Aquest dijous vàrem trobar-nos per parlar de La senyora Dalloway, de Virgínia Woolf.
La lectura del llibre ens havia presentat dificultats, probablement ha estat l'obra més difícil d'entre les que hem llegit fins ara.
Vam tenir la sort de comptar amb la presència de la Dolors Udina, la persona que ha traduit al català aquesta novel·la, gairebé un segle després que ho fes César August Jordana. Com ha dit Sam Abrahams, Udina no es limita a traduir, sinó que ens introdueix dins el món de Virgínia Woolf, en un català que acull molt bé la riquesa del llenguatge de l'escriptora anglesa.
Els comentaris experts de la Dolors Udina i les aportacions de totes plegades varen fer que, com ens passa a totes les sessions, acabéssim molt més enamorades del llibre que no ho estàvem a l'inici. La trama, tot un dia de la vida de la senyora Dalloway, preparant i somiant en la festa que es celebrarà al vespre, és senzilla. La complexitat ve donada per la manera com l'autora estructura el text, sense capítols, sense un narrador omniscient i únic, que obliga el lector a intervenir en la construcció de la història. També per la riquesa dels seus personatges. A Vírgínia Woolf no li interessa tant el que fan la senyora Dalloway i les persones del seu món, sinó el que diuen, senten, expressen, viuen...
Londres, ciutat omnipresent i protagonista també de la novel·la:
Aquest cop no hi va haver el brindis acostumat, en acabar la sessió, sinó un tast de delicadeses britàniques: scons, pudding, pastís i galetes de gengibre, tot acompanyat, naturalment, per una tassa de te.
La proposta per a la propera sessió és aquesta:
.jpg) |
| Cliqueu per llegir el comentari de La Vanguardia |
El llibre és una novetat d'aquest any. Cap de nosaltres no l'ha llegit, però sí d'altres d'aquesta autora belga, Amélie Nothomb, que ha publicat infinitat de llibres en llengua francesa, amb una crítica molt favorable.
Pels qui estigueu interessats a llegir-lo en castellà, també el trobareu a Anagrama:
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada