La primera expo del febrer. Un tema banal, les granotes. Sempre ens sorprèn la quantitat de llibres que acabem trobant:
En Gripau i en Gripou, d'Arnold Lobel, inseparables. De les seves històries tendres ja us en vam parlar en una entrada anterior:
L'estimada granota de Velthuijs i els seus amics, en aquests contes plens de valors (dels autèntics), on el de menys és que la protagonista sigui una granota:
 |
| Les edicions modernes són de Cruïlla, d'entre 2005-2007 |
Les que es transformen en prínceps, o no. Mai facis un petó a una granota, diversos contes de Fiona Waters (Parramón, 2008) i Encanteris, d'Emily Gravett (Picarona, 2016):
Els preferits de nens i nenes, dos meravellosos àlbums de Wiesner (Oceano Travesía, 2011/2012):
El divertidíssim Compte amb la granota, de William Bee (Joventut, 2008):
Les dues granotes, de Chris Wormell (Joventut, 2004), una història plena d'ironia i humor:
Dos llibres sense paraules que ja podem classificar de clàssics, de Mercer Mayer (Los cuatro azules, 2008):
I, per últim, els llibres de coneixements:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada