A dalt, tot està tranquil, de Gerbrand Bakker

Abans d'ahir vàrem celebrar la vintena sessió del nostre Club de Lectura. 
El llibre elegit va resultar un encert: A dalt, tot està tranquil, de l'holandès Gerbrand Bakker, va agradar amb una unanimitat total. 

Es tracta d'un llibre intimista, narrat en primera persona, que explica lentament una història familiar dura en un paisatge inhòspit. La lectura ens obliga a intuir motius i explicacions, sovint ens dóna pistes falses, permet que jutgem i ens equivoquem, i mica a mica anem comprenent i acostant-nos al protagonista


Citant el crític d'El Punt-Avui Xavier Serrahima:

... comença amb un cercat ritme lent, amb una induïda discreció, com una música llunyana, bastida amb quatre notes elementals, però que en cada nou moviment s'amplia, s'acreix, i va prenent cos i volum, fins a esdevenir una simfonia, tant colossal com sublim...

...d'aquesta sensació inicial de calma i passivitat, d'aquest no-res cercat, Bakker no tan sols n'extraurà la història de tota una vida, d'una vida que esdevindrà més i més familiar al lector a mesura que avança, sinó la visió completa de tot un món.

Vam acompanyar la trobada amb dos motius molt presents a tot llibre: un mapa antic de Dinamarca, la terra on el protagonista somia fugir, per deixar enrera una vida no viscuda i començar a viure de debò...

... i una cornella emmantellada, ocell amenaçador que observa els protagonistes des d'una branca i ens suggereix pronòstics terribles...

Per a la propera sessió, que es celebrarà el 2 de juliol, a 2/4 de 8 del vespre, com de costum, hem triat aquest llibre:

És una novel·la del 2003, de La Magrana, molt coneguda en el món de la psicologia i la pedagogia, que hem recordat darrerament perquè al Teatre Lliure hem pogut veure l'adaptació teatral dirigida per Julio Manrique: