El blog ha fet 9 anys!

No, no és avui el novè aniversari del blog de la biblioteca Marta Mata de l'Orlandai.
L'aniversari va ser el 9 de setembre. Però aquells dies teníem entre mans una celebració més emocionant i, ho hem de reconèixer, ens en vam oblidar.
Però no podia faltar la fotografia amb l'espelma i per això l'hem passat a avui, el 9 d'octubre. 
Com cada any, us agraïm la confiança a totes les persones que ens llegiu i feu possible l'existència del nostre blog, que és per a vosaltres. GRÀCIES!!!

Cesc, deu anys

Ahir va fer deu anys de la mort de Francesc Vila, Cesc.
Pintor i dibuixant, és un referent en el món de l'humor gràfic català. Podeu acostar-vos a la llibreria Jaimes, on estan fent una exposició de la seva obra.
Molt estimat a l'Orlandai -en va ser pare els anys setanta- és l'autor d'alguns dibuixos i pintures que veiem cada dia a les parets de la nostra escola.
A diferència del que ens pugui semblar, Cesc no va ser un il·lustrador de literatura infantil. A la biblioteca només tenim quatre llibres amb dibuixos d'en Cesc. Infinitat de portades de Cavall Fort, això sí. Tantes que n'hem fet una cartellera que veureu al gener, en tornar a l'escola.

Us presentem els llibres:
Un de lectura, Estels, de Teide, publicat el 1967. Correspon a un segon curs de Primària (el del primer curs es deia Beceroles -no l'havia il·lustrat Cesc- i va ser el primer llibre de text en català, després de la guerra civil). El text de tots dos era d'Àngels Garriga.

Un altre llibre de llengua catalana, aquest del 1979, editat també per Teide: Guiatge. L'autor era Artur Martorell, i es dirigia no a un curs en concret sinó a joves estudiants que volguessin superar esculls i corregir les errades més freqüents en la nostra llengua. L'edició que tenim a l'escola és la vuitena, del 1988:

Un conte que estimem molt:

És del 1967 i pertany a aquella col·lecció tan bonica de desplegables de La Galera que es deia Desplega vela.
L'autor del text és Francesc Candel. Explica l'arribada dels primers immigrants a Catalunya des de la mirada d'un infant, i ho fa amb un amor i un respecte que ja voldríem trobar avui:

                                               Fa molt de temps 
                                               que el pare és lluny, molt lluny;
                                               va marxar a treballar 
                                               cap a una gran ciutat.
                                               ...
                                              Jo era del meu poble,
                                              però ara, d'on sóc?
                                              ...
                                              I jo, ara, ja sé d'on sóc: sóc d'aquesta ciutat, 
                                              sóc d'aquesta terra.
                                              Aquesta terra és la nostra
                                              tan nostra com dels que hi han viscut sempre.

I un altre llibre, El bosc dels lleons, de Jaume Constantí i Mata, editat per la Fundació Àngels Garriga el 1992, que ens parla de quan a un bosc de Saifores hi vivien tres lleons...

Trobada Talitha-Orlandai a la biblioteca de l'escola

Per celebrar els seixanta anys de l'inici de l'escola Talitha vam fer una reunió de claustre molt especial, a l'escola.

Era dilluns, 10 d'octubre. Anaven arribant les mestres a la trobada:

I aquí ho podeu veure. El claustre de l'Orlandai reunit amb el de Talitha:

Alguns dels mestres més veterans: l'Anton Font, la Isabel 

Zamarreño, la M. Teresa Codina i la M. Antònia Canals

Vam demanar a la M. Teresa Codina que ens expliqués, a les mestres que no vam viure Talitha, quin va ser el projecte educatiu de l'escola, com s'ho va fer per avançar en uns temps tan difícils, quines eren les idees més potents de la seva renovació pedagògica...  Les mestres de l'Orlandai vam recollir el testimoni, i seguirem endavant.

 La Teresa Duran no va ser mestra de Talitha, va ser-ne alumna!

La nostra biblioteca fa seixanta anys!

D'Eumo, 2007

Com sabeu, l'escola Orlandai té el seu origen en l'escola Talitha. Quan el 1974 la M. Teresa Codina, fundadora de Talitha, va emprendre un nou camí, l'escola va esdevenir una cooperativa de mestres i es va dir Orlandai. Anys més tard, el 1988, es va convertir en escola pública.
Aquest octubre celebrem els seixanta anys de l'inici de Talitha i, per tant, de la nostra biblioteca.
Hem copiat aquests fragments del llibre de M. Teresa Codina, Educar en llibertat en temps difícils. Ens reconeixem en els seus plantejaments i evidenciem el perquè del nom de la nostra biblioteca: Biblioteca Marta Mata.


La lectura va ser des del primer curs un factor educatiu molt valorat. Tot i que el nombre de llibres era reduït,28 ben aviat vàrem trobar la necessitat de diferenciar entre la biblioteca general de l’escola, la de cada classe i la de la sala de mestres..
Aporta Teresa duran, antiga alumna i actual escriptora de literatura infantil i juvenil:

"L’he vist créixer, jo , aquella biblioteca! Devia ser difícil, als anys 50, aplegar bons títols per a una biblioteca infantil, perquè Déu sap que el món editorial no era com ara, que n para de treure títols"

Alumna: 1956-57/1964-65

       
                                                                                                   
Segons l’evolució de l’escola i els recursos, variaven les distribucions i les prioritats. Marta Mata va orientar no solament l’organització de la biblioteca, sinó l’estudi sobre la lectura dels infants.

"Recordo la biblioteca en un espai petit, circular, recollit i acollidor, on podíem trobar la Marta Mata que ens aconsellava llibres. En llegíem un cada quinze dies. Aquesta disciplina em va marcar el gust per la lectura"

Alumna: 1956-57/1961-62

                                                                                                              

28. La majoria provenien de les biblioteques dels mateixos mestres; d’altres els havia comprat jo a França pensant en l’escola


A la biblioteca de l'escola hi guardem, entre molts altres, aquest document:

Es tracta de la primera plana del primer llibre de registre de la biblioteca del Talitha, amb la lletra de la Marta Mata. Vegeu la data, novembre del 1956. Llibres en català i en francès, alguns de Maria Montessori en castellà. Com diu la M. Teresa Codina, eren temps difícils...

No tenim cap fotografia de la biblioteca d'aquella època. Però us hem mostrat en alguna altra ocasió aquesta, que va aparèixer a la primera plana del Diari de Barcelona l'any 1966:

El peu de foto diu:
La biblioteca del Talitha invita a los alumnos a la lectura desde que éstos aprenden las primeras letras. La auténtica formación debe comenzar desde la más tierna edad...

Marta Mata i M. Teresa Codina (segona i cinquena per l'esquerra) molts anys després, a Saifores.
Amb elles Pere Darder, Anna M. Roig, M. Antònia Canals, Pepita Casanelles i Enric Lluch.

Per molts més anys escola Talitha/Orlandai!
Per molts més anys, biblioteca de Talitha/biblioteca Marta Mata d'Orlandai!

Avui fa vuit anys...

Avui fa vuit anys vàrem decidir crear un blog a la nostra biblioteca. Un punt des d'on podríem parlar de llibres i de lectura amb l'alumnat de l'escola. 
De seguida ens vam adonar de les possibilitats que tenia una eina de comunicació amb tota la comunitat Orlandai. 
Poc temps després vam ser conscients del que representa ser a la xarxa, oberts al món sencer. 
Des de fa uns anys enllacem el blog a Tweeter, i hem aconseguit ampliar la difusió i seguir en contacte amb tots els ex-alumnes de l'escola.
I tot, tot, ha estat possible gràcies a vosaltres, lectors i lectores!!!

Gloria Fuertes a la capçalera del Google d'avui

Cliqueu damunt del dibuix per veure l'animació

Aquesta capçalera sí sabem qui homenatja: Glòria Fuertes, que va néixer el 28 de juliol de 1917, avui fa noranta-nou anys. Va morir el 1998.

Imatge de RTV.es

Glòria Fuertes va ser una poeta espanyola que va escriure molts llibres de poemes pels infants. També va fer algunes obres de teatre i col·laboracions en programes de televisió infantils. 
Gloria Fuertes deia de la poesia:

POESIA COTIDIANA DEBE SER "AL PAN, PAN Y AL VINO, VINO" (pero con belleza, que para eso es POESÍA)  algo directo, emotivo con gracia. Demostrar que cualquier sentimiento, idea, tema o cosa tiene poesía. NO HAY NADA ANTIPOÉTICO EN LA VIDA (a no ser el verbo matar y sus derivados).

Tot i que va publicar dotzenes de llibres, a l'escola només en tenim un. Es diu Garra de la guerra, i és un recull de poemes a favor de la pau.  No hi trobareu ni l'humor ni la tendresa de molts altres dels seus poemes.

Editorial Media Vaca (2002)

Gloria Fuertes va viure la guerra civil espanyola en plena joventut, i diu ella mateixa que aquesta experiència la va marcar per sempre.
Reproduim un poema del llibre: 

Segur que l'any que ve, amb la celebració del centenari del naixement de Gloria Fuertes, les editorials trauran força novetats. Estarem atentes.

Les reflexions d'Emili Teixidor sobre la lectura

A Catorze, la revista digital sobre cultura, publicaven el dia 19 de juny, quart aniversari de la mort d'Emili Teixidor, catorze reflexions extretes del seu llibre La cultura i la vida. 

Us reproduïm aquí les quatre primeres i us convidem a visitar Catorze, per a llegir les deu restants:

1. «Les paraules, la lectura, ens ordenen el cap. Tenir un bon vocabulari és com tenir un armari ben endreçat: de seguida trobem allò que busquem.»

2. «Els llibres són la memòria del món.»

3. «Llegir i parlar ens dóna felicitat, ens fa sortir de nosaltres mateixos i ens allibera.»

4. «Cada cop que llegim un llibre, les paraules reviuen, i el cap se'ns omple de vida i per això podem dir que els llibres són com conserves de vida que guardem a les biblioteques i a casa per alimentar el cervell: els pensaments, la fantasia, les emocions... Llegir és viure molt més i molt millor! Llegir no omple el meu temps, llegir omple i afegeix valor a la meva vida!»

En el 90 aniversari del naixement de Marta Mata

Avui fa 90 anys que va néixer Marta Mata. I  el dia 27 de juny en farà 10 que va morir.

La nostra escola i la nostra biblioteca, que porta el seu nom, la recorda avui amb especial emoció.
De vegades l'alumnat de l'escola ens pregunta per què la biblioteca es diu Marta Mata. O per què tenim la seva fotografia penjada a la paret. Els ho expliquem. Ens sabria tant de greu que oblidéssim qui va ser la Marta Mata!

Si mai he arribat fins al final del nostre blog haureu vist la seva fotografia, aquesta. 

Però potser no us heu aturat a llegir el que diu el text. Mireu:

Marta Mata i Garriga (Barcelona 1926-2006), mestra, pedagoga, fundadora de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, autoradecontes per a nens i nenes, defensorade l'escola pública, parlamentària al Congrés dels Diputats pel PSC... va ser la primerabibliotecària de la nostra escola, el 1956, quan ens dèiem Escola Talitha. En record seu, en homenatge a una persona que va estimar tota la seva vida elsllibres i la lectura, el 23 d'abril de 2007 vam posar el nom de "Biblioteca Marta Mata" a la nostra biblioteca.

50 anys de "La casa sota la sorra", de Joaquim Carbó

Estrella Polar acaba de publicar La casa sota la sorra, per commemorar la primera edició d'aquest llibre de Joaquim Carbó.
Nosaltres en tenim dues, a la biblioteca, de cases sota la sorra. Una, la novel·la, la trobareu a la prestatgeria dels clàssics:

Sisena edició, de Columna, del 1991

L'altra, el còmic que va adaptar el propi Carbó i va il·lustrar Josep M. Madorell, a la zona dels còmics:

Tercera edició, de Casals, de l'any1987

Per molts anys, Joaquim Carbó!

Set anys!

El mes de juny celebràvem les 1000 entrades

El setembre les 100.000 visites.

I avui ens toca celebrar els 7 anys d'aquest blog. Ja us hem dit tot el que havíem de dir. Només ens resta tornar-hi:

GRÀCIES!!!

Anna Frank, en els setanta anys de la seva mort

De la mateixa manera que vam recordar els setanta anys de l'alliberament d'Auschwitz recomanant alguns llibres sobre el tema, ho volem fer avui, quan llegim a La Vanguardia que han passat setanta anys de la mort d'Anna Frank.

La casa d'Anna frank, avui museu

Escultura a Amsterdam, prop de la casa

No podem facilitar-vos l'article del diari, que és només per a suscriptors.
Anna Frank va iniciar el seu diari el 12 de juny de 1942, el dia que feia tretze anys. El seu pare li va regalar un quadern on la nena va escriure les seves vivències fins l'1 d'agost del 44. Anna Frank va morir de tifus el març del 1945, al camp de concentració de Bergen-Belsen, pocs dies abans que fos alliberat.

El pare va publicar el diari de la noia el 1947 amb el nom de "La casa del darrera". La seva lectura íntegra és per a nois i noies de l'edat que ella tenia quan l'escrivia, i per a adults. 

Moltes de les versions del diari, de publicació actual

Aquest el trobareu a la biblioteca de l'escola

Però se n'han fet versions de lectura fàcil per a nens i nenes, i un llibre que avui recomanem especialment, però que ja és difícil de trobar. Publicat per Lumen el 2005, l'autora del text és Josephine Poole i la il·lustradora, Angela Barrett.

Algunes il·lustracions:

Creiem que agradarà molt als nens i nenes del cicle superior.

La historia de Erika, de Ruth Vander Zee i Roberto Innocenti

El 27 de gener de 1945 l'exèrcit rus va arribar al camp de concentració d'Auschwitz, per alliberar-lo. En commemoració del seixanta aniversari d'aquest fet, Kalandraka va traduir al castellà aquest llibre de Ruth Vander Zee i Roberto Innocenti, emocionant com pocs:

Avui que celebrem els setanta anys de la fi d'Auschwitz us el tornem a presentar i recomanar.
Podeu escoltar el text sencer en aquesta gravació que hem trobat a la xarxa, però els dibuixos d'Innocenti són infinitament millors en el llibre:

Aquest llibre va sempre associat a un altre, Rosa Blanca, escrit per Christopher Gallaz i il·lustrat també per Roberto Innocenti gairebé vint anys abans, que aquí ens va arribar el 1987, de la mà de Lóguez:

En aquest cas, el llibre ens mostra, des de la mirada d'una nena, el que van ser els camps d'extermini del nazisme. També us el recomanem moltíssim:

Les il·lustracions d'Innocenti a Rosa Blanca ens porten a la novel·la de John Boyne, d'Empúries, El noi del pijama de ratlles, dirigida a lectors més grans (no el tenim a la nostra biblioteca). Tot i que aquest llibre va aconseguir molt d'èxit en el seu moment, no vàrem considerar-lo una obra rodona: el text molt senzill, com si fos per a lectors primerencs i, en canvi, el tema molt dur, el final massa sobtat... Però no podem deixar d'anomenar-lo en aquesta breu bibliografia sobre els camps de l'Holocaust.