diumenge, 19 de juliol de 2009

Stieg Larsson

Aquest cop no em dirigeixo als nens i nens de l'escola, sinó a les persones grans.

Ja l'heu llegit, el tercer?

Hi ha qui diu que és menys interessant que els altres, però jo no ho he vist així. El que passa és que no explica una tercera història, només és la continuació del segon. A mi m'ha aconseguit "enganxar" igual que els altres dos.

M'agrada que hi aparegui un nou personatge femení, una altra dona potent i que fa bé la seva feina. La Salander podria semblar una exageració, però la periodista i la policia són ben reals. Des del primer llibre ha quedat clar que en Larsson, a més d'escriptor que sap explicar bones històries, era una persona compromesa amb els problemes de la seva societat. Si va triar el tema de la violència contra les dones no va ser perquè és un tema que ven, sinó perquè era un home feminista de debó. I no en corren!

3 comentaris:

Encarna ha dit...

Hola bibliotecària Mariona:
jo també he acabat la trilogia, llàstima que no hi ha quart, ni cinqué... millenium, a mi també m'agraden els escriptors compromesos que a part de ficció trenquen llances a favor de problemes socials
Bon estiu i bones lectures

la bibliotecària ha dit...

Bon estiu i bones lectures.
La darrera, "La soledat dels nombres primers". Molt trist, però molt bonic. L'has llegit?

Encarna ha dit...

Ahir el vaig començar..... de moment m'agrada molt, escriu bé aquest xicot...
que vagi bé