dilluns, 28 de maig del 2018

La darrera sessió del nostre Club de Lectura

Dijous passat vam celebrar una nova sessió del nostre Club de Lectura. Havíem llegit Em dic Lucy Barton, d'Elizabeth Strout...


Ens va sorprendre l'habilitat de l'escriptora per narrar una història on aparentment no hi passa res, però on de manera subtil hi passa de tot. Hi havia qui, fins i tot, va voler repassar-ne alguns fragments abans de la sessió del Club perquè creia que no sabria de què parlar.

El llibre ens explica els 5 dies i 5 nits que l'escriptora Lucy Barton passa en un hospital de Nova York on s'està curant d'una apendicitis amb la companyia de la seva mare, a qui no veia des de feia molt anys. La relació que mantenen elles dues és ben atípica, segurament a causa d'un passat d'extrema pobresa viscut a l'Amèrica profunda del qual l'escriptora només ens en relata breument alguns episodis que, malgrat ser especialment durs, se'ns expliquen sense emetre'n judici ni queixa. I és això últim una altra de les coses que més ens ha tocat: l'actitud positivista de la protagonista en tot moment de la narració.



Al final de la discussió, vam poder visionar una entrevista a l'escriptora Elizabeth Strout que li van fer al programa televisiu Página dos. Alla l'autora corroborava moltes de opinions que havien sortit en les discussions que acabàvem de tenir i on volia remarcar que el tema de la novel·la era l'amor: l'amor que tant la mare com la filla sentien l'una per l'altra i els esforços matussers que feien ambdues per comunicar-se'l. Podeu veure-la a continuació:



Elizabeth Strout també és l'autora d'Olive Kitteridge, títol amb el qual va guanyar el premi Pullitzer l'any 2009, que està estretament relacionat amb el que acabem de llegir, per bé que el món de Lucy Barton també és el seu món. Algunes de les companyes del Club ens en van recomanar la lectura.

Per al proper club de lectura (ja en comptem 40!) hem escollit un llibre per acabar el curs amb bon humor! De sobte truquen a la porta del israelià Etgar Keret és una col·lecció d'una trentena de contes que recorden a Kafka i Woody Allen (la cosa promet) i, a més, aconsellat per en Quim Monzó.

Així doncs, ens trobarem el proper 29 de juny a les 19:30h. Us hi esperem!



1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola,
m´agrada tot el que dieu de My name is Lucy Barton, remarqueu el tema de l´amor entre mare i filla, tot i les dificultats de comunicar-se en tots els sentits,
M´agrada que no ha sortit la paraula maltractament, hi ha qui identifica pobresa amb maltractament.
També destacaria on consegueix arribar la protagonista: una escriptora d´èxit, i en veiem la seva infància, estudis, maternitat, malaltia, relació familiar, èxit literari.

Imma