dijous, 31 de març del 2016

"Espais de llibres", de Gemma Barrufet i Josep Maria Balagué


La Gemma Barrufet de la llibreria A peu, de pàgina ens ha ofert la seva fantàstica col·lecció de fotografies d'amistats lectores. Si ho recordeu, va estar exposada a la casa Orlandai el curs passat, i ara la tindrem al passadís d'accés a la biblioteca fins l'endemà de Sant Jordi.


Es tracta de vint retrats fets a persones que estimen la lectura. Cadascuna se'ns mostra llegint a casa seva, i la imatge va acompanyada d'un breu text, una frase sobre els llibres o el fet de llegir-los, que va afirmar aquella persona en una conversa sobre el tema. Us en citem algunes:

"Els llibres han estat sempre el meu refugi"
"M'agrada comprar llibres infantil antics. Pensar en les històries dels nens que els han llegit"
"Llegeixo diferents llibres a la vegada, en tots i cadascun dels llocs de la casa"
"M'agrada el llibre com a objecte, de vegades el compro sense saber quan el llegiré"




Passeu per l'escola a veure-les, us agradaran.
Gràcies, Gemma

La calle de Garmann, de Stian Hole


Aquest  és el llibre que hem triat per la nostra propera sessió del Club de Lectura dels nens i nenes de 5è i 6è. 

Stian Hole és un autor que ens agrada molt. A la biblioteca només tenim tres llibres seus, tots tres apassionants. Les seves històries ens parlen de la superació de les pors, de la valentia, de la gelosia, de tenir secrets i saber-los guardar, i de moltes més coses. Les il·lustracions, del mateix autor, són diferents de les dels altres llibres, de vegades collages, de vegades dibuixos tan realistes que semblen fotos, sovint amb un punt surrealista...

Segur que la sessió del club serà molt interessant. Els llibres, cedits per la biblioteca Clarà, esperen els seus lectors



dimecres, 30 de març del 2016

Escultura i llibres


L'Anna m'envia aquesta fotografia, per a la colecció. L'acompanya un text:

No cal anar a altres països per trobar una escultura que convidi a fer una pausa i llegir un bon llibre. A Llanars, a tocar de Camprodon, trobem aquesta obra de l’escultora vigatana Rosa Serra, amb el títol de “Pausa”(juny 2005)

Gràcies!

dimarts, 29 de març del 2016

Món Llibre, altra vegada

Reserveu-vos aquest cap de setmana: el 16 i 17 d'abril torna Món Llibre.


Un espai per als nens i nenes, on podran trobar activitats pensades per acostar els més petits als llibres i a la lectura.
Com cada any, al CCCB, al MACBA, i a la plaça Joan Coromines, l'espai que hi ha entre aquests dos centres artístics.

dilluns, 28 de març del 2016

dimarts, 22 de març del 2016

"Explica-m'ho", de Katharina von der Gathen


"Les nenes ja tenen clítoris? Quina mida té un penis? Com ho saps, que ja ets gran? Per què agrada tant, el sexe? Què se sent, quan es fa sexe? Com ho fan les dones amb les dones i els homes amb els homes?  Passes vergonya quan fas sexe?"

Aquestes i moltes d'altres preguntes -101- i les seves respostes formen aquest llibre que acaba de publicar Takatuka. Són qüestions formulades per nens i nenes alemanys de tercer i quart de primària, recollides per Katharina von der Gathen, que imparteix tallers d'educació sexual per a infants i joves.

Les il·lustracions són molt adients, explícites i divertides. N'hi ha una per a cada pregunta, i donen un to d'humor que trenca la seriositat dels temes plantejats. Les ha fet Anke Kuhl, que coneixíem i ens agadava molt per aquests altres llibres:




Mireu-ne algunes (les preguntes, al llibre de Takatuka, són en català, aquestes les hem trobat a la xarxa):
Qui va ser la primera persona que ho va fer?

El bebè pot sortir també pel cul?

Què és l'assetjament sexual?

Per què la gent no reconeix que ho ha fet?

Feia anys que no es publicava un llibre d'educació sexual innovador, i aquest ho és. Benvingut!

dilluns, 21 de març del 2016

Avui és el Dia de la Poesia


Com cada any, ens sumem a la celebració del Dia Mundial de la Poesia.
Fem nostrala iniciativa de la Institució de les Lletres Catalanes, que tria una persona diferent cada any perquè faci un poema especial per la ocasió. 
Enguany l'elecció recau sobre Olga Xirinacs, que ha escrit aquest poema:

                Preneu les roses

               Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
               com entra la primavera de sang verda.
               Preparo el meu quadern per escriure una estona
               sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
               Potser un vent lleu, potser un mestral
               mourà les fulles de les mèlies,
               de les moreres i dels avellaners,
               portarà el perfum dels jacints a les places,
               sobre tombes recents, sobre les oblidades,
               i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
               hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
               Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada 
               a la força del viure i a l’ambició dels homes,
               tot en una sola pàgina, la primera.
               Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
               és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
               lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
               La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
               la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
               i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
               L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
               mentre els llorers creixien i oferien
               corones victorioses. Preneu les roses
               abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre 
               s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.


De "La mirada del poeta"

dissabte, 19 de març del 2016

"Lectors de primera", per Tina Vallès

De Quint Buchholz, publicada a Vilaweb
La literatura infantil no és la segona divisió de la literatura per a adults. 
Sembla mentida, però això encara s’ha de dir. Per a escriure textos senzills
i entenedors per a primers lectors cal un coneixement de vegades molt més
profund i alhora conscient de la llengua que no pas per a escriure per a
lectors adults, a qui se suposa que confiem que tinguin més experiència
lectora, lingüística, literària, cultural i vital (i és suposar molt, en alguns
casos, diguem-ho tot). He dit experiència, no intel·ligència. El públic
infantil no és pas menys intel·ligent que l’adult, és només que no ha llegit
 tant, que no ha viscut tant.

I si el públic infantil no ha llegit tant és per una qüestió d’edat, de temps,
no tenen cap altra mancança, a priori, i de fet és un públic que qui el conegui
sap que és molt exigent i que si s’avorreix amb el que escrius, amb el que els
llegeixes o els expliques, t’ho fa saber sense embuts, perquè la paciència
també la tenen poc entrenada. Si s’avorreixen, t’ho diuen. Si t’allargues massa,
se’n van. Si no expliques res, no t’escolten. Si no t’entenen, pregunten. Ells
encara pregunten, no fan veure que t’entenen tot i no entendre’t, no et donen
 peixet per no ferir-te l’amor propi d’autor que exposa la seva criatura literària
i se sent vulnerable. Pregunten i volen respostes, i el pitjor que pots fer és no
respondre, perquè cada pregunta és una necessitat, els hi va la vida, no són
aquelles preguntes que et fan els adults per donar-te peu a parlar, són preguntes
de veritat. Tenen el cervell nou de trinca, diguem-ho clar, i l’han d’omplir –o
si ho voleu: moblar–, i l’omplen amb el que escolten, veuen i llegeixen,
l’omplen de llengua, perquè qualsevol aprenentatge és verbal, i la llengua
 és pensament, o, com diria Desclot, ‘la llengua és el sistema operatiu de la
intel·ligència'


Aquest fragment és l'inici d'un article que va publicar ahir Vilaweb: Lectors de primera, de Tina Vallès. 
Esperem que us hagin agafat ganes de seguir llegint. Podeu fer-ho clicant aquí.

Tina Vallès escriu i ha publicat llibres per a adults -té el premi Mercè Rodoreda del 2012- i alguns per a infants. També és traductora i correctora.
Després de la lectura de l'article, ens morim de ganes de conèixer el nou àlbum que acaba de publicar a Petit Fragmenta, Bocabava:


amb il·lustracions de Gabriel Salvadó:











Aquestes imatges les hem trobat al blog de Tina Vallès, que us recomanem:

https://tinavallescriu.wordpress.com/

Del blog "Laboratorio de escritura"

dijous, 17 de març del 2016

L'escola Vall Ondara, de La Segarra, ens visita

Dimecres vam rebre la visita dels cinquanta-tres nens i nenes de l'escola Vall Ondara, del poble de Sant Antolí i Vilanova, a la comarca de la Segarra. Són molt pocs alumnes i mestres, perquè Vall Ondara és un ZER (escola rural) i el seu alumnat prové dels pobles de la Ribera d'Ondara.


A l'escola Vall Ondara els agraden molt els contes i els entusiasma llegir. Per això volien conèixer una biblioteca pública de la ciutat de Barcelona i una biblioteca escolar. Ens va fer moltíssima il·lusió rebre'ls a la nostra escola.

Els més petits -de P3 fins a 2n- van estar una estona amb els Camaleons, a la biblioteca:


Els de cicle mitjà van reunir-se amb els Minerals, a la torre de Can Ponsic:

















I els més grans, de cicle superior, van estar una bona estona parlant de llibres amb una representació del nostre alumnat de Llúdrigues i Sargantanes:



Vam compartir contes, treballs sobre protagonistes de còmic, llibres preferits... ens va passar l'estona volant. Vam mostrar i explicar el nostre projecte de biblioteca, i els va interessar molt.

Però sobretot, vam conèixer uns nens i nenes que no havíem vist mai i ens vam quedar amb moltes ganes de conèixer-nos millor!

dimecres, 16 de març del 2016

Viquipèdia, per molts anys


Avui es celebra el quinzè aniversari de la Viquipèdia en llengua catalana.

No us perdeu les xifres, perquè són espectaculars:


La catalana va ser la segona llengua en incorporar-se a la Viquipèdia, després de l'anglesa, l'any 2001. Després ho va fer l'alemanya.

400.000 articles publicats en el dotzè aniversari, 500.000 articles actualment, en el quinzè aniversari
El 2010 la Viquipèdia en català es posiciona en primer lloc, per davant de l'anglesa, castellana i alemanya, pel que fa a la qualitat dels 1000 articles fonamentals que tota Viquipèdia ha de tenir.
Cada mes entre 1500 i 1800 persones dediquen una part del seu temps a editar alguna entrada
El 85% de les persones que editen a la Viquipèdia són homes, només el 15% són dones.


Participants a la Viquitrobada 2015,a la biblioteca Carles Rahola, de Girona
Imatge de Viquimedia.cat

diumenge, 13 de març del 2016

Autors que ens agraden: Olivier Tallec

Aquesta és una de les novetats que la nostra biblioteca adquirirà per Sant Jordi:

Birabiro, 2016

És un llibre joc per als més petits de primària, igual que ho és aquest altre, que tenim a la biblioteca i molts dels lectors de l'Orlandai ja coneixen:

Birabiro, 2015

Què tenen de particular aquests llibres d'Olivier Tallec, que ens agraden tant?
A cada plana ens plantegen una endevinalla, però a diferència de la majoria de llibres per a jugar, en aquest ens hem de fixar en els personatges, per conèixer els seus estats d'ànim, les seves circumstàncies... Són molt millors que el millor llibre "sobre emocions"!

Olivier Tallec, autor francès molt popular al seu país, és també el creador d'un llibre de crítica política (!), que explica molt bé als nens i nenes (potser a partir dels vuit anys) com el poder canvia les persones. I ho explica tot fent-nos somriure, cosa que encara té més mèrit

Animallibres, 2016

Aquests altres també són llibres il·lustrats per Olivier Talllec que podeu trobar a la nostra biblioteca. El primer, Un poema para curar a los peces, amb text de Jean-Pierre Simeon, vol explicar als nens i nenes què és la poesia. La combinació del text i les il·lustracionsde Tellec én fan un llibre molt recomanable.
El segon, Lobo grande & lobo pequeño, és un conte de Nadin Brun-Cosme que parla, amb emoció, de l'amistat i de la soledat. 
Del tercer us en vam parlar en una entrada anterior sobre l'autor del text, Thierry Lenain.

Kókinos, 2006
Jaguar, 2005


Kókinos, 2005

dissabte, 12 de març del 2016

La darrera sessió del nostre Club de Lectura

Aquest va ser el llibre elegit per a la nostra darrera sessió del club, dijous passat.


Ens ho havia advertit Xavier Vidal, llibreter de Nollegiu: no és un llibre fàcil.
Efectivament, no ens va ser un llibre fàcil, però no per això menys estimulant. Potser aquesta sessió del nostre club ha estat una de les que ha generat opinions menys unànimes, precisament per la dificultat que presenta l'obra.



Gegants de gel, com explica el seu autor en el fragment de l'extint programa del 33, Via Llibre, "recorre dos conceptes, el concepte d'identitat i el concepte de frontera". La novel·la està protagonitzada per personatges solitaris "que van buscant algun sentit a la seva existència... a falta de sentit troben els altres, la companyonia, la humanitat". 
Conegueu Benesiu parlant del seu llibre:

 

El fet que Gegants de gel no sigui un llibre d'una única història, sino de vàries històries que s'entrelliguen, que sigui escrit en el català de València, i que contingui múltiples referències històriques, cinematogràfiques i literàries -Páramo, Pitol, Kundera, Bolaño, Sebald, Pessoa, Melville, Ende, entre molts altres- pot fer que alguns lectors hi trobin més fatiga que satisfacció. Però la majoria de nosaltres vam compartir l'opinió que és una novela excel·lent, "narrativa d'alta volada", com diu l'escriptor valencià Manuel Baixauli al pròleg.












El que també vàrem compartir va ser el sopar amb alguns productes argentins, donat que la trobada dels protagonistes de Gegants de gel és a un bar d'Ushuaia, "la fi del món", a la Terra de Foc.


  I vàrem triar la propera lectura:
Cliqueu damunt la imatge per a saber-ne més
Darrerament hem sentit a parlar molt i bé d'aquest llibre (La Campana, 2015), el primer d'una tetralogia d'Elena Ferrante, de qui ningú coneix la veritable identitat, que s'està convertint en un èxit internacional. A més, hem tingut la fortuna -l'ha tingut la Marta, membre del club de lectura- de conèixer la traductora del llibre en llengua castellana:

Aquest és de Lumen, i va aparèixer el 2012

La traductora és Celia Filipette, i tindrem la sort de comptar amb la seva preseència a dijous, dia 12 de maig, a la biblioteca de l'escola, a 2/4 de 8. Us ho perdreu?

dimecres, 9 de març del 2016

Dissabte 12, a "A peu, de pàgina", a Sarrià

Potser dissabte passat no vau poder anar a la sessió de contacontes de la llibreria A peu, de pàgina, de Sarrià.
Encara sou a temps d'anar-hi el proper dissabte! Mireu això:

El text, aquí il·legible, diu, entre altres coses: 
"farem un menjador com el de la casa dels ratolins...
Cada participant haurà de portar de casa un parell de taps de suro 
i una caixa buida de cereals o de sabates"

El taller es basa en aquest llibre, que és una preciositat:


L'autora del text i els escenaris és Karina Shaapman. Les fotografies són de Ton Bouwer. El va publicar Blackie Books el 2015.

Mireu, mireu:


I aquests són en Sam i la Júlia:


No us ho penseu dues vegades; dissabte, a les 12 del migdia, a la llibreria A peu, de pàgina.

dilluns, 7 de març del 2016

8 de març, Dia de la Dona

Aquest és el llibre que hem triat, enguany, per celebrar el Dia de la Dona. L'autora és Jeanette Winter. El va publicar Ekaré el 2010.


El llibre explica el que va fer a Kènia, el seu país, aquesta dona, Wangari Maathai:

De Notenoughgood.com
Llegint el conte els nens i nenes sabran que Wangari va existir de debò, va fer una feinada immensa plantant arbres amb la colaboració de centenars de dones del seu país, va ser empresonada per un govern kenià que l'acusava de conspiració, i anys més tard parlamentària i ministra de Medi Ambient. Va morir el 2001, després que la seva tasca fos reconeguda pel món amb el Premi Nobel de la Pau, l'any 2004.


Cada any celebrem el Dia de la Dona amb la presentació d'un llibre que faci referència a la igualtat de sexes, o als drets de les dones, al treball femení... L'imprimim sencer al rebedor de la biblioteca, per assegurar-nos que tothom el llegirà:




La nostra tria d'anys anteriors. Si cliqueu al damunt veureu l'entrada que vam publicar al seu moment: