dijous, 7 de juny de 2012

En els 50 anys d'Edicions 62

Ens agrada celebrar que Edicions 62 fa cinquanta anys. 
Però ens agrada encara més saber que el llibre que més ha venut aquesta editorial al llarg de la seva història de mig segle és una novel·la juvenil: Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo. Es va publicar el 1974 a la col·lecció "El Trapezi".
Potser si llegiu el Mecanoscrit ara el trobareu defassat.  Potser els anys no han passat en va. Però us asseguro, per experiència pròpia, que fa cinquanta anys va impressionar-nos molt. 
Era -és- una novel·la de ciència ficció. Sabeu què  volia dir "el segon origen"? Doncs que els humans s'havien gairebé extingit a causa d'un atac extraterrestre. I un nen i una noia, sobrevivents, tenien la responsabilitat de recomençar la història de la humanitat. Era un llibre d'aventures, apassionant i tendre, d'iniciació a l'amor... Estava organitzat en Quaderns i  en una mena de versicles, a la manera d'una nova Bíblia. Cada fragment començava igual:
"I no hi havia ningú, ni mort ni viu..."
"I en sortir de nou fora van comprendre..."
"I al matí següent els va despertar la pluja..."

Després vam llegir Pedrolo i més Pedrolo per a persones adultes, però probablement cap de les seves novel·les ens va impactar com la història de l'Alba i en Dídac, els nous Adam i Eva de la nostra adolescència.

A la biblioteca trobareu l'edició del Mecanoscrit del 1996:

Les tres portades són de Jordi Fornas, l'innovador dissenyador dels setanta.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

En canvi la frase-motiu que recordo jo és "L'Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna...". I no tinc tan en la memòria les altres. Cadascú té records diferents sobre el mateix.

El primer de tots de 62 va ser un altre imprescindible, però en absolut infantil o juvenil: "Nosaltres els valencians" de Joan Fuster. Si ho recordo bé, la llegenda familiar diu que els primers exemplars estaven en caixes de cartró estibades a casa els meus oncles abans de ser distribuïdes; i és que en això de 62 hi estava un dels meus cosins grans: en Ramon. Em fa gràcia que en parlis!
Reina

Laia ha dit...

Una amiga meva es diu Alba perquè el seu germà gran va quedar molt impactat per aquest llibre :)