dilluns, 27 d’abril de 2015

Maneres de ser nena, maneres de ser nen



Hem pensat a presentar aquests llibres degut a la publicació d'una novetat de l'editorial Bellaterra (2015), El meu fill princesa, de Cheryl Kilodavis:


Es tracta d'un llibre que ens vol sensibilitzar en el reconeixement i el respecte per aquelles criatures que se senten còmodes en hàbits o formes socialment considerades pròpies del sexe diferent del seu. 

Habitualment ens agraden poc per a la nostra biblioteca els llibres "educatius", que no contenen cap història, sinó un missatge . Preferim un conte que, de manera subtil, desperti en el lector una emoció o un sentiment positiu, abans que el llibre alliçonador.

Però El meu fill princesa seria una excepció. És escrit en primera persona per una mare que ens explica com és el seu fill. La història és real, traspúa autenticitat i, sobretot, amor. Les seves darreres frases són: "Si trobes un nen princesa... t'agradarà per la manera com és?... El meu fill princesa és el teu fill princesa". El llibre ens ha arribat al cor.

Hem intentat cercar altres novel·les, contes o films que tinguin la mateixa intenció. Malauradament, són pocs, i tots amb un enfoc massa semblant. 

Trobem alguns altres nens a qui, com al fill princesa, agrada vestir roba de nena:















El noi del vestit és una novel·leta boníssima, il·lustrada per Quentin Blake. Hi trobareu sentit de l'humor i, alhora, delicadesa. La va publicar Estrella Polar el 2010. La seva versió en castellà és de Montena, apareguda quatre anys més tard, quan ja hem conegut David Walliams


Una altra història d'un nen que es vesteix de nena. Escrit per Àlex Gonzàlez i Bernat Cormand, il·lustrat per aquest darrer, ens deixa un gust una mica amarg. El nen perfecte (sd edicions, 2014) es vesteix amb roba de la mare a les nits, d'amagat, perquè és conscient que els seus adults no aprovaran les seves preferències:


Aquest, Jacob's new dress,  no s'ha editat encara a casa nostra. L'hem comprat via Internet. Estarem atents a la seva traducció, perquè ens  agradarà molt tenir-lo ben aviat en català:


És de Sara i Ian Hoffman, d'Albert Whitman&Company, 2014. Aquí són alguns nens de l'escola els qui critiquen en Jacob, que es vesteix de nena. La mestra i la mare l'entenen i l'acullen.



Un altre manera freqüent de presentar el tema és parlar-nos de nens que gaudeixen amb activitats considerades com a femenines. Per exemple, ballar. 
Un llibre que ho fa d'aquesta manera és Oliver Button és un nena, de Tomie de Paola. Hi ha hagut una nova edició després de molts anys d'estar exhaurit (una curiositat, no sabem perquè l'Oliver  de Miñon, el 1983, era "un nena" i el d'Everest, de 2002, és "una nena")


Cliqueu i el podreu llegir sencer
















No oblidem el film de Stephen Daldry, Billy Elliot, que probablement és més adient per a l'alumnat de secundària, però el poden veure i comentar els nois i noies de 6è, amb un bon acompanyament



També vol ballar, encara que no li correspon (perquè és un gos, no per mascle) el "seu gosset".


El meu gosset vol fer ballet és de l'editorial Blume (2012), i l'autoria d'Anna Kemp i Sara Ogilvie.

I les nenes? Què fan les nenes?
El llibre més antic que coneixem (no el tenim a l'escola, es va perdre fa anys) sobre el tema era Clara, la niña que tenía sombra de chico (1980), de Christian Bruel i Anne Bozellec. Es va editar aquí després de patir alguna retallada de la censura del moment. Fa poc l'ha publicat El jinete azul, però les il·lustracions i la compaginació ens agraden molt menys que en la primera versió. 


Diu d'aquest llibre Bernat Cormand: "El to amb què està escrita la història, com un pamflet propagandístic, resulta obsolet". Estem d'acord que els temes de la identitat sexual i els rols de gènere no s'aborden ara com fa quaranta anys, però ens temem que el llibre encara té plena vigència. 
Aprofitem per recomanar-vos molt l'article sencer de Bernat Cormand, publicat a la revista Faristol, sobre el tema que ens ocupa.

El darrer llibre que presentem està protagonitzat per una "nena", la Mina, a qui agrada jugar a futbol malgrat que sap que no serà ben vist:


Els quatre llibres protagonitzats per Poka i Mina, de Kitty Crowther, que ha publicat Los cuatro azules (2013), són tots deliciosos. Aquest que presentem no ho és menys que els altres.


Sabem d'aquests altres dos llibres, però no els coneixem. Ens fa l'efecte que el primer és més aviat una defensa de la igualtat de sexes (el nen protagonista no porta el vestit per voluntat pròpia)

De Monstruo rosa, només el que hem trobat a la xarxa. Si algú el coneix ens encantarà rebre un comentari











4 comentaris:

Laura ha dit...

Hola! Com et comentava, m'ha encantat la cartellera d'aquesta setmana. Una llàstima que encara hi hagi tan poca cosa que tracti aquest tema de cara als més menuts. Tot plegat, m'ha recordat moltíssim a aquest vídeo musical, et deixo l'enllaç per si tens una estona. Te'l recomano!

https://www.youtube.com/watch?v=Cf79KXBCIDg

Anna ha dit...

Em costa recordar l'argument amb claredat de "Billy y el vestido rosa" però recordo tenir-lo a casa i haver-lo llegit moltes vegades de petita (senyal que m'agradava). Sé que, un matí, vesteixen en Billy amb un vestit rosa. A tothom li sembla el fet més normal del món (a tothom, menys a ell). Poc a poc, en Billy se'n adona que, pel fet de ser nena, rep un tracte diferent. Un llibre que parla de prejudicis, d'igualtat... i que jo diria -i ara potser m'estic arriscant i la memòria falla- que també procura no "alliçonar" i deixa marge per al pensament crític del lector. Felicitats per la cartellera!

la bibliotecària ha dit...

Anna,
Gràcies per explicar-nos-ho.
I gràcies per felicitar-nos.
Anna, qui ets?
Mariona

Anna ha dit...

Vaig tenir la sort de fer les pràctiques del Màster de Biblioteca Escolar a la Biblioteca Marta Mata amb tu ara farà uns tres anys. No he deixat de seguir el Blog!! Una abraçada!