Mis tardes con Margueritte

He anat a veure La tête en friche, una pel·lícu·la que aquí s'ha convertit en Mis tardes con Margueritte.
És la història de l'amistat entre un home, en Germain, senzill i convençut que no val res, i la Margueritte, una dona de noranta cinc anys, molt culta i excel·lent lectora. Té un punt de previsible: l'amor pels llibres que ella li transmet obrarà la tranformació del protagonista. Però, malgrat això, és una pel·lícula tendra i emocionant, divertida a estones, que en sortir del cine ens fa sentir millor que quan hi hem entrat.
El director és Jean Becker, que ja ens havia agradat a Conversaciones con mi jardinero i Dejad de quererme, i els actorassos -que ho són- Gerard Depardieu i Gisèle Casadesus.
És un film per a persones adultes, ja s'entén. L'he anat a veure perquè en sabia el tema, i després m'he assebentat que està basada en una novel·la de Marie-Sabine Roger que també es diu La tête en friche. Que vol dir "El cap que no dóna fruits", aproximadament.