diumenge, 5 de desembre del 2010

Rol femení, rol masculí

Aquesta fotografia l'hem extret d'un catàleg de joguines de Nadal. A això ja hi estàvem acostumades. Per a les nenes, nines i bellesa, tot emmarcat en color rosa.

Aquesta altra ja ens preocupa una mica, perquè no era, fins ara, habitual. És la zona de contes per a nenes -encara que no ho digui enlloc- del FNAC de la plaça Catalunya. Hi abunden les princeses i les fades, i hi domina, també, el color rosa, que identifica la categoria "nenes".

A continuació us mostrem el que ens ha fet saltar les alarmes: llibres editats per La Galera, una editorial que, fins fa poc, consideràvem seriosa i de qualitat, que podeu trobar al FNAC, i també a Abacus, establiment que, fins fa poc, consideràvem seriós i de qualitat. Només us puc mostrar la portada, però ja ajuda a endevinar el contingut. 

 









A cada doble plana, nous tresors. Els dos llibres tenen algunes planes comunes, afortunadament. Sembla que l'interès per la màgia o per la selva és tan propi de nenes com de nens. Però tot el que ateny a la vida domèstica o a la cura de les persones, és femení. I el referent a la tecnologia  o l'aventura, masculí.

En el tema de la igualtat de sexes en la literatura infantil no avancem. Fins i tot hi ha qui diu que retrocedim.  Als editors els interessa vendre. A les botigues també. Si els llibres infantils perpetuen les diferències i els estereotips socials, tant és. L'important és vendre.  

Nosaltres vam demanar un full de reclamacions a Abacus, i vam sol·licitar que retiressin aquests dos llibres, apel·lant al seu compromís amb l'educació. Ara ja no són al mostrador de novetats, però segueixen en una prestatgeria. 

Escriurem a en Carles Capdevila, proposant-li que parli del tema a l'AraCriatures.

Potser si fóssim moltes persones a boicotejar, a rondinar, a reclamar, a escriure a la premsa...



Si us interesa el tema, us recomano la lectura d'aquesta entrada del bloc de l'Anatarambana.

6 comentaris:

  1. Em sembla del tot correctes les iniciatives que heu pres. Tot el meu suport, per suposat que m'hi uniré!
    Sembla mentida que encara es puguin veure publicacions d'aquest tipus.

    ResponElimina
  2. Amb els llibres de la Tea Stilton ja m'hi havia fixat i en els aparadors tambe , pero en els llibres de la Galera no me n'havia adonat .... Quina llastima , no?? Es veritat que potser ens haurem de queixar tots plegats per evitar aquestes caracteritzacions : rosa=nenes i blau=nens . Semblava bastant superat , no???

    ResponElimina
  3. He llegit un comentari vostre de la bibliotecària de l'escola en el blog del ARA de Care Santos, en el qual li suggerieu una reflexió sobre les propostes que rebeu de les editorials de llibres per NENES. Felicitats per la reflexió. Recordo un llibre que he llegit fa poc que us pot agradar "MUÑECAS VIVIENTES" del qual podeu trobar un extracte a http://www.turnerlibros.com/media/Ou1/Extractos/extracto%20mu%C3%B1ecas.pdf. Jo també voldria , tal com acaba dient aquest extracte, que LA MEVA FILLA NO ES CONFORMI AMB UNA ESCLA MECÀNICA QUE LA PORTI NOMÉS A LA PLANTA DE LES NINES. Sóc mare d'una nena de 6 i un nen de 4. Tere

    ResponElimina
  4. Jo crec que alguns dels llibres que comentes no són exactement literatura infantil i juvenil, sinó un producte de consum més. Cert és que els trobem barrejats entre llibres i contes dins de botigues com les que tu esmentes, i que això ajuda a la confusió.

    ResponElimina
  5. Estic d'acord amb tu, anònim. Cap dels llibres que apareixen en aquesta entrada, i cap de les col·leccions adreçades específicament a nens o a nenes no són literatura. El problema és que les criatures en consumeixen, i les famílies en regalen, pensant que sí que ho són!

    ResponElimina
  6. No m'havia adonat que a les editorials de casa també hi ha publicacions d'aquestes, fa molta ràbia! Cal que fem adonar als nens/es d'aquest fet.
    Us passo un link que en parla, interessant
    http://anatarambana.blogspot.com/2010/11/el-regreso-del-sexismo-y-los-libros.html

    ResponElimina