El Club de Lectura dels Planetes i Minerals (5è i 6è)

Aquest és el llibre que havíem triat: La calle de Garmann, de Stian Hole, editat per Kókinos.

Els primers comentaris no eren positius. Un àlbum se'ls fa curt, haurien preferit una novel·la. 
Els havien sorprès les il·lustracions, a algú no li agradaven, li semblava que la combinació de fotografia i dibuix era senyal que l'autor no tenia ganes de dibuixar, de treballar ... Altres creien que feia dibuixos estranys i desproporcionats per cridar la nostra atenció.

Miraven d'explicar-se la reacció inesperada del vell, el hombre de los sellos. Perdona en Garmann? Ha vist tot el que passava? Ho ha entès?
Els sorprenien les converses finals del nen i l'home, quan ja s'han fet amics. Tantes xifres!

Algú va citar com a important la frase "Sólo quien tiene miedo puede ser valiente". Vam conversar una mica sobre el que volia dir.

I una bona estona varem parlar sobre si mai ens hem vist empeses a fer alguna cosa que no volíem, si mai hauríem volgut que el temps retrocedís per poder rectificar.
També sobre els lideratges, els bons i mals lideratges... 

Tothom es va quedar amb ganes de conèixer més l'autor. No us perdeu aquests dos altres llibres de Stian Hole que tenim a la biblioteca.

El Club de Lectura de Camaleons, Lleons i Lleones

La setmana passada vam celebrar la primera sessió del Club de Lectura dels alumnes de 3r i 4t.
Fa anys que a l'escola funciona el de persones adultes, i també el de 5è i 6è. Ara, cada trimestre, sessió per als lectors més joves, perquè l'experiència ha estat molt positiva.
Aquest és el llibre que van llegir:

L'autora és Katherine Applegate, l'il·lustrador G. Brian Karas, i l'edita Océano Travesía (2016). Com sempre, els exemplars ens els va proporcionar la biblioteca Clarà del barri de Les Tres Torres, la que ens correspon (quan començaran les obres de la nova biblioteca de Sarrià???)

Als nens i nenes els havia sorprès que el conte expliqui un fet real. Els semblava inadmissible que un centre comercial utilitzés, com a reclam per a vendre més, uns animals en captivitat.
Vam estar una bona estona parlant del sentit que tenien abans els zoològics, i del que tenen ara. Dels zoos que creen ecosistemes més suportables per als animals, dels centres de recuperació...

També va aparèixer el tema de la necessitat de denunciar allò que no ens sembla correcte. L'Iván va ser alliberat quan les persones que trobaven reprovable que el tinguessin empresonat varen començar a manifestar-se, a escriure cartes...

Vam parlar de les il·lustracions, i de l'ús intencionat del color per part de G. Brian Karas.

Estem tan contentes del resultat que mirarem de convocar la propera sessió abans que no acabi el trimestre.

La darrera sessió del nostre Club de Lectura

Aquesta setmana varem celebrar una nova sessió del nostre club de lectura. Havíem llegit El sentit d'un final, de Julian Barnes (Angle Editorial, 2017)

El llibre ens parla de la maduresa i dels records d'allò que hem viscut, de com és de selectiva la memòria, de la culpabilitat i el remordiment.
Aquest cop no ens atrevim a recomanar-lo sense dubtar. Les persones que l'havíem llegit en vam fer una valoració desigual. Hi havia des d'entusiasme per part d'algú, fins a decepció per part d'algú altre. 

El que no es pot negar és que la conversa va ser interessant, perquè el llibre no és tancat del tot. Hi ha punts que es presten a més d'una interpretació, i no estàvem totalment d'acord. Algú l'havia rellegit un segon cop per acabar d'interpretar alguna qüestió. Hi ha personatges amb personalitats complexa, no del tot dibuixada... Llegiu-lo, no us deixarà indiferents.

Per a la propera sessió hem triat Mujeres, d'Eduardo Galeano (Siglo XXI, 2015):

Cliqueu per saber-ne més

Podeu llegir-ne tres extractes clicant aquí
La trobada serà el dia 14 de desembre, dijous, a 2/4 de 8 del vespre, a la biblioteca de l'escola

Els Club de Lectura dels nens i nenes de 5è i 6è

A la darrera sessió del club de lectura del cicle superior hem llegit aquest llibre:

El va publicar Estrella Polar el 2010, abans que Walliams fos un autor conegut.
Darrerament és més fàcil de trobar-lo editat per Montena (2016), amb aquest altre aspecte, aprofitant l'èxit de la col·lecció "La increïble història de...":

La seva lectura va agradar molt als nens i nenes que varen participar a la sessió. 

Tots varen estar d'acord en una qüestió: cadascú pot vestir com li plagui. Si les nenes poden dur pantalons, per què els nens no han de poder dur faldilles? I, per extensió, cadascú pot fer el que li plagui, si no fa mal a ningú. Els havia complagut molt la doble afició d'en Dennis: d'una banda li agrada el disseny de roba femenina, i fins i tot vestir-la, però d'altra banda és el millor jugador de futbol de l'escola. El que podria semblar un contrasentit, en el llibre no ho és.

Els havia divertit molt l'escena del partit de futbol, amb el gest solidari de sortir al camp tots els jugadors i jugadores amb vestits de noia. Havien patit una mica amb l'estratègia d'en Dennis per salvar la pell: fer creure la mestra de francès que era una mala mestra. Ho trobaven injust, però havien viscut amb alleujament que la situació es resolgués positivament, quan elnen és capaç dedemanar perdó. També feia patir la situació de la família d'en Dennis. Sorprenia els joves lectors que un llibre ens pugui divertir i angoixar alhora.

Els era simpàtica la figura del quiosquer, que alguns sabien que apareix en altres llibres de Walliams. També la del molt bon amic d'en Dennis, el nen sijh (és diferent? se sent diferent?). En canvi, els havia semblat sorprenent la del director de l'escola, no tant per la seva duresa, sinó per la sorpresa final (que no explicarem).

Vam parlar una bona estona de l'encert de l'il·lustrador, Quentin Blake, i les opinions varen ser molt diverses, fins i tot oposades.

En definitiva, va ser una sessió de  club de lectura molt agradable, amb una participació elevadíssima. Alguns dels nens i nenes havien llegit el llibre anteriorment, però afirmaven que, en fer una lectura més atenta, el segon cop els havia agradat més que el primer. No cal dir que vam felicitar tots els lectors per la seva actitud i per la qualitat de les seves observacions.

El Club de Lectura dels nens i nenes del Cicle Superior

Gairebé a punt d'acabar el trimestre, hem celebrat la darrera sessió del Club de Lectura del Cicle Superior. 

Altre cop hem triat aquest llibre: El autobús de Rosa, de Fabrizio Silei i Maurizio A. C. Quarelo. L'ha traduït Celia Filipetto (coneguda nostra!). L'edició, de Barbara Fiore, 2011.

El llibre és un dels àlbums que estimem més d'entre tots els que hem llegit. Al nostre alumnat de 5è i 6è també els va agradar molt.

Tothom va estar d'acord que el tema era interessant i la manera de presentar-lo, a través de l'avi que parla amb el nét, molt emocionant.

Ens vàrem sentir interpelats: què faríem nosaltres en una situació semblant?

Vam entendre la idea de l'autor: a la vida trobarem molts trens, no els deixem passar de llarg!

Ens va aadmirar la persona de Rosa Park, volíem saber més d'ella.

Tots els nens i nenes s'havien fixat en l'ús significatiu del color/blanc i negre en el llibre. Les il·lustracions ens varen semblar espectaculars: primeríssims plans, picat i contrapicat...

Va ser una sessió molt interessant. Els/les membres del Club de Lectura us recomanem moltíssim aquest àlbum.

A l'escola tenim un altre llibre sobre Rosa Parks:

És de Montserrat Ganges (Combel, 2009)

I un altre àlbum dels mateixos autors que El autobús de Rosa, Silei i Quarelo. Es diu Fuera de Juego. Matthias Sindelar,un héroe de su tiempo (Barbara Fiore, 2013). També és una història de valor i heroïsme, per a persones que ja llegeixen molt bé.

"Tothom hauria de passar per un club de lectura" Mercè Carrillo

Imatge d'El Periòdico

Divendres passat, l'endemà de la nostra darrera sessió del Club de Lectura, ens vàrem trobar amb aquesta noia a la contraportada d'El Periódico.
El "Gent corrent" el dedicaven a Mercè Carrillo, especialista en dinamitzar clubs d'aquest tipus. L'entrevista és de Mauricio Bernal, i la podeu llegir sencera clicant damunt la fotografia.
En triem un fragment:

"...ara tots compartim a les xarxes socials, però a les xarxes socials la teva identitat és inevitablement falsa, no ets tu, mentre que al club ets tu i estàs cara a cara amb la gent amb qui intercanvies opinions sobre un llibre. Vas, exposes la teva opinió i debats. Jo crec que en algun moment tothom hauria de passar per un club de lectura. S'hauria d'incentivar a les ecsoles i als instituts."

El Club de Lectura dels nens i nenes del Cicle Superior

"Només qui té por pot ser valent", li deia el seu pare a en Garmann

...

"Almenys, tu no vares fugir corrent" li va dir baixet l'Home dels Segells

...

De tornada a casa, en Garmann pensava en totes les persones que encara havia de conèixer.

...

Aquests són alguns fragments del llibre que avui hem comentat: La calle de Garmann. No ha agradat a tothom, Alguns l'han trobat estrany, Altres difícil d'entendre, a estones.
Però a la majoria els ha agradat molt. "És un llibre diferent" "Les il·lustracions són diferents de les dels altres llibres", deien.

Hem constatat que, sovint, hem conegut nens i nenes que són com en Roy: "El rei, el general, el cap, el déu, el millor jugador de l'equip de futbol de l'escola i el primer en tot". I que, de vegades, actuem com en Garmann: fem el que no voldríem fer per por d'altres persones.

Hem arribat a la conclusió que Stian Hole ens diu que és normal tenir por. "Només serem valents quan superem les nostres pors", ha dit un nen del Club de Lectura.

Segur que, si no heu llegit La calle de Garmann, ja teniu ganes de fer-ho!

Stian Hole té uns altres dos llibres protagonitzats per en Garmann: El final del verano i El secreto de Garmann (tots tres són de Kókinos). Els nens i nenes que els havien llegit deien que també els havien agradat molt.

La calle de Garmann, de Stian Hole

Aquest  és el llibre que hem triat per la nostra propera sessió del Club de Lectura dels nens i nenes de 5è i 6è. 

Stian Hole és un autor que ens agrada molt. A la biblioteca només tenim tres llibres seus, tots tres apassionants. Les seves històries ens parlen de la superació de les pors, de la valentia, de la gelosia, de tenir secrets i saber-los guardar, i de moltes més coses. Les il·lustracions, del mateix autor, són diferents de les dels altres llibres, de vegades collages, de vegades dibuixos tan realistes que semblen fotos, sovint amb un punt surrealista...

Segur que la sessió del club serà molt interessant. Els llibres, cedits per la biblioteca Clarà, esperen els seus lectors

La darrera sessió del nostre Club de Lectura

Aquest va ser el llibre elegit per a la nostra darrera sessió del club, dijous passat.

Ens ho havia advertit Xavier Vidal, llibreter de Nollegiu: no és un llibre fàcil.
Efectivament, no ens va ser un llibre fàcil, però no per això menys estimulant. Potser aquesta sessió del nostre club ha estat una de les que ha generat opinions menys unànimes, precisament per la dificultat que presenta l'obra.

Gegants de gel, com explica el seu autor en el fragment de l'extint programa del 33, Via Llibre, "recorre dos conceptes, el concepte d'identitat i el concepte de frontera". La novel·la està protagonitzada per personatges solitaris "que van buscant algun sentit a la seva existència... a falta de sentit troben els altres, la companyonia, la humanitat". 
Conegueu Benesiu parlant del seu llibre:

 

El fet que Gegants de gel no sigui un llibre d'una única història, sino de vàries històries que s'entrelliguen, que sigui escrit en el català de València, i que contingui múltiples referències històriques, cinematogràfiques i literàries -Páramo, Pitol, Kundera, Bolaño, Sebald, Pessoa, Melville, Ende, entre molts altres- pot fer que alguns lectors hi trobin més fatiga que satisfacció. Però la majoria de nosaltres vam compartir l'opinió que és una novela excel·lent, "narrativa d'alta volada", com diu l'escriptor valencià Manuel Baixauli al pròleg.

El que també vàrem compartir va ser el sopar amb alguns productes argentins, donat que la trobada dels protagonistes de Gegants de gel és a un bar d'Ushuaia, "la fi del món", a la Terra de Foc.

  I vàrem triar la propera lectura:

Cliqueu damunt la imatge per a saber-ne més

Darrerament hem sentit a parlar molt i bé d'aquest llibre (La Campana, 2015), el primer d'una tetralogia d'Elena Ferrante, de qui ningú coneix la veritable identitat, que s'està convertint en un èxit internacional. A més, hem tingut la fortuna -l'ha tingut la Marta, membre del club de lectura- de conèixer la traductora del llibre en llengua castellana:

Aquest és de Lumen, i va aparèixer el 2012

La traductora és Celia Filipette, i tindrem la sort de comptar amb la seva preseència a dijous, dia 12 de maig, a la biblioteca de l'escola, a 2/4 de 8. Us ho perdreu?

El darrer club de lectura del Cicle Superior

Hem celebrat la primera sessió del club de lectura del Cicle Superior del curs 15-16.

El llibre triat ha estat Un mal pas (Como salir de un apuro, en castellà), de Barbara O'Connor, publicat per Macmillan el 2011.

Tots els nens i nenes han estat d'acord en dir que el llibre els havia agradat molt. L'havíem llegit a una altra sessió de Club de Lectura fa dos o tres anys i anàvem sobre segur: aleshores l'acceptació també havia estat molt gran.

Resumint molt, el tema del llibre és aquest: en un moment de crisi econòmica, la família de la protagonista, una nena d'uns onze anys,  passa per greus dificultats. Ella vol ajudar i aportar diners, però el camí que troba per a fer-ho l'embolica en una situació que mai s'hauria imaginat. Se'ns planteja el dilema etern: el fi justifica els mitjans?

Varem comentar tots plegat, al llarg de tres quarts d'hora, allò que ens havia agradat i allò que ens havia sorprès o desconcertat del llibre.

De tot el que vam parlar, volem destacar dos temes: 

Un, la necessitat de tenir amistats fidels, en qui poguem confiar, que ens faran costat quan passem per situacions difícils.

L'altre, aquest recurs que tots -o casi tots- utilitzem quan les coses no ens surten prou bé: buscar culpables fora de la nostra persona. Quants cops les mares no reben la nostra queixa per alguna circumstància que no és culpa de ningú, però a nosaltres ens tranquilitza i ens descarrega fer-les responsables a elles!

Els setze nois i noies d'aquesta sessió del Club de Lectura us recomanen que llegiu Un mal pas.

Clubs de lectura als IES: l'exemple de Can Jofresa

Ho hem llegit a l'Aracriatures d'ahir, i hem cercat a la xarxa.  El text és del diari digital "Valors", maig del 15:

Des de fa vuit anys a  l’Institut Can Jofresa de Terrassa existeix el Club dels Lletraferits. Es tracta d’un club de lectura en el qual famílies, fills i filles, professorats i exalumnes – en total entre 80 i 100 persones- es reuneixen per compartir llibres i històries amb valors.

Es pràcticament l’únic club de lectura de Catalunya intergeneracional, “una festa literària en què tota l’escola participa”, explica Anna Alonso, professora de literatura d’aquest centre educatiu egarenc. De fet, és aquest tret el que dóna qualitat al club ja que “els pares amb els ulls dels nens veuen la història des d’una altra perspectiva i a la inversa”.

 Per això fins ara es trien lectures, sempre protagonitzades per adolescents, però que siguin atractives per pares i fills. Encara que aquesta activitat no és “una vareta màgica”, perquè els nois i noies que hi participen ja són lectors habituals, l’habitud de lectura millora al centre, segons Alonso.

Us imagineu que hi hagués un Club de Lectura a cada institut? El Departament d'Ensenyament ho hauria d'impulsar. Probablement és més barat que imprimir póstres de piràmides de lectura, i segur que més eficaç.

El Club de Lectura del Cicle Mitjà

A pocs dies d'acabar el curs, hem pogut celebrar la primera sessió del Club de Lectura del Cicle Mitjà. Bé, només dels nens i nenes de 4t. 
Hem triat aquest llibre: Guineu, de Margaret Wild i Ron Brooks (Ekaré, 2006). Com sempre, ha estat possible perquè la biblioteca Clarà ens ha deixat en préstec una dotzena d'exemplars.

Feia tan bon temps que la sessió l'hem fet al pati de les moreres. 

Estàvem convençudes que si amb l'alumnat de 5è i 6è el Club de Lectura funcionava bé, amb el de 4t passaria el mateix. 
Com sempre l'assistència era voluntària, i les Llúdrigues s'hi van apuntar amb entusiasme.

A l'inici de la conversa, algú deia que el llibre no li havia agradat prou: perquè és trist, perquè no queda clar si acabarà bé o malament... Després hem anat veient les aventatges dels finals oberts: cadascú s'ho pot imaginar com vol.

A tothom li han encantat les il·lustracions. Els colors càlids suggereixen molt bé l'incendi inicial, la calor del desert... La tècnica de gratar la pintura i l'aquarel·la, tot ens ha semblat molt adient al text. I el text! Algú havia assenyalat fragments especialment bonics, i ens els ha llegit en veu alta.

Si no l'heu llegit heu de saber, tal i com una de les nenes assistents ens ha dit, que és un conte sobre l'amistat, l'enveja i la gelosia. 
Us el recomanem!!!