dilluns, 14 d’octubre de 2013

Encara més animalaris

L'Eva, mare de la Júlia, ens dóna notícia de dos nous animalaris.

L'un és, efectivament, un llibre de poemes en llengua castellana. No el coneixem, però segur que el buscarem:


L'altre, un llibre de contes que tenim a la nostra biblioteca. El va escriure Rudyard Kipling el 1912, i la nostra edició és de Joventut, del 1983:



Si el busqueu avui, probablement trobareu aquesta edició, que és la que l'Eva em suggereix: 

Són dotze contes, la majoria del quals donen resposta a preguntes que nens i nenes potser s'han fet: "Com li va sortir la gepa al Camell", "Com li van sortir les clapes al Lleopard", "Com va créixer la trompa de l'Elefant"... No és un llibre fàcil de llegir, demana la col·laboració del pares, però té quelcom de màgic i una traducció acurada de Ramon Folch i Camarasa.

Aquesta obra ens porta a una altra. Va ser escrita fa més de vint anys a quatre mans, per l'escriptora i periodista Parícia Gabancho i el seu fill, Daniel Febrés, que aleshores devia tenir deu anys. Alguns dels títols més suggerents: "La girafa que es va enamorar d'una pantera", "El suricata que s'estava fent vell" o "El cangur que volia córrer una marató". El va editar La Campana, i es pot trobar a força biblioteques públiques, cercant a l'Aladí, el seu catàleg.