La darrera sessió del nostre Club de Lectura

La setmana passada vam celebrar la darrera sessió del Club de Lectura d'aquest curs 2017-18. 

Havíem llegit aquest llibre:

Com ja és tradició, la sessió es va fer a casa l'Anna, on ens esperava una taula molt ben parada:

I un entorn immillorable...

El llibre llegit era un recull de contes d'un autor israelià, Etgar Keret, que té unes crítiques magnífiques. 
Com tantes altres vegades, inicialment hi havia diversitat d'opinions. Connectàvem més amb uns contes que amb uns altres, per bé  que la qualitat literària de l'autor és indiscutible. Després de parlar-ne, d'evocar fragments i passatges, d'escoltar les valoracions d'unes i altres, vam convenir que Keret té un punt de genialitat que no es pot negar. No ens atrevim a recomanar els seus contes de forma absoluta, però us agradaran si sou amants de la ironia i el surrealisme.

Aprofitem l'ocasió per agrair, un cop més, l'hospitalitat a en Lluís i a l'Anna, que saben fer-nos sentir tan bé  a casa seva. Per molts anys puguem gaudir d'aquest privilegi!

Per a la propera sessió, un clàssic:





La trobada serà a la biblioteca de l'escola, a 2/4 de 8, el dia 20 de setembre.

Molt bon estiu, i molt bones lectures!!!

Recordant Paco Camarasa

Ahir va morir Paco Camarasa i tots els mitjans ens ho han explicat. Llibreter, especialista en novel·la negra, impulsor amb la seva parella, Montse Clavé, de la llibreria Negra i Criminal, comisari de la BCNegra, va fer molt per la lectura a Barcelona. 
Però nosaltres, els/les qui ens reunim periòdicament al Club de Lectura de l'escola, en tenim un record especial. A demanda de la Llum, que el coneixia personalment, va tenir l'amabilitat de dirigir una de les nostres primeres sessions, i acollir-nos a la seva llibreria. Era el juny del 2013 i havíem llegit el primer llibre de la  Dolores Redondo, El guardián invisible. Si pitgeu aquí veureu l'entrada que vam fer en aquell moment al blog.

Paco Camarasa amb algunes de nosaltres, a la Negra y Criminal

La darrera sessió del nostre Club de Lectura

Aquest és el llibre que havíem llegit:

De nou, un llibre que ens parla de la persecució dels jueus i de l'holocaust, però no un llibre més. 

Charlotte Salomon, la protagonista, és un personatge real. Pintora jueva d'origen alemany, va morir assassinada a Auschwitz als vint-i-sis anys. Foenkinos va conèixer la seva història i va quedar fascinat.

Autoretrat. Imatge d' El País

A nosaltres ens ha captivat. El llibre està escrit en frases molt breus, una estructura que sembla la d'un poema. El resultat és un prosa molt àgil i delicada que, com diu l'autor, ens permet respirar i seguir llegint. 

El recomanem sense dubtar, us commourà. 

També us recomanem la seva obra pictòrica. Veieu-ne més mostres:

 Per acabar la nostra sessió del club, una Charlotte de maduixa:

Per a la propera sessió, que celebrarem aquest cop en dimarts, el 10 d'abril, el llibre que proposem és:

Clica damunt la imatge per saber-ne més

La darrera sessió del Club de Lectura de l'any

Dijous passat vam celebrar la darrera sessió del Club de Lectura del 2017.

Havíem llegit Mujeres, d'Eduardo Galeano (Siglo XXI, 2015)

El llibre ens va agradar molt. A tothom.
Es tracta d'una antologia de textos publicats anys enrere pel propi Galeano, a diferents obres seves. Hi trobem dones, dones reals, conegudes per tots nosaltres, dones desconegudes, moltes d'elles d'Amèrica llatina, dones -creiem- de ficció... Totes amb un denominador comú: lluitadores, resistents, compromeses.
Galeano, autor uruguaià mort el 2015 als 74 anys, és conegut, sobretot, per La venas abiertas de América Latina i per Memoria del fuego, escrites els anys setanta i vuitanta, on mostra la seva faceta de periodista, analista polític i historiador.

Mujeres es una obra emocionant. Radicalment feminista, reivindica la dignitat de les dones i de totes les persones, amb un llenguatge planer i alhora poètic. Us la recomanem.

Per a la propera sessió, que tindrà lloc el dia 15 de febrer, hem triat aquest llibre:

 Cliqueu damunt la imatge per a saber-ne més

La primera sessió del 2017-18 del nostre Club de Lectura

La setmana passada vam celebrar la primera sessió del Club de Lectura d'aquest curs.

El llibre que havíem era El pricoanalista, de John Katzenbach

Es tracta d'un thriller psicològic que alguns crítics no han dubtat en qualificar d'obra mestra. Nosaltres no hem estat tan generoses en la nostra valoració, però el cert és que, aquest estiu, totes -gairebé totes- vàrem devorar les prop de sis-centes pàgines sense aturador.

Més enllà del suspens que l'autor sap generar, el llibre planteja la transformació vital que experimenta el seu protagonista quan s'ha d'enfrontar a una situació límit. Ens sentim identificades amb el personatge perquè fins el moment que s'inicia la història era una persona normal, com totes nosaltres, amb una vida més aviat anodina i, de cop i volta, es veu obligat a desenvolupar una dosi d'enginy i una activitat frenètica, si vol salvar la seva vida.
Les qui érem presents en aquesta sessió del Club us el recomanem sense cap dubte. Una bona lectura de vacances!

El llibre que vàrem acordar per a la propera sessió és aquest:

Pitgeu damunt la imatge per saber-ne més

Com que el llibre és més curt que els habituals, la sessió serà el mes que ve: dijous, 26 d'octubre, a 2/4 de 8, a la biblioteca de l'escola.

La darrera sessió del nostre Club de Lectura

Com ja s'ha convertit en tradició al nostre Club de Lectura, la darrera sessió no es porta a terme a l'escola, sinó a casa l'Anna i en Lluís. Totes nosaltres agraïm la seva hospitalitat i cordialitat infinites.

Mentre esperem que tothom vagi arribant, la 
barbacoa ja és en marxa

La taula parada i el sopar a punt:

Aquesta és la novel·la que avui ens ocuparà: Nosaltres en la nit, de Kent Haruf, escriptor nordamericà nascut el 1943 (va morir el 2014, quan acabava d'escriure aquest llibre, que no va arribar a veure publicat)

Bonny és el nom del gos que apareix a la novel·la. L'Anna li ha fet aquest homenatge...

Com sempre, l'amfitriona de la casa ens proposa un joc. Els participants li lliurem les respostes a les qüestions que ens ha plantejat i també el nostre pseudònim. El  tema està relacionat amb el llibre que hem llegit, i la gràcia rau en ser capaços d'endevinar de qui són les anònimes respostes.

Aquest cop la Carme també ofereix una sorpresa: trobem a taula una fotografia que evoca el tema de la novel·la, i un bell fragment escollit per a cadascú de nosaltres.

Tot sopant parlem del llibre. Aquest cop unanimitat absoluta: ens ha agradat molt. 
És una història breu, de només 160 pàgines, formada per 43 capítols escrits amb una prosa àgil, plena de diàlegs (sense guions, cosa que encara dóna més lleugeresa al text). Ens parla d'amor i de soledat, i reforça la confiança que les persones podem decidir els camins de les nostres vides.  Per bé que, de vegades, les circumstàncies ens són adverses...

Brindem, com sempre, per la lectura i per nosaltres. I per l'estiu que comença

En acabar de sopar decidim quina serà la lectura d'estiu. Una novel·la de John Katzenbach, un thriller psicològic. La sessió es celebrarà el 14 de setembre, a 2/4 de 8 del vespre, a l'escola

Pitgeu la imatge i llegiu l'inici del llibre

Posem aquest refrescant punt final a la darrera sessió del Club de Lectura del curs:

La darrera sessió del nostre Club de Lectura

La setmana passada vam celebrar la nostra darrera sessió.
Aquest és el llibre que havíem triat:

L'elecció del llibre s'havia fet el mes de març, entre totes les persones que vam assistir a la sessió anterior. Aleshores no sabíem que es convertiria en un best-seller de la literatura en català, récord de vendes el dia de Sant Jordi.

Va ser una de les sessions amb més diversitat d'opinions. Hi havia persones a qui el llibre havia agradat molt, a d'altres força, a d'altres no gaire. Gens d'unanimitat, aquesta vegada. Per tant, no us podem dir que el Club de Lectura de la biblioteca Marta Mata us el recomana.

Un dels valors del llibre seria la capacitat del seu autor per a retratar pesonatges i situacions. El del pare de família, per exemple, ens va semblar un retrat excel·lent. La descripció de l'evolució del negoci hoteler al llarg dels anys, molt ben dibuixada. En canvi, el personatge de la protagonista femenina i algun periode de la seva vida no va convèncer. L'amistat entre l'home i la dona -el gran reclam de la novel·la- molt superficial. Algunes de nosaltres vam considerar que Xavier Bosch és més coneixedor de l'ànima masculina que de la femenina. Fins i tot li vam trobar connotacions masclistes, en algunes situacions que descriu...

Totes vam estar d'acord, però, que el llibre es llegeix fàcilment i ràpida, és lleuger. Però no emociona prou. No vam vibrar, amb la seva lectura. N'esperàvem molt més.

Vam fer una proposta per a la propera lectura, que encara no té data. Només sabem que la sessió la celebrarem al juliol. Estigueu pendent de l'avís, que apareixerà a la columna de la dreta del blog, a l'apartat corresponent.

Aquest és el llibre triat:

Cliqueu per saber-ne més

La darrera sessió del nostre Club de Lectura

Dijous passat vam celebrar una altra sessió del Club de Lectura

Havíem llegit aquest llibre:

És un recull de narracions breus, llligades per un fil conductor: la portera d'una casa de pisos ens explica les històries protagonitzades pels veïns. 

Vam tenir la sort, un cop més, de comptar amb la presència de l'autora: Maria Vilanova i Vila-Abadal, ex-alumna de l'escola Talitha i també ex-professora.
Maria Vilanova ha participat en projectes educatius a països del Tercer Món, ha publicat llibres dels dels anys setanta, ha guanyat diversos premis literaris... Les seves darreres publicacions, de l'any 2016, són Entre dos fills i La mort, una lliçó de vida.

Llegim al blog Quadern de mots:

Sota un aspecte divertit i carregat d’humor, la Maria Vilanova, hi esquitxa nombroses situacions esperpèntiques que evoquen un cert surrealisme, amb un humor carregat d’ironia genera situacions que li serveixen per amagar, en la majoria de casos, el punt d’amargor i tristesa en la que viuen cadascun dels veïns. I amb una gran habilitat crea, en poques línies, una galeria depersonatges perfectament perfilats, éssers quotidians dels qui podem veure l’ànima i tot el món que representen. Veïns que porten dues vides, una quan estan dins el pis i una altra quan es troben a fora, a l’escala. Vides amb existències oblidades, solitàries, maltractades, ferides, espavilades o resignades que la portera s’encarrega de mostrar amb una alegria desenfadada tot deixant-nos clar quina és la diferència entre les bones i les males persones que pugen i baixen per la seva escala.

En acabar la sessió vàrem decidir quina seria la nostra propera lectura:

Cliqueu per saber-ne més

La trobada tindrà lloc a la biblioteca de l'escola, el dijous 18 de maig, a 2/4 de 8 del vespre.