L'adaptació al cinema d'animació d'El secret de l'Unicorn, ja és a prop. S'estrenarà el 28 d'octubre. L'ha fet Steven Spielberg, i el tràiler fa venir unes ganes de veure-la...

Mentre no arriba, podeu esperar-la tornant a llegir el llibre, que tenim a la biblioteca, i la segona part de la història, El tresor de Rakham, el roig, que també és boníssim:

Kerity, la casa dels contes

2011-09-25T12:12:00.001+02:00

Coneixeu el conte En Nat i el secret de l'Esperança? El va publicar Baula, el 2010. Era un llibre fet a França per Anik le Ray i la prolífica il·lustradora Rebecca Dautremer.

Ara s'estrena a Barcelona l'adaptació en dibuixos animats, al cine Verdi, en català, amb el títol de Kerity, la casa dels contes. L'autora del film és Dominique Monféry.

És una història d'amor pels llibres i els seus personatges. I portada a la pantalla amb una animació molt més dolça i tranquil·la que la que els nens i nenes estan acostumats a veure. No us la perdeu.

Us deixo dos tràilers. El francès és més bonic, però en la versió en castellà us fareu més càrrec de l'argument de la pel·lícula

La biblioteca de la classe

2011-09-22T10:21:00.003+02:00

Els nens i nenes de primer -no els podem dir pel nom perquè encara no l'han triat- estrenen racó de la biblioteca, a la seva aula. Bonic, acollidor i confortable. Els coixins ens els ha fet la Mariona Sala, ex mare de l'escola.

Vénen ganes de llegir, oi?

Campanya a favor de la lectura

2011-09-20T18:52:00.000+02:00

Al bloc de l'IES Lluís de Requesens hi hem trobat aquesta pel·lícula. És una campanya publicitària de la llibreria Gandhi, a la ciutat de Mèxic. Ens ha agradat moltíssim!

Cavall de guerra, de Michael Morpurgo

2011-09-16T16:04:00.006+02:00

Afanyeu-vos a llegir aquest llibre, nois i noies!

El va escriure Michael Morpurgo, el 1982. I a casa nostra no hi va arribar fins el maig del 2011, gràcies a Estrella Polar.

En aquest bloc ja he parlat altres vegades de les novel·les d'aquest autor anglès, Morpurgo: L'espasa adormida, Gol!, El regne de Kensuke... van arribant amb comptagotes i ens agraden totes.

Cavall de guerra és una història excel·lent per a lectors/es potser a partir de dotze anys. L'acció se sitúa al 1914, coincidint amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, i el narrador és un cavall. Els seus amos el venen a l'exèrcit i el seu destí és el front. Segur que ignoràveu, com jo, que a la guerra de 14 els soldats encara lluitaven tot cavalcant, i els canons eren arrossegats per cavalls! La novel·la és també una història d'amistat, la que s'estableix entre el Joey, el cavall, i els seus successius amos. És un llibre interessant i emocionant a parts iguals.

I per què us heu d'afanyar a llegir-lo? Doncs perquè Steven Spielberg ja n'ha fet una adaptació cinematogràfica, que s'estrena a casa nostra el mes de desembre. I ja sabeu que sempre és millor llegir el llibre abans de veure el film!

Us penjo el tràiler. Les imatges són molt fidels al que jo m'havia imaginat, en llegir-lo. Tant de bo sigui una bona pel·lícula...

Benvinguts, benvingudes a la biblioteca!

2011-09-12T11:33:00.001+02:00

El curs comença i els personatges dels contes us donen la benvinguda.

La Setmana del Llibre en Català, a ple funcionament

2011-09-11T21:33:00.001+02:00

Avui, 11 de setembre, m'he acostat a les parades de la Setmana del Llibre en Català.

Feia molta calor, aquest matí. Però això no ha impedit que el públic que hi passejava fos nombrós. I és que la fira, al recinte de la Ciutadella, quedava a mig camí entre les paradetes reivindicatives de Lluís Companys i l'acte institucional del Parlament. Era gairebé obligat passar-hi.

Parades de llibres, de revistes, presentacions, activitats per a criatures... hi havia de tot i força.

Tant de bo al llarg de la setmana rebin també força visites. No oblideu que hi ha un programa farcit d'activitats!

Cliqueu el logo per consultar el programa

La Bernat Metge, potser als instituts

2011-09-11T18:21:00.004+02:00

Ha estat una iniciativa lloable, la del diari Ara: reeditar una selecció de 51 volums d'entre els 365, em sembla, que componen aquesta col·lecció de clàssics. Són llibres de Sèneca, de Plató, d'Aristòtil, de Virgili... que es van començar a traduir i a editar en català el 1923 sota el mecenatge de Francesc Cambó

La primera edició, ara d'antiquari

Ara bé, el diari ha tingut la idea, per promocionar la seva venda i, alhora, promoure la cultura clàssica, que si una persona compra la col·lecció sencera, l'Ara en regala una altra a l'escola que aquesta persona trii. Diuen: Cap escola sense la Bernat Metge, i cal reconèixer que l'eslògan sona bé. Afirmen: "Treballar per garantir que totes les biblioteques escolars tinguin una de les millors col·leccions de clàssics del món ens sembla un missatge positiu de suport a la comunitat educativa i d'ambició cultural i nacional", i girebé convencen.

A una escola de primària aquesta col·lecció no serà llegida ni consultada. La seva presència a les nostres prestatgeries podria ser un símbol de cultura i de catalanitat, però creiem que no té massa sentit. A la biblioteca de l'escola hi volem llibres útils, que els alumnes remenin i llegeixin, que els interessin i els agradin.

Creiem en el valor dels clàssics, tenim algunes adaptacions -de l'Ilíada, d'Homer, de les faules d'Isop- que són llibres reescrits perquè els nenes i nenes els puguin entendre. I també creiem en el valor dels símbols, per això servem llibres antics, dels inicis de Talitha, que cap dels nostres alumnes farà servir mai per a consultar...

Pares, mares, si havíeu pensat que la idea del diari Ara era bonica, regaleu-los, si us plau, als instituts on altres fills i filles vostres cursen -o cursaran- l'ESO. Allí els faran més servei. I gràcies!

Clàssics adaptats que l'alumnat de primària trobarà al mercat. Alguns els tenim a la nostra biblioteca, no tots.

"Els mestres han de ser bons lectors"

2011-09-10T12:35:00.001+02:00

Ho diuen en Juli Palou i en Jaume Cela a l'article d'avui, dissabte, de l'Aracriatures.

A la biblioteca de l'escola tenim tots els suplements Aracriatures del diari Ara a la vostra disposició. Ens semblen molt interessants la majoria dels articles que s'hi publiquen. Hi ha una secció fixa anomenada La setena hora. Se'n cuiden aquests dos mestres i, naturalment, parlen d'educació i d'escola.

Avui l'article es diu Llegir per llegir-se, i m'ha agradat tant que, com que no he sabut enllaçar-lo, us l'he convertit en document.

Cliqueu aquí sota i el podreu llegir. Ja em direu què us sembla

És el nostre tercer aniversari

2011-09-09T09:42:00.002+02:00

Ei, fixeu-vos en el pastís: llibres i portàtils!

Avui fem tres anys!

Ara fa un any us explicàvem que havíem aconseguit créixer en nombre d'entrades i també en nombre de comentaris dels nostres lectors/es. Hem seguit creixent en els dos sentits: una entrada cada tres dies i més de cinc-cents comentaris! (hi ha trampa, també he comptat les meves respostes). No crec que poguem seguir augmentnt la nostra presència al bloc. Intentarem, això sí, mantenir-la.

Però, atenció a la notícia:

Per celebrar el tercer aniversari,

HEM CREAT UN BLOC NOU

És el germà bessó del bloc que coneixeu, mireu-lo:

Feia temps que hi donàvem voltes: la biblioteca escolar no només ofereix llibres als seus usuaris. És també un centre de recursos per a l'aprenentatge. I, avui per avui, molts d'aquests recursos són digitals. Hauríem pogut oferir en el nostre bloc ambdós tipus de materials, els llibres i les eines digitals. Però ens semblava que no ens hi cabrien i hem triat aquesta opció: dos blocs.

Esperem que el de la biblioteca digital us agradi tant com aquest i que hi volgueu participar tant o més. Nens i nenes, mestres, pares i mares, bibliotecaris/àries i lectors/es d'arreu:

SOU LA NOSTRA RAÓ DE SER

Els bibliobusos

2011-09-08T17:55:00.002+02:00

Fotografia d'en Bruno Carreras, de Guineus

Fa uns dies, quan encara era de vacances a la zona del Lluçanès, vam visitar el poble de Perafita.

I mireu què hi vam trobar, la parada del bibliobús.

El bibliobús és una biblioteca mòbil que s'ha impulsat a les zones de poca concentració demogràfica, no prou per fer-hi una biblioteca pública. Actualment la Xarxa de Bibliobusos de la Diputació de Barcelona té 9 bibliobusos, que donen servei a 104 poblacions petites.

Els bibliobusos estan equipats amb les actuals tecnologies, i poden prestar uns serveis semblants als de les biblioteques. Penseu que cada bibliobús porta diàriament un nombre aproximat de 4.000 documents entre llibres, vídeos, discos, revistes i diaris.

Ens va agradar veure la parada, però ens hauria agradat més encara veure el bibliobús en acció!

Ha mort Jordi Fornas

2011-09-04T18:17:00.005+02:00

Jordi Fornas era pare de l'escola Orlandai. Hi van venir els seus quatre fills. Darrerament ja era avi, de l'escola. D'en Pau i en Lluc Cabús, que fa pocs anys encara hi venien. I era l'oncle de la Laia Nieto, també.

Era pintor, un artista de Sarrià. I una gran persona.

També era dissenyador gràfic. Els anys seixanta va revolucionar el disseny amb les seves portades als llibres d'Edicions 62 i als discs del segell Edigsa.

Jutgeu vosaltres mateixos. De la col·lecció El Trapezi, de 62, que, pel seu contingut, també va ser una revolució en la literatura juvenil del moment:

De la col·lecció El Balancí, també d'Edicions 62:

També va dissenyar les portades de la col·lecció policíaca La cua de palla, modernes, innovadores, magnífiques:

Des d'aquí volem manifestar la nostra admiració per la seva obra, com a pintor i com a dissenyador.

Una llibreria a Viena

2011-09-03T16:13:00.001+02:00

De nou la Reina i l'Abebe ens envien una fotografia de les seves vacances.

És l'aparador d'una cèntrica llibreria de la ciutat de Viena. Sembla que allí fins i tot els aneguets de banyera són bons lectors...

Gràcies per pensar el el nostre/vostre bloc, amics!

La setmana del Llibre en Català

2011-09-01T22:50:00.003+02:00

Com cada any, us proposem que participeu en les activitats de la Setmana del Llibre en Català.

Aquest any es celebra a Barcelona, al parc de la Ciutadella, del 9 al 18 de setembre.

Si cliqueu el logo trobareu el programa:

Fixeu-vos en les entrades de l'esquerra del programa. Entre les llibreries que exposen hi ha Casa Anita i Abracadabra, les dues especialitzades en llibre infantil. Valdrà la pena visitar-les.

I si entreu a Activitats familiars, veureu que tots dos caps de setmana hi ha un munt de coses interessants per a nens i nenes.

Els barrufets

2011-08-31T08:25:00.002+02:00

Sap greu fer una crítica negativa, i sobretot fer-la quan han passat tants dies des de l'estrena, perquè potser molts ja heu anat a veure aquesta pel·lícula

Jo no l'he vist, però he llegit moltes de les crítiques que han aparegut a la premsa i a la xarxa, i no la recomana gairebé ningú. Ni tant sols el sistema 3D no salva l'adaptació tan fluixeta que s'ha fet dels simpàtics personatges de Peyo.
Després de veure les grans animacions de Pixar o d'Aardman, tenim el paladar exigent. Potser la trobeu entretinguda, però no és una bona pel·lícula. Llàstima.

La biblioplatja de la Barceloneta no tanca el mes de setembre

2011-08-30T08:43:00.025+02:00

Si ja heu tornat a Barcelona i teniu por d'avorrir-vos fins que comenci l'escola heu de saber que una de les dues biblioplatges de la vostra ciutat no tanca fins després de les festes de la Mercè. La de l'espigó de Bac de Roda plega demà, però la de la Barceloneta segueix en funcionament molts més dies.
Aquesta biblioplatja és al "Centre de la platja", als porxos que hi ha sota el passeig de la Barceloneta. Està integrada en un espai municipal que també ofereix servei de ludoteca, amb joguines per jugar a la sorra.

Per recollir un document i emportar-vos-el a la platja només cal un carnet de biblioteca i, si no em teniu, al mateix centre us en fan un provisional.
L'horari d'aquesta biblioplatja és de 10.00 a 19.00 h de dilluns a diumenge.

Ja ho sabeu, cap a la platja, i si no fa prou sol, també hi passareu una bona estona.

I més escultures

2011-08-23T20:30:00.001+02:00

Vaig saber per casualitat que a Canovelles, població del Vallès molt propera a allà on jo estiuejo, tot passejent pel carrer et podies trobar l'Andrea, esperant l'autobús a la parada, i a en Dani, assegut a un banc:

M'hi vaig dirigir ràpidament per conèixer-los i fer algunes fotografies, per poder-vos-els presentar.

Són al Passeig de la Indústria des d'aquest any, i ja veieu que estan integradíssims a la població. La seva autora es diu Katherine Huaman.

Haurem d'ampliar l'etiqueta "Escultura i llibres", que teníem fins ara. Comencem a tenir-hi lectors digitals!

Peter Pan al carrer Fraternitat

2011-08-19T12:11:00.003+02:00

Ens agrada que la literatura infantil inspiri els veïns de Gràcia!
Hi hem anat a fer unes quantes fotografies. Si sou a Barcelona no us ho perdeu, us agradarà. Hi trobareu tots els persomatges del conte:

I un fantàstic vaixell pirata:

Felicitem als veïns que han treballat tant perquè, encara que no sigui el més important, han guanyat el primer premi!

A més de la categoria d'engalament de carrers, hi ha una altra possibilitat: guarnir portals o balcons. Aquí també hi hem trobat personatges de contes:

Podreu veure en Tintín i en Milú a la Travessera de Gràcia, tocant a Torrent de l'Olla.

Mar i llibres

2011-08-15T21:17:00.002+02:00

M'ha escrit la Laia Nieto i m'ha enviat aquestes precioses fotografies:

Una altra escultura que no coneixíem. És a Calella, al mirador de la platja del Canadell. Allà on comença el tram del Camí de Ronda que porta cap a Llafranc.

Es tracta d'un homenatge a Carles Sentís, periodista -i també polític- català, que estiuejava a Calella. Va morir aquest estiu, però no sé si l'escultura la van instal·lar per aquest motiu o ja hi era abans.
Gràcies, Laia!

Una altra Caputxeta

2011-08-14T11:30:00.001+02:00

Sempre fan gràcia les versions dels contes populars. Aquí en teniu una que fa molt temps vaig trobar, em sembla, al bloc de l'escola Sant Jordi de Lleida:

Bona, eh?

Es tracta d'una versió infogràfica. I què és una infografia? Trobat a la Viquipèdia:

El terme infografia és usual per a referir-se a les informacions iconogràfiques, acompanyades de breus texts de recolzament o explicacions textuals, en la premsa diària i/o de periodicitat diversa, però també són infografies totes aquelles produccions iconogràfiques, esquemes detallats, i altres iconografies amb categoria d'il·lustracions gràfiques que, acompanyades de texts ad hoc, contribueixen a descriure, comprendre o fer entendre millor allò del que s´informa, ja sigui en suport paper, informàtic-digital o altres modalitats de publicació i materials: plafons, cartells, tendals, etc.

¡Es un libro!, de Lane Smith

2011-08-08T10:45:00.000+02:00

L'acudit d'en Forges que vam penjar la setmana passada ens ha recordat aquest llibre, de l'editorial Océano Travesía, que tenim a la biblioteca. És al moble del Cicle Mitjà, però agrada fins i tot als adults:

És un graciós diàleg entre un ase i un mico. Al mico li agrada llegir. L'ase només sap de noves tecnologies. Si voleu saber com acaba, us el penjo. És en anglès, però s'entén bé.

El pez rojo, de Taeeun Yoo

2011-08-07T12:56:00.003+02:00

Una antiga biblioteca enmig d'un bosc, un nen que llegeix contes al seu peix, un viatge fantàstic a l'interior d'un llibre per rescatar el peixet extraviat... és suggerent, oi? Doncs quan veieu la qualitat de les il·lustracions -fetes només en tres colors, ocre, negre i vermell- i de l'edició, de Kalandraka, encara us agradarà més.

És una novetat del 2011, de l'autora coreana Taeeun Yoo, fins ara desconeguda a casa nostra. El trobareu el setembre a la biblioteca.

Ens agrada Forges

2011-08-06T18:17:00.001+02:00

Buscava alguna cosa lleugera, que s'adigués a les vacances... i tenia aquest acudit guardat, feia temps:

Llibres il·lustrats digitals

2011-08-01T19:38:00.001+02:00

Algun cop he afirmat, potser fins i tot en aquest bloc, que els llibres digitals només faran la competència a les novel·les de butxaca.

M'equivocava. Els llibres il·lustrats digitals també van venint. Mireu quina versió de l'Alícia per a Ipad:

Biblioplatges

2011-07-30T03:15:00.004+02:00

M'ha fet molta il·lusió rebre aquest correu de l'Abebe, de Panteres:

Hola Mariona,

Amb en Joan Blay hem anat a la platja i hem trobat una biblioteca.

Adéu, bon estiu

Abebe

I de la Reina, la seva mare:

Te n'enviem una foto. La platja era la de Tamariu. Precisament la persona que se n'encarregava ens va explicar que feia vuit anys que tenien la biblioplatja, que depèn de la biblioteca de Palafrugell; i que l'any passat no l'havien oberta per manca de pressupost; però els usuaris s'havien queixat tant, que havien buscat fons de l'associació de comerciants i hotelers i d'altres associacions per obrir-la aquest any. I que tenien prou activitat.

Encara que el toldo estigui una mica guerxo, la cosa funcionava bé.

Petons. Bon estiu,
Reina

Cavall Fort supera les retallades!

2011-07-25T09:01:00.000+02:00

Ha arribat a l'escola un paquet amb tots els Cavalls Forts i els Tatanos endarrerits. Acompanyats d'una carta on s'excusaven que des de primers de gener no n'haguessin enviat cap. Això és una bona notícia: la Generalitat sí que té diners per a subvencionar aquestes revistes per a totes les escoles de Catalunya.

El tema estava en entredit des de feia mesos i ens alegrem molt que hagi acabat bé. No només per la nostra pròpia escola, sinó pel que representa per la llengua catalana: milers de nens i nenes, a les escoles del país, seguiran llegint amb il·lusió el Cavall Fort i El Tatano

Avui arriba... el darrer Harry Potter!

2011-07-15T17:04:00.000+02:00

Aquesta tarda s'estrena Harry Potter i les relíquies de la mort II.
Feia molta il·lusió esperar l'arribada del darrer llibre publicat. En feia -i en fa- una mica esperar l'estrena de les pel·lícules.
I ara ja està. Han passat tretze anys des que vam llegir Harry Potter i la pedra filosofal. Probablement els nens i nenes que aleshores s'hi van entussiamar ara ja són massa grans per estar interessats en aquest film.
Què se'n farà de Harry Potter? El tindrem encara a les nostres biblioteques, d'aquí a vint anys? Resistirà el pas del temps? Esdevindrà un clàssic de la literatura juvenil?
Mentre hi aneu reflexionant, aquí us deixo el tràiler:

En Fermí i la Valentina, del Mas Casablanca

2011-07-15T16:18:00.004+02:00

Segurament coneixeu aquest llibre, tot i que a l'escola no el teníem:

La setmana passada vaig saber que la seva editora, la Roser Romaní, és una ex-alumna de l'escola Talitha. La vaig conèixer i li vaig assegurar que m'acostaria a Taradell, a visitar el Mas Casablanca, on ella viu i treballa. Ahir mateix hi vaig anar.

Mireu quin lloc més bonic:

Les escoles de tot Catalunya visiten la casa, i aprenen moltes coses sobre la vida a pagès.

La Roser va ser molt amable i també me'n va explicar unes quantes, mentre em mostrava l'hort, el bestiar, la maquinària...

Però això no és el millor. El millor, és clar, està relacionat amb els llibres. La família Romaní fa una feina apassionant de divulgació, a través del llibre que inicia aquesta entrada, i d'una col·lecció de dotze volums, dirigits als nens i nenes.

A la seva web hi trobem aquest escrit:

"El contacte directe amb els nens i nenes que ens visiten des de fa anys, ens
ha fet evident l'interès que hi ha pel món rural i la vida a pagès. Per això hem
decidit crear una editorial, Edicions Casablanca, que ofereix una col·lecció de
contes on, combinant la nostra experiència amb el talent creatiu de l'Scaramuix,
es posa a l'abast de tothom, els coneixements que tenim sobre aquest món.

En aquesta col·lecció mostrem tots els aspectes de la vida a pagès al llarg de l'any, dedicant un conte a cada mes. Expliquem els canvis que es produeixen a la natura i la incidència que tenen en les feines del camp, a l'hort i a la granja. I ho fem seguint les peripècies de dos habitants de la casa que, per la seva condició, en coneixen tots els racons i estan al cas de tot el què hi passa: en Fermí i la Valentina".

A partir de les imatges reals, Scaramuix, l'il·lustrador, fa els dibuixos

Hem comprat la col·lecció sencera. Al setembre la trobareu a la biblioteca!

Aprofitar les vacances

2011-07-14T00:27:00.003+02:00

Com cada estiu, aquí teniu idees per aprofitar el temps.

Del web de la Generalitat, l'EDU 365:

De Chilias, la web la Xarxa de Biblioteques de la Diputació:

Del Cavall Fort:

I, per últim, del portal educatiu de la Junta de Castilla y León:

Però no deixeu d'anar en bici, d'excursió i a la piscina, eh!

Amunt i avall, d'Oliver Jeffers

2011-07-12T11:57:00.002+02:00

Us recordeu d'aquell conte tan bonic que les Panteres van explicar als Pingüins, que es deia Perdido y encontrado?

Es basava en un llibre d'Oliver Jeffers que tenim a la biblioteca:

Ara una editorial valenciana, Andana, acaba de publicar en català un altre llibre del mateix autor, que també està protagonitzat pels dos amics, el nen i el pingüí. Es diu Amunt i avall:

En aquesta història el pingüí vol aprendre a volar. Com sabeu molt bé, els pingüins no volen, i al protagonista del llibre se li fa molt difícil!

A l'escola en tenim dos més, que també ens agraden molt:

El que tenen en comú els llibres d'aquest autor és que, a més d'explicar contes que mantenen l'interès fins al final, ens arriben al cor, perquè parlen de sentiments, d'amistat i d'amor.

Demaneu-nos-els!

Si llegiu, us inspireu

2011-07-11T22:01:00.003+02:00

Mireu el vídeo que ha trobat la Reina a l'Ara criatures digital. És una bonica història d'amor.
És en anglès, però al text que l'acompanyava hi havia la traducció. Us la transcric.

“Que fastiguejat estic de la insuportable distància que ens separa! Com anhelo el so de la campana del pati. M’has oblidat? Has deixat d’estimar-me? Digue’m que no estic escrivint a l’abisme. O en això es convertirà el meu cor”. No són els versos que un autor famós va escriure per la seva estimada. És el missatge que el nen d’aquest vídeo escriu a la seva companya de classe, que li té el cor robat. Els nens, si llegeixen, s’inspiren, diu l’espot. Ja ho sabeu, doncs, a llegir tothom i a fomentar la lectura en els més petits.

Un bon motiu per llegir!

La meva vida com a estrella de cine, de Janet Tashjian

2011-07-03T18:37:00.004+02:00

Acaba de publicar-lo Macmillan. Us el recomano, i molt.

A la biblioteca ja teníem aquest altre, que tant als lectors/es com a mi ens semblava un llibre molt bo:

Tots dos estan protagonitzats i narrats en primera persona per en Derek, un nen de dotze anys que no és gaire amant de l'escola ni de les tasques escolars. Sobretot perquè llegir li costa, i odia que el facin llegir per força.

Però és un nen molt simpàtic, ple de vitalitat, ganes de jugar, i d'arribar fins al final d'allò que l' interessa. Al primer llibre, el fil conductor de la història era la intriga per conèixer què tenia a veure la vida d'en Derek amb una notícia apareguda al diari sobre la mort d'una noia a una platja.

A aquest segon llibre, en Derek, molt destre dalt del monopatí, és contractat per un equip cinematogràfic perquè rodi les escenes perilloses d'un film, com a especialista. A ell li sembla el millor que li podia passar a la seva vida, però les coses es complicaran, i molt, a mesura que avança la novel·la.

Els dos llibres són entretinguts i molt fàcils de llegir a partir dels deu anys. I tenen un valor afegit: sense donar lliçons, traspúen valors tant importants com la fidelitat, la responsabilitat, el respecte per la diferència, la igualtat entre els dos sexes... La seva autora, Janet Tashjian, té una especial habilitat per narrar històries intel·ligents, divertides i fresques, interessants i emocionants que, alhora que fan passar una bona estona, eduquen sense gens de moralina. Sembla impossible? Doncs és veritat.

Nens i nens, no deixeu de llegir-los. Bibliotecaris i bibliotecàries, afegiu-los a la vostra llista d'adquisicions pel proper curs. Ja m'ho sabreu dir!

Llamp de llamp!!!

2011-06-29T21:58:00.029+02:00

L'editorial Acontravent acaba de publicar un llibre,

Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp,

que recull tots els recnecs, en català, del capità Haddocck.

Norma Editorial havia fet una publicació una mica semblant, encara que no tan exhaustiva, l'any 1996:

Qui traduïa els Tintins al català era Joaquim Ventalló, mort el 1996. La feina d'adaptar els renecs francesos i donar-los la gràcia d'un cataplasma, filibuster, trinxeraire o tros de quòniam té molt de mèrit!

La biblioteca potser podria comprar el llibre, per oferir paraulotes alternatives al nostre alumnat...

Per a usuaris de totes les edats

2011-06-23T11:19:00.002+02:00

Mentre les seves mares, mestres en situació de baixa maternal, són l'escola preparant el regal de la Carme Bohera, què creieu que fan les seves criatures? Miren contes a la biblioteca!!!

Bones vacances!

2011-06-22T08:20:00.005+02:00

Com cada any, quan arriben les vacances, us oferim una selecció de llibres. Són força actuals, els trobareu fàcilment a les llibreries.

Estan classificats per cicles, encara que ja sabeu que no som amants de classificar les lectures per edats. A cadascú li agrada el que li agrada, independentment de la seva edat!

LELECTURES D'ESTIU

La il·lustració és de Paulo Galindro i l'hem trobat al bloc Pinzellades al món

Les panteres celebren la Festa de la Biblioteca

2011-06-21T11:46:00.000+02:00

Cada any els nens i nenes de 2n, enguany les Panteres, acaben el curs -i el seu primer any com a usuaris setmanals del préstec bibliotecari- fent una festa.

Fan una exposició de les seves llibretes, els expliquem un conte, esmorzen plegats, i la Carme Bohera els lliura un diploma que certifica que ja són uns grans lectors.

Sabeu que la Carme Bohera, la mestra que veieu a aquesta fotografia, està a punt de jubilar-se?

L'any que ve, qui acompanyarà els nens i nenes de 2n a la biblioteca, transmetent tant d'interès per la lectura com ho feia ella?

Des del bloc de la biblioteca, Carme, et donem les gràcies i et desitgem molta sort!

Les Guineus se'n van... amb un llibre

2011-06-21T08:51:00.000+02:00

Des de ja fa molts anys, quan el tutor de sisè despedeix els seus alumnes que marxen de l'escola, els obsequia amb un llibre. Un llibre triat especialment per a cadascun d'ells, amb una extensa dedicatòria del seu professor. Paraules molt pensades per a cadascun/a d'ells/es que seran un record per a tota la vida.

Mireu quantes bones novel·les:

En Batet ofereix els llibres, el dia del sopar de comiat:

Elionor d'Aquitània

2011-06-19T11:04:00.001+02:00

Aquest cop és la Reina, mare de la comissió de biblioteca, qui m'envia aquesta fotografia de la tomba d'Elionor d'Aquitània (1122-1204) a l'Abadia de Fontevrault (Anjou, França) i d'Enric II d'Anglaterra, el seu marit. És més antiga que la de la reina de Portugal que vam publicar a l'entrada del dia 31 de maig.
M'explica la Reina que als quinze anys ja era duquessa d'Aquitània i Comtessa de Poitiers i, per diversos casaments, va ser reina de França i d'Anglaterra, successivament. És a dir, la dona més poderosa del segle XII, que havia viatjat per mig Europa occidental, etc..

A més, l'Elionor d'Aquitània va ser una gran mecenes; el seu més destacat protegit va ser Chrétien de Troyes, creador de la novel·la moderna. És segur que tenia llibres, i no només religiosos, i que sabia llegir. Però la representacio de la tomba segur que és d'un llibre religiós (probablement un llibre d'hores).

Cito textualment el correu de la Reina:

De totes maneres, fixa't que la idea de "llegir" (i més "per dintre"*) és relativament moderna. Les primeres novel·les europees en llengua romànica són per ser "escoltades" (i la lírica per ser cantada i escoltada també).

En qualsevol cas, fins que es generalitza l'ús del paper, tenir un llibre és una cosa extremadament cara. Mentre el llibre és en pergamí, és caríssim. Per fer cada foli de pergamí has de matar un xai !!!

* cf. la famosa anècdota de Sant Agustí que es sorprenia que Sant Ambròs llegís sense moure els llavis ni fer soroll. Clar que això és abans, al segle V. Però sembla que fins al X no es generalitza la idea de llegir per un mateix.

Moltes gràcies, Reina!

Peter Schössov, a Barcelona

2011-06-18T16:23:00.001+02:00

Us recordeu d'una entrada dedicada a Peter Shössov, il·lustrador alemany per qui tinc gran admiració? Era de l'1 d'abril, si la voleu tornar a veure.

Doncs acaba de rebre el Premi Llibreter per aquest àlbum:

Aprofitant la seva estada a la nostra ciutat, Casa Anita el va convidar a fer una xerrada-presentació dels seus llibres:

Em van agradar moltes coses que va dir, com per exemple la importància que donava a què els llibres infantils no siguin tan cars com són actualment, i les idees que ell desenvolupa al seu país per abaratir despeses. O bé com oferia la seva feina als mestres, a fi que les històries que ell explica siguin un incentiu per a que els nens i nenes es llancin a escriure.

El pati de Casa Anita va ser un punt de trobada excel·lent per a aquest acte:

Haruki Murakami

2011-06-13T08:44:00.003+02:00

Coneixeu Tòkio blues? Heu llegit Kafka a la platja?

Són potser els llibres més llegits de Murakami. I aquesta vegada no estem parlant de literatura infantil ni juvenil.

La Generalitat de Catalunya ha atorgat a aquest autor el XXIII Premi Internacional Catalunya 2011, dotat amb 80.000 euros i l’escultura La clau i la lletra d’Antoni Tàpies. Haruki Murakami, en el discurs d'agraïment, va fer múltiples referències al terratrèmol i al tsunami subsegüent que va patir el Japó. L’escriptor va anunciar que oferirà la dotació econòmica del guardó a les víctimes del terratrèmol i de l’accident de la central nuclear de Fukushima.

El premi es concedeix anualment a aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món.

Enguany se li ha atorgat a Murakami en reconeixement a:
- la seva obra narrativa, que ha transcendit el seu àmbit cultural i ha esdevingut un referent destacat del panorama literari mundial;
- la creació d’una obra i un univers personal, que dibuixa un món d’oscil·lacions permanents, entre el real i l’oníric, l’humor i la foscor;
- i el fet de constituir un pont literari entre Orient i Occident, capaç de conjuminar els dos mons: la lleugeresa taoista i l’absorció de tendències i tradicions culturals forànies.

Si heu llegit les seves novel·les, ja sabeu que el tema principal del que escriu és la pèrdua de l'amor i els intents per aconseguir-lo. Murakami, però, no explica històries del tot realistes, sovint traspassa la frontera de la realitat i la ficció.

Aquestes són les darreres obres que ha publicat en llengua catalana. La primera no és cap novel·la, sinó un assaig molt atractiu i fàcil de llegir, i la més recent és, com el seu nom indica, un homenatge a George Orwell:

Si teniu curiositat, com jo l'he tingut, per saber qui han estat els premiats per la Generalitat en altres edicions, us diré que són polítics, filòsofs, músics, científics, artistes plàstics, historiadors i economistes de tot el món, un bisbe català afincat al Brasil, Pere Casaldàliga..., i quatre persones del món de les lletres. Dues dones, l'anglesa Doris Lessing i l'egípcia Nawal al-Sa’dawii, i dos homes, l'israelià Amos Oz, i el turc Yashar Kemal.

Ot, el bruixot, 40 anys a Cavall Fort!

2011-06-11T01:56:00.006+02:00

Segur que és el còmic més llegit, a l'escola. I encara no li havíem dedicat cap entrada en aquest bloc.

Des de fa quaranta anys en Josep Lluís Martínez Picañol, en Picanyol, publica les historietes de l'Ot al Cavall Fort. El personatge l'havia creat abans, perquè el llibre del quaranta aniversari el va publicar Norma el juny del 2009. I als nens i nenes els segueix agradant com el primer dia!

Jaume Capdevila, l'humorista KAP, en el pròleg del llibre del 40 aniversari, deia:

El secret d’en Picanyol és haver estat capaç de crear un personatge rodó, ben dibuixat i ben definit psicològicament, que es manté sempre coherent malgrat els condicionants implícits a cada historieta, on desenvolupa l’acció en poquissimes vinyetes sense paraules i amb una solució final en forma de gag sorprenent...Cada tira de l’Ot és una petita joia de dibuix net i sintètic, curull d’un humor subtil i surrealista, que explora amb enginy els límits de la capacitat narrativa i expressiva de les imatges. Passeu full i gaudiu de l’encís teúrgic que aquesta parella de mags, l’Ot i en Picanyol, han deixat condensat en cada pàgina d’aquest volum.

Us deixo la seva web, on us podreu entretenir llegint i fent algun joc:

http://www.tallercreatiu.com/picanyol/

I una pel·lícula de Vilaweb, on el matexi Picanyol i altres persones reflexionen sobre les raons del deu èxit

En Picanyol és de Moià, per això a un parc d'aquesta població hi ha l'escultura de l'Ot. Els nens i nenes de Picot ens en van portar una fotografia quan hi van anar d'excursió (que no és aquesta, sinó la de la columna de la dreta):

El nostre bibliotecari en pràctiques

2011-06-04T13:29:00.002+02:00

Potser no sabeu que els mesos d'abril i maig vam tenir la sort de comptar amb l'ajut de dos estudiants del Màster de Biblioteca Escolar: la Maria Triay i en Pau Solsona.

En Pau -que, per cert, ens va venir a veure divendres, al sopar de la Setmana Esportiva- quan es va acomiadar de l'escola ens va obsequiar amb un poema preciós de Jorge Luis Borges, que es diu:

He aprendido

Si el llegiu veureu que parla de relacions de parella i de l'etern binomi un mateix/l'altre, però els darrers versos ens van emocionar especialment:

y uno aprende y aprende...

y con cada adiós uno aprende.

Gràcies, Pau, gràcies Maria, per la vostra amabilitat i la vostra col·laboració.

Doña Maria Villalobos

2011-05-31T15:43:00.004+02:00

Mireu quines fotografies m'han enviat els pares d'en Bru, de la classe de les Guineus:

Són dues tombes del segle XIV. Són a la catedral de Lisboa.

La primera és la de Doña Maria Villalobos esposa d’un “hidalgo” d’Alfons I.

La segona no se sap de qui era.

Us imagineu com devien ser aquestes dues dones? Un cop mortes les representen llegint, i al segle XIV! Potser en realitat estan resant, perquè els únics llibres als que podia accedir una dona de fa tants segles eren llibres religiosos.

No està malament que, després de morir, se't recordi llegint!

Les Panteres llegeixen...

2011-05-27T19:33:00.001+02:00

Com sabeu, els nens i nenes de 2n -aquest any la classe de les Panteres- cada setmana recomanen als seus companys els llibres que han llegit. Al llarg del curs cadascú ha recomanat dues o tres lectures.

Aquesta darrera setmana els llibres triats pels seus lectors han estat aquests dos:

El primer el va explicar l'Àngel i el segon en Mauro:

En Quac-quac és un aneguet trapella que, sense voler, queda atrapat dins del cistell on la mare ànec ha desat el seu propi pastís d'aniversari. La mare el busca mentre tots els ocells de la contrada -la fotja, el corb, el mussol, les mallerengues, l'ànec collverd- intenten menjar-se el pastís. Finalment, per sort, tot acaba bé. El conte és de Frédéric Stehr i el va editar, ja fa anys, Corimbo.

Muy famoso, de Philip Waechter (Lóguez), és la història d'un nen que, quan sigui gran, vol ser un futbolista famós. És un llibre ple d'humor i ironia, i molt adient als temps que corren...

Llibres recomanats

2011-05-21T22:44:00.001+02:00

Us recordeu de la cartellera que vam fer per Sant Jordi a l'entrada de l'escola?

Aquesta:

Doncs les mares de la comissió de biblioteca i en Pau, el nostre bibliotecari en pràctiques, han transcrit tot el que deien el pares, mares, nens i nenes, i aquí ho teniu:

LLIBRES RECOMANATS PER A PERSONES GRANS

LLIBRES RECOMANATS PER A NENS I NENES D'EDUCACIÓ INFANTIL I CICLE INICIAL

LLIBRES RECOMANATS PER A NENS I NENES DE CICLE MITJÀ I SUPERIOR

La Festa dels Contes

2011-05-20T19:41:00.001+02:00

Podeu veure algunes imatges del dia:


La Gabi explica un conte als Gira-sols


La Gemma a la classe de Picot

En Batet a les Panteres

La Marga a les Guineus

La Carme a la classe de Marsupilami

Les Sargantanes als Pingüins

La Roser Ros a les Orenetes

I aquí les artistes convidades, a qui donem les gràcies per la seva col·laboració:

L'Enrica


I la Roser

3a Festa dels Contes

2011-05-16T18:38:00.003+02:00

Per tercer any consecutiu, demà celebrem la Festa dels Contes. Des de les 9 fins a les 5 a l'escola se n'explicaran. A petits i a grans, i fins i tot a mestres!
Els expliquem nosaltres mateixes, però també vénen a ajudar-nos antigues mestres i persones especialistes. I els nenes i nenes de primer, les Sargantanes, en contaran un als Pingüins, de cinquè.
Ja us ho explicarem...

Jugem amb Pissiganya

2011-05-14T01:43:00.001+02:00

En el marc de Barcelona Poesia, dissabte 14 maig, a les 12 del matí, a la Biblioteca Sant Antoni - Joan Oliver, del carrer Borrell, 44-46, es proposa un taller de poesia per a infants.

Va més enllà de la clàssica activitat adreçada al públic infantil. Jocs, paraula poètica i noves tecnologies són els elements amb els quals els participants més joves de Barcelona Poesia gaudiran dels versos.

Martina Escoda i Andreu Galán, els seus artífex, volen despertar la inquietud per la poesia en els infants i amb aquest objectiu han posat en marxa Pissiganya. Revista de poesia per a xiquets de 0 a 100 anys, que és un web dirigit a infants, pares i educadors i que té la funció d’estimular la creació poètica infantil i mostrar les creacions poètiques fetes per i per a infants. En una altra ocasió us en vam parlar, en aquest bloc.

No us ho deixeu perdre!

Barcelona poesia 2011

2011-05-08T10:52:00.001+02:00

De l'11 al 17 de maig podeu sentir poesia a diversos escenaris de la nostra ciutat. La primera nit, al Palau de la Música. Després ja és un no parar: sales d'actes, llibreries, biblioteques, carrers i places acolliran múltiples recitals.

Per veure el programa sencer cliqueu el cartell.

No us penseu que tots els recitals són per a persones grans. Dissabte, 14 de maig, al matí, hi ha programades tres activitats per a nens i nenes.
Us en informarem més detalladament durant la setmana

Mares i pares: llegir a casa

2011-05-07T17:06:00.004+02:00

Ja fa unes setmanes que la Montse Escorsa, bibliotecària de l'escola Sant Jordi de Lleida, va donar-nos a conèixer aquesta animació tan bonica. L'ha creat l'Arnal Ballester, il·lustrador que admirem, per encàrrec de la Fundación Germán Sanchez Ruipérez, una entitat que treballa molt per a la dinamització de la lectura.

Avui us la mostro, esperant que us agradi:

Un poema

2011-05-03T07:05:00.006+02:00

L'Emma, de 4t, ha guanyat el tercer premi de poesia amb aquest poema:

BIBLIOTECA

Quan obro la porta

és com si em submergís en un món nou

on les coses impossibles són certes.

Hi ha monstres gegants i esgarrifosos,

prínceps que es transformen en granotes

i fades que volen pel cel blau.

Al cap d’una estona

ja no em crec les coses que he vist.

Per això em pessigo i em desperto.

Em vull tornar a adormir,

vull tornar a somiar,

vull tornar a veure-ho tot!

Els Jocs Florals de l'Orlandai

2011-04-30T11:59:00.003+02:00

Avui, dia de la Mare de Déu de Montserrat, hem fet el lliurament de premis dels Jocs Florals de l'escola. Les vacances de Setmana Santa ens han fet posposar la festa...

Aquest any la persona convidada a presidir-los ha estat la Paulina Savall, una ex-alumna de l'escola que no ha deixat mai d'escriure.
Ens ha explicat alguns dels seus records de quan era una nena, a través d'unes imatges que ens han agradat molt. I ha animat els nens i nenes a llegir i escriure sempre.
A les qui havíem estat mestres seves ens ha emocionat molt tornar a tenir-la entre nosaltres.

Hem escoltat la lectura dels poemes premiats i dels fragments inicials dels textos. Si vosaltres els voleu llegir sencers només heu de clicar damunt de la fotografia de la publicació

Una altra sorpresa d'avui ha estat el punt de llibre, que hem regalat a tothom. Cada any la Lluïsa Jover ens fa un nou disseny, sempre amb els colors del logo de la Biblioteca Marta Mata, que també va ser obra seva.

Feliç dia de Sant Jordi

2011-04-23T00:35:00.003+02:00

Obsequi de la Lluïsa Jover

AVUI COMPREU-VOS LLIBRES,
AVUI REGALEU LLIBRES,
SI US PLAU!!!

Sis de cada deu catalans van llegir un llibre l’any passat

2011-04-22T20:27:00.002+02:00

És la conclusió d'un estudi realitzat per la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura. El problema és quen'hi ha quatre que no n'ha llegit cap!

Però no ens podem entristir, perquè aquests resultats són millors que els de l'any passat. I és que llegir llibres és el segon consum cultural més habitual entre els catalans, després d'escoltar música.

El vídeo és del noticiari de BTV, d'ahir:

www.btvnoticies.cat

Celebració de Sant Jordi, Dia del Llibre

2011-04-21T10:11:00.003+02:00

Aquest any no podem esperar que sigui el dia 23 d'abril, per tant, celebrem la Festa del Llibre en dos moments diferents: l'un abans i l'altre després de Setmana Santa.

Dijous, catorze d'abril, vam fer l'exposició de treballs de tots els cursos, la presentació de novetats a la biblioteca i l'intercanvi de llibres. El dia vint-i-set celebrarem els Jocs Florals dels cicles Mitjà i Superior.
Com ja sabeu, l'exposició de treballs és oberta a totes les famílies, la fem al menjador i al porxo, i sempre és un èxit de convocatòria:

L'intercanvi de llibres, organitzat per les mares de la Comissió de Biblioteca, arriba enguany a la seva tercera edició. Els nens i nenes que així ho desitgen porten els seus llibres a la biblioteca, al llarg de tota la setmana anterior. Quan és el dia de la festa canvien els tiquets rebuts pels títols que troben a l'exposició de la terrassa de la biblioteca, ben classificats i endreçats per les mares de la comissió:

Mentre a la terrassa s'intercanvien els llibres, a l'interior tothom pot mirar i fullejar les noves adquisicions fetes per la biblioteca amb motiu de la Festa del Llibre:

I, recordeu la cartellera de llibres recomanats? Doncs així va quedar el darrer dia del trimestre. Moltes gràcies a tots i totes els qui hi vau participar!

En Benet i el seu roure, de Carme Solé Vendrell

2011-04-15T18:24:00.070+02:00

Dimecres passat vam tenir el goig d'assistir a la presentació d'aquest conte, a la biblioteca de Rosa Sensat

És una reedició del mateix llibre que la Carme Solé Vendrell va fer ja fa molts anys, el 1979. Com que feia temps que estava exhaurit i és una història molt bonica, l'editorial Mars l'ha tornat a publicar, cosa que ens alegra molt a qui estimem els llibres per a nenes i nenes.

A la presentació hi havia la Carme Solé Vendrell, acompanyada del contacontes Pep Duran

En Pep no només ens va explicar aquest conte, sinó també tots els altres que la Carme ha anat reeditant aquests darrers anys en col·laboració amb la institució Rosa Sensat.

Són aquests, que podeu trobar a la nostra biblioteca:

En acabar, la Carme ens va signar el llibre, amb aquest dibuix tan bonic, que podreu veure sempre que volgueu, a la biblioteca de l'escola:

S'acosta Sant Jordi

2011-04-12T14:48:00.001+02:00

I com sempre, les mares de la comissió de biblioteca han dissenyat una activitat de col·laboració per a totes les famílies. Els llibres petits són recomanacions dels nens i nenes. Els grans, dels pares i mares.

Mica a mica la cartellera s'anirà omplint...

I aquesta, no podia faltar, és la cartellera de la biblioteca.

Món Llibre, tot un èxit

2011-04-11T08:43:00.001+02:00

Hem estat a Món Llibre, aquest cap de setmana.

Més de vint diferents espais on hem pogut participar en tallers, espectacles, exposicions, audicions de contes, de cançons, presentacions de llibres, intercanvis amb autors, activitats diverses... Des de les onze del matí fins a les set de la tarda, dissabte i diumenge, sense parar!

I en un dels espais, sabeu qui hi havia? La Georgina Llapis! Va contar el final de la història del Llibre Secret, però com que és un secret, jo no us el puc explicar...

Vam participar en l'intercanvi de llibres, en vam deixar uns quants de la nostra biblioteca, una mica antiguets, i a canvi ens en van deixar triar uns de molt bonics i actuals.

Vam conèixer en Taro Gomi, l'autor de molts llibres, entre ells Ha llegado la primavera, Cocodrilo va al dentista i els tres que es diuen Gargots, que tenim a la biblioteca. No va parar de signar les seves obres!

Si aquest any no hi heu pogut anar, l'any que ve no us ho perdeu!!!