dilluns, 9 de juliol de 2012

Roald Dahl: quan la lectura ens fa riure


A l'Arallegim de dissabte, en la seva secció He llegit no sé on, l'Eva Piquer parlava de la importància de riure i del poc habitual que és fer riure qui llegeix.
Com que el seu article no permet ser linkat, us transcric un trosset que em va agradar especialment: 

"A casa tothom dorm. Tothom? No, d'una altra habitació surten rialles, també. Riallades, més ben dit. Corro a espiar el meu fill de deu anys: està capbussat en Roald Dahl. Llegeix el volum Les grans aventures d'en Charlie i el senyor Willy Wonka (La Magrana), que aplega dos títols clàssics de la literatura infantil: Charlie i la fàbrica de xocolata i Charlie i el gran ascensor de vidre. El nano es peta de riure i jo no goso dir-li que és l'hora d'apagar el llum. Em sap greu trencar la màgia. De cop, una revelació caçada al vol. La felicitat amb majúscules qui sap on para, però aquest és, sens dubte, un instant feliç. Duc en una mà el llibre a mig rellegir i, a l'altra, una tassa amb dues bossetes de te de gingebre i llimona. Em miro el llibre, em miro la tassa, em miro el nen que llegeix al llit. A la llitera de baix, el seu germà petit dorm i respira profundament. Em dic que he de riure més. Riure hauria de ser com respirar: no ens n'hauríem de poder oblidar"

De Roald Dahl, en aquest bloc, només n'hem parlat una vegada, per a recomanar el seu llibre Matilda. I, en canvi, d'ell és de qui tenim més llibres, a la biblioteca Marta Mata.
Tots aquests:
















Us els recomano tots, absolutament tots. Però en tinc dos de preferits: Les bruixes, perquè, rient, rient, ens parla de l'amor incondicional i, és clar, Matilda, perquè la protagonista és una gran lectora.
 


Per cert, aquest, Los Mimpins, l'hem perdut aquest curs. Algú en sap res?

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs n'haurem de llegir algun. No sé per què però no tinc idea d'haver-ne llegit cap quan era petita. Potser no es va arribar a traduir fins més endavant?
És molt saludable partir-se de riure de tant en tant! R

Ester ha dit...

Mariona a mi també m'agrada molt "Les bruixes". Però demano a als més petits de 5è que s'esperin a llegir-lo, perquè el llegim en aquest curs entre tots/es.
Aguanteu i riurem junts!

la bibliotecària ha dit...

Ester,
Tens raó, gràcies per recordar-nos-ho I el mateix passa amb "El superzorro", que llegeixen en castellà a 4t!

Anònim ha dit...

No sabia que en teníem tants!