Molsa, de David Cirici

Aquest és un bon llibre.
Sabíem que havia guanyat el premi Edebé de literatura infantil, i estàvem pendents de la seva publicació. Perquè coneixem en David Cirici fins i tot d'abans que portés els seus fills grans a l'Orlandai, perquè ens agraden els altres llibres d'ell que tenim a la biblioteca i perquè seguim amb interès la seva columna a l'Aracriatures. 

Molsa és una història narrada en primera persona per un gos. Però no us imagineu és un llibre més, com tants se n'han publicat, on el gos protagonista explica les trifulgues amb els humans des del seu simpàtic punt de vista d'animal de companyia. Diria que és el primer cop que llegim una història en la que l'autor ha fet un exercici d'autenticitat per parlar com ho faria un gos. Molt real el predomini del sentit de l'olfacte com a font de la informació que li arriba del món, i molt ben feta la descripció de les sensacions olfactives. Molt creïble també la ignorància que el gos demostra sobre tot el que passa al seu voltant. Només comprèn allò que un gos de debò deu comprendre, el que li arriba per la via dels sentiments i les sensacions. 

Cliqueu i podreu llegir els seus escrits a l'Ara

La novel·la ens situa de ple en una guerra, i ens dóna pistes per a que suposem de quina es tracta. En cap moment ho sabem del cert, però no hi fa res. El que Cirici vol que coneguem és la misèria i la desesperació que les guerres comporten. I ho aconsegueix plenament. Els nens i nenes ho viuran i ho sentiran, mentre el llegeixen. 
També ens parla d'amor, d'amistat, de companyonia i de solidaritat. I, amb tot, no és un llibre que alliçoni.
El que l'autor ens diu ens arriba per la via de l'emoció, i no dels discursos.

Edebé de vegades premia llibres realment bons, cosa que no podem dir de tots els certàmens literaris infantils. En aquest cas estem d'enhorabona, perquè l'ha encertat.

Les il·lustracions són d'Ester Burgueño. Si cliqueu damunt d'aquesta, podreu llegir més sobre el llibre, fins i tot el primer capítol sencer: