Res millor que un "acudit" de Forges, ple de bons desitjos per l'any que comença:
Per a totes les persones que estimen els llibres i la lectura, per a passar-ho bé i per a aprendre
dilluns, 31 de desembre del 2012
diumenge, 30 de desembre del 2012
Un fenomen com l'Stilton, però català, no, gràcies
Ahir ho deia Iolanda Batallé, la directora de La Galera, a una entrevista al diari Ara: voldria crear un fenomen com el Gerónimo Stilton, d'autoria catalana.
No dubtem que ho aconseguirà. Des que dirigeix La Galera, l'editorial no ha deixat de créixer. Té idees, empenta i capacitat de treball.
Però, a qui farà un favor, un Stilton català? Als nens i nenes, o a l'editorial que crei el fenomen?
Diu Batallé que a les criatures no se'ls pot vendre gat per llebre. Malauradament, sí que es pot.
Els nens i nenes, i els joves també, tenen necessitat de pertinença. "Si llegeixò aquests llibres, sóc un d'ells, dels qui ho llegeixen". A més, les criatures col·leccionen: cromos, cartes, petites joguines... llibres també. Molts petits lectors demanen llibres "de col·lecció", pel gust de col·leccionar.
Sempre hem pensat que les editorials aprofiten aquestes dues característiques dels infants i presdolescents per enganxar-los als fenòmens del tipus de l'Stilton.
Vol dir això que, de passada, els enganxen a la lectura? Si fos cert, seria una justificació. Però no ho ha demostrat ningú, encara. Nosaltres no en tenim proves, tampoc. Però sí el convenciment que, si de cas, el que fa bons lectors són les obres de qualitat que s'han escrit i pensat d'una en una. No les que s'escriuen en sèrie. Les que aporten alguna novetat a la literatura infantil, no les que tiren de veta d'un èxit de vendes. Les que tenen una autoria única, no les que genera un equip després de fer un estudi de mercat.
Però, naturalment, ens podem equivocar.
No dubtem que ho aconseguirà. Des que dirigeix La Galera, l'editorial no ha deixat de créixer. Té idees, empenta i capacitat de treball.
Però, a qui farà un favor, un Stilton català? Als nens i nenes, o a l'editorial que crei el fenomen?
Diu Batallé que a les criatures no se'ls pot vendre gat per llebre. Malauradament, sí que es pot.
Els nens i nenes, i els joves també, tenen necessitat de pertinença. "Si llegeixò aquests llibres, sóc un d'ells, dels qui ho llegeixen". A més, les criatures col·leccionen: cromos, cartes, petites joguines... llibres també. Molts petits lectors demanen llibres "de col·lecció", pel gust de col·leccionar.
Sempre hem pensat que les editorials aprofiten aquestes dues característiques dels infants i presdolescents per enganxar-los als fenòmens del tipus de l'Stilton.
Vol dir això que, de passada, els enganxen a la lectura? Si fos cert, seria una justificació. Però no ho ha demostrat ningú, encara. Nosaltres no en tenim proves, tampoc. Però sí el convenciment que, si de cas, el que fa bons lectors són les obres de qualitat que s'han escrit i pensat d'una en una. No les que s'escriuen en sèrie. Les que aporten alguna novetat a la literatura infantil, no les que tiren de veta d'un èxit de vendes. Les que tenen una autoria única, no les que genera un equip després de fer un estudi de mercat.
Però, naturalment, ens podem equivocar.
dimecres, 26 de desembre del 2012
Un Club de Lectura per a nens i nenes
Feia temps que hi donàvem voltes. Per fi, gràcies a la col·laboració de la biblioteca Clarà, la nostra idea s'ha pogut materialitzar.
Tenim una vintena d'exemplars d'aquesta novel·la de Muñoz Avia, que ens sembla que donarà molt de si. Hem posat un nombre màxim de setze nois i noies, voluntaris, de cinquè i sisè de primària. I actualment, aprofitant les vacances de Nadal, ells i elles estan llegint El meu germà el geni.
En tornar, a finals de gener, celebrarem a l'escola la primera sessió del Club de Lectura per a nenes i nenes.
Més endavant ja us explicarem com ho organitzem i, finalment, com ens ha funcionat.
Ara mateix ens fa molta il·lusió haver començat. Llarga vida al nou Club de Lectura!
dilluns, 24 de desembre del 2012
BON NADAL!
De les dotzenes d'idees d'arbres de Nadal fets amb llibres que volten per la xarxa, aquesta, trobada al web de la biblioteca pública de la ciutat de Iowa, és la que més m'ha agradat.
dissabte, 22 de desembre del 2012
Llibres de Nadal
Arriba Nadal i les mestres s'acosten a la biblioteca a cercar contes per explicar o llegir a les criatures. N'hi ha molts, de vegades massa i tot. És difícil triar el que ens agrada més, el que és adient a cada edat...
I pels grans? Pels mes grans de Primària, que també agraeixen que els llegim contes de Nadal, hem fet aquesta selecció:
Una història deliciosa per a l'alumnat de vuit o nou anys. L'autor és Chih-Yuan Chen i l'edita Thule.
Nadal en temps de crisi. El pare no té feina, a casa no hi ha diners... però el nen protagonista pensa que el Pare Noel passarà igualment per casa seva, la nit de Nadal. O no ha estat el Pare Noel, qui ha deixat aquests regals tan ben pensats?
La protagonista del conte voldria fer el paper de Maria a la representació de Nadal de l'escola, per bé ella és la "nena nova", que va arribar fa poc d'un altre país, i és impossible que la tinguin en compte. Però per Nadal els somnis es fan realitat.
Lóguez és una editorial que mai no ens decepciona. Fa llibres que expliquen alguna cosa més que una història, però no donen lliçons, el missatge ens arriba subtilment. L'autora d'aquest és l'alemanya Jutta Richter, que també ha escrit bones novel·les per a adolescents
L'autor de Les cendres d'Angela va escriure aquest conte, que sembla ben bé un capítol de la seva novel·la, però no ho és. El va publicar Bromera. Els protagonistes són també els germans i la mare de McCourt, com a Les cendres d'Àngela, però la història és tancada i independent.
La nit de Nadal la germana d'en Frank s'emporta d'amagat el Nen Jesús dels pessebre de l'església. Li sembla que, tot nu, deu tenir fred. L'acotxa al seu llit, però un dels seus germans ho ha vist tot, i ho explica a la mare. Això no pot acabar bé de cap manera.
Un conte pels més grans. Parla de l'amargor d'un adult que ha fet malbé la seva vida. El dia de Nadal una joguina de la infantesa li recorda que sempre s'és a temps a posar-hi remei. És de Javier Sáenz Castán, i les il·lustracions són impactants. L'edita Oceano Travesía.
Charles Dickens no és autor per a nens i nenes de deu i onze anys, per això ens cal una adaptació. Aquesta és de David Montserrat i, com totes les adaptacions dels Petits Universals, de La Galera, és prou digna. Les il·lustracions, de Javier Andrada.
divendres, 21 de desembre del 2012
El nostre club de lectura
Ja hem decidit el llibre i la data de la propera sessió del Club de Lectura.
El llibre que ha tingut més èxit ha estat aquest:
Extret del el Club de lectura TRESC:
Irène Némirovsky (Kíev, Ucraïna, 1903 ¿ Auschwitz, 1942)
El llibre que ha tingut més èxit ha estat aquest:
La sessió la celebrarem el dimarts, 19 de febrer, a 2/4 de 8, a l'escola.
També hi ha la versió en llengua castellana:
Extret del el Club de lectura TRESC:
Irène Némirovsky (Kíev, Ucraïna, 1903 ¿ Auschwitz, 1942)
Escriptora ucraïnesa d'origen jueu. La seva educació fou essencialment francòfona, tot i que parlava correctament mitja dotzena de llengües. Llicenciada en lletres per la Universitat de la Sorbona, ben aviat va descobrir i exercir la seva passió per la literatura, tot deixant una extensa obra publicada en vida i pòstumament.
D'entre les seves novel·les més cèlebres, cal destacar David Golder (1929), El ball (1930), Les mosques de tardor (1931), L'afer Curilov (1933), Vi de solitud (1935), Els gossos i els llops (1940) i l'edició pòstuma deSuite francesa (2004), totes publicades a La Magrana.
L'any 1942, a causa del seu origen jueu, va ser denunciada per les autoritats franceses i deportada al camp de concentració d'Auschwitz, on va morir de tifus al cap d'un mes.
D'entre les seves novel·les més cèlebres, cal destacar David Golder (1929), El ball (1930), Les mosques de tardor (1931), L'afer Curilov (1933), Vi de solitud (1935), Els gossos i els llops (1940) i l'edició pòstuma deSuite francesa (2004), totes publicades a La Magrana.
L'any 1942, a causa del seu origen jueu, va ser denunciada per les autoritats franceses i deportada al camp de concentració d'Auschwitz, on va morir de tifus al cap d'un mes.
Irene Nemirovski, els anys 30 |
SINOPSI
Suite francesa descriu, gairebé en directe i amb una extraordinària prosa, l'èxode que van haver de patir molts francesos el mes de juny de 1940. Un èxode que va suposar un tràgic desordre a tota mena de famílies, des de les més benestants fins a les més humils. Irène Némirovsky no estalvia res del que va suposar aquell tros d'història: ni els innombrables petits actes de covardia de la gent, ni les lleus espurnes de solidaritat d'una població desfeta.
Suite francesa descriu, gairebé en directe i amb una extraordinària prosa, l'èxode que van haver de patir molts francesos el mes de juny de 1940. Un èxode que va suposar un tràgic desordre a tota mena de famílies, des de les més benestants fins a les més humils. Irène Némirovsky no estalvia res del que va suposar aquell tros d'història: ni els innombrables petits actes de covardia de la gent, ni les lleus espurnes de solidaritat d'una població desfeta.
A poc a poc, l'enemic pren possessió d'un país inert i calat per la por. I, com en molts altres indrets, el poble de Bussy es veurà obligat a acollir les tropes alemanyes. Però, alterades per la presència de l'ocupant, les tensions socials i la frustració no trigaran a desvetllar-se en els habitants...
Una novel·la commovedora, intimista i implacable, que posa al descobert amb una lucidesa extraordinària l'ànima de cada francès durant l'Ocupació, i que fa ressucitar, amb una ploma brillant i intuïtiva, una part viva de la nostra memòria.
Amb les seves dues filles |
dijous, 20 de desembre del 2012
Nadal: llibres
Al rebedor de l'escola, aquests dies, hi ha dues exposicions.
La dels llibres de Nadal, que surten de la biblioteca a fi que nens, nenes i mestres se'ls mirin, els llegeixin, els expliquin a classe...
I la de les novetats que recomanem per a regalar aquests dies de festes.
Mireu que bonica ha quedat aquest any l'exposició de llibres recomanats: hi ha qui té molt bon gust i molt bones idees, a la nostra comissió de biblioteca...
La dels llibres de Nadal, que surten de la biblioteca a fi que nens, nenes i mestres se'ls mirin, els llegeixin, els expliquin a classe...
I la de les novetats que recomanem per a regalar aquests dies de festes.
Mireu que bonica ha quedat aquest any l'exposició de llibres recomanats: hi ha qui té molt bon gust i molt bones idees, a la nostra comissió de biblioteca...
dimecres, 19 de desembre del 2012
Ja ha arribat la J.K.Rowling per a adults
La vacant imprevista és el títol del llibre que J. K. Rowling ha escrit per al públic adult. Empúries l'ha editat en català i avui el trobarem a les llibreries.
Al Regne Unit i a molts més països de parla anglesa ha estat rècord de vendes. Sembla que és fàcil de llegir, emocionant i amb un punt de crítica social. Les qui vam llegir els set Harrys Pottters seguits no podem negar que ara ens morim de curiosistat...
El llegirem aquestes vacances, i ja en parlarem!
dimarts, 18 de desembre del 2012
Les Llúdrigues exposen els seus treballs
Els nens i nenes de segon, les Llúdrigues, també fan treballs dels llibres llegits. Recordeu aquelles llibretes que els va regalar la Ratota de la biblioteca? Doncs aquí les teniu, amb els seus treballs setmanals.
Reconeixeu els tres bandolers? I els dos protagonistes de la picabaralla? I l'ovelleta que va anar a sopar a casa del llop? I quin més?...
Reconeixeu els tres bandolers? I els dos protagonistes de la picabaralla? I l'ovelleta que va anar a sopar a casa del llop? I quin més?...
dilluns, 17 de desembre del 2012
Ja hem pogut disposar dels 1000 € de Time Out
Finalment dissabte 15 de desembre vam anar a comprar llibres -i més- a les botigues amb més encant de Barcelona. Time Out ens havia demanat molt i molt que no ho gastéssim tot en una sola botiga.
Mireu què vam comprar:
A la botiga de plantes de Sants, "Hivernacle", un ficus benjamina per substituir el petit de la biblioteca, que ja no feia gaire goig, i una planta de Nadal de sobretaula:
Una maleta per l'activitat de les maletes viatgeres d'Infantil, a "Colorín Colorado", de Gràcia:
Un llibre a "La Parada", paradeta de llibres i fotografies que forma part del Mercat de l'Abaceria, a Gràcia:
Ens van quedar, per a comprar llibres a Casa Anita, 934€.
La diferència fins als 1000€ la treurem del pressupost anual de biblioteca, i podrem complir el nostre compromís amb les persones que ens vau votar.
No ens van fer triar els llibres el mateix dissabte, de manera que ara tenim un fons a la llibreria per anar gastant. Trobareu moltíssimes novetats el dia 8 de gener, a l'exposició de la biblioteca, degudament registrades i folrades, juntament amb les que ens portin els Reis.
Un cop més, MOLTES GRÀCIES A TOTES LES FAMÍLIES, I ALS AMICS I AMIGUES QUE HEU FET POSSIBLE AQUEST SOMNI!
diumenge, 16 de desembre del 2012
Llibres per a regalar aquestes festes
Aquesta és la selecció de llibres que us recomanem per aquestes festes:
dilluns, 10 de desembre del 2012
Llibres amb ous
Ens adonàvem de quants contes tenim a la biblioteca que comencen d'una manera similar:
Tres amics dissortats es troben un ou a la vora del mar. En tenen cura, fins que en surt un pollet molt gran i estrany. Al telenotícies expliquen que s'ha perdut un ou de dodo molt valuós; qui el trobi cobrarà una recompensa. Què han de fer? Lliurar-lo a les autoritats? Dur-lo al seu país d'origen?
És d'un autor alemany boníssim que es diu Peter Schossow (a la biblioteca en tenim molts més, d'ell) i l'edita Joventut
Dos ous iguals. O gairebé. En surten dos animalets, que creixeran com a germans. Però el lector sap que un és un petit cocodril i l'altre un ocell tropical.
Què passarà quan s'adonin de les seves diferències? Es seguiran estimant com a germans?
L'autor és Alexis Deacon i l'ha editat Ekaré.
A la jungla perillosa una granota troba un ou. Se'l vol quedar, però una serp, un àliga i un dragó també diuen que és d'ells. Però les coses es compliquen, i aleshores ningú el vol. Finalment la granota se'l queda, però, ai, quan s'obre...
De Michel van Zeberen, l'edita Corimbo.
El primer, L'ou, és d'una col·lecció de Cruïlla que segur que coneixeu: Món meravellós. Tot i que té molts anys, segueix agradant i interessant molt a nenes i nenes.
A l'interior del segon, Ocells, també d'editorial Cruïlla, hi ha aquesta doble plana, que ens sembla espectacular. Els ous estan representats a mida real, i quan s'aixequen, veiem quin és l'ocell que els ha post:
Us pensaveu que les mares no ponen ous?
I les vaques?
Algú, un dia, es troba un ou i... de què deu ser?
Vam buscar al catàleg tots els contes on es troben ous, que parlen d'ous, on s'hi mostren ous, s'obren ous... i mireu l'exposició:
Us presento els que m'agraden més:
D'un autor clàssic, Leo Lionni. El mateix d'en Frederick, recordeu? És de l'editorial Ekaré.
Una granota troba una pedra blanca, perfecta. Les seves amigues li fan veure que no és una pedra, sinó un ou. De l'ou en surt un pollastre. Però, segur que és un pollastre?
D'un autor clàssic, Leo Lionni. El mateix d'en Frederick, recordeu? És de l'editorial Ekaré.
Una granota troba una pedra blanca, perfecta. Les seves amigues li fan veure que no és una pedra, sinó un ou. De l'ou en surt un pollastre. Però, segur que és un pollastre?
Tres amics dissortats es troben un ou a la vora del mar. En tenen cura, fins que en surt un pollet molt gran i estrany. Al telenotícies expliquen que s'ha perdut un ou de dodo molt valuós; qui el trobi cobrarà una recompensa. Què han de fer? Lliurar-lo a les autoritats? Dur-lo al seu país d'origen?
És d'un autor alemany boníssim que es diu Peter Schossow (a la biblioteca en tenim molts més, d'ell) i l'edita Joventut
Dos ous iguals. O gairebé. En surten dos animalets, que creixeran com a germans. Però el lector sap que un és un petit cocodril i l'altre un ocell tropical.
Què passarà quan s'adonin de les seves diferències? Es seguiran estimant com a germans?
L'autor és Alexis Deacon i l'ha editat Ekaré.
A la jungla perillosa una granota troba un ou. Se'l vol quedar, però una serp, un àliga i un dragó també diuen que és d'ells. Però les coses es compliquen, i aleshores ningú el vol. Finalment la granota se'l queda, però, ai, quan s'obre...
De Michel van Zeberen, l'edita Corimbo.
Una guineu roba un ou als ànecs d'un estany, per menjar-se'l. Però quan és a punt de fer-ho, l'ou s'obre i en surt un aneguet preciós. L'aneguet pren a la guineu per la seva mare, i l'estima moltííísssim. Què ha de fer, ara, la guineu? De Christian Duda, amb unes il·lustracions excel·lents de Julia Friese, l'edició és de Lóguez.
De coneixements només n'hem posat dos, a l'exposició. Un dia presentarem els llibres d'ocells, i allí en trobareu molts més, d'ous:
El primer, L'ou, és d'una col·lecció de Cruïlla que segur que coneixeu: Món meravellós. Tot i que té molts anys, segueix agradant i interessant molt a nenes i nenes.
A l'interior del segon, Ocells, també d'editorial Cruïlla, hi ha aquesta doble plana, que ens sembla espectacular. Els ous estan representats a mida real, i quan s'aixequen, veiem quin és l'ocell que els ha post:
Us pensaveu que les mares no ponen ous?
I les vaques?
dissabte, 8 de desembre del 2012
La biblioteca Font de La Mina
La fotografia és d'El Periódico |
Per a llegir la notícia, que va publicar El Periódico d'ahir, cliqueu aquí
Fotogafia de Consultores Documentales |
Remenant a la xarxa es pot trobar una entrevista feta per Consultores Documentales a la directora, on explica les característiques dels seus usuaris i de la feina que es fa a la biblioteca Font de La Mina.
I al web Badanotis hem trobat una filamció on, després d'una breu introducció, la Montse Espuga ens ho explica directament. No us la perdeu.