Hem estat cinc dies al Delta de l'Ebre, amb els nois i noies de la classe de Pingüins.
A l'escola hi ha la tradició -com a moltes altres escoles, suposo- d'explicar històries de por quan anem de colònies amb els grans. Des que els grans no són tan grans, més que de por diria que són contes inquietants.
En Batet els va explicar dos contes d'aquell excel·lent recull de relats de ciència-ficció de Manuel de Pedrolo que es diu Trajecte final. El va publicar Edicions 62 a la col·leccció El cangur l'any 1975, i des d'aleshores no ha deixat de reeditar-se. Ara es considera lectura recomanada per a l'ESO, amb bon criteri. Són històries, algunes, on hi apareixen extraterrestres, amb la particularitat que mostren sentiments. Hi ha amor, solitud i angoixa, en els personatges d'aquests contes.
En Batet va triar Urn, de Djnl, una nit, i Un món distant i veí, l'altra.
Jo vaig recórrer a un altre recull de contes. Es diu Joves monstres, i el va publicar La Magrana el 1989. El que les històries tenen en comú és que totes estan protagonitzades per nens i nenes malèvols. Ja sabem com és de terrorífic que aquell de qui se n'espera innocència i dolçor esdevingui el dolent del conte.
El recull el va compilar Isaac Asimov i hi ha una història seva, una altra de Stephen King, de Ray Bradbury -mort fa molt pocs dies- i d'altres autors menys coneguts. La que jo explico no fa por, i té la gràcia que passa a l'aula de cinquè d'una escola. La mestra que la protagonitza és una mala persona, però la criatura que es revenja... no us ho podeu imaginar! El conte es diu Adéu siau, senyoreta Patterson, i és de Phyllis Mac Lennan.
En el Pedrolo n'hi ha un de prediu inquietantment la societat actual. Es diu "el regressiu", crec recordar. No perquè la gent hagi de rejovenir, sinó per com acabarà tractant la sanitat pública i la societat en general la gent que cada cop viu més anys, no produeix res i gasta enormement en metges i medicines ... I el Pedrolo és dels anys 70! Tot un profeta.
ResponEliminaReina