La primera expo del febrer. Un tema banal, les granotes. Sempre ens sorprèn la quantitat de llibres que acabem trobant:
En Gripau i en Gripou, d'Arnold Lobel, inseparables. De les seves històries tendres ja us en vam parlar en una entrada anterior:
L'estimada granota de Velthuijs i els seus amics, en aquests contes plens de valors (dels autèntics), on el de menys és que la protagonista sigui una granota:
Les edicions modernes són de Cruïlla, d'entre 2005-2007 |
Les que es transformen en prínceps, o no. Mai facis un petó a una granota, diversos contes de Fiona Waters (Parramón, 2008) i Encanteris, d'Emily Gravett (Picarona, 2016):
Els preferits de nens i nenes, dos meravellosos àlbums de Wiesner (Oceano Travesía, 2011/2012):
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj02Ksj8ZwJ6QIKE6a-IGsMzkgkCyJLNloCa6PkUS_BNCUdTLPaVWVMqb8K6-Uro_RKjoNDKL1vrtLVi1XkbDUYLVRUwLclwkGMZ_qfJQPP8N8gZGa2dRGTi8pqsp-2Kd6AIrV_Z6bPyUQ/s200/9786074003383.jpg)
El divertidíssim Compte amb la granota, de William Bee (Joventut, 2008):
Les dues granotes, de Chris Wormell (Joventut, 2004), una història plena d'ironia i humor:
Dos llibres sense paraules que ja podem classificar de clàssics, de Mercer Mayer (Los cuatro azules, 2008):
I, per últim, els llibres de coneixements:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada