"Només qui té por pot ser valent", li deia el seu pare a en Garmann
...
"Almenys, tu no vares fugir corrent" li va dir baixet l'Home dels Segells
...
De tornada a casa, en Garmann pensava en totes les persones que encara havia de conèixer.
...
Aquests són alguns fragments del llibre que avui hem comentat: La calle de Garmann. No ha agradat a tothom, Alguns l'han trobat estrany, Altres difícil d'entendre, a estones.
Però a la majoria els ha agradat molt. "És un llibre diferent" "Les il·lustracions són diferents de les dels altres llibres", deien.
Hem constatat que, sovint, hem conegut nens i nenes que són com en Roy: "El rei, el general, el cap, el déu, el millor jugador de l'equip de futbol de l'escola i el primer en tot". I que, de vegades, actuem com en Garmann: fem el que no voldríem fer per por d'altres persones.
Hem arribat a la conclusió que Stian Hole ens diu que és normal tenir por. "Només serem valents quan superem les nostres pors", ha dit un nen del Club de Lectura.
Segur que, si no heu llegit La calle de Garmann, ja teniu ganes de fer-ho!
Stian Hole té uns altres dos llibres protagonitzats per en Garmann: El final del verano i El secreto de Garmann (tots tres són de Kókinos). Els nens i nenes que els havien llegit deien que també els havien agradat molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada