diumenge, 30 de desembre de 2012

Un fenomen com l'Stilton, però català, no, gràcies

Ahir ho deia Iolanda Batallé, la directora de La Galera, a una entrevista al diari Ara: voldria crear un fenomen com el Gerónimo Stilton, d'autoria catalana. 
No dubtem que ho aconseguirà. Des que dirigeix La Galera, l'editorial no ha deixat de créixer. Té idees, empenta i capacitat de treball.

Però, a qui farà un favor, un Stilton català? Als nens i nenes, o a l'editorial que crei el fenomen? 
Diu Batallé que a les criatures no se'ls pot vendre gat per llebre. Malauradament, sí que es pot. 
Els nens i nenes, i els joves també, tenen necessitat de pertinença. "Si llegeixò aquests llibres, sóc un d'ells, dels qui ho llegeixen". A més, les criatures col·leccionen: cromos, cartes, petites joguines... llibres també. Molts petits lectors demanen llibres "de col·lecció", pel gust de col·leccionar. 
Sempre hem pensat que les editorials aprofiten aquestes dues característiques dels infants i presdolescents per enganxar-los als fenòmens del tipus de l'Stilton. 


Vol dir això que, de passada, els enganxen a la lectura? Si fos cert, seria una justificació. Però no ho ha demostrat ningú, encara. Nosaltres no en tenim proves, tampoc. Però sí el convenciment que, si de cas, el que fa bons lectors són les obres de qualitat que s'han escrit i pensat d'una en una. No les que s'escriuen en sèrie. Les que aporten alguna novetat a la literatura infantil, no les que tiren de veta d'un èxit de vendes. Les que tenen una autoria única, no les que genera un equip després de fer un estudi de mercat.

Però, naturalment, ens podem equivocar.

3 comentaris:

Montse ha dit...

Penso que no t'equivoques.
Molts dels meus alumnes de segon, malgrat les meves recomanacions, volen de totes totes"ensumar", mirar i diuen que llegir els llibres de l'Stilton. I a la majoria els hi costa moooolt d'entendre els textos.
Els hi fa gràcia, els crida l'atenció la manera com està escrit, però quan els hi demanes que expliquin alguna cosa solen quedar-se"penjats".

Anònim ha dit...

Tens raó; només cal veure els llibres que escullen de biblioteca i els treballs que es veuen exposats a la cartellera per saber que aquest sentit grupal dels nen(e)s funciona, i molt! I també tens raó, posats a desitjar que el llibre infantil català tingués un èxit literari internacional, potser que fos una cosa mínimament consistent i no el GS. Bon any nou! Reina

la bibliotecària ha dit...

Gràcies,Reina i Montse, pels vostres comentaris. M'agradaria que algú argumentés el contrari, i faríem un bon debat. De toes les entrades que he penjat en quatre anys de bloc, la que ha tingut més visitants era una, precisament, sobre l'Stilton. Però ningú fa el que feu vosaltres, opinar, escriure!!!
Mariona