Bé, al restaurant Mesopotàmia, del carrer Verdi, de Barcelona. Perquè el darrer llibre que hem llegit és Arrels Nòmades, de Pius Alibek.
Alibek (Ankawa, 1955) va deixar l'Irak fa més de trenta anys, i es va instal·lar a Barcelona. Aquí va crear aquest restaurant de cuina iraquià, el Mesopotàmia, que us recomanem moltíssim.
 |
| La fotografia és de "Eltenedor.es" |
El 2010 Pius Alibek publica aquest llibre, en llengua catalana, on explica qui és i d'on ve.
Vam voler fer el debat sobre el llibre al restaurant del seu autor, tot menjant la cuina del país. Alibek ens va acompanyar tota la vetllada, ens va presentar els plats un a un, ens va orientar i aconsellar.
En acabar, més que un debat entre nosaltres, vam mantenir una conversa amb ell sobre el seu llibre.
 |
| Podeu comprovar que el ventall d'edat dels participants va ser molt ample |
El cert és que vam trascendir l'obra en concret, i Alibek ens va parlar del que és literatura i del que no ho és, dels principis que han de regir el comportament de les persones, i del que dóna sentit a les nostres vides.
Vam viure una vetllada excel·lent: bon menjar, bona lectura i molt bona companyia.
Fins ara les trobades del Club de lectura de l'escola havien estat caracteritzades per les interessants aportacions de les lectores i per la degustació al final de la sessió d'alguna menja relacionada amb el llibre llegit, fet que feia que la sessió acabés entre rialles i molt bon rotllo.
ResponEliminaAquesta sessió ha estat diferent. No només pel fet de conèixer l'autor, sinó per la seva manera de ser i de mostrar-se amb nosaltres: una persona afable, amant del seu país però a la vegada enutjat amb tot el que ha passat i hi està passant, respectuós, cordial, que ens va donar resposta a totes les qüestions que li vam plantejar, per més íntimes que fossin. D'alguna manera, el fet que el llibre fos autobiogràfic, semblava ens donava la llicència de parlar des del coneixement de la seva personalitat.
El menjar al seu restaurant molt bo, molt curiós.
Definiria la vetllada com a emocionant. Tot un plaer.