La jornada Literatura i Educació, a l'Associació de Mestres Rosa Sensat

Ahir, dissabte, vam ser a la Jornada Literatura i Educació. Tant de bo sigui la 1a Jornada Literatura i Educació, i se'n celebrin moltes més, perquè va ser realment interessant. 
Una conferència inicial de Teresa Duran, "La panoràmica actual de la literatura infantil i juvenil en català", ens va mostrar, un cop més, con és de sàvia i de bona comunicadora. 
La sala d'actes de Rosa Sensat, de gom a gom, com feia temps que no l'havíem vist:

Del Facebook de Rosa Sensat

Dues taules rodones, una sobre "Hàbits lectors", a casa i a l'escola, i l'altra sobre "Llibres i llavors".
A la primera taula, entre moltes altres coses, vam admirar la seguretat de la jove Paula Boix Ibars, que es va posar tothom a la butxaca, explicant la seva diferent experiència com a lectora quan era a l'escola de primària i ara, que fa l'ESO a l'institut. A la segona taula en Jaume Cela, en Juli Palou i la Verónica Bronstein ens van parlar de com la lectura ens fa créixer personal i socialment.

Del Facebook de Rosa Sensat

Del Facebook de Rosa Sensat

Després de dinar vam poder escoltar les presentacions de cinc grups de treball que funcionen a l'Associació, tots amb el denominador comú de la lectura:

• Seminari de Bibliografia infantil i juvenil
• El punt de lectura
• Art i literatura (0-6 anys)
• Passió per la lectura
• Móns paral·lels (l'ensenyament de la literatura a secundària)

A la tarda, una altra taula rodona: la dels autors, editors i traductors. Vam escoltar les escriptores Anna Manso i Dolors Garcia Cornellà, els escriptors i traductors Pau Joan Hernández i Miquel Desclot, així com l'editora Montse Ingla i la traductora i també editora Teresa Guilleumes. Ens van parlar de la seva experiència iniciàtica en la lectura, i dels problemes que ells pateixen en les respectives feines d'autors, editors i traductors. 

Per acabar, una audició de poemes de Joan Vinyoli i de Roald Dahl. Si Vinyoli, recitat per Teresa Font, ens va emocionar, la lectura de Dahl que va fer Oriol Colomer va aconseguir que marxéssim cap a casa amb un somriure als llavis.

Insistim, la Jornada, una experència a reeditar.