L'escola segueix essent una gran aliada dels escriptors de literatura infantil

Llegit al dominical de l'Ara d'avui, 1 de desembre

"L'escola", en el títol de l'entrada, és  un genèric. No parlem només de la nostra escola. Ens consta que el que comentarem ho compartim moltes escoles.

Reutilitzem els llibres de lectura col·lectiva. Preferiríem no fer-ho, perquè uns llibres tan estimats per part de nens i nenes com són els de lectura d'aula haurien d'acabar el curs a la biblioteca personal de cada criatura. A la nostra escola -ara sí parlo de la nostra, l'Orlandai- hem proposat al Consell Escolar deixar de considerar socialitzables els llibres de lectura, i les famílies no ho volen. Ens diuen que ara, temps de crisi, no és el moment de fer-ho.

Però aquesta pràctica de moltes escoles, la socialització, no és la que enfonsa el sector. Les escoles que la duem a terme fem moltes altres activitats en favor de l'hàbit de la lectura que tenen, creiem, molta més potència i repercussió.

Des de fa trenta-cinc anys la nostra biblioteca -tornem a parlar de l'Orlandai- recomana una trentena de títols, novetats editorials, dos cops l'any, perquè les famílies sàpiguen què comprar a les vacances de Nadal i d'estiu, i anima els pares i mares a fer-ho. L'endemà de Reis i de Sant Jordi establim el rànquing de les classes on l'alumnat ha rebut més llibres com a regal. Instem pares i mares a llegir en veu alta als seus fills, a visitar habitualment llibreries i biblioteques públiques, a ser un model lector, a construir la biblioteca pròpia a la seva habitació...

Com a tantes i tantes escoles, a l'Orlandai dissenyem activitats de dinamització per a fomentar el gust per la lectura, adequades a cadascuna de les edats. Disposem d'un pressupost que ens dóna l'AMPA per a renovar els llibres de la biblioteca escolar en un 8% anual, aproximadament, a fi de tenir sempre les millors novetats editorials... Tenim un servei de préstec bibliotecari que supera els dos-cents llibres setmanals -renovats cada setmana en un 90%- quan som un centre de dos-cents trenta alumnes i uns vint mestres. Volem educar nens i nenes lectors, i fem el possible per a aconseguir-ho.

Maite Carranza, Gemma Lienas, Anna Manso i Jordi Sierra i Fabra, protagonistes del reportatge
que parla de qüestions molt més interessants que les que han donat peu a la nostra entrada d'avui

Seguiríem parlant de la nostra experiència indefinidament, però aquest no és el lloc per a fer-ho. El que volem donar a entendre a les persones promotores dels Autors i Autores en Perill d'Extinció és que els sis llibres (un per cada curs de primària) de lectura de classe de moltes escoles no conformen ells sols, ni molt menys, una biblioteca infantil. Si més no, entre les famílies de classe mitjana-alta.

D'altra banda, aquests llibres es renoven quan les mestres en troben de millors, perquè el compromís amb les famílies és només de mantenir-los quatre anys. És tòpic, doncs, dir que els llibres col·lectivitzats s'eternitzen a les aules. Com és tòpic afirmar que es perd el vincle entre el llibre i el nen, o que les escoles justifiquem aquesta pràctica en l'ecologisme, la solidaritat, o altres "paraules boniques". 

Gemma Lienas té raó quan explica, en un altre moment del mateix reportatge de l'Ara, que, amb la crisi,  les famílies prefereixen estalviar en llibres que en altres despeses. Aquesta és la dura realitat, escriptors i escriptores de l'APE: la crisi ens ha enxampat a tots, i a vosaltres també. Però, si us plau, no ens feu responsables a les escoles d'allò que no en som. Ben al contrari, nosaltres, i molts mestres com nosaltres, creiem que l'escola és i seguirà essent una gran aliada dels escriptors de literatura infantil.