dimecres, 25 d’agost del 2010

Mis tardes con Margueritte

He anat a veure La tête en friche, una pel·lícu·la que aquí s'ha convertit en Mis tardes con Margueritte.
És la història de l'amistat entre un home, en Germain, senzill i convençut que no val res, i la Margueritte, una dona de noranta cinc anys, molt culta i excel·lent lectora. Té un punt de previsible: l'amor pels llibres que ella li transmet obrarà la tranformació del protagonista. Però, malgrat això, és una pel·lícula tendra i emocionant, divertida a estones, que en sortir del cine ens fa sentir millor que quan hi hem entrat.
El director és Jean Becker, que ja ens havia agradat a Conversaciones con mi jardinero i Dejad de quererme, i els actorassos -que ho són- Gerard Depardieu i Gisèle Casadesus.
És un film per a persones adultes, ja s'entén. L'he anat a veure perquè en sabia el tema, i després m'he assebentat que està basada en una novel·la de Marie-Sabine Roger que també es diu La tête en friche. Que vol dir "El cap que no dóna fruits", aproximadament.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola . Encara estic de vacances ... Ja queda molt poc per tornar a la ciutat i a la feina ... Al veure aquesta noticia de pel.licula , que pinta be , em sembla que buscare un cangur per deixar les noies de casa i tornar a la "normalitat" despres d'un estiu plenissim de lectures pero buit de cinema . moltes gracies!

la bibliotecària ha dit...

Amic/ga anònim/a,
Ja en diràs si t'ha agradat...

xisca ha dit...

He vist la pel·lícula i m'ha encantat. Ara m'agradaria molt llegir la novel·la de Marie-Sabine Roger en què està basada. Saps si existeix una edició del llibre en català?

Galderich ha dit...

Gràcies per la recomanació. L'hem anat a veure i ens ha agradat molt.

Reina B. ha dit...

Xisca,
He mirat el catàleg de la Diputació i en català no el trobo, però sí en castellà. T'ho copio:

Tardes con Margueritte / Marie-Sabine Roger ; traducción de Sofía Tros de Ilarduya
Roger, Marie-Sabine
Barcelona : Duomo, 2009
ISBN 9788493703004

N'hi ha un exemplar a la Clarà.
Que en gaudeixis! Reina

Anònim ha dit...

Vaig anar a veure aquesta pel·lícula sense saber-ne res. Passava per davant dels cinemes Verdi tot passejant i em va cridar l'atenció. Vaig entrar i em va agradar molt. Està bé que el cinema en faci pensar, ens expliqui històries i fets, malgrat la cruesa de de les realitats actuals però veure de tant en tant una pel·lícula com aquesta s'agraeix. Surts del cinema nou amb una certa placidesa i tranquil·litat.
És una història tendra, sensible, amorosa i a més més parla de llibres. És massa!!