dilluns, 15 de maig de 2017

Els Club de Lectura dels nens i nenes de 5è i 6è




A la darrera sessió del club de lectura del cicle superior hem llegit aquest llibre:


El va publicar Estrella Polar el 2010, abans que Walliams fos un autor conegut.
Darrerament és més fàcil de trobar-lo editat per Montena (2016), amb aquest altre aspecte, aprofitant l'èxit de la col·lecció "La increïble història de...":


La seva lectura va agradar molt als nens i nenes que varen participar a la sessió. 

Tots varen estar d'acord en una qüestió: cadascú pot vestir com li plagui. Si les nenes poden dur pantalons, per què els nens no han de poder dur faldilles? I, per extensió, cadascú pot fer el que li plagui, si no fa mal a ningú. Els havia complagut molt la doble afició d'en Dennis: d'una banda li agrada el disseny de roba femenina, i fins i tot vestir-la, però d'altra banda és el millor jugador de futbol de l'escola. El que podria semblar un contrasentit, en el llibre no ho és.

Els havia divertit molt l'escena del partit de futbol, amb el gest solidari de sortir al camp tots els jugadors i jugadores amb vestits de noia. Havien patit una mica amb l'estratègia d'en Dennis per salvar la pell: fer creure la mestra de francès que era una mala mestra. Ho trobaven injust, però havien viscut amb alleujament que la situació es resolgués positivament, quan elnen és capaç dedemanar perdó. També feia patir la situació de la família d'en Dennis. Sorprenia els joves lectors que un llibre ens pugui divertir i angoixar alhora.

Els era simpàtica la figura del quiosquer, que alguns sabien que apareix en altres llibres de Walliams. També la del molt bon amic d'en Dennis, el nen sijh (és diferent? se sent diferent?). En canvi, els havia semblat sorprenent la del director de l'escola, no tant per la seva duresa, sinó per la sorpresa final (que no explicarem).

Vam parlar una bona estona de l'encert de l'il·lustrador, Quentin Blake, i les opinions varen ser molt diverses, fins i tot oposades.


En definitiva, va ser una sessió de  club de lectura molt agradable, amb una participació elevadíssima. Alguns dels nens i nenes havien llegit el llibre anteriorment, però afirmaven que, en fer una lectura més atenta, el segon cop els havia agradat més que el primer. No cal dir que vam felicitar tots els lectors per la seva actitud i per la qualitat de les seves observacions.