dimarts, 6 d’octubre de 2015

Hening Mankell, autor també de literatura juvenil, ha mort


Sabíem que Henning Mankel tenia una malatia greu, i la notícia no ens ha sorprès. Però no per esperada ens commou menys. 
Mankel deixa un buit molt gran, perquè hem estat seguidores fervents de la seva obra des que vam llegir Asesinos sin rostro, els anys noranta.


No us parlarem de la seva narrativa, ni de les novel·les policíaques protagonitzades per l'estimat inspector Kurt Wallander, ni de la sèrie africana. La premsa especialitzada i els crítics en parlaran a bastament els propers dies, segur.

És menys coneguda l'obra de Mankell dirigida al públic jove. Va escriure quatre novel·les esplèndides, protagonitzades per un mateix adolescent, Joel Gustafson.


El gos que corria cap a un estel
El noi que dormia a la neu
Viate a la fi del món
Les ombres creixen al capvespre 




Les va publicar Columna Jove i, darrerament, les hem trobat a Estrella Polar:



En Joel va creixent en les successives novel·les, es fa preguntes sobre la vida, i sobre la manera de fer de les persones adultes. La seva mare va marxar de casa quan ell era petit, el seu pare és un home infeliç, a en Joel la vida al seu poble de Suècia se li fa estreta... Són quatre llibres que recomanem als lectors i lectores que cerquen alguna cosa més que acció a les històries.

Henning Mankel va viure moltes temporades a Moçambic, on va fundar una companyia teatral per donar ocupació a adolescents amb una vida difícil. Això el va portar a escriure uns altres llibres per a adults i per a joves, situats al continent africà. L'anomenada trilogia de Moçambic (Siruela, entre 2007-2009), basada en la història real d'una nena, Sofia, que perd les cames en l'explosió d'una mina antipersona. Està formada per aquests tres llibres, de lectura dura però molt recomanable:


Per últim, aquest altre llibre de Mankel, dirigit al public més jove. (Siruela, Las tres edades, 2008). És la història d'un nen de sis anys, Lukas, que rep el regal d'un gat com a animal de companyia. El gat és, com tots els gats, un animal independent, i una nit desapareix. El protagonista el busca i confia que tornarà a casa. Però no torna mai. És una novel·la molt trista que parla d'amor i de llibertat, per a bons lectors i lectores a partir d'onze anys:

1 comentari:

Encarna ha dit...

Molt encertat el teu post sobre Henning Mankell, s'ho mereix per les bones estones que , particularment m'ha fet passar gaudint els seus llibres.
Una abraçada