dilluns, 30 d’abril de 2012

Ciutat d'orfes, d'Avi



Acabo de finalitzar la lectura Ciutat d'orfes, de l'autor novaiorquès que signa amb el pseudònim d'Avi. És de l'editorial Bambú, publicat el 2012. La traducció, molt bona, de Josep Anton Baulenes.
L'havia comprat com a novetat de Sant Jordi, aconsellada per col·legues, però fins avui no l'havia llegit.
M'HA AGRADAT MOLTÍSSIM!!!
Nois i noies de 6è, si podeu, no marxeu de l'escola sense llegir-lo. O cerqueu-lo a la biblioteca pública. O demaneu que us el regalin... 
Transcric el comentari que en fa la meva amiga Lara, al seu bloc de cinquè de l'escola Cesc Aldea:

Escrita com si fos un guió cinematogràfic, Ciutat d’orfes és una novel·la d’acció trepidant situada als carrers de Nova York de fa més de cent anys, al 1890. El text és molt àgil, amb frases curtes i precises que tenen poca descripció de paisatges o ambients, ja que se centren en la descripció acurada de les accions. Les accions, la trama de la història, t’atrapa des del primer moment, ja que tot el que passa sol començar amb fets molt colpidors que a mesura que avança el text es van resolent. Exemple d’això el trobem quan el text ens explica que han empresonat la germana del protagonista o quan sabem que aquest veu el pare de la seva amiga Willa, el qual creien que era mort o desaparegut. Així doncs, començar amb fets tan impressionants ajuda a construir la intriga o l’interès per la història.
Sobre la història, només podem dir que té com a nucli en Maks, el fill mitjà d’una família danesa (de Dinamarca) que ha immigrat a Nova York a la recerca d’un futur millor, però que tenen dificultats econòmiques per seguir endavant. Tot es complica quan la germana del protagonista és empresonada acusada de robatori. Sort que en Maks comptarà amb l’ajuda de la Willa, una nena que malvivia als carrers fins que va ajudar al Maks a sortir il·lès d’una baralla i va passar a formar part de la seva família, ja que formaran una parella inseparable que resultaran la peça clau per resoldre tots els entrebancs de la història.
Finalment, pel que fa als personatges, cal destacar que tenen molta força perquè evolucionen molt a nivell psicològic, és a dir, els seus pensaments, sentiments i opinions canvien i s’adapten en funció del que van vivint. Aquest aspecte es pot veure especialment en els protagonistes: en Maks i la Willa, però també en l’antagonista, en Bruno.
Ciutat d’orfes és de les meves novel·les preferides. Captivadora, profunda, intrigant, misteriosa i àgil, és així com la definiria. Em sembla, doncs, que mereix ser una candidata al nostre TOP 3 de Sant Jordi.

A la biblioteca en tenim un altre del mateix autor, que també recomanem als qui us agrada molt llegir:

Es diu La veritable confessió de Charlotte Doyle, i es tracta d'una novel·la d'aventures a bord d'un vaixell, amb ressonàncies de Kip Parvati o de L'illa del tresor.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

M'agrada que també valoris la feina del traductor. Una feina molt valuosa que sovint passa desapercebuda i no és gens fàcil perquè, evidentment, no es tracta només de saber la llengua, sinó de transmetre el to de l'original. Reina

la bibliotecària ha dit...

Algú m'ha preguntat qui era aquesta Lara de 5è, que escriu tan bé.
No és una alumna, la meva amiga Lara és la mestra de 5è de l'escola Cesc Aldea!
Perdoneu, tal com estava escrit induia a l'error. Queda aclarit.