Escultura i llibres, a Berlín

Sabeu que agraïm molt que ens feu arribar imatges d'escultura pública relacionades amb els llibres i amb la lectura. La nostra col·lecció es va fent molt més gran, gràcies a tots vosaltres, del que mai hauríem imaginat (a la columna de la dreta només hi tenim penjades les de Barcelona i altres poblacions catalanes, i una de Palència que ens agrada moltíssim)
Les darreres que hem rebut ens les va enviar la Carme quan va ser a Berlín:

"Al·legoria de la Ciència", de Wolff. A la plaça St Nikolai de Potsdam.

"La Filosofia", a la Gendarmermark Platz de Berlín. 
Forma part d'un grup escultòric dedicat a Schinker, arquitecte i pintor alemany  (1781 - 1841)

Moltes gràcies, Carme.

Si sou de viatge, obriu bé els ulls, feu fotografies i penseu en nosaltres!!!

Colin Barrett ja ens coneix!

La nostra amiga Celia Filipetto, traductora de Barrett, de Ferrada i de molts més, parla de la darrera sessió del Club de Lectura al seu Facebook i hi penja fotografies:

 A la fotografia central hi podeu veure la porta de casa l'Anna amb el missatge:

"Benvinguts a Glanbeigh"

Algú ho llegeix i li fa saber a Colin Barrett.
Barrett ho comenta al Facebook de la Cèlia.:

El poder de les xarxes socials!!!

Si ho voleu veure i llegir millor:

https://www.facebook.com/salia.dulitel?fref=ts

Llegir ens fa felices (2)

Last Lemon és inesgotable!
I a Facebook.
Vau veure l'entrada anterior? 

"Tothom hauria de passar per un club de lectura" Mercè Carrillo

Imatge d'El Periòdico

Divendres passat, l'endemà de la nostra darrera sessió del Club de Lectura, ens vàrem trobar amb aquesta noia a la contraportada d'El Periódico.
El "Gent corrent" el dedicaven a Mercè Carrillo, especialista en dinamitzar clubs d'aquest tipus. L'entrevista és de Mauricio Bernal, i la podeu llegir sencera clicant damunt la fotografia.
En triem un fragment:

"...ara tots compartim a les xarxes socials, però a les xarxes socials la teva identitat és inevitablement falsa, no ets tu, mentre que al club ets tu i estàs cara a cara amb la gent amb qui intercanvies opinions sobre un llibre. Vas, exposes la teva opinió i debats. Jo crec que en algun moment tothom hauria de passar per un club de lectura. S'hauria d'incentivar a les ecsoles i als instituts."

La feina de la bibliotecària

Ahir comentàvem com era d'agraïda la feina de la bibliotecària.
No sempre:

Ha mort Agustín Fernández Paz

Autor gallec, molt reconegut en el món de la literatura infantil i juvenil, Agustín Fernández Paz (1947-2016) va néixer a Villalba, es va llicenciar en Ciències de l'Educació i va treballar molts anys com mestre i professor. Més endavant va exercir diferents tasques de gestió a en el món de l'educació, a Galícia.
Ha guanyat molts premis literaris, tant amb els seus llibres infantils com juvenils. Molt d'ells s'han publicat en castellà i alguns en català.

Nosaltres coneixem bé "L'escola dels pirates", un al·legat a favor de la fantasia, que va guanyar el premi Edebé de literatura infantil el 2005. L'han llegit motíssims nens i nenes a la biblioteca, i el tenim més present perquè l'il·lustrador, en Lluís Filella, que és català i amic de la nostra escola, ens va regalar alguns dels dibuixos originals, i els veiem cada dia emmarcats a la biblioteca.

També tenim Mi nombre es Skywalker (Cruílla, 2003) que, contra el que el nostre alumnat sempre s'imagina, no té res a veure amb la guerra galàctica. És una bonica història d'amistat entre un nen i un home gran, que ha conegut després de veure'l sovint a l'entrada del supermercat...

Als qui ja sou més grans, ex-alumnes i fins i tot adults, us recomanem aquest altre llibre, un recull d'una dotzena de contes molt i molt bonics, tots amb el tema de l'amor com a pretext:

Anaya, 2008

Si voleu, feu un homenatge a Agustín Fernández Paz i llegiu el primer dels contes, Un radiante silencio, només clicant damunt la imatge.

Javier Sáez Castán, Premi Nacional d'il·lustració

Imatge de El País

Un altre il·lustrador que ens agrada: Javier Sáez Castán. 
Acaba de rebre el premi que atorga cada any el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.
El jurat del premi l'ha considerat que n'era mereixedor per "la seva capacitat de construir mons i la qualitat de les seves obres".
Sáez Castán no només il·lustra, sinó que és autor del text de molts dels seus llibres. És cert que tots tenen un denominador comú: desborden imaginació.
Quins trobareu a l'escola? 

FCE, 2003

Océano Travesía, 2007

 Aquests dos tenen una característica idèntica: ens conviden a jugar:

L'Animalari Universal de Professor Revillod està dividit en tres parts, que ens permeten observar els animals existents, i tots els que nosaltres siguem capaces de crear:

Soñario o diccionario de sueños del Dr. Maravillas és, com indica el seu nom, un llibre per a somiar:

Ens proposa que llegim, somiem i siguem persones felices. I, gràcies a que el llibre també té fulls dividits en dues meitats, ens permet crear somnis personals

Aquest altre, Los tres erizos, pantomima en tres actos con colofón (Ekaré, 2003), és una original peça teatralitzada, amb anotacions en llatí i en francés, que en tres actes fa transcórrer un any sencer, acompanyada d'un text rimat. Què més es pot demanar a un conte de només trenta planes?

El darrer, Limoncito, és un conte de Nadal. Una mica just per a l'alumnat de primària, perquè la història que explica és trista i gens convencional (però amb un final esperançat). Més que deixar-lo a les mans dels lectors/es, l'hem explicat amb èxit al grup de 6è sencer, com un llibre de Nadal ben diferent:

Ja ho veieu, res a veure amb la darrera il·lustradora que vam recomanar (Cristina Losantos). Aquesta és una de les feines més agraïdes de la bibliotecària, poder presentar a l'alumnat autors il·lustradors amb estils molt diferents...

Autors i autores que ens agraden: Cristina Losantos

Sempre ens ha agradat la il·lustració de Cristina Losantos.
Us heu fixat mai en el primer dibuix que hi ha penjat a l'entrada de la biblioteca? Aquest:

És un regal de la Cristina Losantos. El va fer davant nostre, en una visita a l'escola.

Aquests són els darrers llibres d'aquesta autora que hem adquirit a la biblioteca. El primer és de Joventut i el segon d'Estrella Polar. Tots dos del 2016:

Potser algú trobarà poc agosarat el seu estil d'il·lustració. Però ens fa l'efecte que, potser per clàssica, els nens i nenes segueixen gaudint tant amb la feina de Cristina Losantos. Ella diu que la seva font d'inspiració va ser Hergé. També Joan Junceda. Probablement per això també ens és fàcil connectar-hi als qui ja som grans, perquè Tintín el portem a dins des de la nostra infantesa (i Junceda és el primer il·lustrador que els nostres pares ens varen mostrar)

Editat per Teide el 2003

La Galera, 2009

Aquesta rata pinyada que té tants anys segueix apareixent a les portades i a l'interior del El Tatano, amb molt d'èxit per part dels petits lectors:

Darrer número d'El Tatano, juliol del 2016

No us perdeu l'entrevista penjada a la xarxa, que hem conegut gràcies a la biblioteca Xavier Benguerel:

A la biblioteca de l'escola tenim més llibres de Cristina Losantos, per a totes les edats. Segur que els coneixeu:

Però probablement no us heu fixat mai en les seves dedicatòries, que ens fan tanta il·lusió:

La darrera sessió del nostre Club de Lectura

Dijous vam celebrar la sessió d'estiu del Club de Lectura. Com de costum, no a l'escola sinó aquí:

El nostre Glanbeigh tenia poc a veure amb l'autèntic:

Ens hi esperava una taula parada:

També ens hi esperava l'autor, però ens havíem de conformar amb la imatge:

Sí vam tenir la fortuna de comptar, en canvi, amb la presència de 
la traductora, Cèlia Filipetto (primera a l'esquerra)

                          

El llibre que havíem llegit era Glanbeigh, de Colin Barrett (Sajalín, 2016).

Aquesta sessió del nostre Club ha estat, potser, la més controvertida de les que hem fet fins ara. 
Les opinions anaven des de qui havia gaudit molt amb la lectura i el considerava un llibre boníssim, fins qui ho havia passat malament i ens deia que coneixia una única persona a qui es veuria amb cor de recomanar-lo.
I és que Glanbeigh és un llibre dur. No difícil de llegir, però sí dolorós, dels que, en alguns moments, et deixa clavat a la cadira amb l'ànima destrossada.

Es tracta d'un recull de set contes que expliquen la vida dels joves de classe baixa d'una petita població irlandesa (Glanbeigh, inexistent a la realitat) que troben molt poques sortides. Tan poques que, sovint, el seu refugi són les drogues, l'alcohol, el sexe, o la violència gratuïta.
La crítica anglo-saxona ja ha premiat el seu jove autor, Colin Barrett, amb quatre guardons importants: el Guardian al millor debut, el National Book Award en la categoria de menors de trenta-cinc anys, el premi internacional de relat Franck O'Connor i el Rooney de literatura irlandesa. 

Citem Raül González, del blog Indienauta:
"Impregnada de un lirismo elegíaco, Barrett consigue que al cerrar Glanbeigh el lector tenga la extraña sensación de que sus hombres y mujeres, sus fracasos y sus miserias, trasciendan el papel y permanezcan en nuestra imaginación por largo tiempo. Son relatos con alma. Por si no ha quedado claro, formidable debut. Formidable escritor."



No només vam amenitzar la sessió amb un sopar d'estiu, sinó també amb els ja habituals jocs de llenguatge (amb més o menys relació amb el contingut del llibre) organitzats per l'Anna:

Com sempre, una sessió magnífica, que ens va deixar amb moltes ganes de seguir llegint. 
Aquest és el que hem triat. Un llibre de gairebé sis-centes planes, per a un llarg estiu:

Celebrarem la sessió el 15 de setembre, dijous, amb el curs tot just acabat de començar.