La Bernat Metge, potser als instituts

Ha estat una iniciativa lloable, la del diari Ara: reeditar una selecció de 51 volums d'entre els 365, em sembla, que componen aquesta col·lecció de clàssics. Són llibres de Sèneca, de Plató, d'Aristòtil, de Virgili... que es van començar a traduir i a editar en català el 1923 sota el mecenatge de Francesc Cambó

La primera edició, ara d'antiquari

Ara bé, el diari ha tingut la idea, per promocionar la seva venda i, alhora, promoure la cultura clàssica, que si una persona compra la col·lecció sencera, l'Ara en regala una altra a l'escola que aquesta persona trii. Diuen: Cap escola sense la Bernat Metge, i cal reconèixer que l'eslògan sona bé. Afirmen: "Treballar per garantir que totes les biblioteques escolars tinguin una de les millors col·leccions de clàssics del món ens sembla un missatge positiu de suport a la comunitat educativa i d'ambició cultural i nacional", i girebé convencen.

A una escola de primària aquesta col·lecció no serà llegida ni consultada. La seva presència a les nostres prestatgeries podria ser un símbol de cultura i de catalanitat, però creiem que no té massa sentit. A la biblioteca de l'escola hi volem llibres útils, que els alumnes remenin i  llegeixin, que els interessin i els agradin.

Creiem en el valor dels clàssics, tenim algunes adaptacions -de l'Ilíada, d'Homer, de les faules d'Isop- que són llibres reescrits perquè els nenes i nenes els puguin entendre. I també creiem en el valor dels símbols, per això servem llibres antics, dels inicis de Talitha, que cap dels nostres alumnes farà servir mai per a consultar...

Pares, mares, si havíeu pensat que la idea del diari Ara era bonica, regaleu-los, si us plau, als instituts on altres fills i filles vostres cursen -o cursaran- l'ESO. Allí els faran més servei. I gràcies!

 

Clàssics adaptats que l'alumnat de primària trobarà al mercat. Alguns els tenim a la nostra biblioteca, no tots.