La darrera sessió del nostre Club de Lectura

Dijous vam celebrar la sessió d'estiu del Club de Lectura. Com de costum, no a l'escola sinó aquí:

El nostre Glanbeigh tenia poc a veure amb l'autèntic:

Ens hi esperava una taula parada:

També ens hi esperava l'autor, però ens havíem de conformar amb la imatge:

Sí vam tenir la fortuna de comptar, en canvi, amb la presència de 
la traductora, Cèlia Filipetto (primera a l'esquerra)

                          

El llibre que havíem llegit era Glanbeigh, de Colin Barrett (Sajalín, 2016).

Aquesta sessió del nostre Club ha estat, potser, la més controvertida de les que hem fet fins ara. 
Les opinions anaven des de qui havia gaudit molt amb la lectura i el considerava un llibre boníssim, fins qui ho havia passat malament i ens deia que coneixia una única persona a qui es veuria amb cor de recomanar-lo.
I és que Glanbeigh és un llibre dur. No difícil de llegir, però sí dolorós, dels que, en alguns moments, et deixa clavat a la cadira amb l'ànima destrossada.

Es tracta d'un recull de set contes que expliquen la vida dels joves de classe baixa d'una petita població irlandesa (Glanbeigh, inexistent a la realitat) que troben molt poques sortides. Tan poques que, sovint, el seu refugi són les drogues, l'alcohol, el sexe, o la violència gratuïta.
La crítica anglo-saxona ja ha premiat el seu jove autor, Colin Barrett, amb quatre guardons importants: el Guardian al millor debut, el National Book Award en la categoria de menors de trenta-cinc anys, el premi internacional de relat Franck O'Connor i el Rooney de literatura irlandesa. 

Citem Raül González, del blog Indienauta:
"Impregnada de un lirismo elegíaco, Barrett consigue que al cerrar Glanbeigh el lector tenga la extraña sensación de que sus hombres y mujeres, sus fracasos y sus miserias, trasciendan el papel y permanezcan en nuestra imaginación por largo tiempo. Son relatos con alma. Por si no ha quedado claro, formidable debut. Formidable escritor."



No només vam amenitzar la sessió amb un sopar d'estiu, sinó també amb els ja habituals jocs de llenguatge (amb més o menys relació amb el contingut del llibre) organitzats per l'Anna:

Com sempre, una sessió magnífica, que ens va deixar amb moltes ganes de seguir llegint. 
Aquest és el que hem triat. Un llibre de gairebé sis-centes planes, per a un llarg estiu:

Celebrarem la sessió el 15 de setembre, dijous, amb el curs tot just acabat de començar.