dimecres, 30 de gener de 2013

2013, any Espriu


Se'ns farà difícil de celebrar l'any Espriu a Primària, perquè Espriu és un autor complicat per als nens i nenes de fins a dotze anys. 
Però ho farem -com ho vam fer amb J.V.Foix- des de la biblioteca o des de l'aula, al cicle superior, i presentarem en aquest bloc allò que nosaltres i els nostres alumnes haguem treballat.
Us desitgem un bon any Espriu: llegiu-lo.

Maria Rius, una il·lustradora amb història


Demà s'inaugura a Terrassa, al Centre Cultural, una exposició retrospectiva dels dibuixos de Maria Rius. La podreu visitar des del 31 de gener fins al 31 de març.
Contemplar els dibuixos de Maria Rius és tornar als orígens: als primers materials pedagògics i llibres de contes en català, de l'editorial Estela, de La Galera... Maria Rius i la seva visió feliç de la realitat va ser un referent.

Cito Joaquim Noguero, comissari de l'exposició:

Maria Rius i Camps és una il·lustradora de llarga trajectòria. L’avalen prop de seixanta anys de professió, més de 350 llibres en un munt de llengües, constants col·laboracions a Cavall Fort i l’Infantil, exposicions internacionals en el si del món del llibre i prop de vint mil il·lustracions, a més d’una activitat  irrenunciablement compromesa com a mestra i divulgadora: jove coordinadora del grup d’il·lustració al primer Congrés de Cultura Catalana (1975), primera docent d’il·lustració durant molts anys a l’Escola Professional per a la Dona, cofundadora i primera presidenta de l’Associació d’Il·lustradors de Catalunya, pionera en la defensa dels drets del gremi, i entusiasta recuperadora dels qui l’havien precedida en aquesta gran petita art(esania) que ella engloba sota el nom d’una «escola catalana d’il·lustració», tal com ha divulgat en persona amb textos i xerrades.
L’exposició Maria Rius i Camps, la mar d’imatges s’organitza en tres parts. En la primera, «Retrat de l’artista jove» n’expliquem amb to de rondalla els anys de formació i la creació de l’imaginari, just fins al moment en què s’inicia com a il·lustradora professional. La segona secció, «Retrospectiva (1955-2012), un ampli ventall de formes», és una antologia del seu treball al llarg dels anys, una àmplia mostra de la profusa varietat de formes i tècniques que han caracteritzat el seu fer juganer i investigador.  I per últim, en la tercera secció titulada «Rius d’imatges, barques d’idees i una mar de lectura compartida» presentem la il·lustració tal com ella l’entén: una art narrativa que sempre conté una primera lectura del llibre que il·lustra, de la tradició plàstica en què s’emmarca, de l’entorn en què neix o de la infància, la societat i el món que retrata.

dimarts, 29 de gener de 2013

Llibres a la parada del bus

La Neus m'envia aquesta fotografia, que m'ha agradat molt.


Només sé que és a Colòmbia.
No us sembla una experiència exemplar?

dilluns, 28 de gener de 2013

A Internet, posa-hi seny!!


La setmana passada l'AMPA va promoure la visita a l'escola de Tomàs Moré, membre del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT), institució que vol ajudar a navegar segurs a la Xarxa als nens i nenes de 8 a 14 anys i als seus pares.
Vam dur a terme un taller de sensibilització per a famílies i, entre altres coses, vam aprendre a revisar l'historial de navegació que l'ordinador enregistra, saber qui hi ha darrera de cada web, bloquejar determinats webs a fi que no es puguin visitar des d'un ordinador, saber si les nostres contrasenyes són molt o poc segures, conèixer els riscos de publicar fotografies a la xarxa amb una massa bona definició...

Dimecres, 30, a les 7 de la tarda, hi haurà una nova sessió, aquest cop a càrrec de Carles Sedó, psicòleg, 
El tema de la xerrada és l'ús de les TIC a casa, els mals/bons hàbits en relació amb l'ús de la xarxa entre els menors, riscos i amenaces associades i eines per a afrontar-les.

L'AMPA us hi convida a tots i totes

Aquesta és la campanya que el CESICAT adreça als joves:



dimecres, 23 de gener de 2013

"La reina dels colors", en teatre d'ombres

Coneixeu aquest conte?


És la història de la reina Malwida, que té com a súbdits tots els colors. De vegades és massa manaire, els barreja tots i s'hi enfada. Aleshores el seu regne es torna gris, i ella s'entristex...
És un història bonica, creada per Jutta Bauer, que us recomanem.
Com també us recomanem que aneu al Teatre Lliure de Montjuic els dies 26 i 27 de gener, a veure l'adaptació que d'aquest conte ha fet Eva Noell i Paul Olbrich. Ens l'expliquen en forma de teatre d'ombres.
Mireu:


Si voleu més informació d'aquest espectacle, cliqueu damunt la foto:



dijous, 17 de gener de 2013

Ens visita en Jaume Cela

Els nens i nenes de 3r, des de fa molts anys, llegeixen Una troballa sorprenent, d'en Jaume Cela, de La Galera, com a llibre de lectura col·lectiva de classe. 



Cada curs ens inscrivim al programa que ens ofereix el Departament de Cultura, "Autors a les aules". Demanem que ens vingui a veure en Jaume Cela, per parlar del seu llibre amb el nostre alumnat. I de tant en tant, ho aconseguim. Dimecres va ser amb nosaltres, a la biblioteca.


Vam convidar a l'acte a les Panteres, perquè el curs passat no van tenir la mateixa sort.
Les Sargantanes havien preparat un munt de preguntes, que ell va respondre molt amablement. I de forma amena, perquè en Jaume Cela té molta gràcia parlant, amb criatures i amb adults també.


Va explicar com havia començat a escriure, com ho feia per pensar un llibre, què li agrada tant com llegir -fer de mestre i anar al cinema-, quins altres llibres ha escrit... Va parlar de La troballa sorprenent, dels seus protagonistes, de com li havia sorgit la idea d'escriure'l...


Ens va dir més d'un cop que escriure és difícil, que s'aconsegueix, com tot, amb esforç. Escriure un llibre, però també escriure un text com els que els nenes i nenes feu a classe, és difícil i demana un esforç.
Si voleu escoltar algun fragment de les seves paraules:

video

dimarts, 15 de gener de 2013

Nous llibres de coneixements

Com que seguim creient en l'interès dels llibres de coneixements per a nenes i nenes, n'hem demanat als Reis.
I mireu quants ens n'han portat:


N'hi ha de matemàtica, de geografia, d'història, de filosofia, de ciència, de biografies...
Estem convençudes que els nostres alumnes hi aprendran moltes coses...

dilluns, 14 de gener de 2013

Ens agrada Alexis Deacon

Amb motiu de l'exposició de llibres d'extraterrestres, hem revisat aquest conte, que sempre ens ha agradat molt:

Bigu arriba a la Terra

Bigu es fa amic de les criatures d'una escola




























Alexis Deacon també és l'autor d'aquest altre llibre, del 2012, una història de fidelitat, que ens sembla una meravella:



El primer l'edita Kókinos, el segon Ekaré.


I acabem de descobrir que també ho és d'aquest altre, un llibre de Juventut, que potser havíem oblidat:


Deacon (i Barbara Jean Hicks) expliquen el món al revés: un petit monstre té por que un humà s'amagui sota el seu llit



Aquests encara no els coneixem. Si alguna editorial s'animés a traduir-los... tant de bo!



dijous, 10 de gener de 2013

Extraterrestres?

Mireu quin personatge ha aterrat a la nostra biblioteca:



 I quina pregunta ens planteja:


Vosaltres hi creieu?

A tots aquests contes, novel·les i pel·lícules sembla que n'hi ha, d'extraterrestres. De tot tipus, formes i colors. Potser després de llegir-los hi creureu...

Per què?, de Ross
Bigú, de Deacon

L'home de la lluna, de Bartran
De vuelta a casa, de Jeffers
El gran àlbum d'en Samsam, de Bloch

Marina está en la luna, de Naranjo
 Bé, de tots els colors... per què els extraterrestres gairebé sempre els imaginem de color verd?

dimecres, 9 de gener de 2013

Els Cromocontes de la classe de Picot

Els nenes i nenes de cinc anys, la classe de Picot, porten a terme una activitat de lectura molt interessant, que anomenem Cromocontes. La idea va sorgir fa quatre o cinc anys, a partir de la lectura del llibre d'en Jaume Centelles, La biblioteca, el cor de l'escola.
Cada vegada que la mestra els explica un conte a la biblioteca, els dóna un cromo, que després enganxen a l'àlbum que veieu aquí:


Si pitgeu la fotografia, anireu a parar al bloc d'Educació Infantil, on la classe de Picot us mostra com ho fan.

dimarts, 8 de gener de 2013

Adéu a la llibreria Catalònia

Quan la llibreria era a la plaça Catalunya
La llibreria Catalònia era una veritable institució a Barcelona. El seu tancament, després de més de vuitanta anys d'existència, és una molt mala notícia, pels amants dels llibres i per a tothom.


En l'etapa franquista va haver de ser la Casa del Libro, perquè les connotacions del nom Catalònia no agradaven a la dictadura. Va superar un incendi l'any 1979, problemes immobiliaris, però no ha pogut superar la crisi.
Des d'aquí fem una abraçada a en Miquel Colomer, el seu director, que va ser pare de l'escola, i va mostrar-se sempre generós amb la nostra biblioteca. Pitjant la seva fotografia podreu llegir la carta que publicà el dia 6 de gener al web de la llibreria. Us agradarà

dissabte, 5 de gener de 2013

Un poble en temps del romànic


Acabem de comprar aquest llibre per a la biblioteca, que ens agrada molt. L'ha editat  Comanegra el 2012. 
Explica molt bé la vida a l'època medieval, centrant-se en el poble de Beget, al voltant de l'església de Sant Cristòfol. Uns textos acurats i unes il·lustracions molt riques ens expliquen els paisatges, la manera de construir de l'època, la feina que feien els mestres d'obra, els picapedrers, els fusters, com vivien i treballaven els camperols, quina vida feien els cavallers...
Però el que us volem mostrar és que aquest llibre és l'adaptació d'un altre que feia uns anys que teníem a l'escola. Aquest, centrat en l'esglesieta de Revilla, a Palència:

El va editar la Fundación Santa María la Real, el 2009.
El text i les imatges són les mateixes, exactes, a la majoria de les planes. Però els autors, Jaime Nuño, Chema Román i, sobretot, Tura Clarà, han fet una adaptació excel·lent, en traduir-lo al català, a fi que estigui situat a Catalunya. Mireu la comparació entre les planes que s'han modificat, a més de la portada:












A la imatge de l'esquerra, Beget, entre la Garrotxa i el Ripollès. Al fons, els Pirineus. Camprodón quedaria a l'esquerra.
A la de la dreta, la vall de Santullán, al nord de la província de Palència.












Sobre aquestes línies, Beget, tal com devia ser ser en el segle XII. A la dreta, Revilla de Santullán.












La construcció de Sant Cristòfol. A la dreta, la de l'església de Revilla.












L'interior, mirant cap a l'absis. A Sant Cristòfol hi veiem la Majestat de Baget, que és el nom que es dóna a la representació del Sant Crist.

El llibre proposa dos nivells de lectura. Per treballar a fons, pensant en nois i noies una mica grans, de l'ESO. I per fruir mirant les imatges, potser a partir dels vuit o nou anys. 


Us el recomanem. És de les obres que ens fa valorar els llibres de coneixements per a nens i nenes.

dijous, 3 de gener de 2013

El Meu Primer Verdi

El Festival Internacional de Cinema Infantil de Barcelona i Verdi Kids - dues experiències que ofereixen cinema de qualitat als infants a les sales de cinema- s'acaben d'unir per a fer una oferta conjunta: El Meu Primer Verdi.

Clicant la imatge teniu l'enllaç per mirar programacions i dates.



Acompanyeu els vostres fills i filles a veure les adaptacions de El ninot de neu, de Raymond Briggs, o de Perdut i trobat, d'Oliver Jeffers, a la gran pantalla:



O aquest nou Crusoe anomenat Selkirk, el verdadero Robinson Crusoe, de l'uruguaià Walter Tournier, que no coneixem, però fa bona cara:


Veure pel·lícules des del sofà de casa és molt més econòmic però... i la màgia de la sala de cinema, els llums apagats (i, oh, no! l'olor de crispetes)? 
El cert és que l'oferta infantil del Verdi -com la de cinemes Girona- és de molta més qualitat que el cinema de les sales comercials, i una bona idea per a les activitats dominicals amb criatures.