Ferdinando, el toro

Aquest llibre va ser escrit per Munro Leaf l'any 1936, en plena Guerra Civil, com una aportació a la causa de la pau. Lóguez el va editar els anys seixanta, amb les il·lustracions de Werner Klemke, que van rebre el Premio Manzana de Oro de la Bienal de Bratislava. Molt més tard el va reeditar, el 2003 (la 5a edició que tenim a l'escola)
El toro Ferdinando prefereix olorar les flors, assegut sota una alzina, que barallar-se amb els altres vedells. Per això, quan se l'enduen a participar en una corrida, en Ferdinando s'asseu al bell mig de la plaça, contemplant els bonics clavells que duen les senyores als seus cabells.

Provoca el disgust de públic, banderillers, picadors i matador, però torna sa i estalvi a casa seva.Una història bonica i antiga que torna a ser, ja ho veieu, de rabiosa actualitat.

Maria i jo

El llibre que us presento es va publicar fa una mica més de dos anys. I va rebre el Primer Premi Nacional del Còmic de la Generalitat de Catalunya del 2008.
A l'escola ens el va regalr en Marc, dels Pirates, el juny passat, quan va acabar sisè.

A Maria i jo Miguel Gallardo ens fa entendre - i ens fa viure - què és l'autisme. Si pitjeu la imatge veureu que he linkat una entrada d'un bloc molt interessant, que es diu Piscolabis librorum, que en el seu moment va comentar molt extensament el llibre, afegint-hi quantitat d'il·lustracions. No us ho perdeu.
Però si ara us en parlo és perquè acabo de veure la pel·lícula que, amb el mateix títol, es projecta a Barcelona. És una adaptació del llibre, però també és molt més, perquè la Maria de debò -no el dibuixet del còmic- n'és la protagonista. Al film coneixem en Miguel Gallardo, i a la mare de la Maria, i als seus amics...


M'ha semblat una pel·lícula apassionant, alhora que tendra i entranyable. A l'escola els nens i nenes autistes ens interessen molt, és lògic, i penso que no us deixarà indiferents als adults que tingueu la sort de veure-la

Entreteniments per a l'estiu

Aquest estiu l'Edu365 us ofereix hores d'entreteniment. Entreu i remeneu:

I no us oblideu de portal Chilias, de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, que també fa bones propostes:

Quina calda!

Espero que, malgrat la calor, estigueu passant un bon estiu.
En Greg té menys sort, com de costum, i a les vacances tot li surt malament:El llibre ens fa riure i somriure, però també ens recorda que els nens i nenes no sempre són criatures felices que desconeixen les preocupacions. Em sembla que la clau de l'èxit de Jeff Kinney és aquest retrat agredolç que fa de la presdolescència. No us el perdeu!

Els llibres de coneixements

Llegeixo al País de diumenge:"Un libro de divulgación es un placer, no un deber.Ha de abrir una ventana, pues eso son los libros de divulgación: ventanas para ver el mundo". El fragment pertany a un text de Núria Barrios sobre els llibres de divulgació de coneixements per a nens i joves, que m'ha agradat molt de llegir. Creieu que les webs de divulgació -que, naturalment, també són finestres al món- poden ser fonts de plaer? Jo diria que un dia potser ho seran, però ara encara no. Ara són només font de coneixement. Potser tot arribarà. A cap web trobareu textos i imatges com les dels dos llibres que avui us presento.

Un, per a nens i nenes grans, el mateix que recomana la Núria Barrios, Este cuerpo es humano, de Grassa Toro. Ella diu: "Éste no es un libro de anatomía al uso: no habla sobre el cuerpo que tenemos, sino sobre el cuerpo que somos". És una obra excel·lent, amb il·lustracions molt innovadores de José Luis Cano. A classe l'hem fet servir en diferents ocasions i ens ha interessat molt.L'altre, per a totes les edats, també el vaig comentar a la revista de l'escola. És Un libro en tamaño real, de Jorge Doneiger. Hi ha unes imatges espectaculars, sorprenents, totes de mesura real, acompanyades de textos que desperten la curiositat i l'interès de nens i nenes petits i grans.Quan tornem a l'escola, els trobareu a la biblioteca

Llegir a la platja

Quin plaer, llegir a la platja!
Des de fa uns anys ho podeu fer d'una manera molt còmoda.
Sabeu què és el servei de biblioplatja?










Les biblioteques públiques de més de 70 municipis catalans disposen aquest estiu d'algun servei de lectura a la platja
o a la piscina

Anem a la biblioteca del barri!

A la revista InfoCatalunya del juny diu que mai s'havien utilitzat les biblioteques públiques tant com ara. El 2009 les biblioteques catalanes han rebut 23 milions de visites, un milió i mig més que el 2008. I se n'han fet sòcies un 9% més de persones.
A l'Orlandai, quants nens i nenes deuen ser socis/es de la biblioteca pública del seu barri?
A la comissió de biblioteca ja tenim uns deures pel curs que ve: esbrinar-ho i potenciar-ho.
Aprofiteu les vacances, aneu a les biblioteques, feu-vos socis/es!La fotografia és de la inauguració de la biblioteca pública de Rubí. El mes de juny la vaig visitar i em va agradar molt, tot i que l'espai infantil el vaig trobar una mica fred.

Ja som a l'estiu!

El 2009-2010 ja s'ha acabat.
I ara toca reposar i llegir, llegir, llegir...
Per accedir a la llista de llibres que la biblioteca recomana aquest estiu:
LLIBRES RECOMANATS

Recordem els contes

Als cursos d'Educació Infantil -Oreneta, Gira-sol i Picot- i a 1r de Primària els nens i nenes conserven un record dels contes que les/els mestres els han explicat. A cada curs ho fem d'una manera diferent. Us ho expliquem: A Oreneta, s'enduen un record físic del conte cap a casa. Mireu alguns exemples:
A Gira-sol els donem un full plegat amb la portada del conte, i ells en faran un dibuix a l'interior.








Al final, tots els fulls formaran aquest petit àlbum:
A Picot, cada conte es converteix en una plana del Cromocontes:
I a 1r, el mateix. Només que ara, com que ja són grans, escriuen el títol del llibre i la seva opinió:
Aquí veieu els dos "àlbums de cromos", el de 1r i el dePicot:

I aquesta quinzena, el mar

Mireu l'exposició de llibres on el protagonista és el mar.
Ja veieu que n'hi ha que també eren a l'exposició de la platja, perquè hi trobem tots dos temes.

En comentarem alguns que m'agraden especialment:
Nadarín és ja un clàssic, de Leo Lionni. Amb unes belles aquarel·les, ens explica que per a sobreviure el que cal no és força, sinó enginy.












Quan em vesteixo de mariner, un bonic conte d'Uri Schulevitz on un nen imagina vaixells i tempestes, aventures a illes desertes, pirates i tresors...











El cant de les balenes, un altre clàssic de Dyan Sheldon il·lustrat per Gary Blythe, per a nens i nenes més grans.
Què és llegenda i què és veritat? Pot ser que les balenes es comuniquin amb les persones? Què és somni i què realitat?











Un llibre, dos poemes: El mar en calma, Viatge feliç, de Goethe. Les il·lustracions que els acompanyen, de Peter Schössov, el fan encara més atractiu:











I, per acabar, un llibre de coneixements. No parla només d'animals del mar, no. El tema del llibre són les estratègies que utilitzen algunes espècies per a sobreviure, aprofitant-se les unes de les altres. Hi ha molts exemples, i el dels peixos que aompanyen el tauró, per viure de l'aliment que a aquest li sobra, és molt interessant.
El llibre és un dels quatre d'una col·lecció d'editorial Parramón, "Estratègies de supervivència", tots quatre molt interessants.

Treballs de biblioteca

Altre cop us ensenyem treballs de biblioteca que surten de la normalitat. Els dos són del mateix autor, en Simón, de Suricates. Ja veieu que aquest noi té, entre d'altres, dues virtuts: originalitat i traça.El primer és, naturalment, el treball de El meu nom és Stilton, Gerónimo Stilton.
I el segon, d'Ottolina i la gata groga, un llibre molt divertit de Chris Riddell. No és tan popular com l'altre, però segurament molt millor. A l'escola agrada molt, sobretot als nens i nens de Cicle Mitjà. I ja n'hi ha un altre, Ottolina va a l'escola.

La classe de Marsupilami celebra el final de curs

L'última anada a la biblioteca dels Marsupilamis ha estat una festa.
Hi ha hagut un grup de tres nenes que han explicat el conte il·lustrat Els Marsupilamis a la Xina. S'han exposat totes les llibretes amb els treballs del curs.











La Mariona ha explicat la història de L'home que es va aturar davant de casa, d'en Joaquim Carbó.





I en acabar, esmorzar a la terrassa!

La Roser Ros, Premi Nacional de Cultura Popular

Us recordeu de la Roser que va venir a explicar-nos contes el dia de la Marató?

Doncs la Generalitat acaba d'atorgar-li un premi molt important: el Premi Nacional de cultura, en la caregoria de Cultura Popular. Nosaltres no ho sabíem, però la Júlia Armangué, de Pingüins, ens va dir que ho havia vist al Cavall Fort del mes de juny.













Us escanegem la nota que publica la revista: