dimarts, 12 d’octubre de 2010

Gerónimo Stilton


Llegit al Periódico del 7 d'Octubre:
Després d'una consulta a vint-i-sis de les més
prestigioses llibreries de Catalunya, s'arriba a la conclusió que el llibre infantil més venut, en llengua catalana, -no sabem en quin periode de temps- és un Gerónimo Stilton. I el segon més venut, també. I què passa en llengua castellana? El mateix. El primer i el segon són Gerónimos Stiltons.
Això ens agrada o ens desplau?
Ni una cosa ni l'altra. Ens convida a reflexionar. Què tenen aquests llibres, que agraden molt a les criatures i poc a les bibliotecàries? Són atractius, plens de dibuixos, combinen tipografies diverses. Són fàcils de llegir, el llenguatge no ofereix dificultats, la seva extensió és la justa per no cansar ningú... Qui els llegeix afirma la seva pertanyença al grup, donat que agraden a tothom.
Tot això és valuós, perquè convida els nens i nenes a llegir.
Aleshores, perquè les llibreries n'estan plenes, però les biblioteques no? Perquè ens semblen massa semblants l'un a l'altre, -de la colecció primeta ja n'hi ha més de quaranta- fets en sèrie. Els trobem una mica pobres, pel que fa al llenguatge i a les mateixes històries. Els personatges, una mica estereotipats...
Però, és dolent llegir Stiltons? No, és clar que no! Mentre no ens conformem només amb la lectura de Stiltons!
Us recomano la lectura d'aquest article que vaig trobar al bloc de Paco Abril, que fa una reflexió a fons sobre aquest fenòmen, que ho és, de la lectura infantil:

Geronimo Stilton, héroe a su pesar


Això sí, ens agrada que la seva germana Tea sigui independent, intel·ligent i intrèpida!

5 comentaris:

Montse ha dit...

Estic d'acord amb tu.
El curs passat en vam comprar forces i encara se'ls llegeixen i més d'un dia no n'hi ha cap a la prestatgeria.
A més a més els llegeixen nens i nenes des de primer a...

Fa uns anys va passar una cosa semblant amb els grans i els llibres de Pànic, Terrorífics i d'altres. A mi no em feien pessigolles però ells se'ls empassaven sencers.

Anònim ha dit...

Bé, en altres èpoques també llegíem, un darrera l'altre, llibres de l'Enid Blyton: els Set Secrets, els Cinc... tampoc eren cap obra literària, però vam sobreviure i vam acabar llegint altres coses. I aprenent, de pas, què eren les galetes de gingebre...

la bibliotecària ha dit...

Anònim, completament d'acord. Jo també sóc filla literària de la Blyton... La pena és que aleshores no teníem alternativa, i ara, en canvi, hi ha quantitat de llibres molt bons per a totes les edats. Però cal que algú els ofereixi a les criatures...
Doncs jo mai vaig entendre què podien ser els "pasteles de carne", que imaginava de pastisseria i em feien angúnia només de pensar-hi!

Anònim ha dit...

jo nomes mhe llegit un o dos pero fins i tot sha fet una peli( en sembla)

julia armangué ha dit...

jo mhe llegit un o dos tltons pero asseguro que son molt bons!!!!!!i els de la seva germana:)