diumenge, 26 de març de 2017

dissabte, 25 de març de 2017

Santi Vila anuncia una Direcció General del Llibre, Biblioteques i Foment de la Lectura


Pessigueu-vos, no esteu somiant:

El conseller de cultura, Santi Vila, va anunciar ahir, en el marc del simposi La cultura que ve, la creació d'una nova direcció general: la del Llibre, Biblioteques i Foment de la Lectura. 
Va dir que el mes que ve la conselleria presentarà el Pla de Foment de l'Hàbit de la Lectura, que inclourà la creació d'aquesta direcció general.

dimecres, 22 de març de 2017

La darrera sessió del nostre Club de Lectura


Dijous passat vam celebrar una altra sessió del Club de Lectura



Havíem llegit aquest llibre:


És un recull de narracions breus, llligades per un fil conductor: la portera d'una casa de pisos ens explica les històries protagonitzades pels veïns. 

Vam tenir la sort, un cop més, de comptar amb la presència de l'autora: Maria Vilanova i Vila-Abadal, ex-alumna de l'escola Talitha i també ex-professora.
Maria Vilanova ha participat en projectes educatius a països del Tercer Món, ha publicat llibres dels dels anys setanta, ha guanyat diversos premis literaris... Les seves darreres publicacions, de l'any 2016, són Entre dos fills i La mort, una lliçó de vida.



Llegim al blog Quadern de mots:

Sota un aspecte divertit i carregat d’humor, la Maria Vilanova, hi esquitxa nombroses situacions esperpèntiques que evoquen un cert surrealisme, amb un humor carregat d’ironia genera situacions que li serveixen per amagar, en la majoria de casos, el punt d’amargor i tristesa en la que viuen cadascun dels veïns. I amb una gran habilitat crea, en poques línies, una galeria depersonatges perfectament perfilats, éssers quotidians dels qui podem veure l’ànima i tot el món que representen. Veïns que porten dues vides, una quan estan dins el pis i una altra quan es troben a fora, a l’escala. Vides amb existències oblidades, solitàries, maltractades, ferides, espavilades o resignades que la portera s’encarrega de mostrar amb una alegria desenfadada tot deixant-nos clar quina és la diferència entre les bones i les males persones que pugen i baixen per la seva escala.


En acabar la sessió vàrem decidir quina seria la nostra propera lectura:


Cliqueu per saber-ne més

La trobada tindrà lloc a la biblioteca de l'escola, el dijous 18 de maig, a 2/4 de 8 del vespre.

dimarts, 21 de març de 2017

21 de març: dia de la poesia


Per a celebrar-lo, cada any, la Institució de les Lletres Catalanes, proposa una persona que escrigui un poema, i tothom en fa difusió. Enguany, la poetessa triada és Antònia Vicens, i ha escrit aquest poema, La poesia:

Antònia Vicens (De Campos és Poesia, 2014)

Nosaltres aprofitem per presentar-vos un llibre que ens agrada molt. És de Jean-Pierre Simon, il·lustrat per Olivier Tallec (Kókinos, 2006):


L'Adrián té un peix que s'està morint d'avorriment. La seva mare li diu que l'únic que el salvarà és que li llegeixi un poema. Però el nen no en sap cap, ni tan sols sap què és un poema. I al llarg de tot el llibre busca i pregunta què és un poema:




Finalment, ho sap:

          Un poema
          es como llevar el cielo en la boca.
          Es como el pan recién hecho, 
          el gusto que queda en la boca 
          después de comerlo.

          Un poema
          es escuchar el latido 
          del corazón en las piedras.
          Es cuando las palabras quieren volar.
          Es un canto desde la prisión.

          Un poema
          pone las palabras del revés
          y ¡Ale hop! el mundo es nuevo

dilluns, 20 de març de 2017

Qui va ser Dick Bruna?


Hem dedicat la cartellera d'aquesta quinzena a Dick Bruna, il·lustrador i dissenyador dels Països Baixos que va morir a Utrecht el mes de febrer, als 90 anys.


Va ser famós pels seus contes infantils. La seva creació més coneguda era la conilleta Miffy. Dibuixava amb un estil molt simple: el menor nombre de traços i el menor nombre de colors.



A l'escola només teníem aquest llibre de Dick Bruna, en anglès. És de l'any 1963, editat per Methuen & Co:



Demanant a les mestres, hem aconseguit aquests altres dos:


El  que no es coneix a casa nostra és que també va dissenyar portades de llibres per a persones grans. Sobretot policíaques, i especialment bones les dels llibres de Simenon. 

Ningú diria que aquest dissenys tenen quaranta anys:





Per fi, literatura als FFCC de Sarrià




Feia temps que ho esperàvem: fragments de literatura als vagons del metro. Ho hem vist a altres ciutats, i no ens explicàvem que la ciutat de Barcelona no ho reproduís.

Si no llegiu bé els textos de les imatges, us els transcrivim. 

Diu Mercè Rodoreda:
El món és com una funció, però el mal és que ningú pot veure com acaba perquè tots ens mirim abans, i els que es queden van fent com si nohagués passat res.

I Joan Oliver, Pere Quart, a les Corrandes d'exili:
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res"

(Gràcies, Ester)

diumenge, 19 de març de 2017

La Jornada Bibliomèdia, un èxit total

Ja ha  passat una setmana i no havíem trobat el moments de parlar-ne.


Dissabte passat es van reunir a l'escola Pere IV, de Barcelona, moltes mirades cap al futur (es va haver de tancar la inscripció en arribar a 150 persones sol·licitants!) Mirades, no cal dir-ho, molt interessants. 


Interessants les veus de les persones que varen fer parlaments, les de les persones que intervenien des de la sala, les de qui més tard feien propostes als tallers...

Glòria Durban, de l'escola dels Jesuïtes del Clot
Vam gaudir en els Laboratoris de Lletres i Imatges (desconeixíem la feina de Glòria Gorchs a la biblioteca Roca Umbert de Granollers i no ens ho perdonem) 

Maria Gual, Araceli Ortega i Macarena Traviesa, de Torredembarra, ens varen regalar benestar i idees noves per adaptar a les nostres escoles:







Els qui treballen aprop de la Secundària i el Batxillerat varen mirar de perfeccionar les eines per ajudar a la recerca i la investigació dels nostres adolescents














Si teniu una mica de paciència, ben aviat trobareu tota la informació de la Jornada al blog de Bibliomèdia. Entretant, visiteu-lo i comproveu com és d'interessant la feina que fan les persones d'aquest àmbit:


dimecres, 15 de març de 2017

El teatre Kamishibai, a les escoles


La setmana passada varem tenir la sort d'assistir a la presentació que feien a Casa Anita els responsables l'editorial Ekaré, Irene Savino i Pablo Larraguibel, sobre una altra manera d'explicar contes: amb un teatret Kamishibai.


Ens varen explicar l'origen i els secrets d'aquest sistema. Unes làmines que anem passant, emmarcades en un teatret de fusta, aconsegueixen crear una màgia ininmaginable.


Ekaré comercialitza aquest model de teatret, que de ben segur us donarà molt joc a totes les biblioteques escolars:




L'editorial ha convertit a imatges adaptades al Kamishibai uns quants contes. Nosaltres ens en vàrem quedar dos: 


El Sol, la Lluna i l'Aigua, de Laura Herrera i Ángeles Vargas, 
El rey mocho, de Carmen Berenguer i Carmen Salvador

A l'escola tenim un altre model de teatrí Kamishibai, que hem utilitzat molt poc. Esperem que els nous materials d'Ekaré, més els que l'alumnat de l'escola crei, ens animin a tots plegats a explicar contes també amb aquest recurs tan bonic.

  
Si voleu saber més coses sobre el Kamishibai, en Joan Portell, que acaba de tornar del Japó, ha publicat un interessant article al bloc dels veïns del Replà sobre el tema, que us recomanem.

I contempleu les imatgesque ens fa arribar Ekaré:


PEQUEÑO TEATRO de PAPEL from Ediciones Ekaré Sur on Vimeo.

dilluns, 13 de març de 2017

Estudiants de la Universitat Autònoma ens visiten



Són joves que estan acabant els estudis de Ciències de l'Educació a la UAB



Han triat una matèria optativa: Biblioteca Escolar


Els desitgem tota la sort del món. Que ben aviat estiguin treballant com a mestres i tinguin al seu càrrec la biblioteca de la seva escola!