Ha mort Agustín Fernández Paz

Autor gallec, molt reconegut en el món de la literatura infantil i juvenil, Agustín Fernández Paz (1947-2016) va néixer a Villalba, es va llicenciar en Ciències de l'Educació i va treballar molts anys com mestre i professor. Més endavant va exercir diferents tasques de gestió a en el món de l'educació, a Galícia.
Ha guanyat molts premis literaris, tant amb els seus llibres infantils com juvenils. Molt d'ells s'han publicat en castellà i alguns en català.

Nosaltres coneixem bé "L'escola dels pirates", un al·legat a favor de la fantasia, que va guanyar el premi Edebé de literatura infantil el 2005. L'han llegit motíssims nens i nenes a la biblioteca, i el tenim més present perquè l'il·lustrador, en Lluís Filella, que és català i amic de la nostra escola, ens va regalar alguns dels dibuixos originals, i els veiem cada dia emmarcats a la biblioteca.

També tenim Mi nombre es Skywalker (Cruílla, 2003) que, contra el que el nostre alumnat sempre s'imagina, no té res a veure amb la guerra galàctica. És una bonica història d'amistat entre un nen i un home gran, que ha conegut després de veure'l sovint a l'entrada del supermercat...

Als qui ja sou més grans, ex-alumnes i fins i tot adults, us recomanem aquest altre llibre, un recull d'una dotzena de contes molt i molt bonics, tots amb el tema de l'amor com a pretext:

Anaya, 2008

Si voleu, feu un homenatge a Agustín Fernández Paz i llegiu el primer dels contes, Un radiante silencio, només clicant damunt la imatge.

Javier Sáez Castán, Premi Nacional d'il·lustració

Imatge de El País

Un altre il·lustrador que ens agrada: Javier Sáez Castán. 
Acaba de rebre el premi que atorga cada any el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.
El jurat del premi l'ha considerat que n'era mereixedor per "la seva capacitat de construir mons i la qualitat de les seves obres".
Sáez Castán no només il·lustra, sinó que és autor del text de molts dels seus llibres. És cert que tots tenen un denominador comú: desborden imaginació.
Quins trobareu a l'escola? 

FCE, 2003

Océano Travesía, 2007

 Aquests dos tenen una característica idèntica: ens conviden a jugar:

L'Animalari Universal de Professor Revillod està dividit en tres parts, que ens permeten observar els animals existents, i tots els que nosaltres siguem capaces de crear:

Soñario o diccionario de sueños del Dr. Maravillas és, com indica el seu nom, un llibre per a somiar:

Ens proposa que llegim, somiem i siguem persones felices. I, gràcies a que el llibre també té fulls dividits en dues meitats, ens permet crear somnis personals

Aquest altre, Los tres erizos, pantomima en tres actos con colofón (Ekaré, 2003), és una original peça teatralitzada, amb anotacions en llatí i en francés, que en tres actes fa transcórrer un any sencer, acompanyada d'un text rimat. Què més es pot demanar a un conte de només trenta planes?

El darrer, Limoncito, és un conte de Nadal. Una mica just per a l'alumnat de primària, perquè la història que explica és trista i gens convencional (però amb un final esperançat). Més que deixar-lo a les mans dels lectors/es, l'hem explicat amb èxit al grup de 6è sencer, com un llibre de Nadal ben diferent:

Ja ho veieu, res a veure amb la darrera il·lustradora que vam recomanar (Cristina Losantos). Aquesta és una de les feines més agraïdes de la bibliotecària, poder presentar a l'alumnat autors il·lustradors amb estils molt diferents...

Autors i autores que ens agraden: Cristina Losantos

Sempre ens ha agradat la il·lustració de Cristina Losantos.
Us heu fixat mai en el primer dibuix que hi ha penjat a l'entrada de la biblioteca? Aquest:

És un regal de la Cristina Losantos. El va fer davant nostre, en una visita a l'escola.

Aquests són els darrers llibres d'aquesta autora que hem adquirit a la biblioteca. El primer és de Joventut i el segon d'Estrella Polar. Tots dos del 2016:

Potser algú trobarà poc agosarat el seu estil d'il·lustració. Però ens fa l'efecte que, potser per clàssica, els nens i nenes segueixen gaudint tant amb la feina de Cristina Losantos. Ella diu que la seva font d'inspiració va ser Hergé. També Joan Junceda. Probablement per això també ens és fàcil connectar-hi als qui ja som grans, perquè Tintín el portem a dins des de la nostra infantesa (i Junceda és el primer il·lustrador que els nostres pares ens varen mostrar)

Editat per Teide el 2003

La Galera, 2009

Aquesta rata pinyada que té tants anys segueix apareixent a les portades i a l'interior del El Tatano, amb molt d'èxit per part dels petits lectors:

Darrer número d'El Tatano, juliol del 2016

No us perdeu l'entrevista penjada a la xarxa, que hem conegut gràcies a la biblioteca Xavier Benguerel:

A la biblioteca de l'escola tenim més llibres de Cristina Losantos, per a totes les edats. Segur que els coneixeu:

Però probablement no us heu fixat mai en les seves dedicatòries, que ens fan tanta il·lusió:

La darrera sessió del nostre Club de Lectura

Dijous vam celebrar la sessió d'estiu del Club de Lectura. Com de costum, no a l'escola sinó aquí:

El nostre Glanbeigh tenia poc a veure amb l'autèntic:

Ens hi esperava una taula parada:

També ens hi esperava l'autor, però ens havíem de conformar amb la imatge:

Sí vam tenir la fortuna de comptar, en canvi, amb la presència de 
la traductora, Cèlia Filipetto (primera a l'esquerra)

                          

El llibre que havíem llegit era Glanbeigh, de Colin Barrett (Sajalín, 2016).

Aquesta sessió del nostre Club ha estat, potser, la més controvertida de les que hem fet fins ara. 
Les opinions anaven des de qui havia gaudit molt amb la lectura i el considerava un llibre boníssim, fins qui ho havia passat malament i ens deia que coneixia una única persona a qui es veuria amb cor de recomanar-lo.
I és que Glanbeigh és un llibre dur. No difícil de llegir, però sí dolorós, dels que, en alguns moments, et deixa clavat a la cadira amb l'ànima destrossada.

Es tracta d'un recull de set contes que expliquen la vida dels joves de classe baixa d'una petita població irlandesa (Glanbeigh, inexistent a la realitat) que troben molt poques sortides. Tan poques que, sovint, el seu refugi són les drogues, l'alcohol, el sexe, o la violència gratuïta.
La crítica anglo-saxona ja ha premiat el seu jove autor, Colin Barrett, amb quatre guardons importants: el Guardian al millor debut, el National Book Award en la categoria de menors de trenta-cinc anys, el premi internacional de relat Franck O'Connor i el Rooney de literatura irlandesa. 

Citem Raül González, del blog Indienauta:
"Impregnada de un lirismo elegíaco, Barrett consigue que al cerrar Glanbeigh el lector tenga la extraña sensación de que sus hombres y mujeres, sus fracasos y sus miserias, trasciendan el papel y permanezcan en nuestra imaginación por largo tiempo. Son relatos con alma. Por si no ha quedado claro, formidable debut. Formidable escritor."



No només vam amenitzar la sessió amb un sopar d'estiu, sinó també amb els ja habituals jocs de llenguatge (amb més o menys relació amb el contingut del llibre) organitzats per l'Anna:

Com sempre, una sessió magnífica, que ens va deixar amb moltes ganes de seguir llegint. 
Aquest és el que hem triat. Un llibre de gairebé sis-centes planes, per a un llarg estiu:

Celebrarem la sessió el 15 de setembre, dijous, amb el curs tot just acabat de començar.

Llegir ens fa felices

Ho hem trobat a Catorze.
A l web Last Lemon hi han il·lustrat les definicions de felicitat que moltes persones enviaven.
Hi hem trobat aquestes i moltes més:

Escultura i llibres, a Barcelona

Semblava que les escultures de Barcelona on hi apareixen llibres ja les teníem totes, oi? 

Doncs no, ens faltava aquesta. És de Rafael Solanich, dedicada al mestre Balcells, als jardins que porten elseu nom, al carrer San Salvador 73, a Gràcia.

Joan Balcells i Garcia (1882-1972) va ser compositor de música per a teatre líric, coral i sardanes, i fundador de l'Orfeó Gracienc.

Magalí, gràcies!

Les reflexions d'Emili Teixidor sobre la lectura

A Catorze, la revista digital sobre cultura, publicaven el dia 19 de juny, quart aniversari de la mort d'Emili Teixidor, catorze reflexions extretes del seu llibre La cultura i la vida. 

Us reproduïm aquí les quatre primeres i us convidem a visitar Catorze, per a llegir les deu restants:

1. «Les paraules, la lectura, ens ordenen el cap. Tenir un bon vocabulari és com tenir un armari ben endreçat: de seguida trobem allò que busquem.»

2. «Els llibres són la memòria del món.»

3. «Llegir i parlar ens dóna felicitat, ens fa sortir de nosaltres mateixos i ens allibera.»

4. «Cada cop que llegim un llibre, les paraules reviuen, i el cap se'ns omple de vida i per això podem dir que els llibres són com conserves de vida que guardem a les biblioteques i a casa per alimentar el cervell: els pensaments, la fantasia, les emocions... Llegir és viure molt més i molt millor! Llegir no omple el meu temps, llegir omple i afegeix valor a la meva vida!»