El llibre que ha tingut més èxit ha estat aquest:
La sessió la celebrarem el dimarts, 19 de febrer, a 2/4 de 8, a l'escola.
També hi ha la versió en llengua castellana:
Extret del el Club de lectura TRESC:
Irène Némirovsky (Kíev, Ucraïna, 1903 ¿ Auschwitz, 1942)
Escriptora ucraïnesa d'origen jueu. La seva educació fou essencialment francòfona, tot i que parlava correctament mitja dotzena de llengües. Llicenciada en lletres per la Universitat de la Sorbona, ben aviat va descobrir i exercir la seva passió per la literatura, tot deixant una extensa obra publicada en vida i pòstumament.
D'entre les seves novel·les més cèlebres, cal destacar David Golder (1929), El ball (1930), Les mosques de tardor (1931), L'afer Curilov (1933), Vi de solitud (1935), Els gossos i els llops (1940) i l'edició pòstuma deSuite francesa (2004), totes publicades a La Magrana.
L'any 1942, a causa del seu origen jueu, va ser denunciada per les autoritats franceses i deportada al camp de concentració d'Auschwitz, on va morir de tifus al cap d'un mes.
D'entre les seves novel·les més cèlebres, cal destacar David Golder (1929), El ball (1930), Les mosques de tardor (1931), L'afer Curilov (1933), Vi de solitud (1935), Els gossos i els llops (1940) i l'edició pòstuma deSuite francesa (2004), totes publicades a La Magrana.
L'any 1942, a causa del seu origen jueu, va ser denunciada per les autoritats franceses i deportada al camp de concentració d'Auschwitz, on va morir de tifus al cap d'un mes.
| Irene Nemirovski, els anys 30 |
SINOPSI
Suite francesa descriu, gairebé en directe i amb una extraordinària prosa, l'èxode que van haver de patir molts francesos el mes de juny de 1940. Un èxode que va suposar un tràgic desordre a tota mena de famílies, des de les més benestants fins a les més humils. Irène Némirovsky no estalvia res del que va suposar aquell tros d'història: ni els innombrables petits actes de covardia de la gent, ni les lleus espurnes de solidaritat d'una població desfeta.
Suite francesa descriu, gairebé en directe i amb una extraordinària prosa, l'èxode que van haver de patir molts francesos el mes de juny de 1940. Un èxode que va suposar un tràgic desordre a tota mena de famílies, des de les més benestants fins a les més humils. Irène Némirovsky no estalvia res del que va suposar aquell tros d'història: ni els innombrables petits actes de covardia de la gent, ni les lleus espurnes de solidaritat d'una població desfeta.
A poc a poc, l'enemic pren possessió d'un país inert i calat per la por. I, com en molts altres indrets, el poble de Bussy es veurà obligat a acollir les tropes alemanyes. Però, alterades per la presència de l'ocupant, les tensions socials i la frustració no trigaran a desvetllar-se en els habitants...
Una novel·la commovedora, intimista i implacable, que posa al descobert amb una lucidesa extraordinària l'ànima de cada francès durant l'Ocupació, i que fa ressucitar, amb una ploma brillant i intuïtiva, una part viva de la nostra memòria.
| Amb les seves dues filles |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada