Amb aquesta, dinou sessions del nostre Club de Lectura.
Parlàvem de Nadie quiere saber, d'Alicia Giménez Bartlett. I va ser la sessió més controvertida de totes les que hem celebrat fins avui. Hi va haver opinions extremes, des de: "No m'ha agradat gens", a "M'ha agradat molt". En altres ocasions, a mesura que la conversa avança i les lectores/rs justifiquen les seves opinions, les visions es van aproximant. En aquest cas no: ens sembla que els punts de vista no varen canviar gaire.
Es tracta d'una novel·la policíaca, protagonitzada per la inspectora Petra Delicado i el seu ajudant, Fermín Garzón. L'acció succeeix entre Barcelona i Roma. Això justifica la plata de pasta que vam menjar mentre conversàvem.
Tothom va opinar que els personatges no estaven gaire perfilats, i algú fins i tot creia que era una novela superficial. Ens va semblar que era un llibre fàcil de llegir, però hi havia qui l'havia trobat literàriament fluix.
Vam estar d'acord que no la podíem qualificar de novel·la negra, sinó senzillament de policíaca. Explica uns fets, es resol un cas, però no aprofundeix en les causes del comportament dels seus personatges.
Per a molts va ser una novel·la de les que et proporciona una estona agradable, però no motiva a llegir-ne més de la mateixa autora, o de la mateixa sèrie. Altres persones del club ja n'havien llegit i ens convidaven vivament a fer-ho: els havien agradat més que aquesta.
Ja ho veieu: no ens atrevim a recomanar-vos-la. Potser és la primera vegada que ens hi trobem.
El que no ens treurà ningú és la bona estona que vam passar, parlant, menjant tapes i "bocates" de bar i bevent cervesa, en homenatge als protagonistes de la novel·la.
Per a la propera sessió, la novel·la d'un autor holandès que va arribar a casa nostra el 2012 amb una una crítica excel·lent, i que ha estat mereixedora de molts premis:
Cliqueu per llegir la crítica publicada al Punt Avui |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada